19 de juliol de 2009
Ahir ens vam trobar 6 persones a Can Massana. Vam acabar fent, una cordada de dos i una altre de tres, ja que un de nosaltres va quedar-se llegint i prenent el sol, nosaltres vam compartir corda amb el Juan.
Per arribar a peu de via, cal seguir un caminet a la dreta amb una fita, abans del pas de les portelles. El camí cap al final desapareix, i vam pujar per on vam poder, fent una breu trepada que ens va deixar a sobre la cova on comença la via.La via està reequipada amb parabolts. Amb 8 cintes express, una xapa recuperable i estreps, opcional un C2 per el últim llarg (prescindible), es pot fer perfectament. Reunions amb argolla. Orientació oest.
És una via de tall clàssic, i tot i que se'm va fer molt curta, és totalment recomanable, sobretot per la xemeneia del 2n llarg (llastra visible), més pròpia de l'espeleo q de l'escalada, mai cap dels 5 escaladors q anavem, havíem escalat res semblant.
El primer llarg comença amb un A1 de fissura equipada amb parabolts (si tens les cintes posades passes en A0). Els companys ho van intentar en lliure, però no els hi va sortir. Només hi ha un pas d'un cordino, i després quan xapes el burí, vas en lliure fàcil (IV+/V) fins la reu.
Escalant el primer llarg
El 2n llarg, és el més bonic i curiós de la via. 45m de xemeneia horitzontal de II+/IV- amb cap assegurança. Dit així sona que és un llarg per patir, xo tot el contrari, no és gens expo. Sembla més difícil que el que realment és. Al principi és molt estreta, així que les bambes i la motxilla millor dur-la entre les cames, xo això bàsicament depèn de la traça i el tamany de la persona. Per gaudir del llarg, es millor no portar motxilla !!
El 2n llarg, és el més bonic i curiós de la via. 45m de xemeneia horitzontal de II+/IV- amb cap assegurança. Dit així sona que és un llarg per patir, xo tot el contrari, no és gens expo. Sembla més difícil que el que realment és. Al principi és molt estreta, així que les bambes i la motxilla millor dur-la entre les cames, xo això bàsicament depèn de la traça i el tamany de la persona. Per gaudir del llarg, es millor no portar motxilla !!Maneres de començar la xemeneia:
Jo empotrada 
El Juan per fora
El Dani amb motxilla i tot, va passar caminant. :O, la resta, vam passar més amunt, sense arribar a empotrar-nos entre les dues llastres. Un cop dins de la xemeneia hi ha estones, que t'arrossegues com un cuc, i ja al final es torna a posar molt estreta. Malgrat tot, arribats a la reu que es fa a l'arbre, tots vam coincidir que aquest llarg és molt divertit i original.
Maneres d'acabar la xemeneia.
Per fora:
El Dani caminant:
I el Juan empotrat: 
El tercer llarg, s'inicia amb un petit tram de IV, assegurat amb un cap de burí amb on cal posar una xapa recuperable.
El Juan a l'inici del tercer llarg
Després segueix un petit desplomet de 6b amb les xapes molt juntes (es pot fer en A0) i acaba fàcil fins arribar a la còmoda reunió.
El darrer llarg també és d'un sol pas de bloc de 6b/+, amb una xapa. A la dreta tens una fissura on pots col·locar el camalot del 2 (prescindible) i després IV fins el cim, on les vistes són precioses.
Per baixar un curt ràpel per la cara est. Un cop a terra, anar cap a l'esquerra i de seguida estem al pas de les portelles.
Després segueix un petit desplomet de 6b amb les xapes molt juntes (es pot fer en A0) i acaba fàcil fins arribar a la còmoda reunió.El darrer llarg també és d'un sol pas de bloc de 6b/+, amb una xapa. A la dreta tens una fissura on pots col·locar el camalot del 2 (prescindible) i després IV fins el cim, on les vistes són precioses.
Per baixar un curt ràpel per la cara est. Un cop a terra, anar cap a l'esquerra i de seguida estem al pas de les portelles. 
.JPG)
1 comentario:
naucil veliko
Publicar un comentario