Cour de palmier, Todra

Cour de palmier, 200m, 6c, Plage Mansour, Todra

Orientació sud, o sigui sol.
Material: una dotzena de cintes, algunes llargues.
Accés: Paret fàcilment localitzable, està darrera de l’hotel Lavallee. Aprox 2 minuts, creues el riu i ja hi ets. Per localitzar l’inici de la via cal anar a una palmera grossa, els primers parabolts són visibles entre dos blocs.

Vistes de l'hotel Lavallee i el palmeral des dels primers llargs.

L1, 6a+, inici de fortats, desploma una mica. Inici físic que continua per una placa tècnica. L2, 6a+, diedre atlètic. Llarg preciós, força vertical que et fa escalfar. L3, 5c, llard de travessa a la dreta. Els seguros allarguen però estan on calen. Molt fàcil. L4, 6b+, tot i que no és el llarg més difícil, sí obliga molt més q no pas el 6c final. És un llarg variat (diedre i placa) però molt mantingut en el grau. El pas més difícil està protegit amb un clau. Llarg tècnic i preciós. L5, 5c+, llarg molt llarg amb tendència a l’esquerra i després a la dreta. Compte amb el fregament!. Llarg aeri amb un paset de superar un desplom.
L6, 6c. Llarg de placa i diedret difícil però gens obligat es pot fer en A0, és un llarg curt. Les viste des del 6è llarg.

Descens: 4 ràpels (amb corda dobla). Compte al recuperar la corda de la R5 a la R4, és recomanable baixar el nus una mica, ràpel volat.
Via de tall esportiu molt xula, totalment recomanable.
(28-3-2010)

Le reve d'Aicha, Taghia

Le reve d'Aicha, 6a+ (V+ oblg.), 255m, Paroi des Sources

Toda la info y la reseña la podemos encontrar en la noche del loro.
Nuestra primera elección en Taghia. Buena vía para un primer contacto con la roca. Bien asegurada, grado asequible, variada, aunque con predomina el diedro, buen ambiente sobre las sources y roca inmejorable. En tres largos prácticamente te plantas en la cima =D.
El acceso del todo sencillo y rápido, eso sí, cuidadín si el río va un poco lleno, nos tocará mojarnos un poquito =D.

Es la pared de la izquierda de la foto.

Material: llevar unas 15 cintas (largas mejor) y un alien verde para el inicio de la vía antes de chapar el primer parabolt. Las chapas y tuercas no hacen falta si entramos un poco por la izquierda de la original (nombre indicado en pared), faltan las 2 primeras chapas de la vía.
L1 (55m, V+): inicio sobre roca algo rota pero muy fácil hasta chapar el primer parabolt (junto a una sabina). De aquí seguir sin pérdida por los parabolts, alejados pero fácil. L2 (55m, 6a): pasos de placa raros antes de empezar el inicio de la bavaresa. La bavaresa es de libro, con un paso al final de 6a en bavaresa de buen canto pero desplomada. L3 (55m, 6a+): sigue la bavaresa por lo evidente y al final del largo de nuevo un paso de trave a la derecha. Canto más fino en la placa pero muy adherente. L4 (45m, 6a+): Placa superior de pasos finos y algo obligados. El largo más difícil de la vía. Montar reunión en un parabolt y un puente de roca.
L5 (35m, 6a+): la rese marca que falta una chapa, pero ya estaba colocada cuando hicimos la vía. Primer tramo muy asegurado y chulo. Un paso tonto en la parte superior con la chapa un poco lejos. El resto fácil. Montar R en un parabolt y en la gran sabina.
L6 (15m, IV): largo de trámite asegurado con un parabolt. Seguir hasta la zona de escape y montar R justo en la base.

Taghia:Si se quiere escalar más se puede continuar hasta la cima por los dos últimos largos de la vía Belle et berebere.
Descenso: muy sencillo y fácil de localizar. Subir trepando (fácil) por las viras y seguir fitas que nos llevaran en unos 40 min al pueblo de nuevo con algún destrepe muy muy fácil y después ya camino evidente.

Via Chibania, Todra

Chibania, 380m, 6b+, Pilar de Couchant, Todra.

Entrant a les gorges, aquesta via és fàcilment localitzable, el pilar és enorme; cau a mà dreta (si entres a les gorges des de Tinerhir). A la via s’entra per l'evident corredor de la dreta del pilar, i a mà dreta del corredor hi ha una petita agulla individualitzada, la Agulla de Gue.
Aquest és l'aspecte del pilar i la via acaba anant pel mig, seguint el marcat diedre.

Agulla de Gue vista des del pilar.

Via clàssica, boníssima, amb ambient. Totalment recomenable. Roca excel·lent.
Material, una dotzena de cintes. En general les xapes estan on calen, o sigui que a lo fàcil, allarguen. Recomenable algun friend, que potser el poseu o potser no. Pel llarg difícil, si es vol completar el que hi ha, com a mínim cal un C4 i/o C5.
Per accedir a la paret, cal creuar el riu per on puguis i remontar el corredor. En aquest tram és recomenable ja anar encordat, són 60m fàcils (IV) però bruts i pulits pel pas de l’aigua.

El 2n llarg de 6a, comença per un diedret, i vas fent fins a un flanqueig a l’esquerra on està el pas. Si es va amb corda simple, allargueu les cintes perquè sino us tibarà la corda, és una tirada llarga.

Just abans d'iniciar el flanqueigEl 3r llarg, 6a+, també és preciós, tècnic de placa i vertical. El pas difícil està al xapar la reu (és obligat).El 4rt llarg és el més difícil de la via, el marquen de 6b/+. És un diedre-xemeneia amb roca una mica pulida. Jo em vaig ficar molt endins, mig encastada, i pel que es veu a les plaques hi ha regletes, això sí, fa yu-yu. El 5è llarg és de l’estil de l’anterior. A les ressenyes del Hassan el marca amb tendència a l’esquerra i de fet i vam veure magnesi, i al final va tocar destrepar uns quants metres. Compte!!! Aquest llarg va tot recte, no s’ha de sortir del diedre.

Vistes de les gorges des de la paret i en petitó es poden veure els autobusus de turistes.Els dos darrers llargs de nou són llarguíssims, (50m) i els dos de V+. El 6è llarg només té un passet i xapat, és bastant discontinuo. La reunió es monta en una plataforma. El 7è i últim llarg és un V+ mantingut i preciós, tot i que una mica tombadet. Descens caminant. En arribar al cim (no on acaba la via) cal anar amb tendència a l’esquerra, seguint les fites i el camí evident que us deixarà al costat de l’Hotel l’etoile.

Cañón apache, Timrazine Canyon, Taghia

Cañón apache, 355m, 6c+ (6b obligado), Timrazine Canyon, Taghia

La reseña la podéis encontrar en la noche del loro.

El acceso, sin llegar a ser difícil, es bastante entretenido, ya que pasas por el cañón trepando e incluso haciendo algún A0 de parabolts. Nosotros sacamos la cuerda para asegurarnos en lo que imaginamos que era el paso del tronco, que ahora ya no está el tronco y hay 5 chapas, las 3 primeras muy juntas para hacer A0 =D. Se puede hacer a pelo, pero ya que llevas la cuerda … La vía es fácil de localizar, pero nosotros nos equivocamos porque había una cuerda fija en el primer largo y no vimos que eso era la vía…, al día siguiente la cuerda ya no estaba, o sea que en caso de encontrar parabolts en la parte izquierda del cañón … la vía empieza por ahí.
La vía en general es muy guapa, pero ojo con el grado que no lo regalan.
Además de lo que marca la reseña de material, nosotros llevamos un juego de aliens (semáforo) y los camalots pequeños (C1). En principio no hace falta, pero nosotros ya pusimos alguna cosa entre chapa y chapa.
L1 (50m, 6a): para nosotros fue un A0 continuo (cuerda fija instalada).
L2 (30m, 6b+): el paso difícil está en la fisura roma de la parte inferior, el resto es aguantar sobre presas romas pero adherentes. Hay unas chorreritas y todo. Largo muy bueno y de grado amable. L3 (30m, 6a+): inicio fácil con algún paso de placa fino al final. Bien asegurado.
L4 (35m, 6c+): paso difícil en el desplome, el paso es obligado (6b). La parte superior es una placa de 6a que conviene mirársela bien, seguros alejados. L5 (35m, V+): espolón poco definido. No es un quinto de los de ir corriendo. Algún paso raro.
L6 (35m, 6a+): el primer paso de 6a+ se soluciona rápido subiendo al árbol =P. La placa del final parece más difícil de lo que es… ir por la izquierda de las chapas.
L7 (20m, 6b+): uffff, inicio raro de V+ que deja paso a unos techitos definidos con canto plano que nos dejan tostados desde el primer canto. Largo difícil pero no obligado, de conti. L8 (40m, 6c): quizás el mejor largo de la vía, un 6c de libro. Placa fina desde el principio hasta el final con algún paso obligado de 6b. Las últimas tres chapas ya relaja un poco de pies y se vuelve más fácil, pero ojo con la placa. L9 (40m, 6b): el largo en general se hace bien, excepto un paso que hay de trave a la izquierda fino fino. Canto romo y encima sin demasiados pies. Es mejor hacerlo un poco por debajo de la chapa. El resto fácil de canto.
L10 (40m, V+): algún paso de V+, pero se hace bien. Trámite hasta la cima. Taghia

Una vez en la cima, una buena opción es escalar por la vía Princesa Msmrir (7a/A0, 6b oblig.), quedándote una vía de 550m. Descenso: informarse bien para no tener que acabar rapelando alguna feixa =S. Bastante intuitivo. Una vez en la cima subir hasta la cima y bajar por las feixas poco a poco.

Papisuca, Vilanova de Meià

Papisuca, 7a (6a+ oblig.), 185m, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Via equipada amb parabolts que transcorre a la dreta de Passatgers del vent. Portar 11 cintes (15 si volem empalmar el 6c amb la variant de 6a). Totes les reunions tenen argolles.
L1+ L2. El primer llarg (segons la resse) és un IV de 15m que es veia trencadet, o bé una variant més recte de 6a, que empalma amb el 2n llarg (6c). Nosaltres vam fer la variant, resultant un llarg de 50m. La primera part de 6a, molt bonica, és el tram de la via (amb excepció dels primers metres del 7a) on les assegurances estan més a prop, no hi ha reunió intermitja, per tant si es vol evitar el IV obligatòriament s’hauran d’empalmar els 2 llargs, primer tram extra guapo amb roca punxosa .

Inici de la via, just al xapar la primera xapa

El tram de 6c ens va deixar ben torrats, ens va semblar difícil. La dificultat comença en un tram de presa petita i roca vermellosa, un xic polida, tot i que la roca en general és adherent i punxosa. Després cal superar algun tram una mica desplomat i algun pas llarg. Vigileu amb la palanca i posició d’alguna xapa a desmà.
El 3r llarg (el nostre 2n), es un 6b de 30m. Comença amb tendència a l’esquerra amb una petita travessa fàcil.

Inici del llarg de 6bDesprés s’arriba a un sostret que es supera amb presa petita, just quan fas la remada que creus que ja has fet el pas, ve un pas totalment morfològic (molt llarg), fins arribar a un canto, si l’agafes bé, sinó, és fàcil caure. La resta del llarg és anar fent, les xapes allunyen un xic però no és difícil.
La via va amb tendència a la dreta, tot seguint els parabolts. Nosaltres vam parar a la reu de passatgers del vent (3 spits amb cadena), aquesta queda a la vertical i és més fàcil assegurar al segon. La reu de la via està més a la dreta on fàcilment ens vam traslladar caminant per la feixeta sota el bombo.

El desplomarro de Passatgers.El 4rt llarg és un 7a de 15m. Bé, no sé si és 7a pk no vaig tocar roca. És una panxa de canto ínfim (semblant a la de Passatgers del vent) i amb molt desplom. Són 4 passos gens obligats i de cop ja no es pot tirar de cintes i s’ha d’escalar una breu travessa a l’esquerra però amb canto i ambient.
5è llarg, 6a+, 20m. El llarg és molt xulo, però ja torrats va ser bastant agònic. Comença amb uns passos mols guapos de canto, remadetes (sense ser difícil) i de cop i volta ens ve de nou una placa amb preses contades que ens va tornar a deixar trinxats =S. La resta és anar fent, placa vertical amb bon canto i les assegurances justes per no passar por...
6è llarg, 6a+, de 30m. Des de la reu, no es veia ni una sola xapa, però si et fixes be, just a la vertical una mica a la dreta es veu una xapa a un bombo. Mirant el llibre la via ens feia l’efecte que havia d’anar cap a l’esquerra, però no, s’ha d’anar amb tendència a la dreta. Ull, no es veuen les xapes, així que compte!!. Hi ha un pas tonto abans d’una panxeta, i després el pas al sortir del desplom. La resta es anar fent amb carinyo sense ser difícil.
7è llarg, V, 35m. És un llarg senzill i amb bona roca, però les assegurances allunyen bastant. Compte amb algun tram on la roca no és del tot fiable.
En general ens ha semblat una via difícil, no sé si pk anàvem cansats o perquè es va tapar el sol i el vent era fred o pk no teníem el dia o per tot una mica; el cas és que ens vam arrastrar una mica. És una via de parabolts, però amb passos obligats, i les assegurances no estant a prop. A més, ens vam trobar que sovint no s’ha d’escalar per on van les xapes. Tot i això, es una via maca de fer.

20 de febrer de 2010

El tercer hombre, Àger

El tercer hombre, 7a (V+ oblig.), 270m, Cap del Ras, Àger

Via equipada amb burins en bastant bon estat, i algun espit i parabolt. Està molt xapada, amb lo que el grau obligat no passa de V+.
Tota la via transcorre per bona roca, però seguint la tònica d’Àger, és a dir, amb feixetes que resten compromís i continuïtat a la via. La via és rapel·lable, però millor sortir per dalt pq hi ha pedres soltes a les feixes. Només cal dur cintes, moltes (unes 16 + o -).
La via va a l’esquerra de la Tope Clàssic, i és reconeix fàcilment pq hi ha una fletxa marcada a la roca. A la part de dalt de la foto es veu (poc) la fletxa. Vam fer la via el diumenge passat no, l'altre, i després d'aquest cap de setmana de fred veure sembla estrany veure'm aquí en màniga curta i al solet. :)

L1, 30m, V. 3 burilets, feixeta i un resalt on hi ha un espàrrec allà on abans hi havia una xapa, o es fa a pèl (és fàcil xo no caiguis) o es pot xapar un parabolt de la via de la dreta fent una “S”.
L2, 30m, 6b. Aquest llarg és guapo. Vas per una placa fineta fins arribar a un desplomet, on hi ha el pas al sortir, que és tècnic i de nyapes.

En aquesta foto es veu al Dani abans del pas.L3, 25m, 6a. Llarg mega xapat amb burins (menys la 1a i darrera assegurança que és un parabolt). És un llarg xulíssim, bastant vertical i continuo quant a dificultat. Comença per un diedret, segueix per una placa amb canto, i finalment ja ajeu.

Aquest és l'inici del llarg, pel meu gust un dels millors del dia.
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.
L6 + L7, 35m, IV i caminar. Llarg de tràmit fins arribar a la feixeta, la R està una mica amagada per branques.
L8, 25m, 6a+. La guia diu que el 6a+ es fa més per l’esquerra. No ho sé... pk jo vaig fer 2 A0 només sortir. Això sí, la primera xapa costa de xapar. Aquí anàvem a fer un “pas d’hombros” però hi havia un pal llarguet al peu de la R, que ens va venir genial per xapar la primera, amb l’ajuda d’un cordino que ens va servir per mantenir el gatell del moscata obert. J Després el llarg és d’anar fent. L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura. Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.
Ara de nou s’arriba a una feixeta, i a 10m de la R hi ha una altre R.
L10, 7a. Comença per un petit ressalt, i aleshores arriba una placa on hi ha concentrada tota la dificultat. És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 7 de febrer de 2010

Songoku-Krilin

Songoku-Krilin, 6b, 75m, Esperó Remacha, Sant Llorenç de Montgai.

Via de tall esportiu, està tota equipada amb parabolts. És pot rapelar amb corda de 70m. Només cal portar cintes. Aprox. 0. La ressenya la podeu trobar aquí.És la via de més a l’esquerra, i comences on està la llosa. Xapades les primeres assegurances, la via es bifurca cap a la dreta, cap a la via normal, xo per fer la Songoku-Krilin hem de seguir la línia de l’esquerra. Aquest és l’únic moment on es pot tenir dubte. El 1r llarg és un V/+, preciós, llarg i continuo, amb les assegurances una mica amb alegria.

Inici de la via.El 2n llarg, 6b, comença dur. Les dificultats estan en els tres primers seguros, de fet, cal anar amb compte al xapar la 1a, pk hi ha un pas de nyapes bastant difícil i si caus tens factor 2. Vam veure una mica de crosta de diferent color com si s’hagués petat algun canto, podria ser, ho vam trobar difícil. Després segueix, tècnic en placa i a la meitat ja afluixa tot i que supera un sostret.

A la meitat del 2n llarg.El tercer llarg, 6b, és completament diferent a l’anterior. La roca canvia de color i es torna vermellosa i es passa de la placa tècnica al desplom amb canto. Cal superar dos sostres, el darrer té un pas llarg, d’una invertida a un canto amb esquerra al què jo no vaig arribar i això en mig d’un bon desplom.
Ens va sorprendre la via per la seva varietat i tipus de roca al darrer llarg, ens va agradar molt.

6 de febrer de 2010