viernes, 26 de noviembre de 2010

La taca de romesco

La taca de romesco, 6c, 6b oblig., 200m, la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Vía mantenida en torno al 6b, vertical , sostenida y variada (hay placa, desplome y pequeños tramos de fisura). Muy guapa y totalmente recomendable.
Material: 10 cintas + R (no 9 como dice en el libro de reses), y recomendable algún friend pequeño (nosotros usamos el alien rojo).
Equipada con espits. Reuniones con 2 ó 3 espits, a excepción de la última R que es de buriles. Para abandonar, habría que dejar material.
Es una vía con el equipamiento justo. Las chapas, que por cierto casi todas se mueven, alejan un pelín, pero están donde las necesitas. La roca es muy buena, a excepción de los primeros metros.
El inicio de la vía se identifica fácilmente porque hay una flecha gravada a pie de vía.
L1, 25m, 6b, 4 espits. La vía empieza con roca mediocre, con algún bloque suelto. Empieza fácil y no es hasta el final del largo donde se concentra la dificultad. El grado se concentra en unos metros de placa, y el crux es un paso de 6b obligado de monodedo, de hecho, chapé desde el monodedo.
Dani justo en el paso del monodedo, pero cogiéndolo con el dedo que no toca. :S
Para encadenar hay que cogerlo con dere. No sé si por la rasca máxima del domingo pasado, o porque te coge a contrapelo, y no te esperas un monodedo en Vilanova, o porque justo acabas de empezar y no has calentado, pero el caso es que te calientas de golpe. :)
L2, 25m, 6b, 4 espits. Este largo es más de conti, sin ningún paso duro, mucho canto y desplome, eso sí, si no tienes pila puedes volar un rato porque los seguros alejan, echar cuentas, 25m, 4 seguros.
Inicio del largo:
En la R2:
Llegando a la R2: L3, 40m, 6c, 10 espits. En mi opinión este es el largo más obligado de la vía, a pesar de que es de los que tiene más chapas. La dificultad se concentra en los primeros metros del largo, en las 3 primeras chapas. Desplome, presa pequeña, en travesía, pocos pies… Son sólo unos metros pero que obligan (también para el que va de segundo). Después la dificultad afloja, aunque no creo que baje del 6a+/b.
L4, 45m, 6b+, 10 espits. Posiblemente, junto con el L2, uno de los largos más bonitos de la vía. Empieza difícil, con desplome y canto, bastante canto, pero con algunos romos. Después hay un breve tramo de fisura, con super canto, y después ir haciendo (6a+).
L5, 30m, V+, 4 espits. A priori, no parece V+. Vaya desplome nada más empezar!!.
Además, la primera chapa la ves en el bombo, o sea, lejos. Por suerte, hay una chapa antes de la que se ve des de la reu, que no la ves hasta que no la tienes en la nariz. El desplome tiene mucho canto, y al poco de salir, te encuentras otra chapa. En este momento, el único seguro que hay es pocos metros de la reu. Después de chapar el spit al salir del techo hay que ir en travesía a derecha, en dirección a una gran sabina. Dani llegando a la sabina:Después más trave a dere, hasta llegar al último espit, y de aquí a la reu, que no se ve. En este largo coloqué el alien rojo. En ressenya.net, le dan 6a.
L6, 35m, 6b+, 5 espits y un clavo. Aunque en el libro de Vilanova cotan el largo como de 6b, yo estoy más de acuerdo con la propuesta de 6b+ de ressenya.net. De nuevo las dificultades de concentran en la primera mitad del largo, y de nuevo, mucho desplome, con mucho canto, pero los cantos están lejos.
Dani, en el inicio del sexto largo.
Largo muy piloso y físico, disfrutón a tope.
No encontramos la R de spits, así que aprovechamos la reunión de buriles de la vía Cabaret galàctic.
Una vez aquí, hay la opción de hacer cima con un largo más de 6b de la Cabaret o bien, ir a la derecha por la feixa, y subir por lo más fácil. Nosotros optamos por la segunda opción, ya que vimos que en el largo faltaba algún buril.
Es una vía que repetiremos, seguro, porque la escalamos con un frío tremendo y aún y así, nos gustó. De hecho, cuando llegamos a la pared, caía aguanieve, y empecé el largo que caían 4 gotas. Las diferentes cordadas que había en la pared, se fueron retirando, y para cuando bajamos, éramos los últimos en la Roca dels Arcs.
Me encanta Vilanova!. :)

21 de noviembre de 2010

sábado, 20 de noviembre de 2010

La Social de la PXB

El passat dissabte dia 13, vam omplir un autobús sencer i vam marxar amb els companys de la Panxa del Bou, cap a Targassone...cap a “La Social”.
Quina cara va posar la gent que hi havia al pàrquing del sector i que estava a punt de marxar a trepar, quan va veure que aparcava un autobús, i començava a baixar gent i més gent i que tots agafàvem els crashpads!!!. Boníssim!!! :) Molt friqui el tema.... :)
Va ser molt divertit, tot i que va fer molt bon dia, massa calor i tot. Per la resta, molta gent, molts amics, molt fanatisme, molts blocs, molts riures, molts porters, molts ànims, molts crashpads.... i com no podia ser d'una altra manera.... a l'endemà moltes agulletes. :))) En resum: un dia rodó!!!.
Com una imatge val més que mil paraules, us deixo algunes fotos de "La Social":











viernes, 12 de noviembre de 2010

Margalef

Hola,

La idea del pont de la Castanyada, era anar a Vilanova a fer artifo. Anar, vam anar, però la meteo al final va poder amb les nostres ganes i vam acabar on teníem els amics i on feia bo: a Margalef.
En els darrers anys, només hi havíem estat un cop, i ens vam prometre no tornar, per la massificació bàsicament, i també perquè l’esportiva no ens acabava de motivar del tot. I mira..., dit i fet, hem passat els darrers 3 caps de setmana allà. :)))

Hem fet molta vida social, compartint corda i cerveses amb amics que feia temps que no coincidíem i ja en teníem ganes: el Sergio, el Mauri, el Guillem, la Noe, l’Andrea, la Cande, el Julio, la Núria, etc... També amb altres colegues com l’Ivan, el Santi, el Franela, el Juanjo, la Sara i el Pancho,... A més, casualment també ens hem trobat amb companys, amics i coneguts que feia mil q no veiem: el David, el Vicenç, el Xavi, la Gemma i mitja Foixarda... Us comento una mica els sectors on hem escalat i les millors i pijors vies que hem tastat.
Cingle de les Solanes. És un bon lloc d’hivern per escalfar a continuació de les Espadelles, però no tant massificat. Vam fer 5 vies, la millor sens dubte: Gest d’innocència, 6b+, que comença amb una xorrera que amb una mica d’imaginació sembla una guitarra.
Racó de les Espadelles. Al final del sector no us perdeu les darreres vies: Amb pal no dóna pal, 7b, Franja de ponent, 7a i Que passa neng, 7a.
La pitjor via del dia i del finde: Punto de gravedad 0, 6b+, concentrat en un xapa, amb una pas de bloc molt xungu per començar. No em va semblar el grau que li posen.
Camí de l’ermita. Sublim, un viot (llegiu-ho pronunciant: "vaiot"): Flors i violes, 6b+, una via de 35m, que té de tot: placa, diedre, fissura, desplomillu... un 10!. I també: Cagate kid, 7a, de pura conti, festival del canto.
El Santi, escalfant a un 6a:

D’aquest sector ja hem tatxat totes les vies, només ens falta la via nova de la dreta de tot, que és un 7b.
El Franela a Flors i violes:

Jo mateixa a la mateixa via:

I el Juanjo al 6c de la dreta de Flors i violes:

Can Torxa
. De nou un sector que amb aquesta visita ja hem liquidat i fet totes les vies. De nou, cal destacar la via Delicatessen, 6c, fi i psicològic que us recomano del tot. :) Sens dubte una via que no us deixarà indiferents, segur!. També molt bona, la via Chachi qui chapi, 7a, de canto, una mica gorilera i que comença a estar pulideta. M’han comentat que si un cop al desplom final de la via, s’agafa un canto a l’esquerra on hi ha el tronc de la figuera, és 6c+... ni idea.
Can si fa o no fot. Boníssima si t’agraden els diedres, la via Txana, 6c, que va per un diedre de llibre de roca a estones roja. També 5*, Catacrac, 7a+. De nou, un vaiot!!. El sector ens va encantar. Vam escalar sols, i ja comences amb pati!!. Això sí, no és apta per canalla i gossos.
Després també vam anar als sectors Reagge i Chorreras. Aquest últim com a mínim és curiós pq la roca no és conglomerat, sinó que és calcari i té petits degotalls, com el nom indica. Com tot no pot ser, les vies per contra són curtes.
Culample. Sector que deu estar de moda, estava a petar. Les vies però ho valen, ens van agradar totes. Són vies llargues (corda de 70 indispensable!). Les millors, per escollir algunes: Fanàtic, 7a+, Más vale ser freky que maricón de playa, 6c, de diedre (m’encanten els diedres!!) i Eco-jessi, 7b, que ressegueix un esperonet.
Vam anar a conèixer el nous sectors Can Regino i Can dit gros. El primer, té graus de tot, són vies llarguetes, ben xapades, però amb les entrades força trencades. El 2n sector, ens va encantar. Els vaiots de dia: Indian holidays, 7a, amb aire entre xapes, plaquero i que recorda més a Montserrat que a Margalef. Via amb personaliat i molt més xunga que la seva veïna. Boníssima!!. Em va fer suar de valent!!.
I la fanàtica via q monta el Franela: Joguina sexual, 7c+. Un nom ideal, per cert!. J Té una entrada de bombo amb una seqüència de presa petita, q tela. En aquesta foto, el Dani, comença a tastar la Joguina:La van lluitar tots, però el Juanjo i el Dani, per un pèl que no se l’enduen al 2n pegue!!. Quins bows!.
El Juanjo a la Joguina sexual:
Cabernet. A part de la polseguera del sector, i l’ incomoditat de l’inici de moltes de les vies, és molt bon sector, però millor no anar si fa vent. De nou, corda de 70 i millor si la tenim de 80m. No us perdeu les vies: Mega pubis, 6c+, de nou un diedre (ja he dit que m'encanten els diedres?), que acaba en una placa de super canto. Gresca, 7b+ llarguíssim, que el Dani s’emporta a vista. Mar de Fons, 7b, bloquero i xunguíssim que el Dani de nou, s’emporta a vista. L’Ivan, també se’n du Mar de fons, 7b, cap a casa, després d’un darrer pegue d’infart. Ehehehe! Enhorabona!!.
I per últim el Santi, fent el darrer pegue del dia a la mateixa via:
Califato coach, 7b, llarguíssim també, de conti en desplom.
La via que menys ens va agradar: Eixirigall, 7a amb un pas de bloc a la meitat on s’ha de tibar en tríceps d’un bidit que talla.

Resumint, ens ho hem passat de puta mare (bé, per això hem repetit tres caps de setmana!) tant escalant com amb els amics. A més a més hem tibat de valent: hem escalat una mica més de 50 vies en aquests dies, i el 90% a vista, i el Dani s’ha encadenat 2, 7b’s a vista i un 7b+ també a vista, ha provat un 7c+, que casi li surt a la segona, i jo he encadenat set 7a’s (5 d’ells a vista) i per primer cop he provat també alguna via de més grau.
Aquests dies, a part d’esportiva també li traurem la pols al crashpad, però això no vol dir que pensem abandonar els friends, eh?.
That's all folks!!