D’aquesta via es troben vàries versions en quant a dificultat i material a dur, segons es miri la ressenya al llibre de Terradets o a ressenya.net, i quant a piades, tres quarts del mateix. Des de piades on deia que calia dur algun pitó, falca i recomanaven una antena, a piades on la decoten.
Com d’això van els blogs, de dir cadascú la seva, aquí va la nostre.
És tracta d’una via que només té 2 xapes, un espit al 3r llarg i un parabolt al darrer, en la meva opinió els dos molt ben posats pk no és que t’evitin fer els dos passos més obligats de la via, sinó que els protegeixen.
Sobre el material, vam dur el que deien les resses, friends fins el 4, l’alien vermell i verd repetit i jocs de tascons. No vam fer servir els tascons. I els camalots del 3 ni del 4, les vam posar per posar, però trobo que són totalment prescindibles, en canvi vam trobar a faltar dur el C1 i potser també el 2 repetit.
Suposo q degut al nostre optimisme innat, i alguna piada de les que hem dit abans que la pintaven tant “fàcil”, vam entrar a la via tard, i això juntament amb que vam dubtar en trobar l’inici, que va haver un llarg q se’m va creuar, i que la baixada no és senzilla, va fer q sortíssim de nit, bé, al migdia estàvem al 1r llarg, ja era d’esperar.
Aquesta paret té poc a veure amb les Bagasses, pel tipus d’escalada, que és força atlètica, per l’adherència de la roca i per la solitud, no vam veure a ningú en tot el dia i tampoc no vam escoltar els cotxes.
Per trobar l’inici de la via cal localitzar un pont de roca a uns 10 m del terra. Compte!, que hi ha una via a l’esquerra que tmbé té un pont de roca i nosaltres de poc la liem només començar. L’inici del Cràpula el localitzareu pk hi ha una fletxeta gravada a la paret.
Per trobar l’inici de la via cal localitzar un pont de roca a uns 10 m del terra. Compte!, que hi ha una via a l’esquerra que tmbé té un pont de roca i nosaltres de poc la liem només començar. L’inici del Cràpula el localitzareu pk hi ha una fletxeta gravada a la paret.
Inici del 1r llarg, a la cantonada esquerra d'abaix es veu la fletxa.
L2, 50m, 6a. Aquest llarg comença amb un diedre on hi ha concentrada tota la dificultat, això sí, et pots protegir. És molt tècnic i de seguida cal anar un buscar un clau a la dreta, q té un cordino llarg q facilita el xapatge. Aquest pas de flanqueig, no és q sigui difícil però té ambient. Després el terreny es força indefinit, cal anar molt en compte amb la roca. Al final té una placa protegida amb claus. Reu: espit i clau.
Després una bavaresa invertida boníssima, on entren a canyó el C1 i C2.
L5, 45m, 6a. Llarg de nou wapíssim. Sortida de la R per la dreta. On la dificultat està concentrada als 15-20 primers metres. S’escala en fissura-diedre. Escalada atlètica i d’anar mirant. Té 2 claus. La última meitat del llarg és més tombat amb roca mediocre, compte!!. R a un arbre a la vira.
La paret de les Bagasses des de l'Amanita.
L6, 35m, V+. Llarg també molt bo, amb un 1r tram amb canto, protegit amb 2 claus. Molt curiosa la roca del darrer tram, que deixa de ser calcari gris. Després ja compte, amb trobar el camí i amb la roca.
L7, 60m de mig caminar mig grimpar en diagonal esquerra per sota un sostre fins arribar a: “El balcó del vent” on trobarem la única reunió amb 2 espits.
L8, 35m, 6b+. Llarg protegit amb un pont de roca i un parabolt (l’únic de tota la via). S’inicia per una fissura perfecte, desplomada i atlètica amb molt de canto per continuar per una placa de roca molt adherent.
A la meitat del llarg trobarem el parabolt que no protegeix cap pas, però que va la mar de bé, perquè el següents metres no es poden protegir. El llarg acaba amb un desplom on per nosaltres vam trobar un pas bastant xungo, no pel desplom en sí, sinó pk la roca estava que es trencava. Realment aquest últim pas, no sé si pq ens vam equivocar o que, però ens va semblar que estava per fer-se mal. Tant com 6b+ potser no, xo deu ni do l’apretada.
L7, 60m de mig caminar mig grimpar en diagonal esquerra per sota un sostre fins arribar a: “El balcó del vent” on trobarem la única reunió amb 2 espits.
L8, 35m, 6b+. Llarg protegit amb un pont de roca i un parabolt (l’únic de tota la via). S’inicia per una fissura perfecte, desplomada i atlètica amb molt de canto per continuar per una placa de roca molt adherent.
El Peladet:
Quant al descens. Sobretot convé anar amb temps i fer-lo amb llum, pk no és que sigui gaire evident. Menys un, tots els ràpels són d’una sabina amb un o dos cordino i un malló.
Un cop al cim cal anar cap a l’esquerra fins a trobar una fita. El ràpel es fa des d’una sabina que està abans de la fita i que no es veu. Per trobar-lo cal fer una petita destrepada. Són 25m cap a l’esquerra (si estàs de cara la paret).
El 2n ràpel també és des d’una sabina. Compte, cal apurar les cordes al màxim (50m). Hi ha un tram volat i s’arriba a una feixeta, aquí no és!!!, cal seguir baixant.
Trobar el 3r ràpel té el seu que. Aquí toca recollir cordes i anar de nou cap a l’esquerra. Hi ha alguna fita al principi, cal anar a buscar una gran alzina. 45m
El 4rt ràpel de 35m és des d’un espit i una sabina petita, està al mig de la placa, aquest és fàcil de veure.
Un cop aquí en principi havíem de plegar cordes i ja marxar caminant. Vam començar a destrepar i com que ja era fosc, no veiem el camí evident i vam trobar que el terra encara estava lluny, vam per un 5è ràpel des d’una sabina on ja vam trobar una cinta i un malló, i d’aquí sí ja al terra.
El camí després és anar baixant per tartera i per algun tram més de matolls, fins arribar a la via del tren, q per cert, aquest cop ens va anar de pèls. :S
2 d’octubre de 2010
Un cop al cim cal anar cap a l’esquerra fins a trobar una fita. El ràpel es fa des d’una sabina que està abans de la fita i que no es veu. Per trobar-lo cal fer una petita destrepada. Són 25m cap a l’esquerra (si estàs de cara la paret).
El 2n ràpel també és des d’una sabina. Compte, cal apurar les cordes al màxim (50m). Hi ha un tram volat i s’arriba a una feixeta, aquí no és!!!, cal seguir baixant.
Trobar el 3r ràpel té el seu que. Aquí toca recollir cordes i anar de nou cap a l’esquerra. Hi ha alguna fita al principi, cal anar a buscar una gran alzina. 45m
El 4rt ràpel de 35m és des d’un espit i una sabina petita, està al mig de la placa, aquest és fàcil de veure.
Un cop aquí en principi havíem de plegar cordes i ja marxar caminant. Vam començar a destrepar i com que ja era fosc, no veiem el camí evident i vam trobar que el terra encara estava lluny, vam per un 5è ràpel des d’una sabina on ja vam trobar una cinta i un malló, i d’aquí sí ja al terra.
El camí després és anar baixant per tartera i per algun tram més de matolls, fins arribar a la via del tren, q per cert, aquest cop ens va anar de pèls. :S
2 d’octubre de 2010