miércoles, 26 de diciembre de 2007

Milènium, Serrat dels Monjos

Milènium, 235m, 6a+ (6a oblig.), Serrat dels Monjos, Montserrat

Via semiequipada amb spits i 6 claus. Nosaltres de material vam necessitar: aliens verd, vermell i groc, camalot 1, 2 i 3, dues bagues i 8 cintes.
Totes les reunions, excepte la R4, tenen 2 spits i la R1, R3, R5 i R6, com a mínim un dels spits té argolla per rapelar.
La via comença per un diedre blanquinós (foto1); ja des de la base es veu un spit. No ens hem de confondre amb la via "Guateque" que comença una miqueta més a la dreta. De fet, a peu de paret, rallat a la roca posa "Guateque" i una fletxeta.


L1: el més difícil de tot són els 10-15 primers metres, sobretot el que costa és despegar del terra (V). :-P Es pot assegurar la mar de bé.
L2: llarg de IV+ amb 2 spits. Placa tombada. El pas més xulo és en arribar a la reunió ja que després de la placa t'has de remuntar a sobre d'un bloc.
L3: llarg curt i extrany. Flanqueig de 12m per sota d'un sostre, just al mig del sostre hi ha un spit. Just al acabar la travessa nosaltres vam seguir el diedre amunt, i NOOO!! a part de roca descomposta i un fregament lleig de la corda, la reunió està a uns 2m a la dreta just acabada la travessa del sostre, així que va tocar destrepar amb molt de compte.
L4: llarg de V+ totalment continuo, va tot recte. Bàsicament t'has d'enrefiar del que hi ha a la paret (claus i spits). Té algun pas finet!!. El final del llarg està amb roca descomposta. Reu a un spit i un clau just a l'alçada de les cordes fixes.
L5: llàstima de l'entrada, pk ak llarg és molt bonic!. Comences "escalant" per una canal herbosa i plena de sorra! :-((( després ja agafes bona roca amb tendència a l'esquerra. Més placa i fineta... xo per ser 6a+ es deixa fer força bé!. :-))
L6: el llarg més guapo de tots!! això sí.. .de nou comença amb roca psé-psé. Des de la reunió ja es veu un clau i un spit, un cop xapat l'spit, la roca ja millora totalment. Poder de l'espit a la següent assegurança (pont de roca a la dreta) és el pas més difícil. Tot i així és un llarg molt continuo (6a+/6a), plaquero però que de nou es deixa fer. Llarg molt divertit.
L7: llarg de tràmit fins el cim (V). Horrorós, amb roca trencada i de difícil assegurar. Cal anar en compte de no tirar pedres!.
En resum, un dia d'escalada calurós tot i ser 24 de desembre. Una bona escalada, ens ha sorprès sobretot la continuïtat de la via.

martes, 25 de diciembre de 2007

Picnic, Serrat del Monjos

Picnic, 140m, 6a (V+ oblig.), Serrat dels Monjos, Montserrat

Ahir, motivats pel post del Luichy i aprofitant que el temps ens va donar una mica de tregua, vam anar a fer aquesta via.

Material: bagues, 8 cintes, aliens verd, blau i groc i camalot nº 3.

L1: diedre xulíssim, tot i que malauradament la roca comença a estar una mica pulideta. Un llarg dur, per ser V!. Això sí, es pot assegurar bé.

L2: llarg molt facilet però molt molt divertit. Comença amb una mini travessa a la dreta i continua per una placa una mica tombada de foradots. Hi ha 3 spits en 30m, però tampoc no trobes a faltar cap altre.

L3: el pas de 6a, per sort està ben assegurat amb un spit, ja que no em va semblar fàcil. És una mena de diedret desplomat. Jo li vaig tirar recte i l'Atori en canvi per la cara esquerra, escalant en placa. Ni d'una manera ni de l'altre ens va semblar senzill. :-SS

L4: llarg de IV, només té un espit, però en aquest punt la via ja ha perdut tota la verticalitat i a més a més et pots autoassegurar bé. És una placa tombada.

En resum: bona roca, reus còmodes, força assegurada, contínua, totalment recomenable!!.

viernes, 21 de diciembre de 2007

Esparraguera, Roca Gris

Esparraguera, 185m, V+, Roca Gris, La Vinya Nova

La cordada mágica vuelve a las andadas cual ave fénix:

Acceso:
Aparcar en el mismo parking de acceso a la zona de deportiva de la Vinya Nova.
Seguir las marcas blancas y las fitas, en aproximadamente 30 min. se llega a la base de la pared.

Descripción:
La vía comienza en una zona elevada (junto a un árbol) desde donde se advierte un espit. Seguir por lo más evidente siguiendo los parabolts que vamos encontrando.
El primer largo es bastante tumbado (V-), el segundo largo se pone un poco más vertical pero sin que la dificultad aumente. El tercer largo es el más dificil (V+), está muy bien chapado. La reunión se situa en una zona bastante curiosa. El L4 empieza vertical y bien asegurado, aunque después pierde totalmente la verticalidad. Además, en la placa tumbada los seguros alejan y la roca no es tan buena. El siguiente largo es una pequeña travesía con 1 parabolt. Desde la última R puedes salir por la "Micky Mouse" (derecha) o por la vía original. Nosotros seguimos la línea de izquierda (fisura), para ello será necesario llevar algún friend grande (alien naranja y gris) y el alien verde (o tascones), el material entra my bien y la dificultad es baja. Hacer reunión en unas sabinas que hay en la parte superior.

Descenso:
Seguir por el camino que asciende ligeramente en dirección al interior de montserrat y cresteando la cima hacia la izquierda. Aproximadamente a unos 50m encontraremos la reunión en el suelo de la Urquiza-Olmo. Descender en 3 rapeles con cuerdas dobles de 60m.

Material:
Lo indicado en la guia: 6-8 cintas express, bagas, friendas grandes y tascones.

Resumen: La vía es muy bonita y sigue una linea evidente y atractiva. Buena vía.
Nota: por fin la cordada mágica se calza los gatos de nuevo para empezar a patear las paredes.
Integrantes de la cordada: Atori i Lai.

viernes, 14 de diciembre de 2007

Om mani padme hum, Agulla de l'arbret

Om mani padme hum, 100m, V, Agulla de l'arbret, Agulles, Montserrat


Bones,

Feia moooltt q no escalava, i aixxx kines ganes tenia de posar-me els gats. Per començar, la Laia i jo vam escollir aquesta via, per diversos motius: que està mega xapada amb químics!! :-O, pk no passa de V, pk és curteta i li dona el sol (S) i sobretot pk està a Agulles i la Laia no ho coneixia i a mi em té el cor robat!!.

Per arribar a l'agulla nosaltres crec que vam donar un munt de volta. Vam anar fins el refu Vicenç Barbé, i després vam agafar la canal ampla, vam anar pujant direcció nord fins que vam trobar les marques vermelles q ens van desviar a l'esquerra fins a peu de via.

En resum, akí teniu la ressenya http://www.kpujo.com/catala/resenyes/agulles/arbret/arbret.htm# http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=132 Al kpujo li posa V+ al 2n llarg, en tot cas és un V+ breu i descafeinat.

Material: 10 cintes, pel 1r llarg q és de 50m. El segon llarg, de la coveta on hi ha la reu (2 parabolts amb argolla), va cap a la dreta. A partir d'aquí, jo crec q directament és pot arribar a l'arbret, però bé, fent cas a la ressenya que portavem i gaudint d'un dia esplèndit, vam montar reunió a un espit, una sabina i l'espàrrec d'un parabolt. Després, només quedava el llarg (curtíssim) de III que dur a l'arbret q dóna nom a l'Agulla.

Per baixar, un ràpel si es va amb corda de 60m per la cara est. També hi ha la possibilitat de fer 2 ràpels.



viernes, 7 de diciembre de 2007

Le Quié de Sinsat

Buenas,
Este es uno de estos lugares que si vas, repites. Os cuento un poco. En Sinsat hay unas 130 vías, de 3c a 8a. Todo es orientación sur, así que a pesar de estar en Piris, con un día bueno, se puede escalar todo el año.
En general, son vías largas, superan los 25m en muchos casos, e incluso hay vías de 2 y 3 largos. El equipamiento es variado, hay químicos y también algún parabolt. La roca es caliza buenísima.
Como suele ser típico en Francia, todos los sectores están señalados con cartelitos y a pie de pared pone el nombre y grado de las vías, así q si vais sin reseñas, no hay problema.
Para llegar a la escuela es muy fácil, cuando pasas por la carretera delante de Sinsat, ya hay un letrero que indica "Escalade". En cuanto a la aproximación no hay problema, es super evidente y cómoda (10 minutos), una vez cruzado el río a mano derecha está el párquing (ideal furgos!!!) y las paredes se ven a mano izquierda. En cuanto al pie de vía, tampoco es incómodo, así q es un lugar perfecto para ir con peques.
Eso sí, cuidadín con confiarse con el grado! :-) A parte de Sinsat, hay muuuchhaaa pared. A parte de hacer deportiva, también se puede hacer vía larga en Le Pubis y Hautes-Falaises du Quié. En Le Pubis, hay vías desde un largo a 4 (150m), de V a 7b. Y en Hautes-Falaises están: el sector du Toit, La Pelle, La Poire, La Mirouge y Rocher du Corbeau. Aquí hay de todo un poco..... vías de hasta 400m, terreno de aventura, vías fáciles semiequipadas y también vías largas de séptimo grado y artifo (desde A1e a A5).

Sector "La Dalle"


Sector equipado con químicos. En general, los seguros alejan. Cuidado si vais con cuerda de 60m, las vías tienen entre 30 y 35m.
  • Los bire fireal, 5b+: Tècnica, paso fino a la mitad de la vía. 3*


  • Les souris ont la peau tendre, 6a: placa técnica, más o menos como la vía anterior aunque con algún aleje. 3*


  • Premier de cordée, 5b+: vía fácil, de canto.


  • Légende de Tarzan, 6c: vía dura. El paso duro es un lance de un monodedo invertido a una lateral no muy buena y tod eso en desplome. Eso sí, antes del paso hay un descanso en la cueva. Ojo, con la cuerda, vía de 35m. (foto)
Sector "La lame décollée"

  • Rédox, 6a: diedro precioso. Tècnica. La mejor del día. Químicos.
  • Le choix du roy, 5b+: diedro un poco desplomado pero con canto bueno. Parabolts.