martes, 16 de diciembre de 2008

El somni de quimfer, Vilanova de Meià

El somni de Quimfer, 6b+, 6a oblig., 160m, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.

7 de desembre de 2008

Via equipada amb 53 parabolts. Cal dur 15 cintes + reunió.
L1, 6a, 45m. Comença amb alguns passos fins, que són els de 6a, però amb les xapes molt juntes (no és obligat). Després d’algun pas més una mica fi, la resta és un mur força vertical amb molt bon canto (tendència a l’esquerra).
A la R1L2, 6a+, 35m. La R1 es fa justament a sota d’una panxeta. El llarg comença amb una petita travessa a l’esquerra per sota el sostre i després de nou, ve un mur amb canto molt bo, típic de Vilanova, amb algun passet, però en definitiva, és un llarg benèvol, per gaudir molt, és pura continuïtat.
L3, 6b+, 40m. Aquest és el llarg clau. Comença amb un bombet, que si es fa per l’esquerra del parabolt surt bé, després ve una placa de continuïtat, al final de la placa ens trobem amb algun pas de presa petita, molt bonic per cert.

El Dani a la sortida del tercer llarg Una cordada a la veïna, Passatgers del ventUn cop aquí, ja em pensava que havia acabat amb el 6b+ ja que hi ha un petit tram menys vertical i després una panxeta. En aquesta panxeta xapada amb un parabolt, hi ha premi :-))) . Només queda aquest pas per arribar a la reunió, però tela amb el pas. Jo no ho puc dir-ho pk vaig fer un A0, però el Dani que va encadenar, diu que és un pas de bloc de 6c. No sé, potser la cotació del llarg es va fer sense comptar amb aquest pas, no ho sé. En tot cas, és la sorpresa del llarg. Tot i així un llarg preciós.
L4, V+, 40m. Aquest és també un llarg que no té desperdici. A diferència del que sol passar amb els darrers llargs, aquest té una roca perfectament compacte, amb uns cantos horitzontals en els què cap mitja mà. És un llarg de pura continuïtat sense cap pas difícil. Només en els darrers metres, com és d’esperar, has de mirar una mica la roca, però ja és a la sortida.
En resum, aquesta és una via esportiva per gaudir sense passar por, ràpida. Nosaltres vam anar amb corda simple, tot i que per rapel·lar-la cal corda doble o corda de 80m. Tots els llargs són boníssims. A més, a diferència d’altres vies de la Roca dels Arcs, no està polida. A part de ser una via excel·lent, vam gaudir d'un dia magnífic, sense gens de fred i sol, així q en arribar al cim, vam anar a acabar el dia a la Roca Alta. :-))

11 comentarios:

Txomo dijo...

Ei!

jo la vaig fer el dia 7... feia mil que no feia via llarga, vam trigar la vida. El principi del L1 de segon ho vaig passar fatal xD em va pillar massa fred em sembla, a la 3a xapa ja anava inflat xDD

El L2 al principi està podridot :S

El principi del L3... té una apretadeta, però si ets alt i guapu com jo, arribes al canto xDD

El final del L3... vaig ficar un pedal i cap a dalt... des de sota no es veuen els cantos que has d'agafar i només tocava merdetes... no és plan de jugar-se na fava allà... la reunió a sota de la panxa no haguès estat malament.

i el L4 si, al final s'ha d'anar amb compte...

què vareu baixar, per l'esquerra, no? Nosaltres no ho teniem massa clar i vam anar una mica a l'aventura.

Desprès pel cami de tornada em vaig clavar una nata i gairebé baixo fins abaix del contrafort xD el que no em passi a mi...

Salutacions :D

soneman dijo...

Pareja... ¡habéis vuelto a las andadas (verticales, claro)! ¡Pedazo de vía guapa.... ¿eh?!
Recuerdo que cuando se abrió fue criticada porque "pisaba" a una clásica, la "Montse Pueyo".... no sé cómo han quedado las cosas, pero el Somni se hace mucho...
Enhorabuena y força al tendó!
Carlos

Lai dijo...

Txomo! estavem a la segona R quan us vam veure arribar, amb la Vanessa i el David. Quan vam arribar al cim vam anar a la porno, i ja de tornada vam veure que encara estaveu a la R3. :-O I el pelut, vinga xisclar, x cert!
Dsp vam anar al Cirera, amb la Raquel, Llorenç i cia.
Ja vaig veure q vau trigar. Pensàvem que potser havíeu tingut algun problema.
I no em puc creure que la Vanessa encara no sàpiga baixar de la roca del arcs!!jejiijaaa Fa ja un any i mig va anar amb el julio a la lleida i nosaltres vam anar al clan de los chamanes. Es va posar a plovisquejar... el cas es q van baixar com per la baixada com si féssis la Necro, q és molt menys còmode. Vosaltres tmb?. El descens és cap a l'esquerra, t'ajudes en un petit desnivell amb un arbre...vamos, camí trepitjat i fitat. Aixxx! m'alegro moltíssim que estiguis ja en plena forma!!!

susi dijo...

com us ho passeu campions!!!!! espero compartir algun dia d'escalada amb vosaltres.

un petonas bonica!!!

Txomo dijo...

Si, el Pelut vinga a fer la serenata, que sembla que l'estiguin matant... i mires cap avall i el veus que mou la cua... putu gos xD

Nah... no va passar res... nomès que feiem vida contemplativa a les Rs i que jo em vaig parar un parell de vegades al L3 perque se'm baixessin les butifarres...

Lo de la forma... em fa mal l'espatlla però nem fent algo... tb hauria de fer exercicis per arreglar-m'ho i tornar al fisio, però sóc un mandrós, aixi que tampoc em deixeu que plori molt xD

Salut!

Atori dijo...

Txomo: =O flipo neeeeng. Una caidita de roma por ahí no mola nada de nada. La vía es guapa, pero supongo que debes ir fino de brazos si no quieres morir en el intento. =D... animo con tu recuperación!!

Soneman: Estamos calentando brazos para acabar y empezar el año haciendo lo que más nos gusta (ESCALAAAAR), y que mejor método que recuperar el espíritu de las tapias.... todavía entramos con un poco de mieditis.. pero poco a poco lo estamos superando y vamos por el buen camino. Todo a su tiempo, pero las tapias empiezan a llamarnos y nosotros empezamos a contestarlas =D. Es cierto que la vía "pisa" a la Montse Pueyo, pero la verdad es que la Montse, me parece que no es de las clásicas que se repitan muy a menudo =S por lo que está un poco herbosa. Además, las placas de la Somni son estupendas y muy bien conseguidas, una excelente escalada de buen canto y bien asegurada.

Susi: estas formalmente invitada a formar parte de una escalada con la cordada màgica =D jajaja, no en serio, sería un placer...

Laia: sica estás mu fuerte y punto pelotilla !!

abrazos a todos

makoki dijo...

Hala, que sois más frikis que donde los hacen: "equipada con 53 paraboles..."
Ya me imagino: "cariño, apunta, me salen 14 paraboles en este largo..."
"Sí mi amol, a mí tambien. Luego los sumamos todos, a ver cuantos salen..."

Cambiando de tercio. A ver si nos vemos estas fiestas (vosotros que tenéis...)

Besosss

Lai dijo...

Txomo no siguis gos i cuida't home!!!
Carlos, ya, sí que pisa un pokito al Montse Pueyo, pero oye, q a mi me encantó la vía.
Susi, et dic el mateix q el Dani, quan vulguis trepem plegats!! :-)) jo encantada!! i si vols fins i tot podem fer canvi de parelles, i tu i jo escalem juntes!. Que et sembla?
Makoki, ya ves, uufff a la que me descontaba, ale a detrepar para seguir contando, un stréssss!!! :-PP jjeej lo de los parabolts no lo digo yo, lo dice la guía! :-P
Sobre lo de vernos, te llamo hoy y te cuento! besito y esoo! :-DDD

Mingo dijo...

Malgrat el fred i el mal temps no pareu, volia fer un comentari de les escalades que vau fer per Sant Llorenç, però ja n'heu fet un altra.
Felicitats i que no decaigui el fanatisme.

Llorenç dijo...

Bones!!!! per fi la piada!!! ja era hora!! també li tinc ganes a aquesta...segur que hi patiriem, però si es 6a obligat..i a Vilanova de Meia....no ha de ser fàcil!!


felicitats fieres!!!

Atori dijo...

Makoki: hay 53 paraboles en la vía..... y además: 1289 fisuras verticales, 258 bidedos, 365 tridedos romos, 231 tridedos planos y unas cuantas estdísticas más que no voy a decirte, no sea que digas que te "flaseo" la vía.... ale!! =D

Mingo: gracias por lo de fanáticos, la verdad es que ya tenemos el gusanillo de la via larg....

Llorenç: no me llores tanto que vosotros si que soys unos maquis.... esta vía os la merendais con papas cuando vosotros queráis. En serio, no es 6a obligado difícil, es más bien "hacible", y de veras que no se pasa miedo.

Saludos