Manel Muñoz, Ports

Manel Muñoz, Roca dreta de les Valls, Ports de Besseit, 265m, 6c+ o 6a/Ae

Bones,

Material: 14 cintes i streps si no es fa 6c+. Via equipada amb spits i a les reus parabolts (menys a la R6 que es fa en un arbre). No cal dur-se res pk ni que volguem és fa difícil autoassegurar-se. Tanmateix, la via està ben equipada.
Via preciosa, variada (diedres, plaques, un Aes...) i sobre conglomerat de molt bona qualitat. A part, el lloc és idíl·lic. No ens vam trobar ningú en tot el dia i allà on la vista arriba només pots veure muntanyes. :-))
Vam fer servir la ressenya del Luichy, que està clavada! (www.onaclimb.com)
La via comença amb un 6a+ finet, de placa i nyapetes, em va recordar força Montserrat. Després una travessa cap a l'esquerra que té un pas tontet. És fàcil, però més d'un haurà caigut pk l'últim spit de la tirada no vegis com es movia. :-S
L'L2 s'inicia amb dos passos d'artificial (A1). La següent assegurança està una mica lluny, i just has de fer un altre pas fàcil, però estrany, abans de xapar. Si caus, vas directament a la repisa. La resta IV+/V força bonic.
Tant l'L3 com L4 transcorren per un diedre-fissura. A la 3a tirada hi ha uns passets de 6a fins, fins. Per sort i sorprenentment ens vam trobar magnesi a la via amb lo què en algun pas ens va ajudar. Això sí... no és el cas d'aquesta tirada. La quarta tirada és semblant a l'anterior però més senzilla, sobretot a mesura que arribem a la reunió.
L5, 6c+... per mi A0! :-P amb una mica de braços perfectament es fa sense treure els pedals... L'Atori (jo no vaig trocar roca!) va comentar que al final del llarg hi havia alguns passos molt dusos... nusé....
L6. Cal superar una panxeta de nou amb els streps (2 passos més) i després un V+ finet. En arribar al 1r arbre vam muntar reunió... però és molt més convenient seguir una miqueta caminant cap a l'esquerra fins a un arbre en el què hi ha un cordino molt nou. Més que res pk on vam muntar reunió, l'arbre és gros, però està una mica mort... és millor l'altre arbre.
L7. Llarg de IV que va per un esperonet. Té mooolt canto i bon ambient... je,je... kin pati.
L8. 6b. A mi em va costar moltíssim. Finet i després un petit desplom. Sortir de l'estrep (poder V+) també em va costar tela. L'Atori va trobar el llarg força exigent, tot i que poder no és referència ja que el fa fer amb la roca molla ja que a partir del 2n llarg se'ns va posar a ploure intermitentment. :-SSS

Descens: un cop a la R8 ja ens podem desencordar. Anem a la dreta i fem una petita trepada fins fer cim. Hem d'atravessar tot el cim i aviat ja ens anirem trobant marques taronges. El camí més o menys es veu trepitjat. Anirem baixant i desgrimpant fins arribar de nou al camí (aprox. 30').