Pericondrio Tragal, Montanejos

Pericondrio Tragal, 6a+, 120m, Estrecho de Mijares, Montanejos.

Accés. Aparcant abans del túnel, a la dreta, el camí és evident i ben marcat (10 minuts).
Nom a peu de via. Via equipada amb parabolts. Vam dur 10 cintes i corda doble, però es posible fer-ho en simple.
Ombra fins al voltant de les 13h. Tot i que pot semblar que es pot passar massa calor, vam estar la mar de bé, pq bufava ventet (sembla q és força habitual).

És una via classiquíssima, i també molt repetida ja que és la més fàcil del sector. Tot plegat, ens tirava una mica enrere: fama de grau apretat i obligat, calor i roca polida, mala combinació. Per contra, vam gaudir d'airet i ens vam trobar amb una via xulíssima, per gaudir d'una roca compacte, i amb algun tram polidet, sí, però res insuportable, no hi ha per tant!.

Aspecte de la paret just abans d'arribar. La via va x la dreta de l'entosta.Tots els noms de les vies estan pintats així.L1, 6a+, va per diedret. Té un pas tonto a les primeres xapes, després ja, bavaresa i diedre més fàcil.

El dani al pas más difícil del 1r llarg(3a xapa de la via) El 2n llarg (6a), tècnic, de diedre i placa amb algún pas finet de regletes. Molt xulo i amb roca molt bona. La reunió està just passat un replà a la esquerre.
El tercer, és la famosa i fotogènica travessa (6a+). Ufff la veritat és q li tenia molt de respecte. Comença amb uns breus passos de fissura, i dsp ja tot horitzontal cap a l'esquerra i a poc a poc en diagonal ascendent a l'esquerra, fins a trobar la reunió q no la veus fins tenir-la al nas.

Inici del 3r llarg de travessa.

El puntet d'adalt de tot de la foto següent, sóc jo gairebé a la meitat de la trave. Està feta des de la R2.

La meitat de la travessa és de canto gansu! J És més de coco que una altra casa, i després cap al final sí que hi ha algun pas amb peus i preses més petites.

El Makoki a l'inici i al final de la travessa. El darrer llarg (V/+), és dels que se't fan curts. S'inicia amb un desplom que és supera fàcilment perquè tens boníssimes preses de mans.

Assegurant als companys a la R3, es pot veure el desplomet de l'inici del darrer llarg.Després, continua per una placa amb boníssims cantos que ens va recordar molt al llarg de la Necro de la Roca dels Arcs, tmb suposo que ens ho va recordar pq les xapes allunyen més q a la resta de la via.

La darrera reunió la faig muntar a un parabolt, tot i que tmbé es pot fer a un arbre.
Descens: arribats al cim, anar cap a la dreta fins a trobar una corda fixe que ens deixa a les instal·lacions de ràpel. En 2 ràpels amb corda de 60, de nou al terra i fugint de la solana.

En resum, el Pericondrio ens deixa molt bon gust, tmbé pk la vam compartir amb el nostre amic Makoki, q molt amablement, ja que repetia via ens va deixar que ens repartíssim els llargs.

Després del Estrecho vam dinar a la furgo, i cap a las Catedrales a seguir escalant, però això us ho explico després.

El proper dia voldríem tastar aquestes fissures, q tenen mooolt bona pinta. :)

1 de agost de 2009