Enxaneta, Montserrat

Enxaneta, 6c (6a+ oblig.), 300m, Pollegó oest de la Vinyanova

Aquest via es va obrir al juny del mes passat, i des de que vam veure la ressenya ens vam venir ganes d’anar a fer-la. Finalment vam anar el passat dimarts (8-12-09).
Hem portart 12 cintes, algun cordino per merlets, i el semàfor d’aliens. Els merlets no els vam fer servir, i vam posar un parell d’aliens, però són prescindibles.
La via comença com en un sòcol, i ja des del terra es veuen dos parabolts. El primer llarg, està molt trencat, i és el més difícil de la via (6b+).

Començant la via

Al principi comença per un diedret amb roca de tons vermellosos i esquerdada, fa una petita travessa a l’esquerra i aleshores sembla que la roca millora, però sincerament tampoc no és per tirar cohets. Aquesta via encara necessita que hi passi gent. Jo ja vaig posar el meu granet de sorra, pk em vaig endur un canto, i mira q anava en compte, i buff sort q aquest llarg el vaig fer de segona.
Quant al grau, haviem sentit que la gent que hi va la troba sobregraduada. En el cas d’aquest primer llarg, no sé que dir, pk entre la rasca, q ens va agafar en fred i la roca q ens va fer yuyu, vam apretar-li de valent.
En el 2n llarg, no s’ha de parar a la primera reunió sino fer una trave a la dreta i ja s’arriba a la reunió de la via (no es veu fins q no la tens al nas). El 3r llarg, és un rampa de IV+ que cap al final es posa més vertical (6a). És un llarg de 60m, i 7 parabolts. Ho dic més que res, pk la gent sàpiga on és fica, en aquest llarg, per exemple no val caure... Si fas números, tenint en compte que hi ha una xapa només sortir de la reunió, i que el 6a està ben assegurat... doncs... bé... alguna xapa més tampoc no hagués anat malament. El 4rt llarg, el 6c (La Peladilla), ens va semblar el més guapo de tota la via. Aquest sí que el decotaríem. És una panxeta, ben assegurada i ja de seguida ajeu. Llarg molt bo.
L5, de tràmit (aquí vam posar un alien de reenviament) i L6, molt xulo, 6a (V+?) amb canto!!.

A la reunió 5a.La resta de via és anar fent. El L7 és força fotogènic i comença amb dos ponts de roca, i amb tendència a la dreta. Tot i que la xapa és veu des de la R, molt lluny (que ho està), la trave és senzilla.

En aquesta foto el Dani ha xapat un pont de roca i encara li queda una mica per arribar al paraboltArribant al final del 7è llargI en el darrer llarg, no sé si ens vam liar, xo no vaig trobar les xapes. No pareu a la primera R, sinó més endavat, hi ha una a peu pla, just al cim. Per cert, han petat xapes, al cim només queda una, i després, a la via tmb vam veure algun espàrrec tallat. Per baixar, només cal pujar amb alguna trepadeta fins al cim. Després, seguir caminant per la cresta per un camí mes o menys marcat (fites), fins un camí més gran que agafarem cap a l’esquerre sense deixar-lo.