El cap de setmana passat vam anar a escalar la Punsola. Tant el Dani com jo ja l’havíem escalat vàries vegades, però vam repetir, perquè el que realment és important no és el què, sinó amb qui. Vam anar a escalar amb el nostre amic Sergio, ell mai no havia pujat el Cavall, i fer-ho per la Punsola, era un dels seus somnis. Dit i fet, i allà que vam anar tots tres. Al final el que importa sovint no és l’activitat que fem, ni l’esforç, ni la satisfacció de la superació, ni res d’això, sinó amb qui compartim activitat. Una cordada sincronitzada i amb una unió d’amistat més enllà de la roca és essencial, i compartir el que més m’agrada que és escalar, amb els meus amics i família, és tant o més important com l’activitat en si mateixa. També per això em sento afortunada per compatir fanatime amb el meu company de corda i de vida, el Dani. Vies xulíssimes amb companys amb els que no m’avenia, han resultat una mala experiència, en canvi, compartir corda amb amics, en aquest cas el Sergio, uneix ja que és una il·lusió compartida.
Felicitats Sergio, per la via i pel teu aniversari!.
jueves, 16 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Quin regal més bonic! :-)))
Quin regal més bonic! :-)))
si l'escalada ens fa gaudir tant..quan és compartida amb bons amics ja és un bon tros de felicitat que ens enduem!
A les fotos queda ben reflectit!
Records..
Muchísimas gracias, que bonito!!!
Os quiero guapos.
M'agrada molt la teva piada, està molt bé fer 8a o 9a, però poder compartir és fantàstic.
Salut
Completament d'acord Lai!
Amb bons companys de corda es pot gaudir i asaborir molt una via, sigui la que sigui.
Gracies per compartir aquestes sensacions tan maques.
Sergiooo...muchas felicidades campeón!!!!
escalar amb un bon somriure és un regal preciós de la i per la vida!
Pero Sergio no estaba en Montanejos????
Publicar un comentario