viernes, 25 de mayo de 2007

Manel Muñoz, Ports

Manel Muñoz, Roca dreta de les Valls, Ports de Besseit, 265m, 6c+ o 6a/Ae

Bones,

Material: 14 cintes i streps si no es fa 6c+. Via equipada amb spits i a les reus parabolts (menys a la R6 que es fa en un arbre). No cal dur-se res pk ni que volguem és fa difícil autoassegurar-se. Tanmateix, la via està ben equipada.
Via preciosa, variada (diedres, plaques, un Aes...) i sobre conglomerat de molt bona qualitat. A part, el lloc és idíl·lic. No ens vam trobar ningú en tot el dia i allà on la vista arriba només pots veure muntanyes. :-))
Vam fer servir la ressenya del Luichy, que està clavada! (
www.onaclimb.com)
La via comença amb un 6a+ finet, de placa i nyapetes, em va recordar força Montserrat. Després una travessa cap a l'esquerra que té un pas tontet. És fàcil, però més d'un haurà caigut pk l'últim spit de la tirada no vegis com es movia. :-S
L'L2 s'inicia amb dos passos d'artificial (A1). La següent assegurança està una mica lluny, i just has de fer un altre pas fàcil, però estrany, abans de xapar. Si caus, vas directament a la repisa. La resta IV+/V força bonic.
Tant l'L3 com L4 transcorren per un diedre-fissura. A la 3a tirada hi ha uns passets de 6a fins, fins. Per sort i sorprenentment ens vam trobar magnesi a la via amb lo què en algun pas ens va ajudar. Això sí... no és el cas d'aquesta tirada. La quarta tirada és semblant a l'anterior però més senzilla, sobretot a mesura que arribem a la reunió.
L5, 6c+... per mi A0! :-P amb una mica de braços perfectament es fa sense treure els pedals... L'Atori (jo no vaig trocar roca!) va comentar que al final del llarg hi havia alguns passos molt dusos... nusé....
L6. Cal superar una panxeta de nou amb els streps (2 passos més) i després un V+ finet. En arribar al 1r arbre vam muntar reunió... però és molt més convenient seguir una miqueta caminant cap a l'esquerra fins a un arbre en el què hi ha un cordino molt nou. Més que res pk on vam muntar reunió, l'arbre és gros, però està una mica mort... és millor l'altre arbre.
L7. Llarg de IV que va per un esperonet. Té mooolt canto i bon ambient... je,je... kin pati.
L8. 6b. A mi em va costar moltíssim. Finet i després un petit desplom. Sortir de l'estrep (poder V+) també em va costar tela. L'Atori va trobar el llarg força exigent, tot i que poder no és referència ja que el fa fer amb la roca molla ja que a partir del 2n llarg se'ns va posar a ploure intermitentment. :-SSS

Descens: un cop a la R8 ja ens podem desencordar. Anem a la dreta i fem una petita trepada fins fer cim. Hem d'atravessar tot el cim i aviat ja ens anirem trobant marques taronges. El camí més o menys es veu trepitjat. Anirem baixant i desgrimpant fins arribar de nou al camí (aprox. 30').

lunes, 21 de mayo de 2007

Ítaca, Ports

Ítaca, Moles del Don, Ports de Besseit, 140m, V

Material: 12 cintes (bàsicament pel penúltim llarg q és de 50m). Via reequipada amb parabolts.
La inscripció a peu de via estava en una pedreta que s'ha desenganxat i ara es veu regular... es pot llegir només "It" "V+".
La ressenya que portaven marcava els graus: V, IV+, IV+, III. En el 1r llarg ja vam dubtar si ens haviem equivocat de via, però no!. El primer llarg comença amb 2 parell de passos finets finets.... però ben assegurats. Prohibit caure abans de xapar la 3a, ja que toques terra. :-SS La resta del llarg té alguns passos durs per ser V! :-O i no tots ben xapats... hi ha algun pas que has de fer per arribar a xapar i la darrera assegurança la tens uns metres per sota els peus!.
La resta de llargs tampoc no tenen despredici, je,je,je IV+ però alguns amb panxetes en les que has de pujar força peus i les pans no es que siguin bústies que diguem!
Per baixar vam rapelar la via, ja que totes les reunions tenen 2 parabolts amb argolla i a més a més un darrer parabolt pel reenviament.
En resum... una via molt bonica, continuada i equipada... això sí... compteu que els graus són una mica més durs del que posa al llibre dels Ports.

Picasso Miró les Tàpies, Ports

Picasso Miró les Tàpies, Moles del Don, Ports de Besseit, 150m, V+

Via totalment equipada, amb dur unes 10 cintes ja fem.
Incripció a peu de via. Reequipada amb parabolts i spits.
El primer llarg és una mica liós pk creuen moltes vies i com les assegurances tampoc no estan molt molt a prop doncs al final no saps ben bé si anar cap a un parabolt o spit o cap a un altre.
El L2, V+, té alguns passos ben finets. Pati, soledat i vistes precioses! :-)))
Per baixar vam fer un ràpel de 60m, ens van quedar uns 4m per tocar terra però fàcilment els vam poder destrepar. Després destrepades-caminades i de nou al camí!.

viernes, 18 de mayo de 2007

Pajarón, Mascarat

Material: joc de fisus+friends+bagues+12 cintes

L1: la via s'inicia una mica guarreta... un llarg bastant herbós i amb ferros de les malles pk no caiguin pedres a la carretera. Reu en un clau i ponts de roca.
L2: 6a. Llarg molt xulo. Cal seguir recte, xapar 2 burins i un clau i després una micona a la dreta seguint la línia lògica. Reu amb 2 burins i un spit.
L3. La ressenya q portàvem del llibre "112 propuestas de eescalada en la comunidad valenciana" marca el llarg de V/V+ i ens va semblar més i menys igual que el llarg de 6a.
Al tanto amb el fregament en aquet llarg. Reu: 2 burins i un pitó. Llarg per gaudir, igual q l'anterior.
L4. V+ també exigent i molt vertical. De tant en tant hi havia algun burí. Reu amb 2 burins
L5. Bavaresa neta i vermella de V exigent. Llarg també amb ambient. La reunió és comú amb la via Llobet-Bertomeu.
L6. És també el darrer llarg de la Llobet. Cal seguir recte i després travessa a la dreta. Decepcionantment ens vam trobar justament en el llarg més fàcil (IV/V) 3 parabolts vermells! :-(((( ak via no paren d'ekipar-la i desekipar-la.... :-SSS
En resum, una escalada molt aèria i divertida. Via molt continua en quant a grau. Qualitat de la roca excel·lent. La única pega és la proximitat de la carretera!.

5/5/07

jueves, 17 de mayo de 2007

TRE, per ara ens agrada

La meva opinió d'aprenent d'escaladora sobre el TRE

He escoltat opinions bastant dolentes sobre el TRE. Aquest hivern els reis el van portar i la veritat és que fins ara no l'haviem utilitzat freqüentment... no per res, sino pk ja estic acostumada al reverso.... m'ho havia de mirar més.... no sé.... per anar depressa, i pk com sempre, tot el que és nou i desconegut a priori no dóna massa confiança.

Vaig per pams. M'agrada per:
- Frena bé. Semiautomàtic (NO AUTOMÀTIC)... de fet va parar un bon saque d'un amic des d'un alien, anàvem amb cordes bessones i cap problema.
- És polivalent. Es pot usar amb cordes simples, dobles i bessones, lo qual ja és un avantatge davant el reverso, que per cordes dobles cal el reversino.
- No tens perill que et caigui, ja que pots treure les cordes i posar-les, sense treure el TRE del mosquetó.
- Trobo que va força bé per rapelar, i no et cremes les mans. :-O (t'estalvies dur guants).
- T'estalvies en els ràpels el shunt o prusik o el que cadascú usi, ja que bloqueja.
- Quan has acabat de rapelar pots treure les cordes ràpidament i sense cremar-te, el què considero que és força positiu per la "vida" de les cordes.
- Pots donar corda ràpida i fàcilment.... amb altres aparells també, però amb el TRE també.
- És força còmodo per donar corda a un segon quan la corda està bloquejada.

Inconvenients:
- El seu ús no és gaire intuitiu.
- És bastant trasto.
- Car.

miércoles, 16 de mayo de 2007

Vidal-Farreny, Terradets

Vidal-Farreny, Paret de les Bagasses, Terradets, 500m, 6a (V+ oblig)

Bones,

Material: una dotzena de cintes, estreps (només fan falta per uns quants passos d'1 llarg), bagues i un joc de friends.
Via equipada amb parabolts, claus y ponts de roca. Totes les reus estan ben equipades.
És una una mica discontinua, amb trams de roca descomposta, la veritat és que no ens va agradar gaire. Té 2 llargs en comú amb la CADE, i de fet, els llargs que ens vam agradar més van ser el sobat llarg de la CADE, un llarg que vam fer de la Mescalina (just abans del llarg d'artifo) i el darrer llarg.
Vam trobar que és una mica perdedora, has d'anar mirant-t'ho bé... sempre que hi ha un tram de II-III a la paret hi ha marcat "VF", així que fàcilment saps si vas bé o no. A més, una altra pista la dóna el gran nombre de parabolts trets.
El pas clau (6a) comença a estar sobadet i és plaquetero, un parell de pasos i de seguida es pot xapar un bolt.
L'últim llarg és molt bonic, un V+ (poder V+/6a??), amb molt bon canto però a estones desploma, a més és totalment vertical i llarg... o sigui continuïtat! :-) La roca és força diferent en aquesta tirada, molt curiosa! :-D Duiem una ressenya que deia que s'havia de fer reunió a una sabina... aggsss uns 2m per sobre, es fa cim i hi ha una reunió amb 2 parabolts lluents.

martes, 15 de mayo de 2007

La Festa del Paca, El Peladet

La Festa del Paca, Terradets, El Peladet, 180m, 6b/Ae, 6a oblig.

Buenas,

El domingo, un poco cansados y un poco tarde fuimos a esta vía... nuestra 1ª fiesta! :-O A pesar de que es de las más, por no decir, la más sencilla del Paca, íbamos un poco cagaos.
Material: 14 cintas, 3 bagas para sabinas, 4 chapas recuperables, estribos y algún friend mediano.
En general, una escalada con buena roca, al contario como dicen algunas reseñas... Encontramos rocas sueltas pero sólo en tramos muy concretos.
Equipada con buriles, clavos, puentes de roca y espits, todos en muy buen estado.
Todas las reus son cómodas (repisas) y tienen un par de espits y un buril.
Escalada disfrutona al máximo, variada y generosamente equipada, de hecho hasta la tercera tirada no pusimos nada.
L1. Al inicio pone FP. Empieza con un par de pasos un poco finos y después un techo de Ae (3p). La salida es un poco putilla (6b), aunque yo, iba de segunda y con el estribo ni me enteré. :-P
L2. De los más chulos de la vía. Tiene un par de pasos finos al inicio, el resto, tope guapo y disfrutón, además de bien asegurado.
L3. Empieza un poco matojero, pero se ve claro por donde ir. Vas todo recto hasta una sabina y después a la izquierda. Hay un tramo de V con canto/buzón muy muy disfrutón, tanto, que se hace corto.
L4. Largo de transición. Algún paso fino, pero se hace bien.
L5. La guinda. Impresionante. Se inicia con un off-width, que no sé si es por la falta de técnica en este tipo de escalada o que... pero nos pareció durillo. Sólo son unos metros... pero buff :-SSS Después continua la vía por un diedro rojo con canto, tipo Montrebei, con canto bueno, pero muy muy vertical y con ambiente. Se llega a un desplomillo (6a) y justo cuando estás más apretado, Atori se paró a poner un friend,.... un pasillo más y hay un spit, lo que pasa que no se ve desde el diedro.

Descenso: bajamos unos 40m aprox, hasta encontrar los rápeles de la Destellos. Hizimos 4 rápeles con 2 cuerdas de 60m. El último por cierto es volado y te las tienes que apañar para no acabar encima de un árbol. :-)))
En resumen, vía mucho más asequible de lo que nos pensábamos y totalmente recomendable.

martes, 8 de mayo de 2007

Catalunya, Ponoig

Catalunya, Cara este del Ponoig, Aitana, 400m, 6a+/A1+

Reconocimos rápidamente la línea en la pared, va por todo el centro, empieza justamente a la derecha de la Agulla del Frare.
Es una vía semiequipada. Nosotros llevamos: 18 cintas, fisus, friends medianos y cordinos para puentes de roca y alguna sabinilla.
Toda la vía es muy vertical y combina el cacharreo con un largo de artifo muy disfrutón.
El L3 y L4 están totalmente limpios. Aunque en la reseña que llevábamos, que por cierto era buenísima (www.matxinklimb.com) marcaban una variante, nosotros hizimos los dos largos originales. Tal y como dice en la reseña, son un tanto herbosos, pero nos parecieron bonitos y bastante verticales.
Todas las reus están bien equipadas con parabolts. Eso sí... a lo largo de la vía el equipamiento es más bien poco (algun clavo viejo) y en el largo de artifo ya chapas de todo.
El L5 de travesía es muy guapo, finito, con ambiente, pero se deja hacer, además está cosido a clavos y antes de llegar a la R, 2 buriles bastante majos.
En el L6 toca sacar los pedales. Supongo que marcan A1+ pk hay un paso bastante largo, con salida en libre, y que además coincide con que tienes que chapar un taco de madera con un trozo de hierro que está roto. Como está en una fisura perfecta, camalot del 2 y parriba! :-D
L8 es una trave a derecha. Nosotros nos complicamos la vida. Atori después vio que se hacía más para abajo ya que vio algún clavo. A nosotros lo que nos despistó en un clavo que se ve desde la reu, Atori fue directo a por él.
Una vez acabada la Catalunya, mucha gente lo que hace es salir por la Valencianos. Como la Valencianos ya la hemos hecho, a menudo está bastante concurrida y para colmo, no nos gustó, pues salimos directamente al acabar la vía sin llegar a la cima.
Descenso. Andando (mejor encordado) ir totalmente a la derecha. Un poquito por encima de una reu con clavos, hay una reunión con parabolts y argolla. De ahí un pequeño rápel (10m aprox.) hasta un gran pino. Después trepadita... destrepe... y a buscar los rápeles que han montado con un montón de señalizaciones por el tema de la ferrata... :-SS Por cierto, a pesar de que en los letreros pone que son 2 rápeles y q con 60 no se llega. Con 2 cuerdas dobles de 60m llegas al suelo en un solo rápel y además sobra!