D’aquesta via es troben vàries versions en quant a dificultat i material a dur, segons es miri la ressenya al llibre de Terradets o a ressenya.net, i quant a piades, tres quarts del mateix. Des de piades on deia que calia dur algun pitó, falca i recomanaven una antena, a piades on la decoten.
Com d’això van els blogs, de dir cadascú la seva, aquí va la nostre.
És tracta d’una via que només té 2 xapes, un espit al 3r llarg i un parabolt al darrer, en la meva opinió els dos molt ben posats pk no és que t’evitin fer els dos passos més obligats de la via, sinó que els protegeixen.
Sobre el material, vam dur el que deien les resses, friends fins el 4, l’alien vermell i verd repetit i jocs de tascons. No vam fer servir els tascons. I els camalots del 3 ni del 4, les vam posar per posar, però trobo que són totalment prescindibles, en canvi vam trobar a faltar dur el C1 i potser també el 2 repetit.
Suposo q degut al nostre optimisme innat, i alguna piada de les que hem dit abans que la pintaven tant “fàcil”, vam entrar a la via tard, i això juntament amb que vam dubtar en trobar l’inici, que va haver un llarg q se’m va creuar, i que la baixada no és senzilla, va fer q sortíssim de nit, bé, al migdia estàvem al 1r llarg, ja era d’esperar.
Lo pitjor de tot plegat és que el sol ens va torrar, no vegis com pegava. En resum, no us confieu, que és una via llarga, on s’ha d’anar intuint el camí en algun tram, està molt poc equipada i a vegades la roca és fràgil amb lo qual cal anar a poc a poquet. Quant al grau obligat estem d’acord amb el que diu el llibre de Terradets, 6b obligat. Aquesta paret té poc a veure amb les Bagasses, pel tipus d’escalada, que és força atlètica, per l’adherència de la roca i per la solitud, no vam veure a ningú en tot el dia i tampoc no vam escoltar els cotxes.
Per trobar l’inici de la via cal localitzar un pont de roca a uns 10 m del terra. Compte!, que hi ha una via a l’esquerra que tmbé té un pont de roca i nosaltres de poc la liem només començar. L’inici del Cràpula el localitzareu pk hi ha una fletxeta gravada a la paret.
Per trobar l’inici de la via cal localitzar un pont de roca a uns 10 m del terra. Compte!, que hi ha una via a l’esquerra que tmbé té un pont de roca i nosaltres de poc la liem només començar. L’inici del Cràpula el localitzareu pk hi ha una fletxeta gravada a la paret.
Inici del 1r llarg, a la cantonada esquerra d'abaix es veu la fletxa.
L1, 50m, 6a. 2 ponts de roca, un clau, un pont de roca i un últim clau. El 1r clau no el vaig poder xapar pk no portava un cordino i els mosquetons no entraven. Escalada fineta i obligada, amb un parell de passos de decisió, que acaba amb un diedret que es fa curt. Reu: espit i clau.L2, 50m, 6a. Aquest llarg comença amb un diedre on hi ha concentrada tota la dificultat, això sí, et pots protegir. És molt tècnic i de seguida cal anar un buscar un clau a la dreta, q té un cordino llarg q facilita el xapatge. Aquest pas de flanqueig, no és q sigui difícil però té ambient. Després el terreny es força indefinit, cal anar molt en compte amb la roca. Al final té una placa protegida amb claus. Reu: espit i clau.
L3, 35m, V+, A1. Aquest és un dels llargs més fotogènics. Comença per uns diedres atlètics fins posar-se a sota d’un sostre, allà trobem un clau. Flanquejant, s’ha d’anar a buscar un clau amb un cordino i d’aquest un pas llarg per enxampar l’espit. Per mi, aquí està un dels pasos més difícils de la via, sortir de l’espit. 
En teoria havia de ser A1, xo jo no ho vaig veure per enlloc on col·locar res. Al final va ser, mans a dos romos, peus en adherència, per arribar a uns bidits invertits dolents, i llançament a la sabina. Això sí, això protegit per un espit. Em va semblar molt obligat, tot i que si ets llarg potser no hi ha pas. Reu: espit i 2 claus.Després una bavaresa invertida boníssima, on entren a canyó el C1 i C2.
L4, 30m, A2, 6b, equipat amb 3 claus i un pont de roca. Comença amb un desplom protegit amb dos claus, on cal usar els pedals. Aquí algunes piades deien que feia falta una antena per caçar el cordino que penja d’un dels claus. Nosaltres que som baixets, no vam trobar a faltar l’antena, vam arribar bé. Després 2 passos de friends (alien verd i C0.5) i ja sortida en lliure per un diedre que et deixa encaixonat, i que es podria protegir si poguessis treure alguna mà, pk et quedes ben bé que no et pots bellugar gaire. Aquest és un tram difícil on l’assegurador a més no et veu i on corre l’aire i l’adrenalina. A la resse marcava un clau que es belluga, i que imagino que es devia bellugar molt pk nosaltres no el vam trobar. La resta del llarg tampoc no ajeu, trobarem un pont de roca. Reu: espit i 2 claus.L5, 45m, 6a. Llarg de nou wapíssim. Sortida de la R per la dreta. On la dificultat està concentrada als 15-20 primers metres. S’escala en fissura-diedre. Escalada atlètica i d’anar mirant. Té 2 claus. La última meitat del llarg és més tombat amb roca mediocre, compte!!. R a un arbre a la vira.
La paret de les Bagasses des de l'Amanita. 
L6, 35m, V+. Llarg també molt bo, amb un 1r tram amb canto, protegit amb 2 claus. Molt curiosa la roca del darrer tram, que deixa de ser calcari gris. Després ja compte, amb trobar el camí i amb la roca.
L7, 60m de mig caminar mig grimpar en diagonal esquerra per sota un sostre fins arribar a: “El balcó del vent” on trobarem la única reunió amb 2 espits.
L8, 35m, 6b+. Llarg protegit amb un pont de roca i un parabolt (l’únic de tota la via). S’inicia per una fissura perfecte, desplomada i atlètica amb molt de canto per continuar per una placa de roca molt adherent.
A la meitat del llarg trobarem el parabolt que no protegeix cap pas, però que va la mar de bé, perquè el següents metres no es poden protegir. El llarg acaba amb un desplom on per nosaltres vam trobar un pas bastant xungo, no pel desplom en sí, sinó pk la roca estava que es trencava. Realment aquest últim pas, no sé si pq ens vam equivocar o que, però ens va semblar que estava per fer-se mal. Tant com 6b+ potser no, xo deu ni do l’apretada.
L6, 35m, V+. Llarg també molt bo, amb un 1r tram amb canto, protegit amb 2 claus. Molt curiosa la roca del darrer tram, que deixa de ser calcari gris. Després ja compte, amb trobar el camí i amb la roca.L7, 60m de mig caminar mig grimpar en diagonal esquerra per sota un sostre fins arribar a: “El balcó del vent” on trobarem la única reunió amb 2 espits.
L8, 35m, 6b+. Llarg protegit amb un pont de roca i un parabolt (l’únic de tota la via). S’inicia per una fissura perfecte, desplomada i atlètica amb molt de canto per continuar per una placa de roca molt adherent.
A la meitat del llarg trobarem el parabolt que no protegeix cap pas, però que va la mar de bé, perquè el següents metres no es poden protegir. El llarg acaba amb un desplom on per nosaltres vam trobar un pas bastant xungo, no pel desplom en sí, sinó pk la roca estava que es trencava. Realment aquest últim pas, no sé si pq ens vam equivocar o que, però ens va semblar que estava per fer-se mal. Tant com 6b+ potser no, xo deu ni do l’apretada. El Peladet:
Quant al descens. Sobretot convé anar amb temps i fer-lo amb llum, pk no és que sigui gaire evident. Menys un, tots els ràpels són d’una sabina amb un o dos cordino i un malló.
Un cop al cim cal anar cap a l’esquerra fins a trobar una fita. El ràpel es fa des d’una sabina que està abans de la fita i que no es veu. Per trobar-lo cal fer una petita destrepada. Són 25m cap a l’esquerra (si estàs de cara la paret).
El 2n ràpel també és des d’una sabina. Compte, cal apurar les cordes al màxim (50m). Hi ha un tram volat i s’arriba a una feixeta, aquí no és!!!, cal seguir baixant.
Trobar el 3r ràpel té el seu que. Aquí toca recollir cordes i anar de nou cap a l’esquerra. Hi ha alguna fita al principi, cal anar a buscar una gran alzina. 45m
El 4rt ràpel de 35m és des d’un espit i una sabina petita, està al mig de la placa, aquest és fàcil de veure.
Un cop aquí en principi havíem de plegar cordes i ja marxar caminant. Vam començar a destrepar i com que ja era fosc, no veiem el camí evident i vam trobar que el terra encara estava lluny, vam per un 5è ràpel des d’una sabina on ja vam trobar una cinta i un malló, i d’aquí sí ja al terra.
El camí després és anar baixant per tartera i per algun tram més de matolls, fins arribar a la via del tren, q per cert, aquest cop ens va anar de pèls. :S
2 d’octubre de 2010
Quant al descens. Sobretot convé anar amb temps i fer-lo amb llum, pk no és que sigui gaire evident. Menys un, tots els ràpels són d’una sabina amb un o dos cordino i un malló.Un cop al cim cal anar cap a l’esquerra fins a trobar una fita. El ràpel es fa des d’una sabina que està abans de la fita i que no es veu. Per trobar-lo cal fer una petita destrepada. Són 25m cap a l’esquerra (si estàs de cara la paret).
El 2n ràpel també és des d’una sabina. Compte, cal apurar les cordes al màxim (50m). Hi ha un tram volat i s’arriba a una feixeta, aquí no és!!!, cal seguir baixant.
Trobar el 3r ràpel té el seu que. Aquí toca recollir cordes i anar de nou cap a l’esquerra. Hi ha alguna fita al principi, cal anar a buscar una gran alzina. 45m
El 4rt ràpel de 35m és des d’un espit i una sabina petita, està al mig de la placa, aquest és fàcil de veure.
Un cop aquí en principi havíem de plegar cordes i ja marxar caminant. Vam començar a destrepar i com que ja era fosc, no veiem el camí evident i vam trobar que el terra encara estava lluny, vam per un 5è ràpel des d’una sabina on ja vam trobar una cinta i un malló, i d’aquí sí ja al terra.
El camí després és anar baixant per tartera i per algun tram més de matolls, fins arribar a la via del tren, q per cert, aquest cop ens va anar de pèls. :S
2 d’octubre de 2010
El tercer largo es empieza con una travesía a la izquierda con un par de parabolts, un puente de roca, ojo con algún paso extraño!!
El artifo es de flipe, parabolt tras parabolt y de repente alejillo, el tema se supera con un alien verde y otro rojo en las fisuras perfectas que hay =D… artifo power!!. 
Desde el último parabolt con un paso de pedal se sale dignamente, el resto hasta la reunión se hace bastante bien flanqueando hacia la izquierda sin subir demasiado…. Leímos 
El sexto se hace navegando por la roca hasta situarnos en la vertical de la primera sabina, nosotros nos desviamos mogollón a la izquierda acabando precisamente donde Llorenç decía: NO IR!!
Aix… si lo nuestro es darle emoción al tema…. Hacemos reunión en el espit y a correr. Desde el spit flanqueamos a la derecha unos cuantos metros hasta llegar a la sabina donde se montaba reunión y seguimos empalmando con el siguiente, super guapo flanqueo de canto, algún puente de roca y sabina nos protegen hasta la R. 
El último largo es el típico de Vilanova, roca medio cutre asegurada con algún espit que nos da algo de vidilla hasta la feixa donde está la reunión.
Acabamos por el camino de la roca dels arcs con los frontales con la sensación de haber escalado una gran vía. Como dirían por ahí: Good Job Cordada màgica.
La vía se encuentra equipada con todo tipo de anclajes (spits, buriles, clavos, tacos de madera y un plomo salvador), los largos de artificial están clavados (a día de hoy), pero no está de más llevarse un par de V y un plano (por si las flies). Todas las R, excepto la primera (árbol), son de 2 spits.
L3: empieza la fiesta del artificial (6b+ para los osados), algún alien en la fisura para llegar al primer spit y de aquí un tramo en guarri-libre y después ya en artifo para arriba. 
Hay que decir que los pasos son de largos a muy largos, por lo que nos deberemos esforzar bastante para llegar a los seguros. El tramo de A2 es fácil y casi todo está clavado!!. Está es la pinta de uno de los tacos de madera, pero sin problema puedes meter friends e ir haciendo.
R aérea, de las que te desriñonas.
L4: Excelente largo más corto que el anterior y algo más asequible, pero con pasos muy largos, esta será la tónica de la vía. La R se monta en una bauma muy mona!!.
L6: sale por la derecha en libre fácil hasta chapar el primer spit. Este último largo es el más fácil de todos los artifos, buenos seguros (espits) y sin tantos alejes entre chapas. El viento y el frío están empezando hacer de las suyas (sí, sí: frío en julio…. Pero esto que es!!). Montar R en los spits comunes con la Edelwies, o tirar unos metros más hasta la moreneta. 
Sólo queda despedir este post con un homenaje especial a nuestra compañera. Esperamos que donde quieras que estés, sigas siendo igual de feliz. Cristina, que sepas que por aquí no te olvidamos…… 
Quant a material, tal i com diu l'Armand a la ressenya cal dur "alguns claus amples (tipus V i un bong), tascons, joc de camalots (fins al núm. 3,5), cordinos i una guindola (molt recomanable per a la R3)". Només hi afegiria una xapa recuperable, per un cap de burí del 2n llarg. Aquí jo ja vaig començar amb els dubtes, bong?? Això és un clau gran amb forats, no? :S Mmm sí, em penso q sí en tenim un, i claus?, en tenim 3, i guíndola?, resulta que el dani havia fet una feia temps amb un tros de fusta d'un prestatge que va folrar amb papers de diaris i cinta d'embalatge i que va lligar amb uns cordinos (sí, sí, cordinos, després veureu!). I per fer-li millor pinta, li va posar unes enganxines! :)
El Dani i jo em quedat que jo vaig l'A2, però tal i com veig el fissurot de Pilar per on va la via, m'impressiona tant q m'agafa el canguelo, i li confesso al Dani q no les tinc totes amb mi, i que no sé si m'hi vull ficar, ja que si m'hi fico, i a mig llarg m'agafa la por màxima les opcions de baixar són complicades. No és el mateix mirar la paret com qualsevol dia baixant de la Roca dels Arcs, que imaginar-te a tu allà.
Al final, el Dani m'anima i ens fiquem a la via. Tal i com recomana la ressenya comencem a la R1, entrant per una cornisa. El segon llarg (primer nostre) li toca al Dani. Marca una sortida de 6a que és un bombet. Posa un C2, i de seguida ja xapa un pont de roca. Després ve un curt tram d'A1. El Dani passa rapidíssim, i es que de fet, no ha tret ni els pedals. A fet algun A0 amb algun friend, però a tirat mig en lliure. L'Armand Ballart diu d'aquest llarg: "A l’inici del L2 comprovem el mantingut esforç que exigeix la paret, que encara es deixa fer en lliure prou atlètic, però a mitja tirada ja caldrà pitonar segons l’habilitat de cadascú". Aquest llarg ens surt força fàcil, xo clar, encara no hem canviat el xip, això sí, quan veiem la impressionant tercera tirada, aquí sí que ja no podem tirar en lliure.
Escalant el nostre primer llarg (2n de la via)
Quan arribo a la R2 veig que el Dani ha provat ja la guindola.
Després ve un tram de xapes, i vas fent. Sentint el buit als peus, ja q la paret desploma moltíssim. El darrer tram del llarg, ja té de tot una mica. De fet, a primer cop d'ull vaig confondre un tac de fusta amb un plom de lo moll i negre q estava, tmbé et vas penjant de claus vellets, ponts de roca (alguns molt bons, i altres no tant) abans d'arribar a una xapa. 
Tot i q a mig llarg ja vaig començar a fer memòria com anava lo dels estreps, no va ser fins aleshores que em vaig recordar que em penso que abans usava dues fifis. Està clar, q em falta moltíssim pràctica.. Va haver un pas, de fet que em vaig haver de penjar d'un alien blau per poder xapar un parabolt, i va ser xapar, i petar l'alien. Ufff quin yuyu. I en tot això, anar remuntant la guindola. 
Lenta, però finalment vaig arribar a la reunió q es fa a la segona savina, i és totalment penjada. M'instal·lo asseguda, tot i q no em fa molta gràcia la guindola aquesta, i els peus no em toquen a la paret amb lo que l'esquena em marxa enrera. Déu ni dó, quina poca traça!. El Dani desmonta el llarg fàcilment, renega en algun pas, però va ràpid. Arriba a la reunió fem com un pilar de 2, per passar x sobre meu i comença el quart llarg.
En aquesta reu, vam trobar que pot de piades, on dins hi havia una carmanyola amb una llibreta i un boli. Com no, feliços, vam dir la nostra!. 
El 5è llarg, té també un desplomet de 6a i després ja una rampa fins arribar a la reunió.
.JPG)
