Aquesta és una via totalment equipada amb parabolts, que comença a l’esquerra de la Isaac Gabriel, només haurem de dur cintes. L’aproximació es zero i un cop al cim, és baixa caminant per un caminet molt trepitjat i fitat. El grau obligat creiem que ve donat pel primer llarg i per un parell de passos del darrer llarg.
La ressenya que ens ha semblat millor és la de ressenya.net.
La primera tirada (6a, 30m) és boníssima i amb ambient, ja que més de la meitat del llarg és una travessa.
Comences seguint uns parabolts i a l’alçada d’una sabina (al tanto que la xapa queda una mica camuflada per la sabina) ja comença a flanquejar a l’esquerra per una fissura bona de mans però amb els peus algun cop més petits.Inici del flanqueig 
Des de la R, vista del 2n
Vista del 2n a la R
El 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
El 3r llarg (6c+, 30m), té la dificultat concentrada a la primera part només sortir de la reunió. Són uns passos bastant a bloc per superar un desplomet, que el Dani va lluitar al màxim. Després la dificultat ja afluixa. Molt xulo.
Des de la R, vista del 2nVista del 2n a la REl 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
El 3r llarg (6c+, 30m), té la dificultat concentrada a la primera part només sortir de la reunió. Són uns passos bastant a bloc per superar un desplomet, que el Dani va lluitar al màxim. Després la dificultat ja afluixa. Molt xulo.
Inici del 3r llarg.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
La 5à tirada (6b+, 35m) també és molt bona. Vas fent per una placa fins que arribes a una fissura amplota i de difícil agafar, més q res pk et falta una mà i no estàs gaire bé de peus, has de fer una petita remuntada. Aquí de nou vam tenir dubtes perquè bastant a prop (a l’esquerra) hi ha un línia de parabolts que és de la via Jordi Andreu. Aquí tens un pas (obligat) d’una gota d’aigua per poder arribar a la següent xapa.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
La 5à tirada (6b+, 35m) també és molt bona. Vas fent per una placa fins que arribes a una fissura amplota i de difícil agafar, més q res pk et falta una mà i no estàs gaire bé de peus, has de fer una petita remuntada. Aquí de nou vam tenir dubtes perquè bastant a prop (a l’esquerra) hi ha un línia de parabolts que és de la via Jordi Andreu. Aquí tens un pas (obligat) d’una gota d’aigua per poder arribar a la següent xapa.
Ens ha semblat una via boníssima, mantinguda en dificultats, i amb roca molt bona i adherent. Ens ho vam passar molt bé, la veritat.
6 de febrer de 2010
6 de febrer de 2010
Para alcanzar el segundo largo, debemos andar por la feixa hasta, en nuestro caso, localizar una J.D. pintada en la pared “a fuego”. 
El segundo largo lo hacemos por la “Jack Daniels” 6a+, empieza por una placa donde el seguro está bastante alto (parabolt), pero se hace bien, le sigue un tramo de placa y empalma con un sistema de fisuras algo extrañas aseguradas con clavos, bufffff, hay que sudar para hacer el rotpunk, es cabroncete!! Llevar algun alien, se puede reforzar los puntos de seguro. =D Esta vía la ha "
El quinto empieza con pasos de romos pero se hace bien, luego un tramo desplomado con canto que hará nuestras delicias… mmmm…. Se puede definir con dos palabras: ES-PECTACULAR. =P
El postre lo tenemos en el último largo, un paso raro para salir de la reu y por terreno fácil nos situamos debajo de un sistema de fisura/bavaresa espatarrante, semiasegurado (bastante bien la verdad), donde sólo tendremos que poner lgún alien y/o camalot pequeño. La verdad es que el largo TE PONE, nunca mejor dicho. 
Descenso: Se hace rapelando desde un sistema de rápeles situado a unos 15m a la derecha de la reunión. Podemos ver la instalación y el camino a seguir. Sin problemas, en 3 rápeles llegamos a la feixa de los Valencianos (R1 de la vía), donde seguimos caminando hacia la izquierda hasta encontrar de nuevo un sistema de rápel… de este punto un rápel nos deja en el suelo. 
Resumen, una buena vía con aproximación corta, asegurada con paraboles y sin complicaciones, ideal para esos días raros que no sabes si lloverá o no!!. Y lo mejor, compartir cuerda, después de tanto tiempo con Makoki.
Llegando a la R1
El 2º largo va enlazando fisuras de dedos. Es una escalada técnica, sobre excelente roca (caliza) y de carácter deportivo. 
El L3, tiene un tramo común con la vía Eiger (espits). Después la vía se bifurca, la Eiger va hacia el diedro perfecto de la izquierda, y la Historia interminable va todo recto (parabolts). La R3 es colgada y la única con 2 spits y un puente de roca. 
El 4º largo es el crux de la vía. Es una fisura totalmente mantenida (6b+) de roca rojiza, que en su inicio está un poco pulida, y q es totalmente vertical e incluso a ratos desploma, escalada atlética q no da tregua. Al loro al entrar a la reu, que hay un paso tonto. 
También se puede ver la buena pinta del diedro de la Eiger (también chapado).
El 5º largo es corto, se pueden empalmar los dos últimos largos de hecho, aunque no lo recomendamos. En rockfax le dan V, pero no nos lo pareció para nada.
Descenso: se baja andando. Desde la cima ir hacia la derecha siguiendo los hitos, q conducen a un collado para después ir a pie de pared. Atención con no bajar demasiado. 
Hasta el pie de pared, unos 15 minutos, cómodos. Tmb se puede bajar rapelando (3 x 45m) x una instalación montada en la pared. Si se quiere rapelar la vía, tocará abandonar material.
Al principi comença per un diedret amb roca de tons vermellosos i esquerdada, fa una petita travessa a l’esquerra i aleshores sembla que la roca millora, però sincerament tampoc no és per tirar cohets. Aquesta via encara necessita que hi passi gent. Jo ja vaig posar el meu granet de sorra, pk em vaig endur un canto, i mira q anava en compte, i buff sort q aquest llarg el vaig fer de segona.
El 3r llarg, és un rampa de IV+ que cap al final es posa més vertical (6a). És un llarg de 60m, i 7 parabolts. Ho dic més que res, pk la gent sàpiga on és fica, en aquest llarg, per exemple no val caure... Si fas números, tenint en compte que hi ha una xapa només sortir de la reunió, i que el 6a està ben assegurat... doncs... bé... alguna xapa més tampoc no hagués anat malament. 
El 4rt llarg, el 6c (La Peladilla), ens va semblar el més guapo de tota la via. Aquest sí que el decotaríem. És una panxeta, ben assegurada i ja de seguida ajeu. Llarg molt bo.
La resta de via és anar fent. El L7 és força fotogènic i comença amb dos ponts de roca, i amb tendència a la dreta. Tot i que la xapa és veu des de la R, molt lluny (que ho està), la trave és senzilla. 
I en el darrer llarg, no sé si ens vam liar, xo no vaig trobar les xapes. No pareu a la primera R, sinó més endavat, hi ha una a peu pla, just al cim. Per cert, han petat xapes, al cim només queda una, i després, a la via tmb vam veure algun espàrrec tallat. 
Per baixar, només cal pujar amb alguna trepadeta fins al cim. Després, seguir caminant per la cresta per un camí mes o menys marcat (fites), fins un camí més gran que agafarem cap a l’esquerre sense deixar-lo. 
El 5è llarg marca 6b. Realment són només dos passos, xapats que es poden fer en Ae si es vol. Després ja arribes a una feixeta on es fa reunió. Tampoc és un 6b difícil.
Després continua per una fissura a protegir (alien verd), una sabina i algun passet més a protegir. La reunió té només un parabolt i possibilitat de reforçar-la amb un camalot del nº2.
L2 (35m, 6c) [11 seguros]: inicio fino hasta llegar a la fisura diagonal ascendente, con canto!. De aquí y ya con los brazos tocados, toca superar un pequeño desplomillo y placa final…. Buffff …. Tendremos que darlo todo para hacer el rotpunk =P.. largo super guapo de disfrute, pero que te deja fino, fino….. además de seco =D. 
L3 (20m, 6a+) [5 seguros]: en teoría es un largo de 55m, pero existe una reunión intermedia a unos 25m, nosotros paramos porque el viento era molesto y desde la reunión puedes ver al compi. Largo disfrutón de canto, mirar bien el recorrido, pues en algún momento los seguros no se ven… siempre con tendencia un poco a la derecha.