L’accés a l’aeri estava força moll i relliscós, hi havia molta boira, no pintava gens bé, i l'Aeri ni es veia. Ens vàrem sorprendre força en trobar la canal equipada amb cables metàl·lics i cordes. Feia un any que no anàvem a escalar a l’Aeri i ens vam trobar força canvis. Un cop al cim també vam tenir sorpresa, però això ho explicaré després.
Per accedir, un cop hem pujat tota la canal, no hem d’agafar els esglaons de ferro de ma dreta, sinó continuar una mica més cap a dalt, remontant la canal. En arribar a la repisa de la dreta veurem una corda ronyosa a més no pogué, pugem per ella, i ja estem a la R0, la via s'inicia a la dreta de la Easy. Comences a escalar ja amb un bon pati.
El cas és que en arribar a la reunió, tots dos vam coincidir que no hi havia pas. És un llarg fi, de continuïtat, sobre roca excel·lent, placa típica montserratina. Potser és en el llarg on més allunyen les xapes, o potser en el què més les trobes a faltar pq és una escalada tècnica i fineta, però no sé, el vam trobar força bo, i no tant difícil com ens pensavem. Un llarg guapo, i no crec que obligat de 6b, potser una mica menys. Vam llegir a onaclimb “Seguros un tanto alejados, es interesante no ir justo de grado” http://www.onaclimb.com/montsecroq/fragelrock.html , tampoc no hi ha per tant ni molt menys. L’endemà vam fer la Lotus, i allà si que vam trobar que hi havia bones timbes. En un no res, tots 2 estàvem a la reunió.
Després un V una mica lletjot, ja que per arribar a la reu hi ha sorra.
El L6, per mi va ser potser un dels més difícils. El Luichy li dóna 6b+. De fet són dues xapes (molt juntes) en sortir de la reunió. Un pas bloquero i a munt. El pas es pot escaquejar.
L7, 6c. Llarg de continuïtat, sense cap pas inhumà, d'anar fent i aguantar-li. Més placa, però aquest cop desplomada. Llarg també molt bo. No vam veure el 6c per en lloc.
I un cop al cim, abans hi havia una reunió una mica cutre, feies un petit ràpel fins el coll i després un mini-guarrillo llarg de IV amb castanya, sorra i roca dolenta i sense res de res per arribar al cim. Doncs ara, tachánnn, la R del cim, és una reunió amb cadena i tot, i nova de trinca. Un cop vam fer el rápel, el llarg de IV està amb passamans amb cordes, i des del coll et pots xapar i assegurar al primer. Vam flipar, pk tot i que vam anar encara encordats si vols et pots agafar a les cordes i fins i tot xapar el parabolt del passamans i ja arribar als arbrets.
Està bé, pq aquí hi ha cordades que es lien i si més no, era un tram ben lleig. Ens vam enrecordar del nostre amic Makoki que l'any passat va fer 2 cops aquest llarg en mig d'un bon diluvi.
Material: 13 cintes + R
Resumint: via boníssima esportiva de llargs, amb roca excel·lent, per gaudir sense passar por, ens pensavem que era molt més difícil. Tota la via en placa.
Via totalment recomenable. Ens ho vam passar collonut. I al final, sols com un mussol a l’aeri amb una temperatura ideal, suposo que tothom devia pensar que plouria, però per sort el xafeig ens va agafar ja a casa.