Camí d’en Pep, Roca Narieda

Camí d’en Pep, 7a (6b oblig.), 215m, Roca Narieda

Es tracta d’una via totalment equipada amb parabolts, amb poca aproximació (15’) i amb ombra al matí.

La resse la podeu trobar al blog del Luichy. De fet, de les que vam consultar és la que ens ha semblat millor.

Material: corda simple, casc i un grapat de cintes express.

Ll 1, 6a, llarg de placa, amb algun pas tècnic a l’inici. Bon llarg.

Ll 2, 6a, llarg molt curt que és tota una travessa a dretes i cap al final un tram amb matolls per arribar a la R. Una llàstima haver-nos deixat la càmera de fotos a casa, pk si més no, és un llarg curiós.
Aquí s’ha de caminar fins anar a buscar la R3. Aquesta és una de les “pegues” de la via.

Ll3, 7a. Tot i que la via no obliga més de 6b, aquest llarg és un dels difícils. La dificultat està concentrada en un parell de xapes, i sobretot en un pas d’una regleta, pas bastant morfo i concentrat. La resta del llarg és força atlètic i guapo.

Ll4, 6c+. Aquí la dificultat més obligada es concentra en els primeres metres, que a més són de travessa. Quan surts de l’horitzontal et trobes, primer amb una regle de sica, i després amb preses artificials com les del rocòdrom! (preses grans). Això sí, al ser de color gris es queden bastant camuflades. Tot i el que és trobar-te preses artificials a uns quants llargs del terra, tal i com portava els avantbraços no vaig fer fàstics a agafarles. La resta del llarg és per gaudir, de conti i força atlètic, molt ben xapat.
Aquí de nou toca fer un passamans per canviar de reunió.

Ll5, 6b. Aquest llarg de nou és boníssim, comença amb una placa de V+, has de superar un ressalt i després ve un passet de 6b. El final del llarg, tot i q té canto i tomba més, ens el vam trobar ja una mica herbós. L'hem netejada una mica!!

Ll6, 6b+. Aquest llarg suposo que abans era bo, xo nosaltres ens el vam trobar amb molts matolls q tapaven els cantos i a més just al pas difícil de placa estava moll. Cap al final però la cosa es posa interessant, tiesa i atlètica.

Descens: en rapel per la mateixa via. Si anem amb corda simple hem de rapelar els dos últims llargs, fer de nou el passamans, i d’aquesta R es fa un ràpel recte (no per la via) fins arribar a una R penjada i d’aquí un ràpel volat que et deixa a terra (no es l’inici de la via). Per arribar de nou al camí, s’ha d’anar baixant amb compte per un camí mes o menys fresat, al final de tot, una corda fixe ens deixa una altre vegada al camí de l’aproximació.