viernes, 11 de noviembre de 2011

Doctor, doctor, que em passa?

Doctor Doctor! que em passa? 240m (7b / 6c oblig.)



Material: doble cuerda, juego de aliens (repetir semáforo), camalots 0,75, 1, 2 y 3 (repetir 0,75 y 1), juego de tascones. La vía está semiequipada con parabolts y algún clavo.

L1 (45m 6a) Inicio a la izquierda del Crápula (cordino y clavo visibles). Largo de placa con algún diedrito. La llegada a la erre mejor hacerla un poco a la izquierda del diedro. La reu se monta en un bloque cintado y un clavo. Se puede reforzar a cañón con camalot 0,75. En el largo hay un puente de roca y 2 clavos.

L2 (30m 6c ) excelente largo de fisura semidesplomada, totalmente limpio donde deberemos emplearnos a fondo para encadenar!! se protege muy bien con todo el material. Fisura neta. La reu se monta en 2 parabolts.

L3 (35m 6c+) largo difícil, inicio sobre bloques rotos hasta llegar a un diedro difícil pero donde nos podremos proteger muy bien, chapado el puente de roca, atravesamos a la izquierda por debajo de un techo muy guapo!! al salir encontramos un parabolt, ojo a la roca que esta crunchi. Seguir con tendencia a la derecha con roca más bien discreta. Puente de roca y 3 parabolts.

L4 (30m 7b) buaaaa que duro, imposible encadenar con la solana!! algún tramo obligadillo, canto pequeño..... todo un disfrute. Todo equipado con parabolts. Reu de 2 parabolts justo a la izquierda del gran techo de la vía Crápula... que buenos recuerdos!!



Dani empezando el L4
L5 (5m 6c) Largo muy guapo. Travesía chula hacia la izquierda, seguros lejos y algún paso duro con la chapa en cuenca.... la tónica general de la vía. La llegada en desplome le pone la guinda. Reu de 2 parabolts. Llevar algún alien y camalot para proteger algún paso del final.


L6(30m 7a) salida adrenalítica con canto pequeño.... hago el rotpunk pero in-extremis!! largo sin desperdicio hasta el final. Seguros en la misma tónica que el resto, puedes quitarte el miedo con algún alien =D. La reu está justo al lado de la sabina, un pelo incómoda y colgada.

L7 (35m 6c) ojo a la salidita, proteger con alien rojo o amarillo el factor 2 hasta chapar el primer parabolt, el resto equipado para disfrutar!!

Excelente y dura vía, mantenida y obligada en 6c con algún largo más picantón. Ojo con algú tramos de roca cutre.


Ideal para disfrutar de fisuras, diedros y placas adherentes, eso sí.... a condición de estar a la altura.


Más info en el blog de Julia

Dani i Julia (9-10-11)

jueves, 10 de noviembre de 2011

Latin brother, Montrebei



Latin brothers, 500m, 6a/A1, Paret de Catalunya, Montrebei


Tenía muchas ganas de escalar esta vía, y por fin llegó el día!. Un días de esos ideales, de ni frío ni calor, en el que disfrutas a tope pq todo sale bien y pk la vía es preciosa y la pudimos disfrutar.

De material llevamos un juego de camalots (hasta el 4), un juego de aliens, tascones (q casi no pusimos pk pasamos con los friends, eso sí, quedan muy bien), muchas cintas para el artificial y un estribo.

La vía se localiza fácilmente, está al lado de un árbol y hay una inscripción en la roca.

Empieza con una trepadita de III que empalmamos con el 1r largo de 6a (50m). Al llegar a la reu, sorpresa!, no había reunión!. Además han hecho un trabajo fino, no hay ni los espárragos, y donde debían de estar las chapas, han puesto sica. Por suerte, se monta una reu de puta madre con el semáforo.

En la siguiente reunión sí que quedaba alguna chapa, más o menos así está toda la vía, con algunas reuniones a montar, otras en las que han dejado algún parabolt, y otras en las que queda algún clavo o seguro viejo. Eso sí, donde hay que montar reunión, la montas fácilmente.

A un segundo largo, normalillo, le sigue el 3º de fisura, buenísimo (V+).
El 4º largo (6a) empieza con tendencia a la derecha, hay q superar un techito al que sigue una fisura buenísima, la típica que se hace corta, a pesar de sus 40m. Hay algún clavo, y el resto se protege todo lo que se quiera y más. El 5º largo es un poco de trámite.

Aquí, empalmamos dos largos. El 6º, 6a, 40m, con el 7º, V+, 30m. Me pasé la reunión sin querer. Lo suyo es no empalmarlos, a parte de pk con 60m no se llega y por el roze, pk el 7º largo está bastante rotillo. La reunión está a la derecha, 1 espit viejillo.

El 8º largo es todo fisura. Empecé feliz en libre, ya que hay canto, hasta que ví que cada vez me costaba más asegurarme y q me metería un buen vuelo, así q, cagada q es una, opté por el guarrilibre. Mi compi en cambio la encadenó.


El 9º y 10º largo sí se pueden empalmar, a un corto largo de 6a le sigue toda una travesía, aérea, pero muy senzilla.

Con el largo 11, otra vez pillé, que roce!. De nuevo, fisura-diedro atlética (al loro con la roca en algún tramo), hasta que se llega a una placa en la que se ve un clavo. A partir de aquí hay que hacer un flanqueo a izquierda, y pasar una sabina para ir a buscar de nuevo una fisura ancha. A pesar de que alargué a saco el último clavo antes de la sabina, y que sólo me aseguré una vez más hasta la reunión, dios, no me podía ni mover por el roce y pk se me enganchó una cuerda.


El l12, es de artifo, más fisura, y algún tramo un poco desplomado. Había menos clavos de los que marca la reseña.
Con el l13, tranqui, para mi, fue uno de los pasos más difíciles de la vía, supongo que porque es de placa, y casi toda la vía transcurre por fisuras y diedros, de canto y buen proteger, y el pasito de 6ª, ahí, como que me descolocó un poco. Eso sí, no es difícil, de hecho esté largo me encantó, pero hay q mirárselo bien y aunque hay un clavo, no lo acabas de ver hasta que echas de menos poderte asegurar. La reunión es una chapa.
El penúltimo largo, rotísimo, es de trámite. Y el último, de nuevo super bonito.

En general nos pareció una vía excelente, totalmente recomendable. Larga, de escalada atlética, generalmente en fisura y diedro. Un viote!! y un día espléndido.



2 d’octubre de 2011

viernes, 30 de septiembre de 2011

La gran il·lusió, Cavall Bernat

La gran il·lusió, 7a+ (6a+ oblig.), 235m, Cavall Bernat


Via esportiva i ràpida d'escalar, que va a l'esquerra de la Punsola. Amb 15 cintes + R, i corda simple ja fas.

Després dels dos primers llargs de V, la via es va posant més dreta. El 3r llarg (6a+) i el 4rt (6b) són preciosos, de placa montserratina, d'anar a poc a poquet, gaudint del moviment.

Inici L3: El 4rt i el 7è llarg (6c) són els que en la meva opinió obliguen més.

La dificultat del 5è llarg (7a+) ve donada per un bombo que cal superar, però això sí, té canto! i està força magnesiat.

Inici L5: Malgrat que són un parell de passos bastant a bloc, la seqüència es veu bé a vista, xo cal mantxar-li fort! :) . Aquest llarg no obliga, les assegurances estan a prop.

Treient el cap a punt de superar el bombo:

Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs, de 6c i 6c+. Són llargs curts però intensos, ambdós bastant físics, pilosos i desplomats.

I res, una rampeta i de nou cim ventós amb la Moraneta. :)

Ja havia escalat aquesta via fa uns anys però ara, tot i no haver encadenat, l'he gaudit un munt, i per cert, q nom més bonic que té la via. :)

28 d'agost de 2011

sábado, 24 de septiembre de 2011

Sept d'un coup, Ag. Dibona


Sept d’un coup, 6c, 500m, Esperó SE Ag. Dibona

Un cop arribem al refu de Soreiller, encetem les vacances amb aquesta via, que no era el que teníem previst, xo així va anar la cosa.
Al refu cal anar amb diners no accepten targetes. A part de que és car, la quantitat de menjar en els àpats és bastant pobre, o sigui que millor si pugueu amb menjar pk segur que no la dueu de baixada.
La via està equipada amb parabolts, però també cal dur friends pels llargs més fàcils on hi ha menys assegurances.
El primer llarg ens el vam trobar moll, i el vam fer més difícil del que suposo deu ser.
El tercer, era un pas bastant a bloc (6b+) i desplomat, fàcilment és escaquejable. El millor llarg de la via és el 4rt llarg, una fissura desplomada (6c) i amb parabolts, que si vas bé no cal posar res, xo que tampoc no està de més ficar-hi alguna cosa entre xapes. Una fissura de llibre, molt física on comences en encastant i acabes en bavaresa. La roca excel·lent, i el llarg boníssim! :) A partir d’aquí, hi ha un parell de llargs llargs (60m - V) que resten verticalitat i continuïtat a la via.
El setè llarg, també és de fissura, molt bonic i assegurat en la part difícil (6b). Al tanto amb el fregament i amb trobar la reunió, està totalment a l’esquerra, cal estar atent després d’haver xapat un clau. A continuació després d’un llarg de tràmit la via acaba i nosaltres vam sortir pels 4 darrers llargs de la Visite Obligatoire.
Els dos primers llargs que vam fer d’aquesta via són més plaqueros i tècnics del que haviem fet fins el moment. L’agulla cada cop es fa més estreta, ens apropem al cim. El ll11, té un pas desplomat de V+, i el darrer llarg abans de la cresta cimera, també té un tram de fissura força vertical que et deixen amb el somriure als llavis quan fas cim. El cim a més de 3000m és ben estretet, xulíssim i amb unes vistes espectaculars.
Fetes les fotos de rigor, amb un sol ràpel (cordes de 60m) s’arriba a un collet que després d’unes fàcils desgrimpades et deixen al camí q torna al refu. I res, a l’endemà més... :)



La resenya com sempre, la podeu trobar aquí.





Laia
5-9-11

jueves, 22 de septiembre de 2011

Déjà Vu, El Caputxí

Déjà Vu, 7b, 105m, El Caputxí

Dicen que es una de las mejores vías de fisura en granito del Pirineo .... y la verdad es que no voy a ser yo quien diga lo contrario. =D
Excelente escalada principalmente en fisura excepto pasos del primer y último largo.

Acceso: hay varias posibilidades, podemos subir directamente desde el coche (unas 3,30h de subida) hasta las agujas de Bassiero o salir desde el refu (más o menos hora y media). Nosotros lo hicimos desde el refu de Amitges, eso sí, previa pateada de 2,30h el día de antes, la verdad es que vale la pena, la subida es muy chula .... Material: vía equipada con parabolts, pero es recomendable llevar algún "amigo" (alien rojo y camalots 0,75, 1, 2) para poder relajar el coco en los tramos más fáciles, 12 cintas express, recomendable vendarse las manos y guindola.
El grado obligado lo marca un paso de placa en el último largo.
L1 (6c+): diedros y diedritos técnicos, el paso difícil es justo al arrancar.


L2 (7a): fisura de manos y bavaresa. Escalada totalmente de libro... bufff sin palabras !! L3 (7a+): fisura/bavaresa y cerrojos de dedos. Me pareció algo más fácil que el de abajo, a pesar de marcar más grado. Espectacular. L4 (7b): fisura semi ciega con tendencia a la izquierda para entrar con tendencia a la derecha en placa técnica de setas para continuar recto hasta la cima !! Por el entorno y todo lo demás....... la caminata está más que justificada.
100 % recomendable.

09-09-11

jueves, 18 de agosto de 2011

Barra lliure, Aeri

Barra lliure, 6b/Ae, Paret de l’Aeri, Montserrat

La ressenya la podeu trobar a molts llocs, al llibre de l’Hita, al del Luichy i per internet. Aquí teniu la de caranorte.
De material només cal dur un munt de cintes (unes 25) i uns estreps.
La via va a l’esquerra de la Electric Ladyland i està equipada amb spits en algunes ocasions una mica mal col·locats i difícils de xapar. De fet la majoria de vegades els has de xapar fent entrar el mosquetó per sota i girant-lo pk sino queden alguns mosquetons que fan palanca.
En general estan una mica rovellats, hi ha molts mig sortits i que la xapa balla, però també a la part de dalt hi ha peces reposades. Tot i així hi ha tanta xapa (estan totes!) q ens va semblar una via molt segura. Les reunions com a mínim tenen 3 espits, però la majoria més. Només hi ha una reunió amb argolla així que si es us voleu baixar caldrà abandonar material.
És una via que no obliga gaire, de placa i d’anar fent. La roca és una mica regular en alguns trams.
Ens va costar una mica trobar l’inici de la via perquè no veiem les xapes. El primer llarg va a l’esquerra d’una gran balma, i després ja és anar seguint les xapes.

Inici de la via:
Els dos primers llargs estan graduats de 6b. Al nostre parer, el 2n llarg és més difícil que el primer, finet, finet, sobretot a l’inici. Vam pensar que un plus més no li aniria malament.

L2:Vam empalmar el L3 i L4, i vam arribar justets amb la corda de 60m. La roca en aquests llargs no és gaire bona, sobretot en el L4.
El L5, 6a+, és molt xulu, sense cap pas difícil de continuïtat.
Després ve un llarg d’Ae que va per un desplom vermellós i triangular. Només per aquest llarg, amb un ambient brutal, ja mereix la pena fer la via. Algunes assegurances estan una mica malmeses, però no en falta cap.

Des de la R6, el puntet d'abaix sóc jo! :) Arribant a la R6:

Boníssimes vistes de la famosa llastra de l'Electric Ladyland:

El 7è llarg comença amb Ae fins arribar a una gran sabina on ja deixes els estreps per anar en lliure. El darrer llarg és molt bo, de roca excel·lent i molt de canto, amb “patates” que et deixen un bon regust de la via.

Inici del L8, primers metres de la última tirada:
11-08-11

martes, 16 de agosto de 2011

Vía del coro, Turbón



Vía del coro, 7b+ (6b+ oblig.), 155m, Peñaroya – Turbón


Via, viot, esportiu de roca punxosa on predomina l’escalada tècnica, de placa sobre gotetes d’aigua, diuen com el Verdón...
Mai no havia estat al Turbón, i em va encantar, x la companyia, pk vam estar sols i per la roca que és una xulada. Hi tornaré!!!.
Vam anar amb 12 cintes (algunes més si es vol empalmar algun llarg), sense guindola (tampoc no cal!) i amb corda doble pk vam llegir que en 2 ràpels es baixava.
Mira q em vaig mirar la ressenya per saber quin llarg no volia fer, xo amb tant poca memòria que ens vam deixar la ressenya al cotxe i no ens enrecordàvem del grau dels llargs... aiiiii... al final però casi millor! :)
El primer llarg de IV el vam fer sense corda, fins arribar a una gran sabina on no hi ha reunió.
El 2n llarg , el 1r nostre, és una placa de 6c amb roca una mica regular, i pel meu gust el llarg més lletjot de tota la via, a més les assegurances allunyen una mica. La segona meitat del llarg és més fàcil (6b) però amb roca encara per netejar en alguns trams, així que millor anar picant i mirant bé. El 3r llarg (6c) és molt guapo, és fa curt i és curt de fet!, i és el tram de més canto de tota la via, això sí, força vertical. El 4rt llarg (7b+), comença amb una diagonal a l’esquerra i només cal anar seguint les xapes, q per sort estan força a la vora.
A la R3:

Arribant a la R4:

Els passos més difícils estan passada la diagonal, quan la via agafa la vertical i són de nyapes. No és gens obligat.
Nosaltres vam empalmar els dos següents llargs, el 6c i el 7a. El 5è llarg de 6c també és força tècnic i mantingut. Comença per un diedret cec que és on hi ha els passos més difícils, també molt bonic. El darrer llarg de 7a, és el més obligat de tots (6b+). Ja passada la meitat de la tirada hi ha un pas de regleta, q per cert em va semblar que era un pas per llarg, una mica morfo. La via a més no estava gens marcada, i cal anar piano piano, anticipar-te i mirar força pk és un llarg sinuós, no gaire evident, i a més com el vam empalmat amb el llarg anterior, els avantbraços s’inflen q no vegis. A més des de que surts de la reunió fins que arribes a la darrera la dificultat no afluixa. Al lloro amb no confiar-se que et pots endur un bon vol per xapar la reu. De fet, em vaig penjar a la darrera xapa, jooooo!, i això q anava de segona!. El meu compi però va encadenar tot menys algun pas del 7b+! un bou! :)
A l’hora de rapel·lar, el segon ràpel ens va deixar en la sabina de la R1, així que amb mandra de destrepar de nou el IV, vaig preferir fer un 3r miniràpel.
La ressenya, com sempre molt bona la del
Luichy.

Les fotos, són les del mòbil, des d'aquell dia que no trobo la càmara, no sé si me la vaig deixar a peu de via....


8-8-11





Entradas antiguas Inicio