Via equipada amb burins en bastant bon estat, i algun espit i parabolt. Està molt xapada, amb lo que el grau obligat no passa de V+.
Tota la via transcorre per bona roca, però seguint la tònica d’Àger, és a dir, amb feixetes que resten compromís i continuïtat a la via. La via és rapel·lable, però millor sortir per dalt pq hi ha pedres soltes a les feixes. Només cal dur cintes, moltes (unes 16 + o -).
La via va a l’esquerra de la Tope Clàssic, i és reconeix fàcilment pq hi ha una fletxa marcada a la roca. A la part de dalt de la foto es veu (poc) la fletxa. Vam fer la via el diumenge passat no, l'altre, i després d'aquest cap de setmana de fred veure sembla estrany veure'm aquí en màniga curta i al solet. :)
L1, 30m, V. 3 burilets, feixeta i un resalt on hi ha un espàrrec allà on abans hi havia una xapa, o es fa a pèl (és fàcil xo no caiguis) o es pot xapar un parabolt de la via de la dreta fent una “S”.L2, 30m, 6b. Aquest llarg és guapo. Vas per una placa fineta fins arribar a un desplomet, on hi ha el pas al sortir, que és tècnic i de nyapes.
En aquesta foto es veu al Dani abans del pas.
L3, 25m, 6a. Llarg mega xapat amb burins (menys la 1a i darrera assegurança que és un parabolt). És un llarg xulíssim, bastant vertical i continuo quant a dificultat. Comença per un diedret, segueix per una placa amb canto, i finalment ja ajeu.
L3, 25m, 6a. Llarg mega xapat amb burins (menys la 1a i darrera assegurança que és un parabolt). És un llarg xulíssim, bastant vertical i continuo quant a dificultat. Comença per un diedret, segueix per una placa amb canto, i finalment ja ajeu. Aquest és l'inici del llarg, pel meu gust un dels millors del dia.
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.
L6 + L7, 35m, IV i caminar. Llarg de tràmit fins arribar a la feixeta, la R està una mica amagada per branques.
L8, 25m, 6a+. La guia diu que el 6a+ es fa més per l’esquerra. No ho sé... pk jo vaig fer 2 A0 només sortir. Això sí, la primera xapa costa de xapar. Aquí anàvem a fer un “pas d’hombros” però hi havia un pal llarguet al peu de la R, que ens va venir genial per xapar la primera, amb l’ajuda d’un cordino que ens va servir per mantenir el gatell del moscata obert. J Després el llarg és d’anar fent.
L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura.
Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.
Ara de nou s’arriba a una feixeta, i a 10m de la R hi ha una altre R.
L10, 7a. Comença per un petit ressalt, i aleshores arriba una placa on hi ha concentrada tota la dificultat.
És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 
7 de febrer de 2010
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.L6 + L7, 35m, IV i caminar. Llarg de tràmit fins arribar a la feixeta, la R està una mica amagada per branques.
L8, 25m, 6a+. La guia diu que el 6a+ es fa més per l’esquerra. No ho sé... pk jo vaig fer 2 A0 només sortir. Això sí, la primera xapa costa de xapar. Aquí anàvem a fer un “pas d’hombros” però hi havia un pal llarguet al peu de la R, que ens va venir genial per xapar la primera, amb l’ajuda d’un cordino que ens va servir per mantenir el gatell del moscata obert. J Després el llarg és d’anar fent.
L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura. Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.Ara de nou s’arriba a una feixeta, i a 10m de la R hi ha una altre R.
L10, 7a. Comença per un petit ressalt, i aleshores arriba una placa on hi ha concentrada tota la dificultat.
És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 7 de febrer de 2010
És la via de més a l’esquerra, i comences on està la llosa. Xapades les primeres assegurances, la via es bifurca cap a la dreta, cap a la via normal, xo per fer la Songoku-Krilin hem de seguir la línia de l’esquerra. Aquest és l’únic moment on es pot tenir dubte. El 1r llarg és un V/+, preciós, llarg i continuo, amb les assegurances una mica amb alegria.
El 2n llarg, 6b, comença dur. Les dificultats estan en els tres primers seguros, de fet, cal anar amb compte al xapar la 1a, pk hi ha un pas de nyapes bastant difícil i si caus tens factor 2. Vam veure una mica de crosta de diferent color com si s’hagués petat algun canto, podria ser, ho vam trobar difícil. Després segueix, tècnic en placa i a la meitat ja afluixa tot i que supera un sostret. 
El tercer llarg, 6b, és completament diferent a l’anterior. La roca canvia de color i es torna vermellosa i es passa de la placa tècnica al desplom amb canto. Cal superar dos sostres, el darrer té un pas llarg, d’una invertida a un canto amb esquerra al què jo no vaig arribar i això en mig d’un bon desplom.
La ressenya que ens ha semblat millor és la de 
Comences seguint uns parabolts i a l’alçada d’una sabina (al tanto que la xapa queda una mica camuflada per la sabina) ja comença a flanquejar a l’esquerra per una fissura bona de mans però amb els peus algun cop més petits.
Des de la R, vista del 2n
Vista del 2n a la R
El 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
Para alcanzar el segundo largo, debemos andar por la feixa hasta, en nuestro caso, localizar una J.D. pintada en la pared “a fuego”. 
El segundo largo lo hacemos por la “Jack Daniels” 6a+, empieza por una placa donde el seguro está bastante alto (parabolt), pero se hace bien, le sigue un tramo de placa y empalma con un sistema de fisuras algo extrañas aseguradas con clavos, bufffff, hay que sudar para hacer el rotpunk, es cabroncete!! Llevar algun alien, se puede reforzar los puntos de seguro. =D Esta vía la ha "
El quinto empieza con pasos de romos pero se hace bien, luego un tramo desplomado con canto que hará nuestras delicias… mmmm…. Se puede definir con dos palabras: ES-PECTACULAR. =P
El postre lo tenemos en el último largo, un paso raro para salir de la reu y por terreno fácil nos situamos debajo de un sistema de fisura/bavaresa espatarrante, semiasegurado (bastante bien la verdad), donde sólo tendremos que poner lgún alien y/o camalot pequeño. La verdad es que el largo TE PONE, nunca mejor dicho. 
Descenso: Se hace rapelando desde un sistema de rápeles situado a unos 15m a la derecha de la reunión. Podemos ver la instalación y el camino a seguir. Sin problemas, en 3 rápeles llegamos a la feixa de los Valencianos (R1 de la vía), donde seguimos caminando hacia la izquierda hasta encontrar de nuevo un sistema de rápel… de este punto un rápel nos deja en el suelo. 
Resumen, una buena vía con aproximación corta, asegurada con paraboles y sin complicaciones, ideal para esos días raros que no sabes si lloverá o no!!. Y lo mejor, compartir cuerda, después de tanto tiempo con Makoki.
Llegando a la R1
El 2º largo va enlazando fisuras de dedos. Es una escalada técnica, sobre excelente roca (caliza) y de carácter deportivo. 
El L3, tiene un tramo común con la vía Eiger (espits). Después la vía se bifurca, la Eiger va hacia el diedro perfecto de la izquierda, y la Historia interminable va todo recto (parabolts). La R3 es colgada y la única con 2 spits y un puente de roca. 
El 4º largo es el crux de la vía. Es una fisura totalmente mantenida (6b+) de roca rojiza, que en su inicio está un poco pulida, y q es totalmente vertical e incluso a ratos desploma, escalada atlética q no da tregua. Al loro al entrar a la reu, que hay un paso tonto. 
También se puede ver la buena pinta del diedro de la Eiger (también chapado).
El 5º largo es corto, se pueden empalmar los dos últimos largos de hecho, aunque no lo recomendamos. En rockfax le dan V, pero no nos lo pareció para nada.
Descenso: se baja andando. Desde la cima ir hacia la derecha siguiendo los hitos, q conducen a un collado para después ir a pie de pared. Atención con no bajar demasiado. 
Hasta el pie de pared, unos 15 minutos, cómodos. Tmb se puede bajar rapelando (3 x 45m) x una instalación montada en la pared. Si se quiere rapelar la vía, tocará abandonar material.
Al principi comença per un diedret amb roca de tons vermellosos i esquerdada, fa una petita travessa a l’esquerra i aleshores sembla que la roca millora, però sincerament tampoc no és per tirar cohets. Aquesta via encara necessita que hi passi gent. Jo ja vaig posar el meu granet de sorra, pk em vaig endur un canto, i mira q anava en compte, i buff sort q aquest llarg el vaig fer de segona.
El 3r llarg, és un rampa de IV+ que cap al final es posa més vertical (6a). És un llarg de 60m, i 7 parabolts. Ho dic més que res, pk la gent sàpiga on és fica, en aquest llarg, per exemple no val caure... Si fas números, tenint en compte que hi ha una xapa només sortir de la reunió, i que el 6a està ben assegurat... doncs... bé... alguna xapa més tampoc no hagués anat malament. 
El 4rt llarg, el 6c (La Peladilla), ens va semblar el més guapo de tota la via. Aquest sí que el decotaríem. És una panxeta, ben assegurada i ja de seguida ajeu. Llarg molt bo.
La resta de via és anar fent. El L7 és força fotogènic i comença amb dos ponts de roca, i amb tendència a la dreta. Tot i que la xapa és veu des de la R, molt lluny (que ho està), la trave és senzilla. 
I en el darrer llarg, no sé si ens vam liar, xo no vaig trobar les xapes. No pareu a la primera R, sinó més endavat, hi ha una a peu pla, just al cim. Per cert, han petat xapes, al cim només queda una, i després, a la via tmb vam veure algun espàrrec tallat. 
Per baixar, només cal pujar amb alguna trepadeta fins al cim. Després, seguir caminant per la cresta per un camí mes o menys marcat (fites), fins un camí més gran que agafarem cap a l’esquerre sense deixar-lo. 
.JPG)
