Calçotets, Pic de Sant Cugat.

Calçotets, 6c (V+ oblig.), 320m, Pic de Sant Cugat.

Aquest cap de setmana hem aprofitat i gaudit de l’anticicló a Escales, us fem 5 cèntims.
Aproximació d’uns 25’-30’ minutets. Un cop creuat el pont de pedra, voregem la central elèctrica, i ja per camí trepitjat, amb marques vermelles i fitat fins a peu de via. No té pèrdua!. A més, ja des de lluny mirant la paret, es veu el traçat de la via, sobretot la "S" del 6b.

Per localitzar la via cal buscar uns parabolts vermells, que és el color de totes les xapes de la via, un xic descolorits.

Quant al material, cal portar unes 15 cintes i a la ressenya deia, friends de l’1 al 3. Excepte el 4rt llarg que és de fissura, tota la via és de placa tècnica, amb algun pas d’adherència.
L1, 6a+, 50m. Sembla que el pas hagi d’estar al final del llarg en un tram més vertical que sembla un bloc gegant a sobre d’una rampa de calcari gris i compacte. Doncs bé, com sol passar, no és el que sembla. En el tram aquest final de fissura hi ha molt de canto i el pas justament està abans, en un breu ressalt molt ben assegurat. L2, IV+, 50m. Aquest llarg és el més lleig de la via, amb bastants matolls. Busqueu les xapes, pk hi ha un parell o tres.
L3, V+, 20m. Llarg amb canto, xulo, però curtet. L4, 6b, 40m. Aquest és un dels millors llargs de la via. Una passada!!. Té un passet, només al principi de la fissura, i un petit pas d’adherència x entrar a R. En aquest llarg vam posar un friend només sortir de la fissura, xo és prescindible. L5, V, 20m. Llarg en trave a l’esquerra.No és gaire maco aquest llarg. Aquí de nou vam fer servir un friend per protegir la trave, xo es passa sense.
L6, 6b, 40m. Placa, placa!. Grisa, de roca bona, amb algun pas d’adherència. A mida que van passant els metres va havent més canto, bé, cantets!. :) Molt xulo... i d’escalar.
L7, V+, 40m. Tombadet també, amb canto , roca franca... Per gaudir. L8, 6c, 50m. Buf! Quin llarg!!. Molt tècnic, tombat, de placa. Tot i que he vist en alguna piada que el decotaven, a mi no em va semblar pas més fàcil de 6c. La dificultat és concentra en les 3 primeres xapes, amb algun pas d’adherència. Tot i que després és posa més senzill, tampoc no trobo que afluixi, és bastant mantingut. Molt molt bo també. A partir d’aquí o es fan 10m de V, o es comença el descens. Nosaltres vam optar per la 2ª opció, o sigui que vam començar a rapelar: 6 ràpels i a terra. Vam anar amb corda doble, pk el 1r ràpel és de 50m, i amb la simple de 80m no haguéssim arribat. A més, trobo que vam encertar, pk és una via plaquera, amb llargs llargs, i l’anar xapant alternant, t’estalvia fregament.
És una via molt xula i recomanable tot i l’aspecte herbós que té i que és tombadeta. Quant al grau, la ressenya diu V+ obligat. A nosaltres ens va semblar una mica més, sobretot pel L6 i L8 que entre assegurances, s’ha d’escalar.

Sopeira des de la paret:La meteo, va acompanyar, fins i tot massa.... tot i que a l’aparcament bufava de valent el vent, a la paret vam estar en màniga curta al gener! :) A més de la tranquil·litat del lloc, vam gaudir d’un bon espectacle amb els voltors, crec que mai no havia vist tants, ni tant a prop.

15 de gener de 2011