Papisuca, 7a (6a+ oblig.), 185m, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià
Via equipada amb parabolts que transcorre a la dreta de Passatgers del vent. Portar 11 cintes (15 si volem empalmar el 6c amb la variant de 6a). Totes les reunions tenen argolles.
L1+ L2. El primer llarg (segons la resse) és un IV de 15m que es veia trencadet, o bé una variant més recte de 6a, que empalma amb el 2n llarg (6c). Nosaltres vam fer la variant, resultant un llarg de 50m. La primera part de 6a, molt bonica, és el tram de la via (amb excepció dels primers metres del 7a) on les assegurances estan més a prop, no hi ha reunió intermitja, per tant si es vol evitar el IV obligatòriament s’hauran d’empalmar els 2 llargs, primer tram extra guapo amb roca punxosa .
Inici de la via, just al xapar la primera xapa
El tram de 6c ens va deixar ben torrats, ens va semblar difícil. La dificultat comença en un tram de presa petita i roca vermellosa, un xic polida, tot i que la roca en general és adherent i punxosa. Després cal superar algun tram una mica desplomat i algun pas llarg. Vigileu amb la palanca i posició d’alguna xapa a desmà.El 3r llarg (el nostre 2n), es un 6b de 30m. Comença amb tendència a l’esquerra amb una petita travessa fàcil.
Inici del llarg de 6b
Després s’arriba a un sostret que es supera amb presa petita, just quan fas la remada que creus que ja has fet el pas, ve un pas totalment morfològic (molt llarg), fins arribar a un canto, si l’agafes bé, sinó, és fàcil caure. La resta del llarg és anar fent, les xapes allunyen un xic però no és difícil.
La via va amb tendència a la dreta, tot seguint els parabolts. Nosaltres vam parar a la reu de passatgers del vent (3 spits amb cadena), aquesta queda a la vertical i és més fàcil assegurar al segon. La reu de la via està més a la dreta on fàcilment ens vam traslladar caminant per la feixeta sota el bombo.
Després s’arriba a un sostret que es supera amb presa petita, just quan fas la remada que creus que ja has fet el pas, ve un pas totalment morfològic (molt llarg), fins arribar a un canto, si l’agafes bé, sinó, és fàcil caure. La resta del llarg és anar fent, les xapes allunyen un xic però no és difícil.La via va amb tendència a la dreta, tot seguint els parabolts. Nosaltres vam parar a la reu de passatgers del vent (3 spits amb cadena), aquesta queda a la vertical i és més fàcil assegurar al segon. La reu de la via està més a la dreta on fàcilment ens vam traslladar caminant per la feixeta sota el bombo.
El desplomarro de Passatgers.
El 4rt llarg és un 7a de 15m. Bé, no sé si és 7a pk no vaig tocar roca. És una panxa de canto ínfim (semblant a la de Passatgers del vent) i amb molt desplom. Són 4 passos gens obligats i de cop ja no es pot tirar de cintes i s’ha d’escalar una breu travessa a l’esquerra però amb canto i ambient.
5è llarg, 6a+, 20m. El llarg és molt xulo, però ja torrats va ser bastant agònic. Comença amb uns passos mols guapos de canto, remadetes (sense ser difícil) i de cop i volta ens ve de nou una placa amb preses contades que ens va tornar a deixar trinxats =S. La resta és anar fent, placa vertical amb bon canto i les assegurances justes per no passar por...
6è llarg, 6a+, de 30m. Des de la reu, no es veia ni una sola xapa, però si et fixes be, just a la vertical una mica a la dreta es veu una xapa a un bombo. Mirant el llibre la via ens feia l’efecte que havia d’anar cap a l’esquerra, però no, s’ha d’anar amb tendència a la dreta. Ull, no es veuen les xapes, així que compte!!. Hi ha un pas tonto abans d’una panxeta, i després el pas al sortir del desplom. La resta es anar fent amb carinyo sense ser difícil.
7è llarg, V, 35m. És un llarg senzill i amb bona roca, però les assegurances allunyen bastant. Compte amb algun tram on la roca no és del tot fiable.
En general ens ha semblat una via difícil, no sé si pk anàvem cansats o perquè es va tapar el sol i el vent era fred o pk no teníem el dia o per tot una mica; el cas és que ens vam arrastrar una mica. És una via de parabolts, però amb passos obligats, i les assegurances no estant a prop. A més, ens vam trobar que sovint no s’ha d’escalar per on van les xapes. Tot i això, es una via maca de fer.
El 4rt llarg és un 7a de 15m. Bé, no sé si és 7a pk no vaig tocar roca. És una panxa de canto ínfim (semblant a la de Passatgers del vent) i amb molt desplom. Són 4 passos gens obligats i de cop ja no es pot tirar de cintes i s’ha d’escalar una breu travessa a l’esquerra però amb canto i ambient.5è llarg, 6a+, 20m. El llarg és molt xulo, però ja torrats va ser bastant agònic. Comença amb uns passos mols guapos de canto, remadetes (sense ser difícil) i de cop i volta ens ve de nou una placa amb preses contades que ens va tornar a deixar trinxats =S. La resta és anar fent, placa vertical amb bon canto i les assegurances justes per no passar por...
6è llarg, 6a+, de 30m. Des de la reu, no es veia ni una sola xapa, però si et fixes be, just a la vertical una mica a la dreta es veu una xapa a un bombo. Mirant el llibre la via ens feia l’efecte que havia d’anar cap a l’esquerra, però no, s’ha d’anar amb tendència a la dreta. Ull, no es veuen les xapes, així que compte!!. Hi ha un pas tonto abans d’una panxeta, i després el pas al sortir del desplom. La resta es anar fent amb carinyo sense ser difícil.
7è llarg, V, 35m. És un llarg senzill i amb bona roca, però les assegurances allunyen bastant. Compte amb algun tram on la roca no és del tot fiable.
En general ens ha semblat una via difícil, no sé si pk anàvem cansats o perquè es va tapar el sol i el vent era fred o pk no teníem el dia o per tot una mica; el cas és que ens vam arrastrar una mica. És una via de parabolts, però amb passos obligats, i les assegurances no estant a prop. A més, ens vam trobar que sovint no s’ha d’escalar per on van les xapes. Tot i això, es una via maca de fer.
20 de febrer de 2010
L1, 30m, V. 3 burilets, feixeta i un resalt on hi ha un espàrrec allà on abans hi havia una xapa, o es fa a pèl (és fàcil xo no caiguis) o es pot xapar un parabolt de la via de la dreta fent una “S”.
L3, 25m, 6a. Llarg mega xapat amb burins (menys la 1a i darrera assegurança que és un parabolt). És un llarg xulíssim, bastant vertical i continuo quant a dificultat. Comença per un diedret, segueix per una placa amb canto, i finalment ja ajeu. 
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.
L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura.
Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.
És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 
És la via de més a l’esquerra, i comences on està la llosa. Xapades les primeres assegurances, la via es bifurca cap a la dreta, cap a la via normal, xo per fer la Songoku-Krilin hem de seguir la línia de l’esquerra. Aquest és l’únic moment on es pot tenir dubte. El 1r llarg és un V/+, preciós, llarg i continuo, amb les assegurances una mica amb alegria.
El 2n llarg, 6b, comença dur. Les dificultats estan en els tres primers seguros, de fet, cal anar amb compte al xapar la 1a, pk hi ha un pas de nyapes bastant difícil i si caus tens factor 2. Vam veure una mica de crosta de diferent color com si s’hagués petat algun canto, podria ser, ho vam trobar difícil. Després segueix, tècnic en placa i a la meitat ja afluixa tot i que supera un sostret. 
El tercer llarg, 6b, és completament diferent a l’anterior. La roca canvia de color i es torna vermellosa i es passa de la placa tècnica al desplom amb canto. Cal superar dos sostres, el darrer té un pas llarg, d’una invertida a un canto amb esquerra al què jo no vaig arribar i això en mig d’un bon desplom.
La ressenya que ens ha semblat millor és la de 
Comences seguint uns parabolts i a l’alçada d’una sabina (al tanto que la xapa queda una mica camuflada per la sabina) ja comença a flanquejar a l’esquerra per una fissura bona de mans però amb els peus algun cop més petits.
Des de la R, vista del 2n
Vista del 2n a la R
El 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
Para alcanzar el segundo largo, debemos andar por la feixa hasta, en nuestro caso, localizar una J.D. pintada en la pared “a fuego”. 
El segundo largo lo hacemos por la “Jack Daniels” 6a+, empieza por una placa donde el seguro está bastante alto (parabolt), pero se hace bien, le sigue un tramo de placa y empalma con un sistema de fisuras algo extrañas aseguradas con clavos, bufffff, hay que sudar para hacer el rotpunk, es cabroncete!! Llevar algun alien, se puede reforzar los puntos de seguro. =D Esta vía la ha "
El quinto empieza con pasos de romos pero se hace bien, luego un tramo desplomado con canto que hará nuestras delicias… mmmm…. Se puede definir con dos palabras: ES-PECTACULAR. =P
El postre lo tenemos en el último largo, un paso raro para salir de la reu y por terreno fácil nos situamos debajo de un sistema de fisura/bavaresa espatarrante, semiasegurado (bastante bien la verdad), donde sólo tendremos que poner lgún alien y/o camalot pequeño. La verdad es que el largo TE PONE, nunca mejor dicho. 
Descenso: Se hace rapelando desde un sistema de rápeles situado a unos 15m a la derecha de la reunión. Podemos ver la instalación y el camino a seguir. Sin problemas, en 3 rápeles llegamos a la feixa de los Valencianos (R1 de la vía), donde seguimos caminando hacia la izquierda hasta encontrar de nuevo un sistema de rápel… de este punto un rápel nos deja en el suelo. 
Resumen, una buena vía con aproximación corta, asegurada con paraboles y sin complicaciones, ideal para esos días raros que no sabes si lloverá o no!!. Y lo mejor, compartir cuerda, después de tanto tiempo con Makoki.
Llegando a la R1
El 2º largo va enlazando fisuras de dedos. Es una escalada técnica, sobre excelente roca (caliza) y de carácter deportivo. 
El L3, tiene un tramo común con la vía Eiger (espits). Después la vía se bifurca, la Eiger va hacia el diedro perfecto de la izquierda, y la Historia interminable va todo recto (parabolts). La R3 es colgada y la única con 2 spits y un puente de roca. 
El 4º largo es el crux de la vía. Es una fisura totalmente mantenida (6b+) de roca rojiza, que en su inicio está un poco pulida, y q es totalmente vertical e incluso a ratos desploma, escalada atlética q no da tregua. Al loro al entrar a la reu, que hay un paso tonto. 
También se puede ver la buena pinta del diedro de la Eiger (también chapado).
El 5º largo es corto, se pueden empalmar los dos últimos largos de hecho, aunque no lo recomendamos. En rockfax le dan V, pero no nos lo pareció para nada.
Descenso: se baja andando. Desde la cima ir hacia la derecha siguiendo los hitos, q conducen a un collado para después ir a pie de pared. Atención con no bajar demasiado. 
Hasta el pie de pared, unos 15 minutos, cómodos. Tmb se puede bajar rapelando (3 x 45m) x una instalación montada en la pared. Si se quiere rapelar la vía, tocará abandonar material.
.JPG)
