viernes, 30 de septiembre de 2011

La gran il·lusió, Cavall Bernat

La gran il·lusió, 7a+ (6a+ oblig.), 235m, Cavall Bernat


Via esportiva i ràpida d'escalar, que va a l'esquerra de la Punsola. Amb 15 cintes + R, i corda simple ja fas.

Després dels dos primers llargs de V, la via es va posant més dreta. El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment.

Inici L3: El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més.

La dificultat del 5è llarg (7a+) ve donada per un bombo que cal superar, però això sí, té canto! i està força magnesiat.

Inici L5: Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.

Treient el cap a punt de superar el bombo:

Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs, de 6c i 6c+. Són llargs curts però intensos, ambdós bastant físics, pilosos i desplomats.

I res, una rampeta i de nou cim ventós amb la Moraneta. :)

Ja havia escalat aquesta via fa uns anys però ara, tot i no haver encadenat, l'he gaudit un munt, i per cert, q nom més bonic que té la via. :)

28 d'agost de 2011

sábado, 24 de septiembre de 2011

Sept d'un coup, Ag. Dibona


Sept d’un coup, 6c, 500m, Esperó SE Ag. Dibona

Un cop arribem al refu de Soreiller, encetem les vacances amb aquesta via, que no era el que teníem previst, xo així va anar la cosa.
Al refu cal anar amb diners no accepten targetes. A part de que és car, la quantitat de menjar en els àpats és bastant pobre, o sigui que millor si pugueu amb menjar pk segur que no la dueu de baixada.
La via està equipada amb parabolts, però també cal dur friends pels llargs més fàcils on hi ha menys assegurances.
El primer llarg ens el vam trobar moll, i el vam fer més difícil del que suposo deu ser.
El tercer, era un pas bastant a bloc (6b+) i desplomat, fàcilment és escaquejable. El millor llarg de la via és el 4rt llarg, una fissura desplomada (6c) i amb parabolts, que si vas bé no cal posar res, xo que tampoc no està de més ficar-hi alguna cosa entre xapes. Una fissura de llibre, molt física on comences en encastant i acabes en bavaresa. La roca excel·lent, i el llarg boníssim! :) A partir d’aquí, hi ha un parell de llargs llargs (60m - V) que resten verticalitat i continuïtat a la via.
El setè llarg, també és de fissura, molt bonic i assegurat en la part difícil (6b). Al tanto amb el fregament i amb trobar la reunió, està totalment a l’esquerra, cal estar atent després d’haver xapat un clau. A continuació després d’un llarg de tràmit la via acaba i nosaltres vam sortir pels 4 darrers llargs de la Visite Obligatoire.
Els dos primers llargs que vam fer d’aquesta via són més plaqueros i tècnics del que haviem fet fins el moment. L’agulla cada cop es fa més estreta, ens apropem al cim. El ll11, té un pas desplomat de V+, i el darrer llarg abans de la cresta cimera, també té un tram de fissura força vertical que et deixen amb el somriure als llavis quan fas cim. El cim a més de 3000m és ben estretet, xulíssim i amb unes vistes espectaculars.
Fetes les fotos de rigor, amb un sol ràpel (cordes de 60m) s’arriba a un collet que després d’unes fàcils desgrimpades et deixen al camí q torna al refu. I res, a l’endemà més... :)



La resenya com sempre, la podeu trobar aquí.





Laia
5-9-11

jueves, 22 de septiembre de 2011

Déjà Vu, El Caputxí

Déjà Vu, 7b, 105m, El Caputxí

Dicen que es una de las mejores vías de fisura en granito del Pirineo .... y la verdad es que no voy a ser yo quien diga lo contrario. =D
Excelente escalada principalmente en fisura excepto pasos del primer y último largo.

Acceso: hay varias posibilidades, podemos subir directamente desde el coche (unas 3,30h de subida) hasta las agujas de Bassiero o salir desde el refu (más o menos hora y media). Nosotros lo hicimos desde el refu de Amitges, eso sí, previa pateada de 2,30h el día de antes, la verdad es que vale la pena, la subida es muy chula .... Material: vía equipada con parabolts, pero es recomendable llevar algún "amigo" (alien rojo y camalots 0,75, 1, 2) para poder relajar el coco en los tramos más fáciles, 12 cintas express, recomendable vendarse las manos y guindola.
El grado obligado lo marca un paso de placa en el último largo.
L1 (6c+): diedros y diedritos técnicos, el paso difícil es justo al arrancar.


L2 (7a): fisura de manos y bavaresa. Escalada totalmente de libro... bufff sin palabras !! L3 (7a+): fisura/bavaresa y cerrojos de dedos. Me pareció algo más fácil que el de abajo, a pesar de marcar más grado. Espectacular. L4 (7b): fisura semi ciega con tendencia a la izquierda para entrar con tendencia a la derecha en placa técnica de setas para continuar recto hasta la cima !! Por el entorno y todo lo demás....... la caminata está más que justificada.
100 % recomendable.

09-09-11