Stolen chimeney, Fisher Towers

Stolen chimeney, 5.11a, 120m, Ancient Art, Fisher Towers, Utah
Utah va ser l’estat que més ens va agradar de tots els que vam estar, i aquesta, la via que arriba a un cim d’una torre del desert més senzilla i menys obligada de totes les que vam escalar.

Des de Moab, arribar a Fisher Towers és molt senzill, de fet, seguint la carretera 128 cap al nord, ens trobarem amb un desviament a mà dreta que ja hi indica “Fisher Towers”. Em de seguir la pista (bona) fins el final on trobarem l’aparcament. A l’esplanada hi ha lavabo i tot, seguint la tònica general ianqui.

La pista com veieu és de sorreta fina.L’aproximació no té pèrdua, està molt ben marcat amb senyals vermelles. El paisatge aquí és brutal, vermell, capritxós, ni en les pelis de Burton.... S'ha d'anar!!!... Aquí com sempre la realitat supera la ficció, i el paisatge et deixa mut. La paret és fàcilment identificable pel famós i fotogènic cim en forma de tirabuixó. La via és maca, senzilla i poc compromesa, pràcticament sense fissures ni offwidht. Contràriament a l’escalada que vam tastar als Estats Units, es pot escalar en lliure fàcil i té xapes (espits) a tots els passos difícils que es poden fer en 5.8/A0 (clean 1), tot i que perfectament és pot escalar en lliure (5.11a).
La via és molt concorreguda i orientada al SE, si no volem patir calor i cues s’ha d’escollir bé l’hora d’anar.

En la foto es veu com la cordada que teniem al davant començava la via.La roca és arenisca, fa la sensació com si les torres estesin esculpides en fang per un nen. De fet, la roca està coberta per una capa de llot i roca conglomerada que augmenta la sensació que allà tot es belluga.

A la meitat del 1r llarg:El 1r llarg és el més difícil, és un tram tècnic de placa cotat de 5.11a, però gens obligat.

Just la pas:

El 2n llarg, que és una xemeneia de 5.8, molt bonica de fer, que per ser xemeneia ja és molt dir, cal posar friends dels grossos, si porteu algun gran repetit el posareu. Detall del 3r llarg abans del sidewalkEl 3r llarg també té la dificultat concentrada (5.10-) en un tram molt curtet, que et deixa al “sidewalk” que és un tramet que es fa caminant o no :)... però amb un pati que déu ni do. Diuen que la posició del teu cos (dret o ajupit) indica el teu grau d’acollonament. :)

Aquesta foto està feta just quan acaba el sidewalkFinalment, el darrer llarg que fa cim al tirabuixó (corkscrew). Uaaaaaauuuhhhh! La última reunió són unes bagues que cinten la punta del tirabuixó.

Descens en 3 ràpels.

Per completar el dia es pot escalar la famosa Cobra, tot i que més q una escurçó sembla l'ET! :) El pirulillu, curiós i fotogènic, també és! :)

La Cobra i darrera les torres del desert, també molt bona opció per escalar-hi!! Brutal!

La ressenya la podeu trobar publicada al Vèrtex 228 i a molts llibres d’escalada com: Rock Climbing Utah. Més info també, aquí.

Fa sis mesos que hi vam estar i ja em sembla una eternitat! Quins records!

Aiguille de Gué i de Grabe, Todra

Aiguille de Gué, Via du Defil (V+, 180m) + Aiguille de Grabe, Pilier du Guetteur (6b, 250m)

Aspecte de l'agulla de Gué des del Pilar du couchant.Es tracta d’una escalada equipada i de grau fàcil, per fer metres (430m en total) que puja a les dues agulles del costat del Pilar du Couchant. La ressenya la podreu trobar a planetmountain.
Per la Pilier du Guetteur passes amb cintes, per la via du defil, si porteu material el posareu, i sobretot nosaltres el vam fer servir per montar alguna reunió. Tot i així també es pot entrar a la segona agulla sense haver d’escalar la primera.
Per accedir a la paret cal creuar el riu, dependrà de l’alçada que tingueu, però a mi l’aigua m’arribava fins a mitja cuixa!. L1 + L2, 5b, 45m la via comença per l’esquerra d’una xapa ben visible. Al final, en diedre té algun passet raro, reunió còmoda en un parabolt i un clau. Té més xapes que les que marca la ressenya que són dues, vam empalmar els dos llargs pk tampoc no vam veure cap reunió intermitja.
L3, V+, 45m, diedre obert amb els seguros força lluny, algun pas aïllat. L4, aquí hi ha dues variants de V+ o 6a. Nosaltres vam anar per on ens va semblar més evident, que és la placa de més a la dreta. Un cop s’arriba a la reunió és recomanable, xapar-la i seguir fins el cim i muntar R, ja que així ja s’arriba caminant al ràpel.
A l’esquerra de tot, un cop al cim de l’agulla, hi ha una instal·lació per rapelar (uns 30m) amb 2 claus i un parabolt, que et deixa a un coll. Un cop aquí vam fer una petita trepada de IV i vam muntar reunió amb els aliens just a sota d’on vam veure les xapes de la via Pilier du Guetteur, no té pèrdua.

Aspecte de l'agulla:Tots els llargs de la via pilier du Guetteur estan molt ben xapats, al menys els més difícils, el 6a+ i el 6b (ens van semblar potser més fàcils que el grau que marca). Arribant a la R del 6a+: Els darrers 3 llargs (V, V i V+) són més discontinuos, tot i que també hi trobem xapes i reunions equipades. Són llargs molt llargs (entre 40 i 50m) així que compte amb el fregament. El darrer llarg és molt xulo, a la resse diu que està net però el vam trobar ben assegurat (4 xapes). És curiós el desplom que supera, que té molt de canto. Darrera reunió a montar.

Just abans de superar el pas del desplomet del darrer llarg: El descens és senzill, caminant, seguint les fites i el camí ben marcat.

Panoràmica de la gorge, amb els autobusos i els hotels des del final de la via:

Cour de palmier, Todra

Cour de palmier, 200m, 6c, Plage Mansour, Todra

Orientació sud, o sigui sol.
Material: una dotzena de cintes, algunes llargues.
Accés: Paret fàcilment localitzable, està darrera de l’hotel Lavallee. Aprox 2 minuts, creues el riu i ja hi ets. Per localitzar l’inici de la via cal anar a una palmera grossa, els primers parabolts són visibles entre dos blocs.

Vistes de l'hotel Lavallee i el palmeral des dels primers llargs.

L1, 6a+, inici de fortats, desploma una mica. Inici físic que continua per una placa tècnica. L2, 6a+, diedre atlètic. Llarg preciós, força vertical que et fa escalfar. L3, 5c, llard de travessa a la dreta. Els seguros allarguen però estan on calen. Molt fàcil. L4, 6b+, tot i que no és el llarg més difícil, sí obliga molt més q no pas el 6c final. És un llarg variat (diedre i placa) però molt mantingut en el grau. El pas més difícil està protegit amb un clau. Llarg tècnic i preciós. L5, 5c+, llarg molt llarg amb tendència a l’esquerra i després a la dreta. Compte amb el fregament!. Llarg aeri amb un paset de superar un desplom.
L6, 6c. Llarg de placa i diedret difícil però gens obligat es pot fer en A0, és un llarg curt. Les viste des del 6è llarg.

Descens: 4 ràpels (amb corda dobla). Compte al recuperar la corda de la R5 a la R4, és recomanable baixar el nus una mica, ràpel volat.
Via de tall esportiu molt xula, totalment recomanable.
(28-3-2010)

Le reve d'Aicha, Taghia

Le reve d'Aicha, 6a+ (V+ oblg.), 255m, Paroi des Sources

Toda la info y la reseña la podemos encontrar en la noche del loro.
Nuestra primera elección en Taghia. Buena vía para un primer contacto con la roca. Bien asegurada, grado asequible, variada, aunque con predomina el diedro, buen ambiente sobre las sources y roca inmejorable. En tres largos prácticamente te plantas en la cima =D.
El acceso del todo sencillo y rápido, eso sí, cuidadín si el río va un poco lleno, nos tocará mojarnos un poquito =D.

Es la pared de la izquierda de la foto.

Material: llevar unas 15 cintas (largas mejor) y un alien verde para el inicio de la vía antes de chapar el primer parabolt. Las chapas y tuercas no hacen falta si entramos un poco por la izquierda de la original (nombre indicado en pared), faltan las 2 primeras chapas de la vía.
L1 (55m, V+): inicio sobre roca algo rota pero muy fácil hasta chapar el primer parabolt (junto a una sabina). De aquí seguir sin pérdida por los parabolts, alejados pero fácil. L2 (55m, 6a): pasos de placa raros antes de empezar el inicio de la bavaresa. La bavaresa es de libro, con un paso al final de 6a en bavaresa de buen canto pero desplomada. L3 (55m, 6a+): sigue la bavaresa por lo evidente y al final del largo de nuevo un paso de trave a la derecha. Canto más fino en la placa pero muy adherente. L4 (45m, 6a+): Placa superior de pasos finos y algo obligados. El largo más difícil de la vía. Montar reunión en un parabolt y un puente de roca.
L5 (35m, 6a+): la rese marca que falta una chapa, pero ya estaba colocada cuando hicimos la vía. Primer tramo muy asegurado y chulo. Un paso tonto en la parte superior con la chapa un poco lejos. El resto fácil. Montar R en un parabolt y en la gran sabina.
L6 (15m, IV): largo de trámite asegurado con un parabolt. Seguir hasta la zona de escape y montar R justo en la base.

Taghia:Si se quiere escalar más se puede continuar hasta la cima por los dos últimos largos de la vía Belle et berebere.
Descenso: muy sencillo y fácil de localizar. Subir trepando (fácil) por las viras y seguir fitas que nos llevaran en unos 40 min al pueblo de nuevo con algún destrepe muy muy fácil y después ya camino evidente.

Via Chibania, Todra

Chibania, 380m, 6b+, Pilar de Couchant, Todra.

Entrant a les gorges, aquesta via és fàcilment localitzable, el pilar és enorme; cau a mà dreta (si entres a les gorges des de Tinerhir). A la via s’entra per l'evident corredor de la dreta del pilar, i a mà dreta del corredor hi ha una petita agulla individualitzada, la Agulla de Gue.
Aquest és l'aspecte del pilar i la via acaba anant pel mig, seguint el marcat diedre.

Agulla de Gue vista des del pilar.

Via clàssica, boníssima, amb ambient. Totalment recomenable. Roca excel·lent.
Material, una dotzena de cintes. En general les xapes estan on calen, o sigui que a lo fàcil, allarguen. Recomenable algun friend, que potser el poseu o potser no. Pel llarg difícil, si es vol completar el que hi ha, com a mínim cal un C4 i/o C5.
Per accedir a la paret, cal creuar el riu per on puguis i remontar el corredor. En aquest tram és recomenable ja anar encordat, són 60m fàcils (IV) però bruts i pulits pel pas de l’aigua.

El 2n llarg de 6a, comença per un diedret, i vas fent fins a un flanqueig a l’esquerra on està el pas. Si es va amb corda simple, allargueu les cintes perquè sino us tibarà la corda, és una tirada llarga.

Just abans d'iniciar el flanqueigEl 3r llarg, 6a+, també és preciós, tècnic de placa i vertical. El pas difícil està al xapar la reu (és obligat).El 4rt llarg és el més difícil de la via, el marquen de 6b/+. És un diedre-xemeneia amb roca una mica pulida. Jo em vaig ficar molt endins, mig encastada, i pel que es veu a les plaques hi ha regletes, això sí, fa yu-yu. El 5è llarg és de l’estil de l’anterior. A les ressenyes del Hassan el marca amb tendència a l’esquerra i de fet i vam veure magnesi, i al final va tocar destrepar uns quants metres. Compte!!! Aquest llarg va tot recte, no s’ha de sortir del diedre.

Vistes de les gorges des de la paret i en petitó es poden veure els autobusus de turistes.Els dos darrers llargs de nou són llarguíssims, (50m) i els dos de V+. El 6è llarg només té un passet i xapat, és bastant discontinuo. La reunió es monta en una plataforma. El 7è i últim llarg és un V+ mantingut i preciós, tot i que una mica tombadet. Descens caminant. En arribar al cim (no on acaba la via) cal anar amb tendència a l’esquerra, seguint les fites i el camí evident que us deixarà al costat de l’Hotel l’etoile.

Cañón apache, Timrazine Canyon, Taghia

Cañón apache, 355m, 6c+ (6b obligado), Timrazine Canyon, Taghia

La reseña la podéis encontrar en la noche del loro.

El acceso, sin llegar a ser difícil, es bastante entretenido, ya que pasas por el cañón trepando e incluso haciendo algún A0 de parabolts. Nosotros sacamos la cuerda para asegurarnos en lo que imaginamos que era el paso del tronco, que ahora ya no está el tronco y hay 5 chapas, las 3 primeras muy juntas para hacer A0 =D. Se puede hacer a pelo, pero ya que llevas la cuerda … La vía es fácil de localizar, pero nosotros nos equivocamos porque había una cuerda fija en el primer largo y no vimos que eso era la vía…, al día siguiente la cuerda ya no estaba, o sea que en caso de encontrar parabolts en la parte izquierda del cañón … la vía empieza por ahí.
La vía en general es muy guapa, pero ojo con el grado que no lo regalan.
Además de lo que marca la reseña de material, nosotros llevamos un juego de aliens (semáforo) y los camalots pequeños (C1). En principio no hace falta, pero nosotros ya pusimos alguna cosa entre chapa y chapa.
L1 (50m, 6a): para nosotros fue un A0 continuo (cuerda fija instalada).
L2 (30m, 6b+): el paso difícil está en la fisura roma de la parte inferior, el resto es aguantar sobre presas romas pero adherentes. Hay unas chorreritas y todo. Largo muy bueno y de grado amable. L3 (30m, 6a+): inicio fácil con algún paso de placa fino al final. Bien asegurado.
L4 (35m, 6c+): paso difícil en el desplome, el paso es obligado (6b). La parte superior es una placa de 6a que conviene mirársela bien, seguros alejados. L5 (35m, V+): espolón poco definido. No es un quinto de los de ir corriendo. Algún paso raro.
L6 (35m, 6a+): el primer paso de 6a+ se soluciona rápido subiendo al árbol =P. La placa del final parece más difícil de lo que es… ir por la izquierda de las chapas.
L7 (20m, 6b+): uffff, inicio raro de V+ que deja paso a unos techitos definidos con canto plano que nos dejan tostados desde el primer canto. Largo difícil pero no obligado, de conti. L8 (40m, 6c): quizás el mejor largo de la vía, un 6c de libro. Placa fina desde el principio hasta el final con algún paso obligado de 6b. Las últimas tres chapas ya relaja un poco de pies y se vuelve más fácil, pero ojo con la placa. L9 (40m, 6b): el largo en general se hace bien, excepto un paso que hay de trave a la izquierda fino fino. Canto romo y encima sin demasiados pies. Es mejor hacerlo un poco por debajo de la chapa. El resto fácil de canto.
L10 (40m, V+): algún paso de V+, pero se hace bien. Trámite hasta la cima. Taghia

Una vez en la cima, una buena opción es escalar por la vía Princesa Msmrir (7a/A0, 6b oblig.), quedándote una vía de 550m. Descenso: informarse bien para no tener que acabar rapelando alguna feixa =S. Bastante intuitivo. Una vez en la cima subir hasta la cima y bajar por las feixas poco a poco.