La ressenya la podeu trobar a molts llocs, al llibre de l’Hita, al del Luichy i per internet. Aquí teniu la de caranorte.
De material només cal dur un munt de cintes (unes 25) i uns estreps.
La via va a l’esquerra de la Electric Ladyland i està equipada amb spits en algunes ocasions una mica mal col·locats i difícils de xapar. De fet la majoria de vegades els has de xapar fent entrar el mosquetó per sota i girant-lo pk sino queden alguns mosquetons que fan palanca.
En general estan una mica rovellats, hi ha molts mig sortits i que la xapa balla, però també a la part de dalt hi ha peces reposades. Tot i així hi ha tanta xapa (estan totes!) q ens va semblar una via molt segura. Les reunions com a mínim tenen 3 espits, però la majoria més. Només hi ha una reunió amb argolla així que si es us voleu baixar caldrà abandonar material.
És una via que no obliga gaire, de placa i d’anar fent. La roca és una mica regular en alguns trams.
Ens va costar una mica trobar l’inici de la via perquè no veiem les xapes. El primer llarg va a l’esquerra d’una gran balma, i després ja és anar seguint les xapes.
Inici de la via:
Els dos primers llargs estan graduats de 6b. Al nostre parer, el 2n llarg és més difícil que el primer, finet, finet, sobretot a l’inici. Vam pensar que un plus més no li aniria malament. 
Vam empalmar el L3 i L4, i vam arribar justets amb la corda de 60m. La roca en aquests llargs no és gaire bona, sobretot en el L4.
El darrer llarg és molt bo, de roca excel·lent i molt de canto, amb “patates” que et deixen un bon regust de la via.
El 3r llarg (6c) és molt guapo, és fa curt i és curt de fet!, i és el tram de més canto de tota la via, això sí, força vertical. 
El 4rt llarg (7b+), comença amb una diagonal a l’esquerra i només cal anar seguint les xapes, q per sort estan força a la vora.
Arribant a la R4:
El darrer llarg de 7a, és el més obligat de tots (6b+). Ja passada la meitat de la tirada hi ha un pas de regleta, q per cert em va semblar que era un pas per llarg, una mica morfo. 
La via a més no estava gens marcada, i cal anar piano piano, anticipar-te i mirar força pk és un llarg sinuós, no gaire evident, i a més com el vam empalmat amb el llarg anterior, els avantbraços s’inflen q no vegis. A més des de que surts de la reunió fins que arribes a la darrera la dificultat no afluixa. Al lloro amb no confiar-se que et pots endur un bon vol per xapar la reu. De fet, em vaig penjar a la darrera xapa, jooooo!, i això q anava de segona!. El meu compi però va encadenar tot menys algun pas del 7b+! un bou! :)
.JPG)
