viernes, 27 de febrero de 2009

A dónde vas Vicente, Vilanova de Meià

A dónde vas Vicente, 6a, 130m, Roca dels Arcs

Diumenge estava el dia una mica emboirat, i vam decidir fer una via ràpida per acabar aviat i anar a la Cúpula per estar amb els amics.
Al final, vam decidir fer aquesta via, tmb per assegurar-nos no trobar gent, ja que no es veia ningú a la via. I a les fàcils del mateix pany de paret, sí. La única cosa és q al llibre posava q faltava una xapa al primer llarg.

El Carlos al 3r llarg de la Necronomicón

Via equipada amb parabolts. És possible rapelar, tot i que hi havia una reu amb una sola argolla, així que si es vol baixar de dos punts, al menys en una reunió cal deixar material. Si es fa la via sencera, no mereix gens la pena rapelar, es fàcil que s'enganxin les cordes, a mes, la darrera reunió només te dos parabolts...
Nosaltres vam anar amb corda simple i 8 cintes.
L1, V+. Com ja sol passar al Vilanova, deu ni do amb el primer llarg, ufff, sort que en arribar al pas on en teoria faltava la xapa, hi havia una recuperable. :-) Un cop allà, coincidim a la reu amb uns amics que feien la Necro, però que resulta que en lloc d'anar cap a la dreta, van fer el llarg de la via que fèiem nosaltres. Mira, vam aprofitar per mirar-nos el llarg q teníem per endavant i xerrar una mica.

Arribant a la R1. L2, V+. Aquest és el millor llarg de la via. Allunyen una mica, així q si és va malament de coco o amb el grau justet, millor dur algun friend petit per si de cas. De totes maneres és un llarg benèvol pel grau que li marquen. M'ho vaig passar pipa, cantogansu!! :-D

El Dani a la R1, assegurant. Foto de Carlos Pérez

El company de que estava escalant la NecroA la R2, assegurant al 2n.

L3, 6a. El llarg comença amb canto i després ve una placa fina fina que és la que dóna el grau al llarg. Hi ha un pas curiós d'una nyapa lateral.

En el pas clau, just agafant la nyapaNo és obligat pk hi ha 2 xapes ben juntes. Això sí, just al pas, es veuen els peus brillants i com els has de posar en adherència, és fàcil tenir una patinada, a mi de fet, em va estar a punt d'anar-se'n un peu.

De nou una foto que ens ha passat el Carlos Foto de Carlos Pérez

L4, V. Aquest és un llarg molt curtet amb dues xapes, q es veuen des de la reunió. Llarg poc interessant.
L5, V. Aquí la via ja es comú amb la Sol rogent. Ens esperàvem trobar burins, però no!. Al costat d'una reunió de burins (en bon estat aparentment) hi havia una reunió de parabolts nous de trinca.
Llarg de tràmit, i si no recordo malament per sorpresa meva vaig trobar 2 xapes. Convé dur alguna baga per aquest llarg o algun friend. Jo vaig posar l'alien vermell. S'ha de seguir una mica la intuïció, el camí lògic.
Al cim trobarem dos parabolts.
I la baixada pel camí empinat en direcció nord. Per variar estava moll.

lunes, 23 de febrero de 2009

Tierra de Nadie

Tierra de Nadie, 175 m, 6c, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

El sábado por la mañana, tarde para variar, llegamos a Vilanova para encontrarnos con unos amigos que hacía ya tiempo que no veíamos. Ya nos vale estar tanto tiempo sin ir a un roco!
El caso es que para cuando llegamos, todos ya iban hacia la pared, y nosotros aún no sabíamos ni qué escalar. Al final nos decidimos por repetir Tierra de Nadie. Los dos ya la habíamos escalado, pero por separado, y además no nos acordábamos casi de la vía, Dani pk hacía muchos años q la había escalado, y yo, pk cuando subí, me arrastré de mala manera, así que cada uno tenía su objetivo, el mío, hacerla dignamente y Dani encadenar. Los dos cumplimos! :-)
Vía equipada con parabolts. Nosotros fuimos con cuerda simple y una docena de cintas. Vía pilosa y desplomada.
Os aconsejo la rese de onaclimb, pk la de libro está un poco a la baja en cuanto a grado.
L1, 20m, V. Largo corto y pulidillo, además de poco chapado, suerte q hay un clavo salvador entre la última chapa y la reunión. Seguro que no es tan difícil como me pareció, creo q me lié, de todos modos un poco raro sí que es. En el libro pone IV+ pero a mi me pareció V+, bueno, es lo de siempre con el grado, subjetivo.

Llegando a la primera reu
En la Rampas invertidas, estaba la cordada Juan - King Africa :-))) L2, 6b, 30m. El grado está concentrado en las 3 primeras chapas. Desploma bastante y hay una remada en un bidedo de izq de media falange q tela (y en el libro le dan 6a!), además de que me pilló en frío. Pero bueno, una vez pasado este paso, chapas, y ya es aguantarle.


Salida del L2
L3, 6b/c, 30m. Aquí ya no hay tregua con el desplome. Bufff te pone los antebrazos finos. Es la roca típica de Vilanova con rayas horizontales. El grado diría que viene dado por unos pasos de planos y presas más pequeñas en desplome. Toca apretar de nuevo. Eso sí, está bien chapado.

Salida del L3L4, 6a, 25m. Empieza con una barriga tmb típica de la pared, de esas q no te ves los pies. Apretón (paso de bloque) y después ya buen canto. En el libro le ponen V+, pero para mi el paso bruto de salir de la reunión es 6a.
L5, 6b/+, 35m. De nuevo desplome con canto bueno y algunos romos. Cuando ya has hecho todo el desplome y ya vas petado te piensas que ya estás, pero no!. El grado está en una placa q tienes q remontar de 2 cantos planos. Eso sí, no es obligado, puedes hacer un Ao y te saltas el paso.

Salida del L5 L6, V+, 35m. Es un largo raro raro. Las chapas alejan, no es fácil y hay una trave a la izq con roca un poco regular. Vamos un largo de esos que como vayas confiado es fácil pillar, así que mejor ir con la calma. Después de haber disfrutado y apretado a gusto en roca franca, durante toda la vía, esté largo nos dejó con un poco mal sabor de boca.