martes, 9 de febrero de 2010

Iris, Sant Llorenç de Montgai

Iris, 165m, 6c+ (6a oblig.), Paret de l’Os, Sant Llorenç de Montgai

Aquesta és una via totalment equipada amb parabolts, que comença a l’esquerra de la Isaac Gabriel, només haurem de dur cintes. L’aproximació es zero i un cop al cim, és baixa caminant per un caminet molt trepitjat i fitat. El grau obligat creiem que ve donat pel primer llarg i per un parell de passos del darrer llarg.

La ressenya que ens ha semblat millor és la de ressenya.net.
La primera tirada (6a, 30m) és boníssima i amb ambient, ja que més de la meitat del llarg és una travessa.
Vista des de peu pla, del primer llarg.Comences seguint uns parabolts i a l’alçada d’una sabina (al tanto que la xapa queda una mica camuflada per la sabina) ja comença a flanquejar a l’esquerra per una fissura bona de mans però amb els peus algun cop més petits.
Inici del flanqueig Des de la R, vista del 2nVista del 2n a la REl 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
El 3r llarg (6c+, 30m), té la dificultat concentrada a la primera part només sortir de la reunió. Són uns passos bastant a bloc per superar un desplomet, que el Dani va lluitar al màxim. Després la dificultat ja afluixa. Molt xulo.
Inici del 3r llarg.La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
La 5à tirada (6b+, 35m) també és molt bona. Vas fent per una placa fins que arribes a una fissura amplota i de difícil agafar, més q res pk et falta una mà i no estàs gaire bé de peus, has de fer una petita remuntada. Aquí de nou vam tenir dubtes perquè bastant a prop (a l’esquerra) hi ha un línia de parabolts que és de la via Jordi Andreu. Aquí tens un pas (obligat) d’una gota d’aigua per poder arribar a la següent xapa.
Ens ha semblat una via boníssima, mantinguda en dificultats, i amb roca molt bona i adherent. Ens ho vam passar molt bé, la veritat.

6 de febrer de 2010