Hem fet molta vida social, compartint corda i cerveses amb amics que feia temps que no coincidíem i ja en teníem ganes: el Sergio, el Mauri, el Guillem, la Noe, l’Andrea, la Cande, el Julio, la Núria, etc... També amb altres colegues com l’Ivan, el Santi, el Franela, el Juanjo, la Sara i el Pancho,... A més, casualment també ens hem trobat amb companys, amics i coneguts que feia mil q no veiem: el David, el Vicenç, el Xavi, la Gemma i mitja Foixarda... Us comento una mica els sectors on hem escalat i les millors i pijors vies que hem tastat.
Cingle de les Solanes. És un bon lloc d’hivern per escalfar a continuació de les Espadelles, però no tant massificat. Vam fer 5 vies, la millor sens dubte: Gest d’innocència, 6b+, que comença amb una xorrera que amb una mica d’imaginació sembla una guitarra.
Racó de les Espadelles. Al final del sector no us perdeu les darreres vies: Amb pal no dóna pal, 7b, Franja de ponent, 7a i Que passa neng, 7a.
La pitjor via del dia i del finde: Punto de gravedad 0, 6b+, concentrat en un xapa, amb una pas de bloc molt xungu per començar. No em va semblar el grau que li posen.
Camí de l’ermita. Sublim, un viot (llegiu-ho pronunciant: "vaiot"): Flors i violes, 6b+, una via de 35m, que té de tot: placa, diedre, fissura, desplomillu... un 10!. I també: Cagate kid, 7a, de pura conti, festival del canto. El Santi, escalfant a un 6a:
D’aquest sector ja hem tatxat totes les vies, només ens falta la via nova de la dreta de tot, que és un 7b.
El Franela a Flors i violes:
Jo mateixa a la mateixa via:
I el Juanjo al 6c de la dreta de Flors i violes:
Can Torxa. De nou un sector que amb aquesta visita ja hem liquidat i fet totes les vies. De nou, cal destacar la via
Delicatessen, 6c, fi i psicològic que us recomano del tot. :) Sens dubte una via que no us deixarà indiferents, segur!. També molt bona, la via
Chachi qui chapi, 7a, de canto, una mica gorilera i que comença a estar pulideta. M’han comentat que si un cop al desplom final de la via, s’agafa un canto a l’esquerra on hi ha el tronc de la figuera, és 6c+... ni idea.
Can si fa o no fot. Boníssima si t’agraden els diedres, la via
Txana, 6c, que va per un diedre de llibre de roca a estones roja. També 5*,
Catacrac, 7a+. De nou, un vaiot!!. El sector ens va encantar. Vam escalar sols, i ja comences amb pati!!. Això sí, no és apta per canalla i gossos.
Després també vam anar als sectors
Reagge i
Chorreras. Aquest últim com a mínim és curiós pq la roca no és conglomerat, sinó que és calcari i té petits degotalls, com el nom indica. Com tot no pot ser, les vies per contra són curtes.
Culample. Sector que deu estar de moda, estava a petar. Les vies però ho valen, ens van agradar totes. Són vies llargues (corda de 70 indispensable!). Les millors, per escollir algunes:
Fanàtic, 7a+, Más vale ser freky que maricón de playa, 6c, de diedre (m’encanten els diedres!!) i
Eco-jessi, 7b, que ressegueix un esperonet.
Vam anar a conèixer el nous sectors Can Regino i Can dit gros. El primer, té graus de tot, són vies llarguetes, ben xapades, però amb les entrades força trencades. El 2n sector, ens va encantar. Els vaiots de dia: Indian holidays, 7a, amb aire entre xapes, plaquero i que recorda més a Montserrat que a Margalef. Via amb personaliat i molt més xunga que la seva veïna. Boníssima!!. Em va fer suar de valent!!.
I la fanàtica via q monta el Franela: Joguina sexual, 7c+. Un nom ideal, per cert!. J Té una entrada de bombo amb una seqüència de presa petita, q tela. En aquesta foto, el Dani, comença a tastar la Joguina:
La van lluitar tots, però el Juanjo i el Dani, per un pèl que no se l’enduen al 2n pegue!!. Quins bows!. El Juanjo a la Joguina sexual:
Cabernet. A part de la polseguera del sector, i l’ incomoditat de l’inici de moltes de les vies, és molt bon sector, però millor no anar si fa vent. De nou, corda de 70 i millor si la tenim de 80m. No us perdeu les vies: Mega pubis, 6c+, de nou un diedre (ja he dit que m'encanten els diedres?), que acaba en una placa de super canto. Gresca, 7b+ llarguíssim, que el Dani s’emporta a vista. Mar de Fons, 7b, bloquero i xunguíssim que el Dani de nou, s’emporta a vista. 
L’Ivan, també se’n du Mar de fons, 7b, cap a casa, després d’un darrer pegue d’infart. Ehehehe! Enhorabona!!. 
I per últim el Santi, fent el darrer pegue del dia a la mateixa via:
Califato coach, 7b, llarguíssim també, de conti en desplom.
La via que menys ens va agradar: Eixirigall, 7a amb un pas de bloc a la meitat on s’ha de tibar en tríceps d’un bidit que talla.
Resumint, ens ho hem passat de puta mare (bé, per això hem repetit tres caps de setmana!) tant escalant com amb els amics. A més a més hem tibat de valent: hem escalat una mica més de 50 vies en aquests dies, i el 90% a vista, i el Dani s’ha encadenat 2, 7b’s a vista i un 7b+ també a vista, ha provat un 7c+, que casi li surt a la segona, i jo he encadenat set 7a’s (5 d’ells a vista) i per primer cop he provat també alguna via de més grau.
Aquests dies, a part d’esportiva també li traurem la pols al crashpad, però això no vol dir que pensem abandonar els friends, eh?.
That's all folks!!
En els darrers anys, només hi havíem estat un cop, i ens vam prometre no tornar, per la massificació bàsicament, i també perquè l’esportiva no ens acabava de motivar del tot. I mira..., dit i fet, hem passat els darrers 3 caps de setmana allà. :)))
Vam escalar més de 70 vies, en 13 sectors diferents. Ens hem fet un tip d'agafar degotalls, asseure'ns en tufes, i és que em penso que deu ser del pocs llocs on en mig d'un sostre escalant un desplom arribes a una tufa i t'asseus. Això sí que és un descans!
Aquesta foto és de la mateixa via (la Eros) en el mateix pas, descans abans del crux, xo feta des d'una mica de distància.
No em vull enrollar amb informació pràctica sobre el viatge perquè ni ha molta a molts blogs. Així que us deixem unes fotos, una mica dolentes per cert i si algú necessita detalls, que m'ho digui.
Los bloques son como una ola de roca que recuerda mucho a los bolos típicos de Riglos, pero en lugar de ser de colores rojizos, son de color gris. La roca es andesita que es una roca volcánica compuesta de cristales de andesina, que se encuentra principalmente en los Andes. 
Los bloques, como se puede ver en las fotos, son la mayoría con unos desplomes considerables y el tipo de roca te deja rápido con los dedos hechos polvo.
Os dejo algunas fotos.
Para variar, nos fuimos los últimos :-)
.JPG)
