Aprenent: 03/14/11

Sang de crack, 6b+, 240m, Paret del Pessó, Collegats
En el llibre de ressenyes de Collegats diu de la Sang de crack: “Via impressionant, mantinguda i per gaudir, que segueix un sistema de fissures i diedres de fantasia. Clàssica imprescindible”. Quan fa temps que vols fer una via i t’han parlat bé d’ella a vegades quan l’escales et decep una mica, però no ha estat el cas.... Ens va encantar!!. Quina escalada més xula, per gaudir a tope, “divertimento” assegurat!!!.
Traçat de la via (foto treta del blog del Luichy)

De material vam dur els aliens (són els que menys es fan servir) i camalots (repetint els mitjans) fins el nº4. Aquest, com havíem llegit al llibre de les 100 mejores que era opcional, vam dubtar. Vam fer bé en dur-lo, el vam posar en 3 llargs.
L’aproximació és evident, el camí està ben marcat, i al final amb ambient. Són 3/4 d’hora, en pujadeta. Només hi havia un cotxe més a l’aparcament, a part del nostre, i apa, una cordada de 3 per davant nostre. Tot i així, ens ho vam prendre amb la calma, i vam fer petar la xerrada a les reunions. No ens vam molestar gens, tot i que a mitja via com va entrar l’ombra, amb el seu permís, vam anar una mica a roda, per no agafar fred. L’ombra li deu entrar cap a les 12-13h. També és una bona opció per l’estiu.
Hi ha una entrada directe de 6b+ i semiequipada, que nosaltres no vam fer, ja que vam entrar a la via fent un rodeig, per unes cordes fixes i amb alguna grimpadeta de III.
L1, 6a, 35m. És un llarg de xemeneia. Al començar hi ha un tricam abandonat (és d’un company nostre, per cert!). La resta del llarg té un clau i un espit. Llarg xulo, on comences ficant-te ven endins de la xemeneia, i que acabes escalant per fora, en diedre, de forma molt estètica i amb ambient. Guapo!.
En els primers metres de la via:

Tot i que no m’encanten les xemeneies, aquesta sí m’ha agradat molt perquè hi ha canto! :) I sobretot, continua el mite... ningú cau a una xemeneia!jajajaja
En el tram de diedre:

Reunió de dos espits.
Arribant a la R1:

L2, V+, 30m. De nou comença amb una xemeneia, protegida amb un clau, i ja quan surts et trobes amb un pont de roca.
Sortint de la R2:

A partir d’aquí comences la trave en un inici descendent (l’únic pas una mica rarot), xapant un clau amb un cordino, i ja tot travessa (fàcil) fins la reunió. La trave, es pot assegurar amb algun alien petit. Al tanto amb la roca, que té algun tram psé-psé. Reunió de 2 parabolts.

Aquí el Dani just sortint de la xemeneia per iniciar la travessa:Al llibre de Collegats, el dibuix de la ressenya marca com un sol llarg el L1 i L2. Veient la travessa del segon llarg, trobo que empalmar aquests dos llargs ha de ser una agonia.
L3, 6b, 35m. Aquest és el llarg. Buaaa... fissura, q a trams vas en bavaresa i a trams en diedre, amb canto i super atlètica. Les úniques expansions que hi ha, són tres parabolts a l’inici del llarg. A la meitat del llarg hi ha un espàrrec (no m’estranya que hagin tret la xapa, es protegeix perfectament) i un clau. Un llarg preciós i molt agraït. Reunió de nou còmoda i amb argolles per rapelar.
L4, 6a+, 35m. Al sortir de la reunió ja veus la única xapa (parabolt) del llarg, i abans, et pots protegir bé. La roca aquí té algun tram dubtós. El llarg és un diedre atlètic, on les dificultats estan concentrades al final, per anar a xapar un bong (l’únic clau del llarg) que el veus quan ja el tens al nas. A la ressenya del llibre, a aquest llarg li donen un plus més (6b), i ja podria ser.

L5, 6b+, 35m. Al sortir de la reunió hi ha una panxeta on està el pas de bloc de 6b+ (es pot fer en AO). Després ve un tram de 6b, que el Soldevila diu delicat, i sí, té una mica roca regular, i tot i que està assegurat amb 3 parabolts més, algun del pasos amb roca una mica dubtosa te’ls has de protegir, sobretot un tramet una mica desplomat, que fa una mica de yuyu. Malgrat que és el llarg amb pitjor roca, tampoc no es ens va desagradar. Reunió a un arbre.

En el tram més atlètic del llarg, on t'has d'autoassegurar:L6, 6a+, 35m. Aquí hi ha 3 possibles sortides. Per l’esquerra, per una canal herbosa i desequipada i pel recte (6a+) d’espits i roca bona, que és el que vam fer nosaltres. Aquí la roca, ja s’assembla més a Montserrat que a riglos.Xapes un pont de roca, i després tens 5 espits més. Les assegurances estan amb aire, de fet, xapant la 3a, si caus, encara pots picar al replà, ja que la R5 està com a una repiseta i comences el llarg caminant. No ens va semblar un llarg fàcil, però sí molt bonic i amb roca grisa franca. De fet, a algunes ressenyes diuen que la via obliga V+, no ho crec, jo diria que més aviat 6a+, sobretot per aquest llarg precisament, on cal escalar.
L7, IV+, 35m. Mig caminant, fins arribar a un ressalt fissurat que cal superar per arribar a la darrera reunió.
Al cim les vistes panoràmiques són precioses, a més, estàvem sols.El descens el vam fer caminant. Cal anar crestejant direcció sud, on ja anirem trobant fites. En 20’ o així s’arriba a la ferrada que et deixa a peu de les dues torres elèctriques, i d’aquí ja cap al cotxe sense pèrdua. Per cert, algunes de les cadenes i cordes de la ferrada, s’han canviat per noves, i alguns burins ja petats, per parabolts.