jueves, 17 de diciembre de 2009

Puig Campana d'Ossau

Ohhhh blanca navidaaaaadddddddddddd!!!

Un amigo nos ha mandado esta foto (q tampoco es suya) de la cara norte del Puig Campana... uuuufffff, para flipar!! Es de este martes!. :O
Podéis ver más fotos en matxinklimb

sábado, 12 de diciembre de 2009

Enxaneta, Montserrat

Enxaneta, 6c (6a+ oblig.), 300m, Pollegó oest de la Vinyanova

Aquest via es va obrir al juny del mes passat, i des de que vam veure la ressenya ens vam venir ganes d’anar a fer-la. Finalment vam anar el passat dimarts (8-12-09).
Hem portart 12 cintes, algun cordino per merlets, i el semàfor d’aliens. Els merlets no els vam fer servir, i vam posar un parell d’aliens, però són prescindibles.
La via comença com en un sòcol, i ja des del terra es veuen dos parabolts. El primer llarg, està molt trencat, i és el més difícil de la via (6b+).

Començant la via
Al principi comença per un diedret amb roca de tons vermellosos i esquerdada, fa una petita travessa a l’esquerra i aleshores sembla que la roca millora, però sincerament tampoc no és per tirar cohets. Aquesta via encara necessita que hi passi gent. Jo ja vaig posar el meu granet de sorra, pk em vaig endur un canto, i mira q anava en compte, i buff sort q aquest llarg el vaig fer de segona.
Quant al grau, haviem sentit que la gent que hi va la troba sobregraduada. En el cas d’aquest primer llarg, no sé que dir, pk entre la rasca, q ens va agafar en fred i la roca q ens va fer yuyu, vam apretar-li de valent.
En el 2n llarg, no s’ha de parar a la primera reunió sino fer una trave a la dreta i ja s’arriba a la reunió de la via (no es veu fins q no la tens al nas). El 3r llarg, és un rampa de IV+ que cap al final es posa més vertical (6a). És un llarg de 60m, i 7 parabolts. Ho dic més que res, pk la gent sàpiga on és fica, en aquest llarg, per exemple no val caure... Si fas números, tenint en compte que hi ha una xapa només sortir de la reunió, i que el 6a està ben assegurat... doncs... bé... alguna xapa més tampoc no hagués anat malament. El 4rt llarg, el 6c (La Peladilla), ens va semblar el més guapo de tota la via. Aquest sí que el decotaríem. És una panxeta, ben assegurada i ja de seguida ajeu. Llarg molt bo.
L5, de tràmit (aquí vam posar un alien de reenviament) i L6, molt xulo, 6a (V+?) amb canto!!.

A la reunió 5a.La resta de via és anar fent. El L7 és força fotogènic i comença amb dos ponts de roca, i amb tendència a la dreta. Tot i que la xapa és veu des de la R, molt lluny (que ho està), la trave és senzilla.
En aquesta foto el Dani ha xapat un pont de roca i encara li queda una mica per arribar al paraboltArribant al final del 7è llargI en el darrer llarg, no sé si ens vam liar, xo no vaig trobar les xapes. No pareu a la primera R, sinó més endavat, hi ha una a peu pla, just al cim. Per cert, han petat xapes, al cim només queda una, i després, a la via tmb vam veure algun espàrrec tallat. Per baixar, només cal pujar amb alguna trepadeta fins al cim. Després, seguir caminant per la cresta per un camí mes o menys marcat (fites), fins un camí més gran que agafarem cap a l’esquerre sense deixar-lo.

lunes, 7 de diciembre de 2009

Inversió tèrmica

Inversió tèrmica, 6b+ (V+ oblig.), 215m, Cap del Ras, Àger

Ens ha semblat una via força recomanable, per passar-ho bé sense maldecaps, de fet, la via sobre paper ens va semblar més difícil que el que després ens vam trobar. Es va reequipar amb parabolts la primavera de l’any passat.
Les 5 primeres reunions rapelables, a la sisena ja s’hauria d’abandonar material. La ressenya la podeu trobar aquí.
El peu de via és fàcil de reconèixer, la via va per l’esquerra de l’esperó Badalona i entre dos arbres es veu tota la filera de parabolts. Quant a material vam fer servir 14 cintes, una baga, aliens (verd i vermell), camalots (nº1 i nº2) per els dos darrers llargs.
El 1r llarg (6a+) ens va semblar molt ben posat, és una placa tècnica molt ben assegurada, que si li haguéssin posat 6b, hagués colat.
El 2n llarg és un IV facilet que, cosa rara, està ben xapat i amb roca del tot excel·lent. Llarg curtet, segurament empalmable amb el L1.
En el 3r llarg, tenim la 1a sorpresa. Està marcat a la ressenya com un 6b+, però des de la reunió surten dues línies. Nosaltres vam anar per la de parabolts, que és la de la esquerra i que va per una fissura. És un llarg molt bonic, de canto, i ens va semblar V+, no 6b+!, clar que nosaltres vam fer la nova variant i la línia original (dreta) es veia més difícil.
El 4rt llarg, és de nou un V+, amb algun passet, però també molt divertit i de roca franca. La reunió està en una feixeta.
El 5è llarg marca 6b. Realment són només dos passos, xapats que es poden fer en Ae si es vol. Després ja arribes a una feixeta on es fa reunió. Tampoc és un 6b difícil.
El 6è llarg és el més difícil de la via tot i q no és obligat. És una placa tècnica i el crux és un pas de bloc bastant morfo i amb peus relliscosos (6b+/c) però que de nou es pot passar, fàcilment, amb l’ajuda d’un estrep. Després continua per una fissura a protegir (alien verd), una sabina i algun passet més a protegir. La reunió té només un parabolt i possibilitat de reforçar-la amb un camalot del nº2.
El 7è llarg és pur tràmit i amb roca dolenta, compte!. Nosaltres varem sortir tot recte, però és més fàcil anar una miqueta per la l’esquerra. Cal posar algun friend per protegir-lo. Aquí ja ens vam desencordar.
Per arribar al cim, cal grimpar per terreny fàcil uns metres fins trobar un mur, cap a la dreta uns 40m hi ha una petita canal que puja amb una petita trepada fins al cim.
Vam tenir la sort que el nom de la via va fer honor el dia que vam passar, en màniga curta i amb un preciós mar de núvols.

5 de desembre 2009

Tormenta de verano

Tormenta de verano (120m, 6c [6a+]), Agulla Solé i Masip, Montserrat

Material: 11 cintas, cuerda simple de 70m y casco.

Equipamiento: principalmente spits, también encontraremos algún clavo y un puente de roca en el último largo.
Orientación: Oeste. Sol a partir de las 14:30h. Nosotros pasamos un frío patagónico… ojo a los días de viento, porque el verdad es que bufa!!
La vía empieza sobre un pequeño zócalo a 2 metros del suelo. Cuerda fija atada al primer spit de la vía.

L1 (30m, 6b) [6 seguros]: los espits están donde tienen que estar (que no cerca!!), y a pesar de ser un largo especialmente difícil para ser 6b, hay que saber leer la roca para que el largo no se convierta en otro grado. Muy guapo!!. El último seguro aleja un pelín… L2 (35m, 6c) [11 seguros]: inicio fino hasta llegar a la fisura diagonal ascendente, con canto!. De aquí y ya con los brazos tocados, toca superar un pequeño desplomillo y placa final…. Buffff …. Tendremos que darlo todo para hacer el rotpunk =P.. largo super guapo de disfrute, pero que te deja fino, fino….. además de seco =D. L3 (20m, 6a+) [5 seguros]: en teoría es un largo de 55m, pero existe una reunión intermedia a unos 25m, nosotros paramos porque el viento era molesto y desde la reunión puedes ver al compi. Largo disfrutón de canto, mirar bien el recorrido, pues en algún momento los seguros no se ven… siempre con tendencia un poco a la derecha.
L4 (30m, V) [2 espits y un puente de roca]. Enlazar con el espit de la izquierda de la R y seguir por terreno de V unos metros y luego ya se tumba y se vuelve muy fácil. Montar reunión en la reunión de parabolts de la derecha. Desde donde rapelaremos.

Descenso: en rápel con cuerda simple de 70m por los rápeles de la vía “perros callejeros”. Línea de rápeles de parabolts y sin problemas en 4 rápeles al suelo.