Destellos, Peladet

Destellos [200m, 7b (6b+ oblig.)], Terradets, El peladet

Ha llegado el día…. nerviosos por el reto miramos la pared desde abajo, sin temor pero con mucho respeto, es el Peladet, es la Destellos… por fin ha llegado el día.

La reseña la podemos encontrar en el libro de Terradets, las 100 mejores escaladas de Catalunya y aquí.

Acceso: aparcamos en el parking habitual de Terradets (junto als Avis de la Mel =D ). El acceso es muy fácil. Iniciar un ascenso con cuerda fija desde la carretera, seguir el sendero y fitas hasta la parte izquierda de un gran desplome. Para emprezar la vía, deberemos subirnos sobre un gran bloque y apretar los dientes =P. Ojo, hay vías a la izquierda y derecha, no equivocarnos.

Material: nosotros llevamos 15 cintas, cuerda simple de 80m y material para rapelar. Todas las R’s son rapelables y tienen como mínimo 3 bolts. Alguna reunión incómoda.

L1 (25m, 7a): inicio muy duro de presa pequeña (el apretón en frío es importante). El resto del largo es bastante mantenido sin llegar a ser tan difícil como el principio pero con alguna apretada que otra. No confiarse que arriba no es fácil. L2 (20m, 6b): inicio de nuevo con un paso un poco largo de presa buena a presa buena y el resto es una larga travesía a la derecha con canto (V+). L3 (45m, 6b+): el mejor largo sin duda de la vía!!!. Placa mantenida de regletas y todo un mar de calcáreo que sin llegar a ser excesivamente difícil, nos pondrá firmes debido a la alegría en las chapas. Tienes que ir tranquilo y concentrado para poder difrutar a tope. Los 45 metros no tienen desperdicio. L4 (40m, 6a): ojo que no regalan nada, ni el grado (raro raro) ni las chapas (5 o 6 metros de alejes). Es guapo pero tranqui neeeeeng.

L5 (35m, 6b): primer tramo tranqui, travesía fina a izquierdas a la que le sigue una fisura bavaresa de libro para acabar con un desplome de canto gordo!!, en definitiva un largo excelente.

L6 (35m, 7b): bufffff, sin duda el largo más obligado de la vía. Se intenta el rotpunk, pero tras la voladita de rigor, la vía te deja en tu sitio!!. Paso duro de presas pequeñas bastante concentrado. El resto se deja hacer pero siempre mantenido en el 6b/c.
L7 (30m, V+): por fin un largo de disfrute. Placa vertical con canto tipo Vilanova. Largo bueno bueno para acabar todo un viote.
Descenso: rápel por la misma vía. Nosotros al llevar cuerda simple tuvimos que hacer 6 rápeles, si llevamos cuerda doble de 60m es factible bajar en 4 rápeles. Último volado =D.

Au nom de la reforme, Taghia

Au nom de la reforme, 6c (6b oblig.), 340m, Taoujad Face Ouest.
El Taoujdad es una de esas paredes que en cuanto la ves, la quieres escalar, es una mole de roca enorme, delante mismo de Taghia. Au nom de la reforme, esta vía va por el centro de un pilar rojo, lo que la hace muy estética. Además, su relativa dificultad, belleza y estética, la han convertido en toda una clásica de Taghia. Es la opción más asequible para alcanzar la cima del Taoujad, si no se tiene el nivel para hacer la Rivières Pourpres.

Acceso: subir por la canal evidente entre el Taoujdad y el Oujdad (1h).

Canal de acceso La vía empieza por una rampa de II/IV, que tiene 3 parabolts. Mejor encordarse antes, porque aunque es muy fácil, allí está prohibido caerse. Material: 12 cintas y algún friend para los dos últimos largos.
Excelente vía bien asegurada en general, tiene largos buenos y otros no tanto, no siempre tendremos que ir por el camino más recto, por lo que deberemos estar atentos a los seguros (alguno no se ve). Además, algún chapaje te coge un poco a desmano. La escalada principalmente es en placa, excepto el 5º largo que va por un diedro.
Es recomendable llevar algún friend mediano y pequeño para los dos últimos largos de la arista, si queremos hacer cima en el Taoujad. Los 7 primeros largos se pueden rapelar (llevar cordinos y navaja en este caso) (alguna de las R no tenían maillon) pero en 2 largos muy largos, con roca regular, se llega a la cima y nos evitamos los posibles enganchones de cuerda y así hacemos cima.
Nosotros hicimos cumbre, quedándonos un día de escalada ameno y variado, puesto que la subida y bajada son entretenidas, sobre todo la bajada. Preveer hora y media para el descenso. La vía es muy rápida puesto que está bien asegurada y no pasas miedo entre chapa y chapa. Obliga 6a+/b. Los mejores largos son el 6c y los 2 6b+. Roca excelente en todo momento, continuidad y ambiente. El resto destacan tramos pero sin más comentarios, ir haciendo. Un par de resaltes le restan verticalidad a la vía, pero lo cierto es que empiezas a escalar el Taoujad casi a 2/3 de la pared, por lo que el patio inicial es impresionante. Eso sí, si la vía empezara más abajo sería ya tremenda. Para la bajada debemos localizar la cima y destrepando un poco siguiendo algunos hitos encontramos (un poco escondido) la instalación de rápel que nos deja unos 40m por debajo en el contrafuerte. El rápel son unos cordinos en una sabina. Una vez en el suelo, hay seguir caminando siguiendo hitos que nos conducen, sin perder excesiva altura, a la canal blanca de bajada (impresiona más de lo que es). Se baja bien, a nosotros en este punto se nos puso a llover, con lo que tuvimos que bajar con más cuidado. No es un buen sitio para que te coja una tormenta.

La ressenya la podeu trobar on sempre.

Crimson Chrysalis, Red Rocks

Crimson Chrysalis, 5.8+, 300m, Cloud Tower, Juniper Canyon, Red Rocks

Aquesta via, juntament amb les vies Epinephrine i The Prince of Darkness, és un de les vies més clàssiques de Red Rocks i també incloses en les 50 escalades clàssiques dels Estats Units. És una via de grau assequible (més sobre paper), variada, en bona roca, i a l’ombra. La via fa cim a la Cloud Tower que és un pilar força visible des de l’scenic loop per la seva cara nord. Cloud Tower:Té 9 llargs, els 5 primers per fissura, i els darrers per placa. En general els primers són els més difícils, tot i que és una via força mantinguda en el 5.8/5.9 on cal dominar la tècnica dels encastaments de mans i les xemeneia. Els darrers llargs són més fàcils però també menys protegibles.
L’aproximació és bastant còmoda i evident (1h, 1.30h). Vam aparcar a Pine Creek, i vam seguir el camí direcció a Mescalito (piràmide tricolor fàcilment identificable), fins que vam trobar un desviament a l’esquerre (oak creek trail) que et porta a l’inici de la via, ben visible tota l’estona. Material: joc de friends fins el nº 4(en algunes resses diu que són útils els bigbro.... si els teniu els posareu!). Cintes llargues i cordinos per merlets.
Les ressenyes les podeu trobar aquí

o bé al llibre de resses: Red Rocks. A climber’s Guide de Jerry Hansen (té la tapa negre i fotos en color.)
L1, 5.7: comença per un diedre que dintre té una fissura molt ample. Hi ha un tram que el fas per placa, xo pots anar a la fissura per assegurar-te. El crux és un pas de xemeneia arribant a la reunió (penjada). Llarg molt llarg, porteu cintes llargues. L2, 5.8: més fissura, aquest cop ample. Llarg d’uns 30m protegit amb 3 o 4 xapes, en el què et pots autoprotegir molt bé. L3, 5.8+: aquest és un dels llargs més difícils, tot i que això no sé si és pk era una xemeneia estreta i no és que se’m donin gaire bé. (2 o 3 bolts).
L4, 5.8: molt semblant a l’anterior, en xemeneia i després fissura de dits (una xapa).
L5, 5.8: fissura de dits (una xapa) que cada vegada es va fent més petita.
L6, 5.8+: aquest és el darrer llarg difícil i l’inici de l’escalada en placa. Només sortir hi ha un pas una mica morfo. Llarg amb 3 xapes (cap al final).
L7, 5.7: aquí deixes la roca blanca i comença la vermella. És el llarg més assegurat. L8, 5.7: per mi aquest és un llarg del tot psicològic, ja que no és difícil però només hi ha 3 xapes i la primera part sí q et pots assegurar (fissura) però després has de navegar una mica per la placa. L9, 5.8: llarg amb tendència a la dreta on cal superar un petit sostre.

Les vistes des del cim:Las Vegas:

Descens en ràpel (corda doble) per la via.
Via boníssima, recomanable, sempre a l’ombra. Bona via per començar a tastar la roca de Red Rocks.

Stolen chimeney, Fisher Towers

Stolen chimeney, 5.11a, 120m, Ancient Art, Fisher Towers, Utah
Utah va ser l’estat que més ens va agradar de tots els que vam estar, i aquesta, la via que arriba a un cim d’una torre del desert més senzilla i menys obligada de totes les que vam escalar.

Des de Moab, arribar a Fisher Towers és molt senzill, de fet, seguint la carretera 128 cap al nord, ens trobarem amb un desviament a mà dreta que ja hi indica “Fisher Towers”. Em de seguir la pista (bona) fins el final on trobarem l’aparcament. A l’esplanada hi ha lavabo i tot, seguint la tònica general ianqui.

La pista com veieu és de sorreta fina.L’aproximació no té pèrdua, està molt ben marcat amb senyals vermelles. El paisatge aquí és brutal, vermell, capritxós, ni en les pelis de Burton.... S'ha d'anar!!!... Aquí com sempre la realitat supera la ficció, i el paisatge et deixa mut. La paret és fàcilment identificable pel famós i fotogènic cim en forma de tirabuixó. La via és maca, senzilla i poc compromesa, pràcticament sense fissures ni offwidht. Contràriament a l’escalada que vam tastar als Estats Units, es pot escalar en lliure fàcil i té xapes (espits) a tots els passos difícils que es poden fer en 5.8/A0 (clean 1), tot i que perfectament és pot escalar en lliure (5.11a).
La via és molt concorreguda i orientada al SE, si no volem patir calor i cues s’ha d’escollir bé l’hora d’anar.

En la foto es veu com la cordada que teniem al davant començava la via.La roca és arenisca, fa la sensació com si les torres estesin esculpides en fang per un nen. De fet, la roca està coberta per una capa de llot i roca conglomerada que augmenta la sensació que allà tot es belluga.

A la meitat del 1r llarg:El 1r llarg és el més difícil, és un tram tècnic de placa cotat de 5.11a, però gens obligat.

Just la pas:

El 2n llarg, que és una xemeneia de 5.8, molt bonica de fer, que per ser xemeneia ja és molt dir, cal posar friends dels grossos, si porteu algun gran repetit el posareu. Detall del 3r llarg abans del sidewalkEl 3r llarg també té la dificultat concentrada (5.10-) en un tram molt curtet, que et deixa al “sidewalk” que és un tramet que es fa caminant o no :)... però amb un pati que déu ni do. Diuen que la posició del teu cos (dret o ajupit) indica el teu grau d’acollonament. :)

Aquesta foto està feta just quan acaba el sidewalkFinalment, el darrer llarg que fa cim al tirabuixó (corkscrew). Uaaaaaauuuhhhh! La última reunió són unes bagues que cinten la punta del tirabuixó.

Descens en 3 ràpels.

Per completar el dia es pot escalar la famosa Cobra, tot i que més q una escurçó sembla l'ET! :) El pirulillu, curiós i fotogènic, també és! :)

La Cobra i darrera les torres del desert, també molt bona opció per escalar-hi!! Brutal!

La ressenya la podeu trobar publicada al Vèrtex 228 i a molts llibres d’escalada com: Rock Climbing Utah. Més info també, aquí.

Fa sis mesos que hi vam estar i ja em sembla una eternitat! Quins records!

Aiguille de Gué i de Grabe, Todra

Aiguille de Gué, Via du Defil (V+, 180m) + Aiguille de Grabe, Pilier du Guetteur (6b, 250m)

Aspecte de l'agulla de Gué des del Pilar du couchant.Es tracta d’una escalada equipada i de grau fàcil, per fer metres (430m en total) que puja a les dues agulles del costat del Pilar du Couchant. La ressenya la podreu trobar a planetmountain.
Per la Pilier du Guetteur passes amb cintes, per la via du defil, si porteu material el posareu, i sobretot nosaltres el vam fer servir per montar alguna reunió. Tot i així també es pot entrar a la segona agulla sense haver d’escalar la primera.
Per accedir a la paret cal creuar el riu, dependrà de l’alçada que tingueu, però a mi l’aigua m’arribava fins a mitja cuixa!. L1 + L2, 5b, 45m la via comença per l’esquerra d’una xapa ben visible. Al final, en diedre té algun passet raro, reunió còmoda en un parabolt i un clau. Té més xapes que les que marca la ressenya que són dues, vam empalmar els dos llargs pk tampoc no vam veure cap reunió intermitja.
L3, V+, 45m, diedre obert amb els seguros força lluny, algun pas aïllat. L4, aquí hi ha dues variants de V+ o 6a. Nosaltres vam anar per on ens va semblar més evident, que és la placa de més a la dreta. Un cop s’arriba a la reunió és recomanable, xapar-la i seguir fins el cim i muntar R, ja que així ja s’arriba caminant al ràpel.
A l’esquerra de tot, un cop al cim de l’agulla, hi ha una instal·lació per rapelar (uns 30m) amb 2 claus i un parabolt, que et deixa a un coll. Un cop aquí vam fer una petita trepada de IV i vam muntar reunió amb els aliens just a sota d’on vam veure les xapes de la via Pilier du Guetteur, no té pèrdua.

Aspecte de l'agulla:Tots els llargs de la via pilier du Guetteur estan molt ben xapats, al menys els més difícils, el 6a+ i el 6b (ens van semblar potser més fàcils que el grau que marca). Arribant a la R del 6a+: Els darrers 3 llargs (V, V i V+) són més discontinuos, tot i que també hi trobem xapes i reunions equipades. Són llargs molt llargs (entre 40 i 50m) així que compte amb el fregament. El darrer llarg és molt xulo, a la resse diu que està net però el vam trobar ben assegurat (4 xapes). És curiós el desplom que supera, que té molt de canto. Darrera reunió a montar.

Just abans de superar el pas del desplomet del darrer llarg: El descens és senzill, caminant, seguint les fites i el camí ben marcat.

Panoràmica de la gorge, amb els autobusos i els hotels des del final de la via: