tag:blogger.com,1999:blog-6700016466075754193.post7759981666864825180..comments2024-03-20T06:19:02.572+13:00Comments on Aprenent: Entrenar el cocoLaihttp://www.blogger.com/profile/03385984824524159133noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6700016466075754193.post-12557326423869327452008-10-09T20:42:00.000+13:002008-10-09T20:42:00.000+13:00bones Laura... doncs venim a dir el mateix... la p...bones Laura... doncs venim a dir el mateix... la por és irracional, per tant, racionalitzant-la es possible controlar-la. La por xo és necessària.<BR/>Clar que és difícil, x exemple, si has tingut una caiguda on t'has fet mal, és difícil, per xo tot té un procés, més o menys ràpid segons la persona. <BR/>A més, no es tracta de fer com dius "Tenir la ment freda d'analitzar la possible caiguda i continuar el pas.. uff", no!! és tracta d'objectivitzar i analitzar, i si el coco, diu que no, o no vols assumir certs "riscos" doncs cap a avall, i NO PASSA RES DE RES. No hi ha més... és un procés llarg d'aprenentatge... el que sí q tinc clar i a mi m'ha ajudat, és escalar sense pensar en res, només escalar... quan començen els dubtes, les indecissions, els diàlegs interns, etc.. tens molt de perdut ja!! <BR/>Sé q parlar és fàcil, i després cara la paret és una altra història... jo mateixa ara estic malament de coco en paret... i el remei, per ara, està sent fer una mica d'esportiva per agafar confiança. En el teu cas, no sé el grau q fas, ni res... xo diria q primer hauries de fer moltes vies de primera en un grau per sota del teu, i així poc a poc agafar confiança.. tot ve sol, no cal capficar-se, lo important és gaudir.<BR/>A mi, el que em va enganxar de l'escalada, va ser (a part de la muntanya en si), la vessant psicològica, posar-me de cara amb mi mateixa, m'ha fet q em conegués més... <BR/>Jo tmb t'aniré llegint! :-)Laihttps://www.blogger.com/profile/03385984824524159133noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6700016466075754193.post-63569678760534105882008-10-09T19:51:00.000+13:002008-10-09T19:51:00.000+13:00Ei Lai!Tot i estar d'acord amb la manera de proced...Ei Lai!<BR/><BR/>Tot i estar d'acord amb la manera de procedir a l'hora d'entrenar el coco, penso que potser no és tot voluntat.<BR/><BR/>És a dir, que en aquest cas, potser voler no és poder. La por és algo irracional que costa molt de controlar. És cert que si mai t'hi encares, mai la superaràs. Però tot i respirar a peu de via i intentar estar concentrat i calmat a la paret, si et trobes un pas difícil i tens tendències porugues....no sé si n'hi ha prou amb pensar que es pot controlar la situació. Tenir la ment freda d'analitzar la possible caiguda i continuar el pas.. uff, es necessita una mínima capacitat d'autocontrol.<BR/><BR/>I com sempre, tot és extrapolable a les situacions quotidianes.<BR/><BR/>La por és el pitjor enemic de l'indecís.<BR/><BR/>;)<BR/><BR/>Ja et tinc fitxada al blog per arribar-hi ben ràpid!!Lauhttps://www.blogger.com/profile/08797046348294403892noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6700016466075754193.post-49641683415968031252007-06-15T22:45:00.000+12:002007-06-15T22:45:00.000+12:00Acabo de descobrir el teu blog i tot i que com diu...Acabo de descobrir el teu blog i tot i que com diu l'Aspavil, trobo a faltar alguna foto, m'ha agradat, la frescura, la il.lusió que traspua, "entrenar el coco" l'he trobat amè i mab molt de sentit comú, aquest perquè escalem és un dilema que tots ens hem plantejat alguna vegada.<BR/>Salut i escalades!jaumeplanellpiquerashttps://www.blogger.com/profile/16736096473271216477noreply@blogger.com