jueves, 18 de agosto de 2011

Barra lliure, Aeri

Barra lliure, 6b/Ae, Paret de l’Aeri, Montserrat

La ressenya la podeu trobar a molts llocs, al llibre de l’Hita, al del Luichy i per internet. Aquí teniu la de caranorte.
De material només cal dur un munt de cintes (unes 25) i uns estreps.
La via va a l’esquerra de la Electric Ladyland i està equipada amb spits en algunes ocasions una mica mal col·locats i difícils de xapar. De fet la majoria de vegades els has de xapar fent entrar el mosquetó per sota i girant-lo pk sino queden alguns mosquetons que fan palanca.
En general estan una mica rovellats, hi ha molts mig sortits i que la xapa balla, però també a la part de dalt hi ha peces reposades. Tot i així hi ha tanta xapa (estan totes!) q ens va semblar una via molt segura. Les reunions com a mínim tenen 3 espits, però la majoria més. Només hi ha una reunió amb argolla així que si es us voleu baixar caldrà abandonar material.
És una via que no obliga gaire, de placa i d’anar fent. La roca és una mica regular en alguns trams.
Ens va costar una mica trobar l’inici de la via perquè no veiem les xapes. El primer llarg va a l’esquerra d’una gran balma, i després ja és anar seguint les xapes.

Inici de la via:
Els dos primers llargs estan graduats de 6b. Al nostre parer, el 2n llarg és més difícil que el primer, finet, finet, sobretot a l’inici. Vam pensar que un plus més no li aniria malament.

L2:Vam empalmar el L3 i L4, i vam arribar justets amb la corda de 60m. La roca en aquests llargs no és gaire bona, sobretot en el L4.
El L5, 6a+, és molt xulu, sense cap pas difícil de continuïtat.
Després ve un llarg d’Ae que va per un desplom vermellós i triangular. Només per aquest llarg, amb un ambient brutal, ja mereix la pena fer la via. Algunes assegurances estan una mica malmeses, però no en falta cap.

Des de la R6, el puntet d'abaix sóc jo! :) Arribant a la R6:

Boníssimes vistes de la famosa llastra de l'Electric Ladyland:

El 7è llarg comença amb Ae fins arribar a una gran sabina on ja deixes els estreps per anar en lliure. El darrer llarg és molt bo, de roca excel·lent i molt de canto, amb “patates” que et deixen un bon regust de la via.

Inici del L8, primers metres de la última tirada:
11-08-11

martes, 16 de agosto de 2011

Vía del coro, Turbón



Vía del coro, 7b+ (6b+ oblig.), 155m, Peñaroya – Turbón


Via, viot, esportiu de roca punxosa on predomina l’escalada tècnica, de placa sobre gotetes d’aigua, diuen com el Verdón...
Mai no havia estat al Turbón, i em va encantar, x la companyia, pk vam estar sols i per la roca que és una xulada. Hi tornaré!!!.
Vam anar amb 12 cintes (algunes més si es vol empalmar algun llarg), sense guindola (tampoc no cal!) i amb corda doble pk vam llegir que en 2 ràpels es baixava.
Mira q em vaig mirar la ressenya per saber quin llarg no volia fer, xo amb tant poca memòria que ens vam deixar la ressenya al cotxe i no ens enrecordàvem del grau dels llargs... aiiiii... al final però casi millor! :)
El primer llarg de IV el vam fer sense corda, fins arribar a una gran sabina on no hi ha reunió.
El 2n llarg , el 1r nostre, és una placa de 6c amb roca una mica regular, i pel meu gust el llarg més lletjot de tota la via, a més les assegurances allunyen una mica. La segona meitat del llarg és més fàcil (6b) però amb roca encara per netejar en alguns trams, així que millor anar picant i mirant bé. El 3r llarg (6c) és molt guapo, és fa curt i és curt de fet!, i és el tram de més canto de tota la via, això sí, força vertical. El 4rt llarg (7b+), comença amb una diagonal a l’esquerra i només cal anar seguint les xapes, q per sort estan força a la vora.
A la R3:

Arribant a la R4:

Els passos més difícils estan passada la diagonal, quan la via agafa la vertical i són de nyapes. No és gens obligat.
Nosaltres vam empalmar els dos següents llargs, el 6c i el 7a. El 5è llarg de 6c també és força tècnic i mantingut. Comença per un diedret cec que és on hi ha els passos més difícils, també molt bonic. El darrer llarg de 7a, és el més obligat de tots (6b+). Ja passada la meitat de la tirada hi ha un pas de regleta, q per cert em va semblar que era un pas per llarg, una mica morfo. La via a més no estava gens marcada, i cal anar piano piano, anticipar-te i mirar força pk és un llarg sinuós, no gaire evident, i a més com el vam empalmat amb el llarg anterior, els avantbraços s’inflen q no vegis. A més des de que surts de la reunió fins que arribes a la darrera la dificultat no afluixa. Al lloro amb no confiar-se que et pots endur un bon vol per xapar la reu. De fet, em vaig penjar a la darrera xapa, jooooo!, i això q anava de segona!. El meu compi però va encadenar tot menys algun pas del 7b+! un bou! :)
A l’hora de rapel·lar, el segon ràpel ens va deixar en la sabina de la R1, així que amb mandra de destrepar de nou el IV, vaig preferir fer un 3r miniràpel.
La ressenya, com sempre molt bona la del
Luichy.

Les fotos, són les del mòbil, des d'aquell dia que no trobo la càmara, no sé si me la vaig deixar a peu de via....


8-8-11





Entradas más recientes Entradas antiguas Página principal