Diumenge trinxats com anàvem de la pallissa del dia anterior, vam decidir fer alguna vieta de love climbing. Veient que era tardíssim i que Vilanova estava molt concorregut, vam optar per anar a tastar roca al Pas Nou, que encara no hi havíem anat. La idea era fer una parell de vietes, però finalment, ens vam empassar una miqueta l’ànsia de roca i metres, i vam fer només l’Amatista. Ja hi tornarem!. 
L’aproximació, és una curta pujadeta (10-15’). La via es localitza ràpidament, està al principi de la paret i té una fletxa gravada. Alterna parabolts i espits. Les reunions són rapel·lables (un parell d’espits com a mínim, i algunes reus també amb burins) però lo seu és baixar caminant, que en uns minuts et plantes de nou a peu de paret. El descens és evident. Un cop al cim, camines uns metres cap a la dreta a trobar la canal (hi ha una gran fita) que en un metres ens deixarà de nou a peu de paret on podrem seguir escalant, o bé desfer el camí de l’aproximació.
L’aproximació, és una curta pujadeta (10-15’). La via es localitza ràpidament, està al principi de la paret i té una fletxa gravada. Alterna parabolts i espits. Les reunions són rapel·lables (un parell d’espits com a mínim, i algunes reus també amb burins) però lo seu és baixar caminant, que en uns minuts et plantes de nou a peu de paret. El descens és evident. Un cop al cim, camines uns metres cap a la dreta a trobar la canal (hi ha una gran fita) que en un metres ens deixarà de nou a peu de paret on podrem seguir escalant, o bé desfer el camí de l’aproximació. De nou al peu de via:
La via és molt disfrutona, gents tècnica i sí molt pilosa, festival de cantarral sobre roca bona, bona típica de la zona. El pitjor llarg pel nostre gust, el primer ja que comença a estar pulidet, i potser és dels que té més roms o menys canto, en referència als cantos que ens esperen!! :D L’escalada és atlètica i la via força mantinguda.
La via és molt disfrutona, gents tècnica i sí molt pilosa, festival de cantarral sobre roca bona, bona típica de la zona. El pitjor llarg pel nostre gust, el primer ja que comença a estar pulidet, i potser és dels que té més roms o menys canto, en referència als cantos que ens esperen!! :D L’escalada és atlètica i la via força mantinguda. L1:
Es poden empalmar llargs perfectament, jo diria que en dues tirades llargues, ets al cim. S’ha d’anar una mica amb compte de no marxar de la via ja que tot i que va ser la primera via oberta a la paret, ara hi ha moltes línies que a més comparteixen reunió.
Es poden empalmar llargs perfectament, jo diria que en dues tirades llargues, ets al cim. S’ha d’anar una mica amb compte de no marxar de la via ja que tot i que va ser la primera via oberta a la paret, ara hi ha moltes línies que a més comparteixen reunió.Arribant a la R2:
En lloc de fer la zigazaga del 3r i 4rt llarg, vam optar per fer la tirada de 6a+ de la via Frontera, i és el llarg que més ens va agradar!. És un llarg més tècnic, amb un passet de placa als primers metres, i després ja els típics cantos vilanovins, horitzontals. 
A destacar els últims metres de la via, vaia sostre! Uf! I és V!!. Ja us podeu imaginar les nanses! :D Resumint, vam trobar que és una via divertida, mantinguda, i molt ràpida de fer, ideal per combinar amb altres escalades, això sí, no és per anar amb el grau just perquè és una via bastant física pel grau que té.
En lloc de fer la zigazaga del 3r i 4rt llarg, vam optar per fer la tirada de 6a+ de la via Frontera, i és el llarg que més ens va agradar!. És un llarg més tècnic, amb un passet de placa als primers metres, i després ja els típics cantos vilanovins, horitzontals. A destacar els últims metres de la via, vaia sostre! Uf! I és V!!. Ja us podeu imaginar les nanses! :D Resumint, vam trobar que és una via divertida, mantinguda, i molt ràpida de fer, ideal per combinar amb altres escalades, això sí, no és per anar amb el grau just perquè és una via bastant física pel grau que té. 3-4-11
A la mitad del largo la roca mejora. Para llegar a la R, hay un paso durillo y desplomado para superar el desplome, el tema es que te pilla medio en frío y te calienta pero bien!. Aquí justamente en el paso:
L2, 6b, 30m. Uno de los mejores largos de la vía. Largo, desplomado y con canto. Además, tiene un breve tramo en diedro. :)
Y llegando a la reu... :
Largo de conti, típico de Vilanova. Buenísimo!!!!. En el libro de vilanova, la R2, no está bien dibujada, y es mucho más a la derecha de lo que marca. En la reseña original si está bien. En la reseña original le da 6b+ a este largo, pero creemos que la dificultad se ajusta más al 6b. La rese:
L3, 7a+/b, 30m. Aquí empieza el percal, aunque a primera vista nos animamos, pk pensábamos que el 7a+ (7b en la rese del Luichy) sería un panzón para salir de la R, pero no…!! El largo tenía muy buena pinta, ya que va a coger como un una fisurilla en tendencia a la izq. En la foto se ve el aspecto del largo en la parte "fácil".
La escalada muy guapa, hasta que se llega al paso de bloque, que son 3 ó 4 chapas, hacia el final del largo, con pasos de presa pequeña, pasos largos, y un poco pulidillo. Vamos, q no salió!. Eso sí, no es obligado y se pasa fácil. 
L5, V+/6a, 40m. Empieza con una trave a la izquierda.
Este largo no es nada del otro mundo, y en algún tramo hay q ir un poco al loro con la roca. Sabremos que vamos por el buen camino porque al final del largo acabamos dejando a nuestra izquierda chapas muy cerca de las nuestras.
Resumiendo, se trata de una vía muy recomendable, lista para disfrutar teniendo el grado de 6b/c consolidado… roca nada pulida y ambientazo asegurado. En definitiva, un gran día de escalada. Habrá que volver para encadenar. :) 
Para encadenar hay que cogerlo con dere. No sé si por la rasca máxima del domingo pasado, o porque te coge a contrapelo, y no te esperas un monodedo en Vilanova, o porque justo acabas de empezar y no has calentado, pero el caso es que te calientas de golpe. :)
L3, 40m, 6c, 10 espits. En mi opinión este es el largo más obligado de la vía, a pesar de que es de los que tiene más chapas. La dificultad se concentra en los primeros metros del largo, en las 3 primeras chapas. Desplome, presa pequeña, en travesía, pocos pies… Son sólo unos metros pero que obligan (también para el que va de segundo). Después la dificultad afloja, aunque no creo que baje del 6a+/b.
Además, la primera chapa la ves en el bombo, o sea, lejos. Por suerte, hay una chapa antes de la que se ve des de la reu, que no la ves hasta que no la tienes en la nariz. El desplome tiene mucho canto, y al poco de salir, te encuentras otra chapa. En este momento, el único seguro que hay es pocos metros de la reu. Después de chapar el spit al salir del techo hay que ir en travesía a derecha, en dirección a una gran sabina. 
Después más trave a dere, hasta llegar al último espit, y de aquí a la reu, que no se ve. En este largo coloqué el alien rojo. En 
Nosotros optamos por la segunda opción, ya que vimos que en el largo faltaba algún buril.
De hecho, cuando llegamos a la pared, caía aguanieve, y empecé el largo que caían 4 gotas. Las diferentes cordadas que había en la pared, se fueron retirando, y para cuando bajamos, éramos los últimos en la Roca dels Arcs.
El tram de 6c ens va deixar ben torrats, ens va semblar difícil. La dificultat comença en un tram de presa petita i roca vermellosa, un xic polida, tot i que la roca en general és adherent i punxosa. Després cal superar algun tram una mica desplomat i algun pas llarg. Vigileu amb la palanca i posició d’alguna xapa a desmà.
Després s’arriba a un sostret que es supera amb presa petita, just quan fas la remada que creus que ja has fet el pas, ve un pas totalment morfològic (molt llarg), fins arribar a un canto, si l’agafes bé, sinó, és fàcil caure. La resta del llarg és anar fent, les xapes allunyen un xic però no és difícil.
El 4rt llarg és un 7a de 15m. Bé, no sé si és 7a pk no vaig tocar roca. És una panxa de canto ínfim (semblant a la de Passatgers del vent) i amb molt desplom. Són 4 passos gens obligats i de cop ja no es pot tirar de cintes i s’ha d’escalar una breu travessa a l’esquerra però amb canto i ambient.
El tercer largo es empieza con una travesía a la izquierda con un par de parabolts, un puente de roca, ojo con algún paso extraño!!
El artifo es de flipe, parabolt tras parabolt y de repente alejillo, el tema se supera con un alien verde y otro rojo en las fisuras perfectas que hay =D… artifo power!!. 
Desde el último parabolt con un paso de pedal se sale dignamente, el resto hasta la reunión se hace bastante bien flanqueando hacia la izquierda sin subir demasiado…. Leímos 
El sexto se hace navegando por la roca hasta situarnos en la vertical de la primera sabina, nosotros nos desviamos mogollón a la izquierda acabando precisamente donde Llorenç decía: NO IR!!
Aix… si lo nuestro es darle emoción al tema…. Hacemos reunión en el espit y a correr. Desde el spit flanqueamos a la derecha unos cuantos metros hasta llegar a la sabina donde se montaba reunión y seguimos empalmando con el siguiente, super guapo flanqueo de canto, algún puente de roca y sabina nos protegen hasta la R. 
El último largo es el típico de Vilanova, roca medio cutre asegurada con algún espit que nos da algo de vidilla hasta la feixa donde está la reunión.
Acabamos por el camino de la roca dels arcs con los frontales con la sensación de haber escalado una gran vía. Como dirían por ahí: Good Job Cordada màgica.
El 3r llarg és el clau (6a+). És un llarg bastant mantingut amb algun pas de placa una mica més fi, però ben assegurat amb parabolts. És la roca més punxosa que mai he agafat a Vilanova!. Boníssim llarg. A la guia posa que el grau és obligat, no ens ho va semblar. 
El 4rt llarg comença amb una placa assegurada amb un spit, després un clau i de nou un espit. Aquesta placa també és de canto gran. A la meitat, el llarg ja perd continuïtat i la roca deixa de ser tant bona. 
Quant a material, tal i com diu l'Armand a la ressenya cal dur "alguns claus amples (tipus V i un bong), tascons, joc de camalots (fins al núm. 3,5), cordinos i una guindola (molt recomanable per a la R3)". Només hi afegiria una xapa recuperable, per un cap de burí del 2n llarg. Aquí jo ja vaig començar amb els dubtes, bong?? Això és un clau gran amb forats, no? :S Mmm sí, em penso q sí en tenim un, i claus?, en tenim 3, i guíndola?, resulta que el dani havia fet una feia temps amb un tros de fusta d'un prestatge que va folrar amb papers de diaris i cinta d'embalatge i que va lligar amb uns cordinos (sí, sí, cordinos, després veureu!). I per fer-li millor pinta, li va posar unes enganxines! :)
El Dani i jo em quedat que jo vaig l'A2, però tal i com veig el fissurot de Pilar per on va la via, m'impressiona tant q m'agafa el canguelo, i li confesso al Dani q no les tinc totes amb mi, i que no sé si m'hi vull ficar, ja que si m'hi fico, i a mig llarg m'agafa la por màxima les opcions de baixar són complicades. No és el mateix mirar la paret com qualsevol dia baixant de la Roca dels Arcs, que imaginar-te a tu allà.
Al final, el Dani m'anima i ens fiquem a la via. Tal i com recomana la ressenya comencem a la R1, entrant per una cornisa. El segon llarg (primer nostre) li toca al Dani. Marca una sortida de 6a que és un bombet. Posa un C2, i de seguida ja xapa un pont de roca. Després ve un curt tram d'A1. El Dani passa rapidíssim, i es que de fet, no ha tret ni els pedals. A fet algun A0 amb algun friend, però a tirat mig en lliure. L'Armand Ballart diu d'aquest llarg: "A l’inici del L2 comprovem el mantingut esforç que exigeix la paret, que encara es deixa fer en lliure prou atlètic, però a mitja tirada ja caldrà pitonar segons l’habilitat de cadascú". Aquest llarg ens surt força fàcil, xo clar, encara no hem canviat el xip, això sí, quan veiem la impressionant tercera tirada, aquí sí que ja no podem tirar en lliure.
Escalant el nostre primer llarg (2n de la via)
Quan arribo a la R2 veig que el Dani ha provat ja la guindola.
Després ve un tram de xapes, i vas fent. Sentint el buit als peus, ja q la paret desploma moltíssim. El darrer tram del llarg, ja té de tot una mica. De fet, a primer cop d'ull vaig confondre un tac de fusta amb un plom de lo moll i negre q estava, tmbé et vas penjant de claus vellets, ponts de roca (alguns molt bons, i altres no tant) abans d'arribar a una xapa. 
Tot i q a mig llarg ja vaig començar a fer memòria com anava lo dels estreps, no va ser fins aleshores que em vaig recordar que em penso que abans usava dues fifis. Està clar, q em falta moltíssim pràctica.. Va haver un pas, de fet que em vaig haver de penjar d'un alien blau per poder xapar un parabolt, i va ser xapar, i petar l'alien. Ufff quin yuyu. I en tot això, anar remuntant la guindola. 
Lenta, però finalment vaig arribar a la reunió q es fa a la segona savina, i és totalment penjada. M'instal·lo asseguda, tot i q no em fa molta gràcia la guindola aquesta, i els peus no em toquen a la paret amb lo que l'esquena em marxa enrera. Déu ni dó, quina poca traça!. El Dani desmonta el llarg fàcilment, renega en algun pas, però va ràpid. Arriba a la reunió fem com un pilar de 2, per passar x sobre meu i comença el quart llarg.
En aquesta reu, vam trobar que pot de piades, on dins hi havia una carmanyola amb una llibreta i un boli. Com no, feliços, vam dir la nostra!. 
El 5è llarg, té també un desplomet de 6a i després ja una rampa fins arribar a la reunió.
.JPG)
