martes, 16 de diciembre de 2008

El somni de quimfer, Vilanova de Meià

El somni de Quimfer, 6b+, 6a oblig., 160m, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.

7 de desembre de 2008

Via equipada amb 53 parabolts. Cal dur 15 cintes + reunió.
L1, 6a, 45m. Comença amb alguns passos fins, que són els de 6a, però amb les xapes molt juntes (no és obligat). Després d’algun pas més una mica fi, la resta és un mur força vertical amb molt bon canto (tendència a l’esquerra).
A la R1L2, 6a+, 35m. La R1 es fa justament a sota d’una panxeta. El llarg comença amb una petita travessa a l’esquerra per sota el sostre i després de nou, ve un mur amb canto molt bo, típic de Vilanova, amb algun passet, però en definitiva, és un llarg benèvol, per gaudir molt, és pura continuïtat.
L3, 6b+, 40m. Aquest és el llarg clau. Comença amb un bombet, que si es fa per l’esquerra del parabolt surt bé, després ve una placa de continuïtat, al final de la placa ens trobem amb algun pas de presa petita, molt bonic per cert.

El Dani a la sortida del tercer llarg Una cordada a la veïna, Passatgers del ventUn cop aquí, ja em pensava que havia acabat amb el 6b+ ja que hi ha un petit tram menys vertical i després una panxeta. En aquesta panxeta xapada amb un parabolt, hi ha premi :-))) . Només queda aquest pas per arribar a la reunió, però tela amb el pas. Jo no ho puc dir-ho pk vaig fer un A0, però el Dani que va encadenar, diu que és un pas de bloc de 6c. No sé, potser la cotació del llarg es va fer sense comptar amb aquest pas, no ho sé. En tot cas, és la sorpresa del llarg. Tot i així un llarg preciós.
L4, V+, 40m. Aquest és també un llarg que no té desperdici. A diferència del que sol passar amb els darrers llargs, aquest té una roca perfectament compacte, amb uns cantos horitzontals en els què cap mitja mà. És un llarg de pura continuïtat sense cap pas difícil. Només en els darrers metres, com és d’esperar, has de mirar una mica la roca, però ja és a la sortida.
En resum, aquesta és una via esportiva per gaudir sense passar por, ràpida. Nosaltres vam anar amb corda simple, tot i que per rapel·lar-la cal corda doble o corda de 80m. Tots els llargs són boníssims. A més, a diferència d’altres vies de la Roca dels Arcs, no està polida. A part de ser una via excel·lent, vam gaudir d'un dia magnífic, sense gens de fred i sol, així q en arribar al cim, vam anar a acabar el dia a la Roca Alta. :-))