Em va arribar aquest email per mitjà d'una amiga. Crec important donar-li difusió.
Feina principal realitzada per Albert Cortés i Pete O’Donovan. Han col.laborat en les primeres ascensions: Nico, Mangui, Ferran Maldonado, Xavier Vilardell, Araceli Segarra, Julián Tolosa, Maria Riado, Angel Arrabalí, Juan i Cristian Gutiérrez, i el pare de l’Albert, que ha fet les pedretes amb els noms de via ¡¡¡
Lleida, 20 de juliol de 2007
Agrairia que si hi aneu digueu la vostar opinió, encara hi ha vies per graduar, i miraré de dir-li a les persones que s'han pegat el curro. A ells: GRÀCIES!
Hola companys/es,
La temporada estival continua, això sí, gaudint de temperatures inusuals per l’època que ens permeten escalar o equipar amb bones condicions, en general.
Gràcies al Pete O’Donovan, incombustible explorador de les nostres contrades, fa unes setmanes vam “redescobrir” el sector la Pera, injustament oblidat i abandonat.
Perquè estava abandonat? Bé, probablement desbroçar donava feina i fins ara, si algú s’havia fixat en les possiblitats del lloc, no les havia explotat, això és evident.
Que em fet? Concretament, hem arranjat i desbroçat el camí d’accés, i el peu de via, encara que el Mangui ha promès que el millorarà allí on convingui. També hem netejat la paret del darrera de la Pera.
Pel que fa a aquesta paret, 2 puntualitzacions: Hi havia una preciosa heura que va morir l’estiu de 2004 i també hi ha una ristra de burins sense xapa (10 burins) i 6 spits que van per la vora i que no acaben enlloc. És per on va actualment la via PALERMO. No he considerat necessari buscar l’autor d’aquests intents de vies ja que estaven en clara situació d’abandó des d’almenys 1970 els burins, i 1990 els spits.
Doncs bé, posats “manos a la obra”, el sector tenia ja obertes 6 vies esportives, gentilesa de Jordi Masià i Josep Cardona. Algunes estaven amb parabolts de 8 mm i xapa casolana, algun picat que hi havia l’he “respectat”, vull dir que no l’he tapat, però l’he sikat. Les que estaven amb bolts del 8, les hem reequipat. També hem reequipat la via Normal del 1962, que de ben segur serà força repetida. No arriba al cim per la impossibilitat d’ancorar res al cim, és petitet, però des de la R es pot fer cim i desgrimpar fins al descuelgue fàcilment, i VAL LA PENA FER CIM!!!
S’ha deixat alguna peça històrica a la paret (burils i pitons) en pla “museu”.
També ha quedat reequipada la Bielo Reynal, encara que les últimes xapes no estan massa aprop. Es pot xapar algun pitó o taco de fusta que hi ha.
Bé, en resum, han quedat 29 vies equipades de 18 a 35 metres i grau mig (entre 6a i 7b/c) però la majoria 6b a 6c. Personalment no crec que hi hagi cap via lletja i a més la roca és brutalment bona en el 99% dels casos ¡¡¡
Ja se que esteu tots fets unes bèsties, però un dia de repòs actiu o per gent que escala en aquest grau, penso que val la pena fer una visita (o més...) ¡¡¡ Ja comentareu si hi aneu, i així entre tots anirem millorant el lloc i graduant les vies encara sense ascensió.
L’Orientació del sector és ombra total fins les 2 del migdia, després sempre hi ha ombra en un o altre costat, i a partir de les 5 ombra una altra vegada a tot arreu. A les vies 25 a 29, sol desde les 15 fins les 19.
Per cert, aquest any, el 16 de desembre concretament, farà 45 anys de la primera ascensió a l’emblemàtica agulla de la Pera, a Camarasa.
Com sempre, noms a peu de via, aquesta vegada per sempre, si hi aneu ja veureu el que vull dir.
Pels que no sapigueu com s’hi accedeix, s’aparca sota el Perrankot (parking sector Selva) i s’agafa el camí de la Selva. En passar per sota l’agulla de la Pera (evident), continuar 15 metres fins després d’un bloc i pujar recte cap a la Pera, (25 metres bastant pendents i amb terra suelta). Després el camí ja està molt millor. 5 minuts des del cotxe a la primera via.
Les últimes 3 vies en teoria les acabaré avui divendres, ja estan equipades però cal netejar ¡¡¡
No sigueu marranos i aneu al WC abans del sector, que no és prou gran per aquestes “coses”.
Salut i bones tibades ¡¡¡
La temporada estival continua, això sí, gaudint de temperatures inusuals per l’època que ens permeten escalar o equipar amb bones condicions, en general.
Gràcies al Pete O’Donovan, incombustible explorador de les nostres contrades, fa unes setmanes vam “redescobrir” el sector la Pera, injustament oblidat i abandonat.
Perquè estava abandonat? Bé, probablement desbroçar donava feina i fins ara, si algú s’havia fixat en les possiblitats del lloc, no les havia explotat, això és evident.
Que em fet? Concretament, hem arranjat i desbroçat el camí d’accés, i el peu de via, encara que el Mangui ha promès que el millorarà allí on convingui. També hem netejat la paret del darrera de la Pera.
Pel que fa a aquesta paret, 2 puntualitzacions: Hi havia una preciosa heura que va morir l’estiu de 2004 i també hi ha una ristra de burins sense xapa (10 burins) i 6 spits que van per la vora i que no acaben enlloc. És per on va actualment la via PALERMO. No he considerat necessari buscar l’autor d’aquests intents de vies ja que estaven en clara situació d’abandó des d’almenys 1970 els burins, i 1990 els spits.
Doncs bé, posats “manos a la obra”, el sector tenia ja obertes 6 vies esportives, gentilesa de Jordi Masià i Josep Cardona. Algunes estaven amb parabolts de 8 mm i xapa casolana, algun picat que hi havia l’he “respectat”, vull dir que no l’he tapat, però l’he sikat. Les que estaven amb bolts del 8, les hem reequipat. També hem reequipat la via Normal del 1962, que de ben segur serà força repetida. No arriba al cim per la impossibilitat d’ancorar res al cim, és petitet, però des de la R es pot fer cim i desgrimpar fins al descuelgue fàcilment, i VAL LA PENA FER CIM!!!
S’ha deixat alguna peça històrica a la paret (burils i pitons) en pla “museu”.
També ha quedat reequipada la Bielo Reynal, encara que les últimes xapes no estan massa aprop. Es pot xapar algun pitó o taco de fusta que hi ha.
Bé, en resum, han quedat 29 vies equipades de 18 a 35 metres i grau mig (entre 6a i 7b/c) però la majoria 6b a 6c. Personalment no crec que hi hagi cap via lletja i a més la roca és brutalment bona en el 99% dels casos ¡¡¡
Ja se que esteu tots fets unes bèsties, però un dia de repòs actiu o per gent que escala en aquest grau, penso que val la pena fer una visita (o més...) ¡¡¡ Ja comentareu si hi aneu, i així entre tots anirem millorant el lloc i graduant les vies encara sense ascensió.
L’Orientació del sector és ombra total fins les 2 del migdia, després sempre hi ha ombra en un o altre costat, i a partir de les 5 ombra una altra vegada a tot arreu. A les vies 25 a 29, sol desde les 15 fins les 19.
Per cert, aquest any, el 16 de desembre concretament, farà 45 anys de la primera ascensió a l’emblemàtica agulla de la Pera, a Camarasa.
Com sempre, noms a peu de via, aquesta vegada per sempre, si hi aneu ja veureu el que vull dir.
Pels que no sapigueu com s’hi accedeix, s’aparca sota el Perrankot (parking sector Selva) i s’agafa el camí de la Selva. En passar per sota l’agulla de la Pera (evident), continuar 15 metres fins després d’un bloc i pujar recte cap a la Pera, (25 metres bastant pendents i amb terra suelta). Després el camí ja està molt millor. 5 minuts des del cotxe a la primera via.
Les últimes 3 vies en teoria les acabaré avui divendres, ja estan equipades però cal netejar ¡¡¡
No sigueu marranos i aneu al WC abans del sector, que no és prou gran per aquestes “coses”.
Salut i bones tibades ¡¡¡
Feina principal realitzada per Albert Cortés i Pete O’Donovan. Han col.laborat en les primeres ascensions: Nico, Mangui, Ferran Maldonado, Xavier Vilardell, Araceli Segarra, Julián Tolosa, Maria Riado, Angel Arrabalí, Juan i Cristian Gutiérrez, i el pare de l’Albert, que ha fet les pedretes amb els noms de via ¡¡¡
Lleida, 20 de juliol de 2007
LES RESSENYES:
CAMARASA - SECTOR LA PERA
CAMARASA - SECTOR LA PERA
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario