sábado, 24 de septiembre de 2011

Sept d'un coup, Ag. Dibona


Sept d’un coup, 6c, 500m, Esperó SE Ag. Dibona

Un cop arribem al refu de Soreiller, encetem les vacances amb aquesta via, que no era el que teníem previst, xo així va anar la cosa.
Al refu cal anar amb diners no accepten targetes. A part de que és car, la quantitat de menjar en els àpats és bastant pobre, o sigui que millor si pugueu amb menjar pk segur que no la dueu de baixada.
La via està equipada amb parabolts, però també cal dur friends pels llargs més fàcils on hi ha menys assegurances.
El primer llarg ens el vam trobar moll, i el vam fer més difícil del que suposo deu ser.
El tercer, era un pas bastant a bloc (6b+) i desplomat, fàcilment és escaquejable. El millor llarg de la via és el 4rt llarg, una fissura desplomada (6c) i amb parabolts, que si vas bé no cal posar res, xo que tampoc no està de més ficar-hi alguna cosa entre xapes. Una fissura de llibre, molt física on comences en encastant i acabes en bavaresa. La roca excel·lent, i el llarg boníssim! :) A partir d’aquí, hi ha un parell de llargs llargs (60m - V) que resten verticalitat i continuïtat a la via.
El setè llarg, també és de fissura, molt bonic i assegurat en la part difícil (6b). Al tanto amb el fregament i amb trobar la reunió, està totalment a l’esquerra, cal estar atent després d’haver xapat un clau. A continuació després d’un llarg de tràmit la via acaba i nosaltres vam sortir pels 4 darrers llargs de la Visite Obligatoire.
Els dos primers llargs que vam fer d’aquesta via són més plaqueros i tècnics del que haviem fet fins el moment. L’agulla cada cop es fa més estreta, ens apropem al cim. El ll11, té un pas desplomat de V+, i el darrer llarg abans de la cresta cimera, també té un tram de fissura força vertical que et deixen amb el somriure als llavis quan fas cim. El cim a més de 3000m és ben estretet, xulíssim i amb unes vistes espectaculars.
Fetes les fotos de rigor, amb un sol ràpel (cordes de 60m) s’arriba a un collet que després d’unes fàcils desgrimpades et deixen al camí q torna al refu. I res, a l’endemà més... :)



La resenya com sempre, la podeu trobar aquí.





Laia
5-9-11