Sols per la Maria

Sols per la Maria, Moles del Don, 130m, 6b

Via equipada amb químics, xo raros... no d'aquells lluents... a la foto ja ho veieu!

Material: 13 cintes + R

Descens: rápel per la vía.

Recomanable fer la via a l'ombra (per la tarda).

L1, 30m, 7 químics, 6a+: El + difícil és aixercar-se del terra, ja que cal superar una panxeta. El pas però, no és obligat. Es pot fer un A0, sense estressar-se, i després, fácil (IV) fins la R.

Aquesta foto és del darrer ràpel en arribar a terra i es veu perfectament la panxeta que dic.

L2, 33m, 13 químics, 6a+. Llarg guapíssim. Molt molt xulo, finet i continuo. Una placa amb roca boníssima, de nou amb gust montserratí. A poc a poc, es va deixant fer.

L3, 33m, 8 químics, 6a. Comença una mica difícil, per anar perdent dificultat a mesura que es va avançant. De nou, bon llarg. Un cop arribats a la reunió cal seguir cap a la dreta, en un petit flanqueix per arribar a la reu.

L4, 30m, 10 químics, 6a. Llarg continuo. De nou un llarg per gaudir de valent, i més fàcil i amb més canto que el segon.

Via per passar-ho bé!. Ens va agradar molt més que la via Obessió Continua, es deixa fer millor.

Sobre el grau, de nou varia segons on ho miris. Nosaltres hem posat el grau segons ens va semblar. Tot i així, Soldevila dóna 6a al L1 i a onaclimb, 6a+, i de nou Soldevila 6a al L2, i 6b segons els d'onaclimb. No sé... ja diuen q el grau és orientatiu...

Obsessió continua, Moles del Don

Obessió continua, Moles del Don, 100m, 6b+ (6a+ oblig)
Material: 12 cintas + R, cuerda simple
Equipamiento: parabolts.
Vía fina fina y muy continua. Grado apretado, no es fácil!. Excelente roca. Orientación este.
En la foto se ve una cordada en la Anarcoma, l'"Obessió continua" va por su derecha.
L1: V+, 37m, 8 parabolts. Excelente largo con presa agradable y seguros justos para no pasar miedo.
L2: 6b+, 27m, 10 parabolts. Primer tramo fino y duro, que pone a prueba los nervios. Las presas son pequeñas con pocos pies. Nos recordó a las placas típicas montserratinas. Imprescindible hacer la vía a la sombra o con poco calor, sino quieres pillar. :-) Largo un poco agónico, la verdad!. No da respiro.
L3: 6a+/6b, 35m, 12 parabolts. Desde la reu, se cruza alguna otra vía, así que hay q seguir la línea de parabolts del mismo tipo que en los largos anteriores. Primera sección del largo, dura, con algún paso apretado, pero bien chapado. El resto, trámite hasta la reu.
En resumen, buena vía para combinar con alguna otra (en nuestro caso con la K.R.T) o con alguna otra en los Estrets.
En cuanto al grado, varía según donde mires, nosotros ponemos lo que nos pareció. Al L2, por ejemplo, Soldevila le da 6b.
Descenso: en rápel por la vía.

K.R.T, Roca dreta de les Valls

K.R.T, Roca dreta de les Valls, 245m, 6b+/Ae (V+ oblig.)

Acceso: Tomar la carretera que sale justo del pueblo de Arnes siguiendo la indicación “Toll del Vidre”. Seguir durante 6km y tomar la carretera no asfaltada durante 2 km y aparcar en la zona indicada como “Les Valls”. Desde aquí, por camino evidente, paralelo al río, seguir durante 25’ hasta la pared muy visible.Material: 20 cintas si se quiere chapar todo y un estribo para un par de pasos. Nosotros fuimos con cuerda simple.
Equipamiento: vía totalmente equipada con espits, buriles y clavos. Casi todos los espits se mueven o están corroídos.
Reseña: www.onaclimb.com/ressencatal/index.htm L1, Ae/6b+: La primera R es opcional. Subir un pequeño murito de IV hasta el nicho en el que hay una placa con el nombre de la vía. De aquí, seguir los espits, buriles y clavos, q en 35m nos dejan en la R2. Está muy asegurado, aunque con material en mal estado en las mayoría de los casos. El estribo hace falta en un par de pasos al salir de la reu. El resto, si se quiere, se puede ir haciendo en A0 y no tocar pared o bien 6b+.
L2, 6a+: Largo muy guapo. El 6a+ está en un paso, el resto disfrutón.
L3, 6a: Placa de continuidad muy guapa y con buena roca. El largo más chulo de todos y bien asegurado. Mejor saltarse la primera reu y hacer un pequeño flanqueo a la izquierda para hacer reunión.
L4, V: grado ajustado. Largo corto y un poco cabrón ya que las presas son romas y los seguros están cerca pero ya no tanto.
L5, V+: tirada de nuevo un poco cabronceta, eso sí, bien asegurado y bonito.
L6, IV: largo que ya tumba y de IV mantenido. Da un respiro. Presas buenísimas en general, aunque con algún paso fino.
L7, IV+: empalmamos los 2 últimos largos ya que vimos una reu intermedia. Los seguros alejan, y el grado de nuevo no nos pareció sobrado. Roca algo discreta. Importante poner cintas largas por el rozamiento. Descenso: Una vez en última R (parabolts), ascender esta la cima siempre hacia la derecha, por terreno fácil. Desde la cima, seguir el sendero evidente y marcado (hitos y marcas). Una media hora más.
Vía recomendable!

Manel Muñoz, Ports

Manel Muñoz, Roca dreta de les Valls, Ports de Besseit, 265m, 6c+ o 6a/Ae

Bones,

Material: 14 cintes i streps si no es fa 6c+. Via equipada amb spits i a les reus parabolts (menys a la R6 que es fa en un arbre). No cal dur-se res pk ni que volguem és fa difícil autoassegurar-se. Tanmateix, la via està ben equipada.
Via preciosa, variada (diedres, plaques, un Aes...) i sobre conglomerat de molt bona qualitat. A part, el lloc és idíl·lic. No ens vam trobar ningú en tot el dia i allà on la vista arriba només pots veure muntanyes. :-))
Vam fer servir la ressenya del Luichy, que està clavada! (www.onaclimb.com)
La via comença amb un 6a+ finet, de placa i nyapetes, em va recordar força Montserrat. Després una travessa cap a l'esquerra que té un pas tontet. És fàcil, però més d'un haurà caigut pk l'últim spit de la tirada no vegis com es movia. :-S
L'L2 s'inicia amb dos passos d'artificial (A1). La següent assegurança està una mica lluny, i just has de fer un altre pas fàcil, però estrany, abans de xapar. Si caus, vas directament a la repisa. La resta IV+/V força bonic.
Tant l'L3 com L4 transcorren per un diedre-fissura. A la 3a tirada hi ha uns passets de 6a fins, fins. Per sort i sorprenentment ens vam trobar magnesi a la via amb lo què en algun pas ens va ajudar. Això sí... no és el cas d'aquesta tirada. La quarta tirada és semblant a l'anterior però més senzilla, sobretot a mesura que arribem a la reunió.
L5, 6c+... per mi A0! :-P amb una mica de braços perfectament es fa sense treure els pedals... L'Atori (jo no vaig trocar roca!) va comentar que al final del llarg hi havia alguns passos molt dusos... nusé....
L6. Cal superar una panxeta de nou amb els streps (2 passos més) i després un V+ finet. En arribar al 1r arbre vam muntar reunió... però és molt més convenient seguir una miqueta caminant cap a l'esquerra fins a un arbre en el què hi ha un cordino molt nou. Més que res pk on vam muntar reunió, l'arbre és gros, però està una mica mort... és millor l'altre arbre.
L7. Llarg de IV que va per un esperonet. Té mooolt canto i bon ambient... je,je... kin pati.
L8. 6b. A mi em va costar moltíssim. Finet i després un petit desplom. Sortir de l'estrep (poder V+) també em va costar tela. L'Atori va trobar el llarg força exigent, tot i que poder no és referència ja que el fa fer amb la roca molla ja que a partir del 2n llarg se'ns va posar a ploure intermitentment. :-SSS

Descens: un cop a la R8 ja ens podem desencordar. Anem a la dreta i fem una petita trepada fins fer cim. Hem d'atravessar tot el cim i aviat ja ens anirem trobant marques taronges. El camí més o menys es veu trepitjat. Anirem baixant i desgrimpant fins arribar de nou al camí (aprox. 30').

Ítaca, Ports

Ítaca, Moles del Don, Ports de Besseit, 140m, V

Material: 12 cintes (bàsicament pel penúltim llarg q és de 50m). Via reequipada amb parabolts.
La inscripció a peu de via estava en una pedreta que s'ha desenganxat i ara es veu regular... es pot llegir només "It" "V+".
La ressenya que portaven marcava els graus: V, IV+, IV+, III. En el 1r llarg ja vam dubtar si ens haviem equivocat de via, però no!. El primer llarg comença amb 2 parell de passos finets finets.... però ben assegurats. Prohibit caure abans de xapar la 3a, ja que toques terra. :-SS La resta del llarg té alguns passos durs per ser V! :-O i no tots ben xapats... hi ha algun pas que has de fer per arribar a xapar i la darrera assegurança la tens uns metres per sota els peus!.
La resta de llargs tampoc no tenen despredici, je,je,je IV+ però alguns amb panxetes en les que has de pujar força peus i les pans no es que siguin bústies que diguem!
Per baixar vam rapelar la via, ja que totes les reunions tenen 2 parabolts amb argolla i a més a més un darrer parabolt pel reenviament.
En resum... una via molt bonica, continuada i equipada... això sí... compteu que els graus són una mica més durs del que posa al llibre dels Ports.

Picasso Miró les Tàpies, Ports

Picasso Miró les Tàpies, Moles del Don, Ports de Besseit, 150m, V+

Via totalment equipada, amb dur unes 10 cintes ja fem.
Incripció a peu de via. Reequipada amb parabolts i spits.
El primer llarg és una mica liós pk creuen moltes vies i com les assegurances tampoc no estan molt molt a prop doncs al final no saps ben bé si anar cap a un parabolt o spit o cap a un altre.
El L2, V+, té alguns passos ben finets. Pati, soledat i vistes precioses! :-)))
Per baixar vam fer un ràpel de 60m, ens van quedar uns 4m per tocar terra però fàcilment els vam poder destrepar. Després destrepades-caminades i de nou al camí!.