Via esportiva i ràpida d'escalar, que va a l'esquerra de la Punsola. Amb 15 cintes + R, i corda simple ja fas.
Després dels dos primers llargs de V, la via es va posant més dreta. 
El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment.
El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment. Inici L3:
El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més.
El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més. La dificultat del 5è llarg (7a+) ve donada per un bombo que cal superar, però això sí, té canto! i està força magnesiat.
Inici L5: 
Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.
Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.Treient el cap a punt de superar el bombo:
Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs, de 6c i 6c+. Són llargs curts però intensos, ambdós bastant físics, pilosos i desplomats.
I res, una rampeta i de nou cim ventós amb la Moraneta. :)
Ja havia escalat aquesta via fa uns anys però ara, tot i no haver encadenat, l'he gaudit un munt, i per cert, q nom més bonic que té la via. :)
28 d'agost de 2011
Els dos primers llargs estan graduats de 6b. Al nostre parer, el 2n llarg és més difícil que el primer, finet, finet, sobretot a l’inici. Vam pensar que un plus més no li aniria malament. 
Vam empalmar el L3 i L4, i vam arribar justets amb la corda de 60m. La roca en aquests llargs no és gaire bona, sobretot en el L4.
El darrer llarg és molt bo, de roca excel·lent i molt de canto, amb “patates” que et deixen un bon regust de la via.
El llarg més bonic és el 2n, és força llarg (40m) i continuo, nosaltres fam fer la variant de l’esquerra (V+) però també es pot fer la variant en fissura que va per la dreta i també té molt bona pinta. La 4a tirada també té molt de canto. Trobo que és recomanable fer en una sola, la 4a i 5a tirada, ja que l’últim llarg és un mini llarg (10-15m) que té només un pas de superar una panxeta. 
Descens: vam rapelar amb corda simple. Compte, al recollir cordes en no tirar pedres soltes.
Al principi comença per un diedret amb roca de tons vermellosos i esquerdada, fa una petita travessa a l’esquerra i aleshores sembla que la roca millora, però sincerament tampoc no és per tirar cohets. Aquesta via encara necessita que hi passi gent. Jo ja vaig posar el meu granet de sorra, pk em vaig endur un canto, i mira q anava en compte, i buff sort q aquest llarg el vaig fer de segona.
El 3r llarg, és un rampa de IV+ que cap al final es posa més vertical (6a). És un llarg de 60m, i 7 parabolts. Ho dic més que res, pk la gent sàpiga on és fica, en aquest llarg, per exemple no val caure... Si fas números, tenint en compte que hi ha una xapa només sortir de la reunió, i que el 6a està ben assegurat... doncs... bé... alguna xapa més tampoc no hagués anat malament. 
El 4rt llarg, el 6c (La Peladilla), ens va semblar el més guapo de tota la via. Aquest sí que el decotaríem. És una panxeta, ben assegurada i ja de seguida ajeu. Llarg molt bo.
La resta de via és anar fent. El L7 és força fotogènic i comença amb dos ponts de roca, i amb tendència a la dreta. Tot i que la xapa és veu des de la R, molt lluny (que ho està), la trave és senzilla. 
I en el darrer llarg, no sé si ens vam liar, xo no vaig trobar les xapes. No pareu a la primera R, sinó més endavat, hi ha una a peu pla, just al cim. Per cert, han petat xapes, al cim només queda una, i després, a la via tmb vam veure algun espàrrec tallat. 
Per baixar, només cal pujar amb alguna trepadeta fins al cim. Després, seguir caminant per la cresta per un camí mes o menys marcat (fites), fins un camí més gran que agafarem cap a l’esquerre sense deixar-lo. 
L2 (35m, 6c) [11 seguros]: inicio fino hasta llegar a la fisura diagonal ascendente, con canto!. De aquí y ya con los brazos tocados, toca superar un pequeño desplomillo y placa final…. Buffff …. Tendremos que darlo todo para hacer el rotpunk =P.. largo super guapo de disfrute, pero que te deja fino, fino….. además de seco =D. 
L3 (20m, 6a+) [5 seguros]: en teoría es un largo de 55m, pero existe una reunión intermedia a unos 25m, nosotros paramos porque el viento era molesto y desde la reunión puedes ver al compi. Largo disfrutón de canto, mirar bien el recorrido, pues en algún momento los seguros no se ven… siempre con tendencia un poco a la derecha.
La vía se encuentra equipada con todo tipo de anclajes (spits, buriles, clavos, tacos de madera y un plomo salvador), los largos de artificial están clavados (a día de hoy), pero no está de más llevarse un par de V y un plano (por si las flies). Todas las R, excepto la primera (árbol), son de 2 spits.
L3: empieza la fiesta del artificial (6b+ para los osados), algún alien en la fisura para llegar al primer spit y de aquí un tramo en guarri-libre y después ya en artifo para arriba. 
Hay que decir que los pasos son de largos a muy largos, por lo que nos deberemos esforzar bastante para llegar a los seguros. El tramo de A2 es fácil y casi todo está clavado!!. Está es la pinta de uno de los tacos de madera, pero sin problema puedes meter friends e ir haciendo.
R aérea, de las que te desriñonas.
L4: Excelente largo más corto que el anterior y algo más asequible, pero con pasos muy largos, esta será la tónica de la vía. La R se monta en una bauma muy mona!!.
L6: sale por la derecha en libre fácil hasta chapar el primer spit. Este último largo es el más fácil de todos los artifos, buenos seguros (espits) y sin tantos alejes entre chapas. El viento y el frío están empezando hacer de las suyas (sí, sí: frío en julio…. Pero esto que es!!). Montar R en los spits comunes con la Edelwies, o tirar unos metros más hasta la moreneta. 
Sólo queda despedir este post con un homenaje especial a nuestra compañera. Esperamos que donde quieras que estés, sigas siendo igual de feliz. Cristina, que sepas que por aquí no te olvidamos…… 
Per arribar a peu de via, cal seguir un caminet a la dreta amb una fita, abans del pas de les portelles. El camí cap al final desapareix, i vam pujar per on vam poder, fent una breu trepada que ens va deixar a sobre la cova on comença la via.
El 2n llarg, és el més bonic i curiós de la via. 45m de xemeneia horitzontal de II+/IV- amb cap assegurança. Dit així sona que és un llarg per patir, xo tot el contrari, no és gens expo. Sembla més difícil que el que realment és. Al principi és molt estreta, així que les bambes i la motxilla millor dur-la entre les cames, xo això bàsicament depèn de la traça i el tamany de la persona. Per gaudir del llarg, es millor no portar motxilla !!
Després segueix un petit desplomet de 6b amb les xapes molt juntes (es pot fer en A0) i acaba fàcil fins arribar a la còmoda reunió.
Per baixar un curt ràpel per la cara est. Un cop a terra, anar cap a l'esquerra i de seguida estem al pas de les portelles. 
Al final el que importa sovint no és l’activitat que fem, ni l’esforç, ni la satisfacció de la superació, ni res d’això, sinó amb qui compartim activitat. Una cordada sincronitzada i amb una unió d’amistat més enllà de la roca és essencial, i compartir el que més m’agrada que és escalar, amb els meus amics i família, és tant o més important com l’activitat en si mateixa. També per això em sento afortunada per compatir fanatime amb el meu company de corda i de vida, el Dani. 
Vies xulíssimes amb companys amb els que no m’avenia, han resultat una mala experiència, en canvi, compartir corda amb amics, en aquest cas el Sergio, uneix ja que és una il·lusió compartida.
Equipamiento: equipada con spits, buriles, clavos, tacos de madera (en general todo muy viejo), pero también encontraremos parabolts en el primer largo y uno en el largo de 6ª/+. En el resto de largos también debía haber parabolts ya que vimos algún espárrago aplastado. 
Nota: Todas las reuniones, excepto la penúltima ( que se monta en un árbol), tienen parabolts con argolla para rapelar. 
Aproximación: Seguir el mismo camino que para ir al Bisbe. Dos posibilidades, desde Can Massana, más largo pero más llano, o desde el parking que cae en la vertical, más rápido pero con más pendiente (nuestra elección). 
L2 (30m, V/+): excelente fisura a proteger donde los friends entran a cañón. Largo para disfrutar de la posición en diedro y fisura. 
L3 (20m, IV+): Largo fácil pero de roca mala, ojo a las lajas y piedras sueltas. Chapar el primer clavo, ojo!! no seguir por la fisura, tirar a la izquierda hasta chapar otro clavo y seguir por las lajas en terreno fácil pero descompuesto. 
L4 (50m, 6a/+): Bueníiiiiiiiiisimo!!. Diedro 100%, roca buena excepto los últimos 5 metros. El largo está cosido a “cosas”: tacos de madera, clavos viejos, un espit y hasta un parabolt que protege el paso de 6a. Es el mejor de la vía y todo un disfrute. Llevar muchas cintas si se quiere chapar todo. En general no cansa porque tiene buenos pies. Es posible y aconsejable reforzar el aseguramiento con algún friend mediano y grande. 
L5 (40m, V/+): de nuevo roca dudosa, con tramos buenos y otros no tanto. Ojo!! Prestar atención ala roca para no tirar piedras al compañero. La placa final es fácil, pero cuidado a lo que nos agarramos, hay algunas piedras que tienen sorpresa…. La reunión se monta en el árbol. 
Descenso: Nosotros dimos por terminada la ascensión en la reunión del colladito, habíamos leído que desde aquí, desgrimpando por terreno fácil ya se podía bajar hasta el camino de marcas azules. Después tomar el camino hacia la izquierda siguiendo las marcas en dirección Bisbe. 
.JPG)
