Sols per la Maria, Moles del Don, 130m, 6b
Via equipada amb químics, xo raros... no d'aquells lluents... a la foto ja ho veieu!
Material: 13 cintes + R
Descens: rápel per la vía.
Recomanable fer la via a l'ombra (per la tarda).
L1, 30m, 7 químics, 6a+: El + difícil és aixercar-se del terra, ja que cal superar una panxeta. El pas però, no és obligat. Es pot fer un A0, sense estressar-se, i després, fácil (IV) fins la R.
Aquesta foto és del darrer ràpel en arribar a terra i es veu perfectament la panxeta que dic.
L2, 33m, 13 químics, 6a+. Llarg guapíssim. Molt molt xulo, finet i continuo. Una placa amb roca boníssima, de nou amb gust montserratí. A poc a poc, es va deixant fer.
L3, 33m, 8 químics, 6a. Comença una mica difícil, per anar perdent dificultat a mesura que es va avançant. De nou, bon llarg. Un cop arribats a la reunió cal seguir cap a la dreta, en un petit flanqueix per arribar a la reu.
L4, 30m, 10 químics, 6a. Llarg continuo. De nou un llarg per gaudir de valent, i més fàcil i amb més canto que el segon.
Via per passar-ho bé!. Ens va agradar molt més que la via Obessió Continua, es deixa fer millor.
Sobre el grau, de nou varia segons on ho miris. Nosaltres hem posat el grau segons ens va semblar. Tot i així, Soldevila dóna 6a al L1 i a onaclimb, 6a+, i de nou Soldevila 6a al L2, i 6b segons els d'onaclimb. No sé... ja diuen q el grau és orientatiu...
.JPG)
1 comentario:
estaba debajo del desplomillo con mi colega ajustandome los gatos, cuando notamos que caian piedras desde arriba, pensabamos que halguien estaba saliendo de la via, pegamos unos gritos sin mirar para arriba y no recibimos respuestas, las piedras continuavan caiendo, un poco moscas salimos al exterior para avisarles que estamos aqui y ¡COoooooño! la impresion fue total por encima del paso de marras habia una cordada a puto pelo riendose de nosotros, una pareja de majestusos cornudos (cabra hispanica)se paseavan a la altura de la 1ª reunion.
nos quedamos petrificaos. ellos mas asustaos que nosotros pegaron un rappel sin cuerda delante de nuestras narices i zas, desaparecieron sin pedir perdon por tirar tantas piedras.
no tuvimos tiempo de preguntarles por el grado de la via.
Publicar un comentario