Via esportiva i ràpida d'escalar, que va a l'esquerra de la Punsola. Amb 15 cintes + R, i corda simple ja fas.
Després dels dos primers llargs de V, la via es va posant més dreta. 
El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment.
El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment. Inici L3:
El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més.
El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més. La dificultat del 5è llarg (7a+) ve donada per un bombo que cal superar, però això sí, té canto! i està força magnesiat.
Inici L5: 
Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.
Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.Treient el cap a punt de superar el bombo:
Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs, de 6c i 6c+. Són llargs curts però intensos, ambdós bastant físics, pilosos i desplomats.
I res, una rampeta i de nou cim ventós amb la Moraneta. :)
Ja havia escalat aquesta via fa uns anys però ara, tot i no haver encadenat, l'he gaudit un munt, i per cert, q nom més bonic que té la via. :)
28 d'agost de 2011
Al refu cal anar amb diners no accepten targetes. A part de que és car, la quantitat de menjar en els àpats és bastant pobre, o sigui que millor si pugueu amb menjar pk segur que no la dueu de baixada.
El millor llarg de la via és el 4rt llarg, una fissura desplomada (6c) i amb parabolts, que si vas bé no cal posar res, xo que tampoc no està de més ficar-hi alguna cosa entre xapes. Una fissura de llibre, molt física on comences en encastant i acabes en bavaresa. La roca excel·lent, i el llarg boníssim! :)
A partir d’aquí, hi ha un parell de llargs llargs (60m - V) que resten verticalitat i continuïtat a la via.
Al tanto amb el fregament i amb trobar la reunió, està totalment a l’esquerra, cal estar atent després d’haver xapat un clau. A continuació després d’un llarg de tràmit la via acaba i nosaltres vam sortir pels 4 darrers llargs de la Visite Obligatoire.
L’agulla cada cop es fa més estreta, ens apropem al cim. El ll11, té un pas desplomat de V+, i el darrer llarg abans de la cresta cimera, 
també té un tram de fissura força vertical que et deixen amb el somriure als llavis quan fas cim. El cim a més de 3000m és ben estretet, xulíssim i amb unes vistes espectaculars. 
Fetes les fotos de rigor, amb un sol ràpel (cordes de 60m) s’arriba a un collet que després d’unes fàcils desgrimpades et deixen al camí q torna al refu. I res, a l’endemà més... :)
Acceso: hay varias posibilidades, podemos subir directamente desde el coche (unas 3,30h de subida) hasta las agujas de Bassiero o salir desde el refu (más o menos hora y media). Nosotros lo hicimos desde el refu de Amitges, eso sí, previa pateada de 2,30h el día de antes, la verdad es que vale la pena, la subida es muy chula .... 
Material: vía equipada con parabolts, pero es recomendable llevar algún "amigo" (alien rojo y camalots 0,75, 1, 2) para poder relajar el coco en los tramos más fáciles, 12 cintas express, recomendable vendarse las manos y guindola.
L3 (7a+): fisura/bavaresa y cerrojos de dedos. Me pareció algo más fácil que el de abajo, a pesar de marcar más grado. Espectacular. 
L4 (7b): fisura semi ciega con tendencia a la izquierda para entrar con tendencia a la derecha en placa técnica de setas para continuar recto hasta la cima !! 
Por el entorno y todo lo demás....... la caminata está más que justificada.
.JPG)
