martes, 29 de junio de 2010

Camí d’en Pep, Roca Narieda

Camí d’en Pep, 7a (6b oblig.), 215m, Roca Narieda

Es tracta d’una via totalment equipada amb parabolts, amb poca aproximació (15’) i amb ombra al matí.
La resse la podeu trobar al blog del Luichy. De fet, de les que vam consultar és la que ens ha semblat millor.

Material: corda simple, casc i un grapat de cintes express.
Ll 1, 6a, llarg de placa, amb algun pas tècnic a l’inici. Bon llarg.

Ll 2, 6a, llarg molt curt que és tota una travessa a dretes i cap al final un tram amb matolls per arribar a la R. Una llàstima haver-nos deixat la càmera de fotos a casa, pk si més no, és un llarg curiós.
Aquí s’ha de caminar fins anar a buscar la R3. Aquesta és una de les “pegues” de la via.
Ll3, 7a. Tot i que la via no obliga més de 6b, aquest llarg és un dels difícils. La dificultat està concentrada en un parell de xapes, i sobretot en un pas d’una regleta, pas bastant morfo i concentrat. La resta del llarg és força atlètic i guapo.

Ll4, 6c+. Aquí la dificultat més obligada es concentra en els primeres metres, que a més són de travessa. Quan surts de l’horitzontal et trobes, primer amb una regle de sica, i després amb preses artificials com les del rocòdrom! (preses grans). Això sí, al ser de color gris es queden bastant camuflades. Tot i el que és trobar-te preses artificials a uns quants llargs del terra, tal i com portava els avantbraços no vaig fer fàstics a agafarles. La resta del llarg és per gaudir, de conti i força atlètic, molt ben xapat.
Aquí de nou toca fer un passamans per canviar de reunió.

Ll5, 6b. Aquest llarg de nou és boníssim, comença amb una placa de V+, has de superar un ressalt i després ve un passet de 6b. El final del llarg, tot i q té canto i tomba més, ens el vam trobar ja una mica herbós. L'hem netejada una mica!!
Ll6, 6b+. Aquest llarg suposo que abans era bo, xo nosaltres ens el vam trobar amb molts matolls q tapaven els cantos i a més just al pas difícil de placa estava moll. Cap al final però la cosa es posa interessant, tiesa i atlètica.
Descens: en rapel per la mateixa via. Si anem amb corda simple hem de rapelar els dos últims llargs, fer de nou el passamans, i d’aquesta R es fa un ràpel recte (no per la via) fins arribar a una R penjada i d’aquí un ràpel volat que et deixa a terra (no es l’inici de la via). Per arribar de nou al camí, s’ha d’anar baixant amb compte per un camí mes o menys fresat, al final de tot, una corda fixe ens deixa una altre vegada al camí de l’aproximació.

viernes, 11 de junio de 2010

Via Exceso, Collegats

Via Exceso, 6c, 180m, Roca del Diable, Collegats.
Nosaltres vam aparcar a l’àrea de la Figuereta, més q res per estalviar-nos la multa per aparcar a la ctra. Vella, que potser no et multen o potser sí. L’aproximació és creuant la tirolina que creua el riu. Si venim de la Figuereta és la segona, la que està ben bé davant de la roca del Diable, i és fàcilment identificable, perquè hi ha dos cables, i unes escaletes a un arbre per accedir-hi, a més, per anar, fa pujada.
Aquesta tirolina NO és la que s'ha de fer per anar a la roca del diable. Un cop creuat el riu, s’ha de caminar una mica cap a l’esquerra on de seguida podrem localitzar el peu de via.
La via està molt equipada amb parabolts i claus, cal dur unes 16 cintes. Per contra de la p. Al contrari de la paret del Pessó, la roca és calcari d’excel·lent qualitat.
Orientada al nord, aquesta via és ideal pels matins d’estiu, a més, és força ràpida.
El 1r llarg és de tràmit. El 2n llarg (6c, 40m) és boníssim. Comença per una fissura on s’ha de fer algun encastament. És un llarg de roca rogenca, mantingut en dificultat i amb ambient, no té cap pas difícil, és de conti, i de fet no obligat pk molt equipat. A la nova guia, aq llarg el dibuixet recte, i és de fet fa una marcada diagonal a dreta, compte amb el fregament. El 2n llarg, ens va semblar el més obligat de la via. Tècnic i mantingut amb algun pas difícil al desplomillo. Cal anar bé de força per aguantar-li.
Les reunions de la via:A partir d’aquí la dificultat ajeu. El 3r llarg (V+, 35m) comença amb una xemeneia amb un pas tonto. I després encara ens quedarà un llarg més de IV.
És una via molt guapa, tot i que es fa curt. Totalment recomanable.
El descens és amb ràpel. Un cop fet cim, cal anar direcció SE, buscant algunes fites. S’ha d’anar a buscar una reunió (està una mica amagada) que està reequipada. Ho comento pk nosaltres vam tirar cordes a una R nova, i quan començàvem a rapelar vam veure que la corda no tocava paret!. Sort que no vam seguir baixant!. Aquesta em penso que és la via El Filo, una via esportiva de 7c+. Nosaltres vam fer la via amb corda simple, i dsp una auxiliar precisament pels ràpels, pk el darrer havíem llegit que era de 55m. Doncs bé, la instal·lació de ràpel, és la de la via Diabòlica, i ja es veu que ha estat reequipada. No cal anar amb dues cordes, amb simple podeu baixar: 35, 30 i 30. Després dels ràpels, caminant una mica ja s’arriba de nou a la tirolina. Si teniu la sort d’anar amb politja, al lloro! Us heu d’acompanyar agafant-vos al cable, si agafeu embranzida us estampareu amb l’arbre que fa baixada!. Si no teniu politja, millor si porteu guants, i mosquetó de ferro. Nosaltres no dúiem ni una cosa ni l’altre i deu ni do, com va quedar de pelat el mosquetó i les mans!.
A part de a la guia, podeu trobar la resse i fotos de la paret al blog de l’Edu