Margalef

Hola,

La idea del pont de la Castanyada, era anar a Vilanova a fer artifo. Anar, vam anar, però la meteo al final va poder amb les nostres ganes i vam acabar on teníem els amics i on feia bo: a Margalef.
En els darrers anys, només hi havíem estat un cop, i ens vam prometre no tornar, per la massificació bàsicament, i també perquè l’esportiva no ens acabava de motivar del tot. I mira..., dit i fet, hem passat els darrers 3 caps de setmana allà. :)))

Hem fet molta vida social, compartint corda i cerveses amb amics que feia temps que no coincidíem i ja en teníem ganes: el Sergio, el Mauri, el Guillem, la Noe, l’Andrea, la Cande, el Julio, la Núria, etc... També amb altres colegues com l’Ivan, el Santi, el Franela, el Juanjo, la Sara i el Pancho,... A més, casualment també ens hem trobat amb companys, amics i coneguts que feia mil q no veiem: el David, el Vicenç, el Xavi, la Gemma i mitja Foixarda... Us comento una mica els sectors on hem escalat i les millors i pijors vies que hem tastat.
Cingle de les Solanes. És un bon lloc d’hivern per escalfar a continuació de les Espadelles, però no tant massificat. Vam fer 5 vies, la millor sens dubte: Gest d’innocència, 6b+, que comença amb una xorrera que amb una mica d’imaginació sembla una guitarra.
Racó de les Espadelles. Al final del sector no us perdeu les darreres vies: Amb pal no dóna pal, 7b, Franja de ponent, 7a i Que passa neng, 7a.
La pitjor via del dia i del finde: Punto de gravedad 0, 6b+, concentrat en un xapa, amb una pas de bloc molt xungu per començar. No em va semblar el grau que li posen.
Camí de l’ermita. Sublim, un viot (llegiu-ho pronunciant: "vaiot"): Flors i violes, 6b+, una via de 35m, que té de tot: placa, diedre, fissura, desplomillu... un 10!. I també: Cagate kid, 7a, de pura conti, festival del canto.

El Santi, escalfant a un 6a:

D’aquest sector ja hem tatxat totes les vies, només ens falta la via nova de la dreta de tot, que és un 7b.

El Franela a Flors i violes:

Jo mateixa a la mateixa via:

I el Juanjo al 6c de la dreta de Flors i violes:

Can Torxa. De nou un sector que amb aquesta visita ja hem liquidat i fet totes les vies. De nou, cal destacar la via Delicatessen, 6c, fi i psicològic que us recomano del tot. :) Sens dubte una via que no us deixarà indiferents, segur!. També molt bona, la via Chachi qui chapi, 7a, de canto, una mica gorilera i que comença a estar pulideta. M’han comentat que si un cop al desplom final de la via, s’agafa un canto a l’esquerra on hi ha el tronc de la figuera, és 6c+... ni idea.
Can si fa o no fot. Boníssima si t’agraden els diedres, la via Txana, 6c, que va per un diedre de llibre de roca a estones roja. També 5*, Catacrac, 7a+. De nou, un vaiot!!. El sector ens va encantar. Vam escalar sols, i ja comences amb pati!!. Això sí, no és apta per canalla i gossos.
Després també vam anar als sectors Reagge i Chorreras. Aquest últim com a mínim és curiós pq la roca no és conglomerat, sinó que és calcari i té petits degotalls, com el nom indica. Com tot no pot ser, les vies per contra són curtes.
Culample. Sector que deu estar de moda, estava a petar. Les vies però ho valen, ens van agradar totes. Són vies llargues (corda de 70 indispensable!). Les millors, per escollir algunes: Fanàtic, 7a+, Más vale ser freky que maricón de playa, 6c, de diedre (m’encanten els diedres!!) i Eco-jessi, 7b, que ressegueix un esperonet.

Vam anar a conèixer el nous sectors Can Regino i Can dit gros. El primer, té graus de tot, són vies llarguetes, ben xapades, però amb les entrades força trencades. El 2n sector, ens va encantar. Els vaiots de dia: Indian holidays, 7a, amb aire entre xapes, plaquero i que recorda més a Montserrat que a Margalef. Via amb personaliat i molt més xunga que la seva veïna. Boníssima!!. Em va fer suar de valent!!.

I la fanàtica via q monta el Franela: Joguina sexual, 7c+. Un nom ideal, per cert!. J Té una entrada de bombo amb una seqüència de presa petita, q tela. En aquesta foto, el Dani, comença a tastar la Joguina:La van lluitar tots, però el Juanjo i el Dani, per un pèl que no se l’enduen al 2n pegue!!. Quins bows!.

El Juanjo a la Joguina sexual:
Cabernet. A part de la polseguera del sector, i l’ incomoditat de l’inici de moltes de les vies, és molt bon sector, però millor no anar si fa vent. De nou, corda de 70 i millor si la tenim de 80m. No us perdeu les vies: Mega pubis, 6c+, de nou un diedre (ja he dit que m'encanten els diedres?), que acaba en una placa de super canto. Gresca, 7b+ llarguíssim, que el Dani s’emporta a vista. Mar de Fons, 7b, bloquero i xunguíssim que el Dani de nou, s’emporta a vista. L’Ivan, també se’n du Mar de fons, 7b, cap a casa, després d’un darrer pegue d’infart. Ehehehe! Enhorabona!!.

I per últim el Santi, fent el darrer pegue del dia a la mateixa via:

Califato coach, 7b, llarguíssim també, de conti en desplom.
La via que menys ens va agradar: Eixirigall, 7a amb un pas de bloc a la meitat on s’ha de tibar en tríceps d’un bidit que talla.

Resumint, ens ho hem passat de puta mare (bé, per això hem repetit tres caps de setmana!) tant escalant com amb els amics. A més a més hem tibat de valent: hem escalat una mica més de 50 vies en aquests dies, i el 90% a vista, i el Dani s’ha encadenat 2, 7b’s a vista i un 7b+ també a vista, ha provat un 7c+, que casi li surt a la segona, i jo he encadenat set 7a’s (5 d’ells a vista) i per primer cop he provat també alguna via de més grau.
Aquests dies, a part d’esportiva també li traurem la pols al crashpad, però això no vol dir que pensem abandonar els friends, eh?.
That's all folks!!

El Cràpula, 6b+/A2, 365m, Amanita, Terradets

El Cràpula, 6b+/A2, 365m, Amanita, Terradets

D’aquesta via es troben vàries versions en quant a dificultat i material a dur, segons es miri la ressenya al llibre de Terradets o a ressenya.net, i quant a piades, tres quarts del mateix. Des de piades on deia que calia dur algun pitó, falca i recomanaven una antena, a piades on la decoten.
Com d’això van els blogs, de dir cadascú la seva, aquí va la nostre.
És tracta d’una via que només té 2 xapes, un espit al 3r llarg i un parabolt al darrer, en la meva opinió els dos molt ben posats pk no és que t’evitin fer els dos passos més obligats de la via, sinó que els protegeixen.
Sobre el material, vam dur el que deien les resses, friends fins el 4, l’alien vermell i verd repetit i jocs de tascons. No vam fer servir els tascons. I els camalots del 3 ni del 4, les vam posar per posar, però trobo que són totalment prescindibles, en canvi vam trobar a faltar dur el C1 i potser també el 2 repetit.
Suposo q degut al nostre optimisme innat, i alguna piada de les que hem dit abans que la pintaven tant “fàcil”, vam entrar a la via tard, i això juntament amb que vam dubtar en trobar l’inici, que va haver un llarg q se’m va creuar, i que la baixada no és senzilla, va fer q sortíssim de nit, bé, al migdia estàvem al 1r llarg, ja era d’esperar. Lo pitjor de tot plegat és que el sol ens va torrar, no vegis com pegava. En resum, no us confieu, que és una via llarga, on s’ha d’anar intuint el camí en algun tram, està molt poc equipada i a vegades la roca és fràgil amb lo qual cal anar a poc a poquet. Quant al grau obligat estem d’acord amb el que diu el llibre de Terradets, 6b obligat.

Aquesta paret té poc a veure amb les Bagasses, pel tipus d’escalada, que és força atlètica, per l’adherència de la roca i per la solitud, no vam veure a ningú en tot el dia i tampoc no vam escoltar els cotxes.
Per trobar l’inici de la via cal localitzar un pont de roca a uns 10 m del terra. Compte!, que hi ha una via a l’esquerra que tmbé té un pont de roca i nosaltres de poc la liem només començar. L’inici del Cràpula el localitzareu pk hi ha una fletxeta gravada a la paret.

Inici del 1r llarg, a la cantonada esquerra d'abaix es veu la fletxa.

L1, 50m, 6a. 2 ponts de roca, un clau, un pont de roca i un últim clau. El 1r clau no el vaig poder xapar pk no portava un cordino i els mosquetons no entraven. Escalada fineta i obligada, amb un parell de passos de decisió, que acaba amb un diedret que es fa curt. Reu: espit i clau.
L2, 50m, 6a. Aquest llarg comença amb un diedre on hi ha concentrada tota la dificultat, això sí, et pots protegir. És molt tècnic i de seguida cal anar un buscar un clau a la dreta, q té un cordino llarg q facilita el xapatge. Aquest pas de flanqueig, no és q sigui difícil però té ambient. Després el terreny es força indefinit, cal anar molt en compte amb la roca. Al final té una placa protegida amb claus. Reu: espit i clau. L3, 35m, V+, A1. Aquest és un dels llargs més fotogènics. Comença per uns diedres atlètics fins posar-se a sota d’un sostre, allà trobem un clau. Flanquejant, s’ha d’anar a buscar un clau amb un cordino i d’aquest un pas llarg per enxampar l’espit. Per mi, aquí està un dels pasos més difícils de la via, sortir de l’espit. En teoria havia de ser A1, xo jo no ho vaig veure per enlloc on col·locar res. Al final va ser, mans a dos romos, peus en adherència, per arribar a uns bidits invertits dolents, i llançament a la sabina. Això sí, això protegit per un espit. Em va semblar molt obligat, tot i que si ets llarg potser no hi ha pas. Reu: espit i 2 claus.
Després una bavaresa invertida boníssima, on entren a canyó el C1 i C2. L4, 30m, A2, 6b, equipat amb 3 claus i un pont de roca. Comença amb un desplom protegit amb dos claus, on cal usar els pedals. Aquí algunes piades deien que feia falta una antena per caçar el cordino que penja d’un dels claus. Nosaltres que som baixets, no vam trobar a faltar l’antena, vam arribar bé. Després 2 passos de friends (alien verd i C0.5) i ja sortida en lliure per un diedre que et deixa encaixonat, i que es podria protegir si poguessis treure alguna mà, pk et quedes ben bé que no et pots bellugar gaire. Aquest és un tram difícil on l’assegurador a més no et veu i on corre l’aire i l’adrenalina. A la resse marcava un clau que es belluga, i que imagino que es devia bellugar molt pk nosaltres no el vam trobar. La resta del llarg tampoc no ajeu, trobarem un pont de roca. Reu: espit i 2 claus.
L5, 45m, 6a. Llarg de nou wapíssim. Sortida de la R per la dreta. On la dificultat està concentrada als 15-20 primers metres. S’escala en fissura-diedre. Escalada atlètica i d’anar mirant. Té 2 claus. La última meitat del llarg és més tombat amb roca mediocre, compte!!. R a un arbre a la vira.

La paret de les Bagasses des de l'Amanita. L6, 35m, V+. Llarg també molt bo, amb un 1r tram amb canto, protegit amb 2 claus. Molt curiosa la roca del darrer tram, que deixa de ser calcari gris. Després ja compte, amb trobar el camí i amb la roca.
L7, 60m de mig caminar mig grimpar en diagonal esquerra per sota un sostre fins arribar a: “El balcó del vent” on trobarem la única reunió amb 2 espits.
L8, 35m, 6b+. Llarg protegit amb un pont de roca i un parabolt (l’únic de tota la via). S’inicia per una fissura perfecte, desplomada i atlètica amb molt de canto per continuar per una placa de roca molt adherent. A la meitat del llarg trobarem el parabolt que no protegeix cap pas, però que va la mar de bé, perquè el següents metres no es poden protegir. El llarg acaba amb un desplom on per nosaltres vam trobar un pas bastant xungo, no pel desplom en sí, sinó pk la roca estava que es trencava. Realment aquest últim pas, no sé si pq ens vam equivocar o que, però ens va semblar que estava per fer-se mal. Tant com 6b+ potser no, xo deu ni do l’apretada.

El Peladet:
Quant al descens. Sobretot convé anar amb temps i fer-lo amb llum, pk no és que sigui gaire evident. Menys un, tots els ràpels són d’una sabina amb un o dos cordino i un malló.
Un cop al cim cal anar cap a l’esquerra fins a trobar una fita. El ràpel es fa des d’una sabina que està abans de la fita i que no es veu. Per trobar-lo cal fer una petita destrepada. Són 25m cap a l’esquerra (si estàs de cara la paret).
El 2n ràpel també és des d’una sabina. Compte, cal apurar les cordes al màxim (50m). Hi ha un tram volat i s’arriba a una feixeta, aquí no és!!!, cal seguir baixant.
Trobar el 3r ràpel té el seu que. Aquí toca recollir cordes i anar de nou cap a l’esquerra. Hi ha alguna fita al principi, cal anar a buscar una gran alzina. 45m
El 4rt ràpel de 35m és des d’un espit i una sabina petita, està al mig de la placa, aquest és fàcil de veure.
Un cop aquí en principi havíem de plegar cordes i ja marxar caminant. Vam començar a destrepar i com que ja era fosc, no veiem el camí evident i vam trobar que el terra encara estava lluny, vam per un 5è ràpel des d’una sabina on ja vam trobar una cinta i un malló, i d’aquí sí ja al terra.
El camí després és anar baixant per tartera i per algun tram més de matolls, fins arribar a la via del tren, q per cert, aquest cop ens va anar de pèls. :S

2 d’octubre de 2010

Rabadá-Navarro, Ordesa

Rabadá-Navarro al Gallinero, 400m, 6b+(V+/A2), Ordesa

Sólo puedo empezar este post de la siguiente forma:
"Clásica por excelencia del valle , obra maestra indiscutible de la mítica cordada. De trazado truculento puede resultar perdediza en algunos momentos, recorre de forma magistral la proa natural que preside el circo de Cotatuero a través de un universo de bloques. Su escalada es espectacular de principio a fin , atlética y muy aérea en prácticamente todos los largos, el techo es de gran belleza con un patio de vértigo, la travesía hacia las campas herbosas es una prueba de valor para la que habrá que hilar fino y templar el ánimo."

Acceso: del parking de Ordesa (según la época sólo se puede subir en BUS), seguir el sendero que lleva a la Cascada de Cotatuero. Después de pasar un refugio vivac de madera y una serie de zig-zags, aparece una bifurcación a la izquierda en dirección la Carriata que seguiremos. El sendero pasa por debajo del circo del Gallinero. La vía se identifica claramente en un diedro muy marcado en ligera diagonal a la izquierda. (1hora)

Material: Nosotros llevamos un juego de fisus, un juego de aliens (hasta el rojo) y camalots del 0,5 al nº3 (el 4 si lo llevas lo pones) repitiendo el 0,75 y 1, bagas para bloques y cintas largas (unas 15).
Orientación: Sur Este
Equipamiento: principalmente clavos, pero también encontraremos algún friend abandonado, spits y 6 parabolts (5 en R’s y uno en el largo del techo).
Reseña: usamos la reseña de Albert Castellet,y aquí os dejamos la misma modificada con nuestros comentarios (reseña Rabada Navarro):

L1 (40m, IV): diedro del principio a fin, en el largo encontramos un clavo. Se equipa relativamente bien, pero no confiarse, el IV es graduación clásica. Reunión cómoda en 3 con 3 clavos. L2 (40m, V): salir un poco por la izquierda por un diedro fisurado de empotres buenos (se equipa muy bien). Seguir ascendiendo encontraremos algún clavo y seguir la lógica que nos acaba llevando en travesía a la izquierda por terreno más fácil a la reunión (cómoda) desde la R se ve un friend abandonado en la fisura que sube. L3 (20m, V+): seguir el camino del friend abandonado, en el largo encontramos algún clavo. Es más fácil si nos vamos un poquitín a la izquierda al principio una vez pasada la primera fisura. La reunión es muy cómoda, en una repisa con una placa extralisa donde hay gravada una flecha débil en la placa. L4 (30m, V): destrepar hacia la izquierda y seguir la lógica. Encontraremos algún clavo. L4 (30m, V): travesía aérea de canto bueno para manos y pies. Bien asegurado con clavos. Completar. En la reunión encontraremos el 1er parabolt. =D L5 (20m, 6a): fisuras mas o menos buenas. Coger el diedro de la izquierda!!. Fino fino. La reunión se monta con un parabolt y spits. En la foto Julio con el techo de la vía Zaratrusta detrás… L6 (25m, V+/Ae [6b+]): inicio fino fino, algún canto pequeño hasta llegar a la parte inferior del techo. Travesía mas o menos fácil (muy clavada) hasta llegar al empotre entre los bloques, salir hacia la izquierda con canto bueno y el paso fino está al salir de estos bloques en la trave…. Excelente y aéreo largo. La reunión se monta en 2 spits y un parabolt que te da vidilla !! L7 (45m, IV): seguir recto, la siguiente R está muy cerca, desde ahí seguir la lógica por el terreno más fácil, siempre con tendencia a la derecha. L8 (30m, IV): travesía curiosa a la derecha, destrepar al principio (clavo con cuerda fija), asegurar la trave, encontraremos un par de clavos y el paso de remonte es el raro raro… no perdérselo. Nosotros montamos la reunión justo al salir de la trave (fisura buena), es mejor hacer esto para poder asegurar bien al compañero.

L9 (20m, III): seguir hacia la derecha hasta el árbol donde seguiremos en ensamble por terreno fácil hasta la siguiente R. Justo debajo del largo de 6b, es una especie de nicho (2 clavos). L10 (20m, 6b): inicio obligado difícil de proteger, la placa es xula pero no es fácil de encadenar. Se hace recto por lo evidente con algún canto romo y bidedo… Salir por la izquierda y un tramo atlético nos lleva a la siguiente R. Parabolt. L11 (20m, 6a): diedro bavaresa atlético muy guapo. Bien asegurado a completar. Paso raro al entrar a la R. Parabolt en la R. Los largos L10 y L11 se empalman.
L12 (45m, IV+): destaca la chimenea de la parte superior. Mejor llevar colgada la mochila para poder pasar bien. Algún seguro en el largo. L13 (40m, IV+): inicio en fisura ancha. Le sigue una chimenea de espanto (larga) donde al final se vuelve muy lisa y difícil de proteger. Algún clavo en el largo. Sigue un tramo fácil para salir. Nosotros montamos R en los bloques antes de salir a las campas. Salir en ensamble hasta la cima (árbol de reunión) por terreno fácil y herboso.
Descenso: hacia la derecha por campas hasta las clavijas de cotatuero. Nos sirve de guía la cascada y fitas que encontraremos en el camino. (+/- 1:30h)
En la cima por fin…. Nota: nuestra aventura se convirtió en una actividad completa y dura. En la aproximación nos adelantó una cordada que deberían haber fluido en la pared, pero que debido a unos problemas de cuerdas, friends y cansancio, nos hizo llegar a la cumbre a las 22:15h, lo que implica buscar a tientas (con frontal) el camino de bajada por el circo y clavijas de cotatuero, camino hasta el parking del bus y caminata comentando la jugada y destrozados físicamente hasta Torla, en total unas cuantas horas de vuelta y una actividad que nos deja en el saco del parking totalmente muertos…… La vía, el entorno y la escalada es un 10.
100% recomendable.

Esperó del místic, Montserrat

Esperó del místic, Roca d’Esparraguera, 6a, 140m

Bona via per una tarda d’estiu, grau fàcil, bona roca, poca aproximació, ombra, rapelable, molt ben equipada amb parabolts i totes les reunions (menys la darrera) són còmodes.
Només cal dur cintes, una dotzena. Totes les R’s tenen dues anelles.
Aproximació: direcció al càmping, passem la porta metàl·lica, i ens trobem a mà dreta un bloc caigut amb un punt groc pintat, que marca el camí que ens deixa a l’inici de la via. Havíem llegit que la via s’identifica per un primer parabolt rovellat, i bé, el q ens vam trobar van ser parabolts lluents, de fet, des de peu pla es veu fins i tot la primera R. El llarg més bonic és el 2n, és força llarg (40m) i continuo, nosaltres fam fer la variant de l’esquerra (V+) però també es pot fer la variant en fissura que va per la dreta i també té molt bona pinta. La 4a tirada també té molt de canto. Trobo que és recomanable fer en una sola, la 4a i 5a tirada, ja que l’últim llarg és un mini llarg (10-15m) que té només un pas de superar una panxeta. Descens: vam rapelar amb corda simple. Compte, al recollir cordes en no tirar pedres soltes.

Obsesión, Montanejos

OBSESIÓN (245m, 6c+ [6a oblig.]), Espolón de los Agujeros, MONTANEJOS

Orientación: Este (es posible escalar a partir de las 16:00h con sombra).
Reseña: a parte de la de la guía de Ernesto, también la podéis encontrar aquí.

Material: 13 cintas más reuniones, cuerda simple y casco. Vía de carácter deportivo muy bien asegurada con parabolts (posible descenso en rápel).
Acceso: el acceso es muy cómodo, seguir sendero junto al río que lleva a los sectores de deportiva (seco o con agua, dependerá de la época), una vez llegados a la presa, subir por las “escaleras” de la izquierda de la misma presa, unos cables de bajada nos vuelven a dejar en el camino desde donde un poco más adelante encontramos la base de la pared. (total unos 30 min.) Observaciones: Vía de corte deportivo en general guapa y variada pero con algún tramo herboso y de roca mala que desmerecen un poco. Sin duda L3, L5 y L7 los mejores de la vía. Vía perfecta (como la Luna) para entrar por la tarde y combinarla con una escalada por la mañana en el estrecho de Mijares (con esta combinación escalas todo el día a la sombra). Entre la vía Obsesión y su vecina Luna, me quedo con la segunda.
L1 (V+): placa con buenos agujeros. Existe una línea de parabolts a su izquierda, no confundirse de vía es la 3M. Largo con tendencia a derechas.
L2 (V+): placa tumbada con cantos romos y algo de matojos. El final del largo hace una especie de travesía a su derecha hasta situarse debajo de una fisura guapa.
L3 (6a): Fisura bien asegurada con algún paso de 6ª al principio. Final con algún desplome con cantos enormes. Excelente largo!! L4 (6c): inicio con buen canto. Placa de continuidad en agujeros más o menos buenos. Para mi, el largo más difícil, fino, con pocos pies. Ojo con la roca del tramo final, (V) es crocanti, está muy descompuesto, tirar un poco a la derecha.
L5 (6b): diedro de color rojo espectacular, es preferible abrirse en diedro para encadenarlo, buenos agarres. Muy bien asegurado. Buen canto al superar el desplome/techito y excelente placa fisurada en diedro atlético al final. El largo más guapo de la vía. Un 10. :)L6 (6a): seguir siempre con tendencia a la derecha (no confundirse con las chapas de la izquierda). Roca discreta durante prácticamente todo el largo. Trámite. Reunión cómoda.
L7, L8 (6c+): inicio en fisura buena con algún paso rabioso. El 6c+ no es obligado, paso de bloque: placa con presa pequeña y algún paso largo. El resto es más fácil. Empalmar con el IV+ de salida, es muy corto. Descenso: Hay varias opciones, nosotros optamos por la bajada larga, pero andando. Camino de subidas y bajadas pronunciadas. Vas cresteando y viendo ambos lados del barranco, pasas por encima de varias paredes (pared del alguacil, etc.) y también ves el estrecho de Mijares. El camino está pisado y con hitos, y ahora han puesto cables y cartelitos!. Total 45 min, con la calma, pero merece la pena sólo por las vistas. Es posible bajar por una ferrata o en rápel por la misma vía o su vecina La Luna.