Mostrando entradas con la etiqueta COLLEGATS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta COLLEGATS. Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de junio de 2011

No vols sopa?. Nou plats, Collegats

No vols sopa?. Nou plats, 6c, 335m, Paret del Pessó, Collegats

Vía deportiva y de reciente apertura (oct. 2010) que va a la izquierda de la Tánger.
Hacen falta unas 17 cintas y aunque llevamos algún alien, los paseamos, no hacen falta. La vía está equipada generalmente con parabolts, aunque también hay otros tipos de seguros. A media mañana ya le da la sombra, así que es buena para estas fechas, y aunque es larguilla, se hace rápido. Todas las reuniones tienen dos parabolts, así que en un momento dado te puedes bajar cuando quieras. El L3 tiene un escape, hacia la Agulla del Gos.

L3:
Los largos suelen ser largos y variados. Hay que escalar despacito y con mucho amor, porque la roca en algunos tramos es un poco dudosa y tiene arenilla. Imprescindible el casco, y mejor no meterse con cordadas delante.
Los primeros largos tienen algunas panzas tipo Riglos.

L1:
Aunque es una vía bien equipada, hay que escalar, rondará el 6a/+ obligado. A destacar el L4, 6a+/Ae, que va por un diedro con mucho canto y muy fotogénico, que se hace corto. Bordea por debajo de un techo (Ae, no hacen falta estribos, se hace bien en A0) y después tiene una salidita de mirárselo, pero fácil.

Inicio L4:Llegando a la R4, donde se ve el bolo-bolt! :DEl 6º largo (V+) por lo visto está muy roto, Luichy y Héctor que estaban acabando una vía muy cerquita (Casablanca), nos aconsejaron que llegados a la R5, hiciéramos una trave (andar) hacia la derecha (común con la Tánger) para hacer el largo de esta vía nueva, que tiene mejor roca y que además nos dejaba en el jardín desde el que podíamos sin problema retomar la vía. Así que dicho y hecho!. El largo picaba más que el que nos tocaba de la vía (6c/+), eso sí, chapadito.

Luichy asegurando a Héctor en el L6 (diría) de Casablanca:Dani, nada más empezar el largo, se quedó con un bolo en la mano y tuvo un mini saque, y eso que la roca era buenísima!.
Después de andar unos 100m (seguir los cordinos rojos colgados en los árboles), quedan 3 largos hasta la cima. Desde el jardín, la cordada que teníamos delante: Antonio e Inazio. En 8º largo (6b) de placa tumbada encontré un paso obligado, pero más que nada creo que fue porque no llegaba a chapar.

L7:L8:
El último largo de 6c para nuestro gusto fue el más bonito, con mejor roca y también el más obligado.
L9, acabando la vía:Es un largo variado y de moverse, de gesto, con algún canto pequeño y con un último paso desplomado que fue la guinda a un día lleno de anécdotas.
En la cima pudimos conocer a la cordada que teníamos delante, gracias por esperar! :), y resulta que eran los Caracoles!!. Que gracia, que ilusión!! Con las veces que los he leído!!. Bueno, igual que coincidir con Luichy! :). La reseña y sus comentarios los podéis encontrar aquí. El descenso es evidente. Hay que seguir el camino marcado hacia la izquierda, que en unos 10-15’ te deja en la canal equipada (reequipada!! :) ) de descenso.

11 de juny de 2011

lunes, 14 de marzo de 2011

Sang de crack, Collegats


Sang de crack, 6b+, 240m, Paret del Pessó, Collegats
En el llibre de ressenyes de Collegats diu de la Sang de crack: “Via impressionant, mantinguda i per gaudir, que segueix un sistema de fissures i diedres de fantasia. Clàssica imprescindible”. Quan fa temps que vols fer una via i t’han parlat bé d’ella a vegades quan l’escales et decep una mica, però no ha estat el cas.... Ens va encantar!!. Quina escalada més xula, per gaudir a tope, “divertimento” assegurat!!!.

Traçat de la via (foto treta del blog del Luichy)

De material vam dur els aliens (són els que menys es fan servir) i camalots (repetint els mitjans) fins el nº4. Aquest, com havíem llegit al llibre de les 100 mejores que era opcional, vam dubtar. Vam fer bé en dur-lo, el vam posar en 3 llargs.
L’aproximació és evident, el camí està ben marcat, i al final amb ambient. Són 3/4 d’hora, en pujadeta. Només hi havia un cotxe més a l’aparcament, a part del nostre, i apa, una cordada de 3 per davant nostre. Tot i així, ens ho vam prendre amb la calma, i vam fer petar la xerrada a les reunions. No ens vam molestar gens, tot i que a mitja via com va entrar l’ombra, amb el seu permís, vam anar una mica a roda, per no agafar fred. L’ombra li deu entrar cap a les 12-13h. També és una bona opció per l’estiu.
Hi ha una entrada directe de 6b+ i semiequipada, que nosaltres no vam fer, ja que vam entrar a la via fent un rodeig, per unes cordes fixes i amb alguna grimpadeta de III.
L1, 6a, 35m. És un llarg de xemeneia. Al començar hi ha un tricam abandonat (és d’un company nostre, per cert!). La resta del llarg té un clau i un espit. Llarg xulo, on comences ficant-te ven endins de la xemeneia, i que acabes escalant per fora, en diedre, de forma molt estètica i amb ambient. Guapo!.

En els primers metres de la via: Tot i que no m’encanten les xemeneies, aquesta sí m’ha agradat molt perquè hi ha canto! :) I sobretot, continua el mite... ningú cau a una xemeneia!jajajaja
En el tram de diedre:Reunió de dos espits.
Arribant a la R1: L2, V+, 30m. De nou comença amb una xemeneia, protegida amb un clau, i ja quan surts et trobes amb un pont de roca.
Sortint de la R2: A partir d’aquí comences la trave en un inici descendent (l’únic pas una mica rarot), xapant un clau amb un cordino, i ja tot travessa (fàcil) fins la reunió. La trave, es pot assegurar amb algun alien petit. Al tanto amb la roca, que té algun tram psé-psé. Reunió de 2 parabolts.

Aquí el Dani just sortint de la xemeneia per iniciar la travessa:Al llibre de Collegats, el dibuix de la ressenya marca com un sol llarg el L1 i L2. Veient la travessa del segon llarg, trobo que empalmar aquests dos llargs ha de ser una agonia.
L3, 6b, 35m. Aquest és el llarg. Buaaa... fissura, q a trams vas en bavaresa i a trams en diedre, amb canto i super atlètica. Les úniques expansions que hi ha, són tres parabolts a l’inici del llarg. A la meitat del llarg hi ha un espàrrec (no m’estranya que hagin tret la xapa, es protegeix perfectament) i un clau. Un llarg preciós i molt agraït. Reunió de nou còmoda i amb argolles per rapelar.
L4, 6a+, 35m. Al sortir de la reunió ja veus la única xapa (parabolt) del llarg, i abans, et pots protegir bé. La roca aquí té algun tram dubtós. El llarg és un diedre atlètic, on les dificultats estan concentrades al final, per anar a xapar un bong (l’únic clau del llarg) que el veus quan ja el tens al nas. A la ressenya del llibre, a aquest llarg li donen un plus més (6b), i ja podria ser.

L5, 6b+, 35m. Al sortir de la reunió hi ha una panxeta on està el pas de bloc de 6b+ (es pot fer en AO). Després ve un tram de 6b, que el Soldevila diu delicat, i sí, té una mica roca regular, i tot i que està assegurat amb 3 parabolts més, algun del pasos amb roca una mica dubtosa te’ls has de protegir, sobretot un tramet una mica desplomat, que fa una mica de yuyu. Malgrat que és el llarg amb pitjor roca, tampoc no es ens va desagradar. Reunió a un arbre.

En el tram més atlètic del llarg, on t'has d'autoassegurar:L6, 6a+, 35m. Aquí hi ha 3 possibles sortides. Per l’esquerra, per una canal herbosa i desequipada i pel recte (6a+) d’espits i roca bona, que és el que vam fer nosaltres. Aquí la roca, ja s’assembla més a Montserrat que a riglos.Xapes un pont de roca, i després tens 5 espits més. Les assegurances estan amb aire, de fet, xapant la 3a, si caus, encara pots picar al replà, ja que la R5 està com a una repiseta i comences el llarg caminant. No ens va semblar un llarg fàcil, però sí molt bonic i amb roca grisa franca. De fet, a algunes ressenyes diuen que la via obliga V+, no ho crec, jo diria que més aviat 6a+, sobretot per aquest llarg precisament, on cal escalar.
L7, IV+, 35m. Mig caminant, fins arribar a un ressalt fissurat que cal superar per arribar a la darrera reunió.
Al cim les vistes panoràmiques són precioses, a més, estàvem sols.El descens el vam fer caminant. Cal anar crestejant direcció sud, on ja anirem trobant fites. En 20’ o així s’arriba a la ferrada que et deixa a peu de les dues torres elèctriques, i d’aquí ja cap al cotxe sense pèrdua. Per cert, algunes de les cadenes i cordes de la ferrada, s’han canviat per noves, i alguns burins ja petats, per parabolts.

Una bona ressenya (tot i que ara falta alguna assegurança de les que marca) és la del blog del Edu, aquesta:

També trobareu aquesta ressenya al blog del LuichyAquesta sí és una via que mereix estar al recull de les 100 mejores. És molt bonica, per gaudir! :)

7 de març de 2011

viernes, 11 de junio de 2010

Via Exceso, Collegats

Via Exceso, 6c, 180m, Roca del Diable, Collegats.
Nosaltres vam aparcar a l’àrea de la Figuereta, més q res per estalviar-nos la multa per aparcar a la ctra. Vella, que potser no et multen o potser sí. L’aproximació és creuant la tirolina que creua el riu. Si venim de la Figuereta és la segona, la que està ben bé davant de la roca del Diable, i és fàcilment identificable, perquè hi ha dos cables, i unes escaletes a un arbre per accedir-hi, a més, per anar, fa pujada.
Aquesta tirolina NO és la que s'ha de fer per anar a la roca del diable. Un cop creuat el riu, s’ha de caminar una mica cap a l’esquerra on de seguida podrem localitzar el peu de via.
La via està molt equipada amb parabolts i claus, cal dur unes 16 cintes. Per contra de la p. Al contrari de la paret del Pessó, la roca és calcari d’excel·lent qualitat.
Orientada al nord, aquesta via és ideal pels matins d’estiu, a més, és força ràpida.
El 1r llarg és de tràmit. El 2n llarg (6c, 40m) és boníssim. Comença per una fissura on s’ha de fer algun encastament. És un llarg de roca rogenca, mantingut en dificultat i amb ambient, no té cap pas difícil, és de conti, i de fet no obligat pk molt equipat. A la nova guia, aq llarg el dibuixet recte, i és de fet fa una marcada diagonal a dreta, compte amb el fregament. El 2n llarg, ens va semblar el més obligat de la via. Tècnic i mantingut amb algun pas difícil al desplomillo. Cal anar bé de força per aguantar-li.
Les reunions de la via:A partir d’aquí la dificultat ajeu. El 3r llarg (V+, 35m) comença amb una xemeneia amb un pas tonto. I després encara ens quedarà un llarg més de IV.
És una via molt guapa, tot i que es fa curt. Totalment recomanable.
El descens és amb ràpel. Un cop fet cim, cal anar direcció SE, buscant algunes fites. S’ha d’anar a buscar una reunió (està una mica amagada) que està reequipada. Ho comento pk nosaltres vam tirar cordes a una R nova, i quan començàvem a rapelar vam veure que la corda no tocava paret!. Sort que no vam seguir baixant!. Aquesta em penso que és la via El Filo, una via esportiva de 7c+. Nosaltres vam fer la via amb corda simple, i dsp una auxiliar precisament pels ràpels, pk el darrer havíem llegit que era de 55m. Doncs bé, la instal·lació de ràpel, és la de la via Diabòlica, i ja es veu que ha estat reequipada. No cal anar amb dues cordes, amb simple podeu baixar: 35, 30 i 30. Després dels ràpels, caminant una mica ja s’arriba de nou a la tirolina. Si teniu la sort d’anar amb politja, al lloro! Us heu d’acompanyar agafant-vos al cable, si agafeu embranzida us estampareu amb l’arbre que fa baixada!. Si no teniu politja, millor si porteu guants, i mosquetó de ferro. Nosaltres no dúiem ni una cosa ni l’altre i deu ni do, com va quedar de pelat el mosquetó i les mans!.
A part de a la guia, podeu trobar la resse i fotos de la paret al blog de l’Edu

jueves, 19 de abril de 2007

Tànger, Collegats

TANGER, 350M. 6A+, (V+. AE) COLLEGATS :: 2006-05-29 · 14:57:56 :: JULIPO ::
pincha en las fotos para ampliarlas

Wenas familia!!!
el sabado el rey de los bolos, o sea el Carles, el Anselm i un servidor nos metimos en la Tanger, muy guapa, hiperparabolada, todo es acerable, los dos primeros largos son muy "rigleros" con mucho bolo, le dan a los dos V-, jajjaja, yo V les pondria fijo, a gusto del consumidor, sespues la coasa empieza a ser mas montserratina, bolos mas pequeños, con un largo de 6a y otro de V que tiene un par de pasos raros, luego el 6a+, 6b para los amigos, pero solo son un par de metros, el resto del largo V+, paraboles y clavos por un tubo. Luego dos de hasta el bosque, faciles, y despues del bosque otros 3 un IV+ muy disfruton, y un 6a que no tiene nada que ver con el de abajo, al final un IV con menos equipamiento, llevar bagas para sabinas y ya esta. Muy chula y muy recomendable. Llevar unas 16 cintas aunque en algunas reseñas pone que solo 12. Adeu !!!!
Enviar a un amigo
Respuestas(6)
» Re: Tanger, 350m. 6a+, (V+. Ae) Collegats por Tarin ::: 29-05-2006
:: 2006-05-29 · 15:13:09 :: Tarin ::
Te olvidas de comentar la bajada..... porque Tanger es una via que te permite disfrutar incluso de camino al coche. Muy buen gusto el que tubieron al equipar con cable el descenso. Le dan a la via todo el encanto de la tapia aventurera. Y si tienes suerte y el tiempo te acompanya... un buen bañito en el rio como fin de fiesta. Ojo con la fiebre nudista porque por el rio bajan con frecuencia barquitas llenas de paleros...
Enviar a un amigo
» Re: Re: Tanger, 350m. 6a+, (V+. Ae) Collegats por Meters ::: 29-05-2006
:: 2006-05-29 · 15:33:12 :: Meters ::
¿Es coña el comentario del buen gusto el que tubieron al equipar con cable el descenso?? Francamente a mi me parece una mier...da. Hay unos cuantos tramos en que el cable es tan delgado que cuesta muchísimo cogerlo con fuerza. ¿Y el tramo de la chimenea? Ideal para que a una persona cansada le resbalen las manos y se meta una buena nata. Algunos días me he cansado más en el descenso por la "ferrata" que escalando alguna de les vies de la Paret del Pessó.
Enviar a un amigo
» Re: Re: Re: Tanger, 350m. 6a+, (V+. Ae) Collegats por Lai ::: 29-05-2006
:: 2006-05-29 · 15:52:48 :: Lai ::
Pues sí! Totalmente de acuerdo... el cable es una kk. Delgadito, no se puede ni coger... mejor ir destrepando. Además, hay una buena nata!! Y ¿para que lo ponen? Si no hay seguros intermedios!!! Y encima el cable en cuestión está fijado con buriles de mierda (pk buril siempre va acompañado de la palabra mierda??? ) en el mejor de los casos con un solo parabolt!! Suerte que después ya hay una cuerda y el tema mejora... pero vamos.. un peligro la bajada!!
Enviar a un amigo
» Re: Tanger, 350m. 6a+, (V+. Ae) Collegats por Lai ::: 29-05-2006
:: 2006-05-29 · 15:17:32 :: Lai ::
Buenas,
Jolín Julio!! me has quitado la piada de la boca!!! estuvimos el domingo haciendo la Tanger. Vaya... no sé si es que estaba ya rebentada o que... pero vamos.... como sudé! y no por el calor! (orientación este) jolín con los quintos! Es un escalada muy atlética y en general muy vertical, con barriguillas, un par de largos de fisura y un par más de diedro. Y jolín con la bajada.... vamos... si lo sé me llevo unos guantes!La única cosilla que le encontré a la vía, fue que después de 6 largos (bueno, 5, pk empalmamos el 2º y 3º), desencordarse para andar los 100m de bosquecillo y después 3 largos más... pues corta bastante la continuidad, aunque los últimos 3 largos valen la pena, son disfrutones, y sobretodo el 6a del L9, después de la fisura! Sólo en estos 3 últimos largos nos hicieron falta bagas para sabinas, por el resto, mega equipada!.Mmmm y el conglomerado mezcla entre Riglos y Montserrat... chulísimo!! En general encontré muy buena roca!.Ah, y sobretodo hay que tener cuidado con las piedras pk en nuestro caso, nos encontramos con una cordada que una vez llegaron al bosque rapelaron la vía... y bueno, caían piedras. Ale, nos vemos!