jueves, 17 de julio de 2008

Fragel rock, Aeri

Fragel rock, Paret de l’Aeri, 265m, 6c (6b obligat)

Hi havia mala previsió, per això vam escollir aquesta via. Al estar equipada amb parabolts si es posava a ploure, malló i cap a avall; ja que les reunions no tenen argolla per rapelar, malgrat ser una via de tall esportiu.
L’accés a l’aeri estava força moll i relliscós, hi havia molta boira, no pintava gens bé, i l'Aeri ni es veia. Ens vàrem sorprendre força en trobar la canal equipada amb cables metàl·lics i cordes. Feia un any que no anàvem a escalar a l’Aeri i ens vam trobar força canvis. Un cop al cim també vam tenir sorpresa, però això ho explicaré després.
Per accedir, un cop hem pujat tota la canal, no hem d’agafar els esglaons de ferro de ma dreta, sinó continuar una mica més cap a dalt, remontant la canal. En arribar a la repisa de la dreta veurem una corda ronyosa a més no pogué, pugem per ella, i ja estem a la R0, la via s'inicia a la dreta de la Easy. Comences a escalar ja amb un bon pati.

El primer llarg ens van dir que era el més difícil i el que dóna el grau obligat. Anàvem acollonits. A primer cop d’ull no ens va semblar difícil, més aviat tombadet, però ja se sap que del semblar a l’ésser, normalment hi ha un bon tros.

El cas és que en arribar a la reunió, tots dos vam coincidir que no hi havia pas. És un llarg fi, de continuïtat, sobre roca excel·lent, placa típica montserratina. Potser és en el llarg on més allunyen les xapes, o potser en el què més les trobes a faltar pq és una escalada tècnica i fineta, però no sé, el vam trobar força bo, i no tant difícil com ens pensavem. Un llarg guapo, i no crec que obligat de 6b, potser una mica menys. Vam llegir a onaclimb “Seguros un tanto alejados, es interesante no ir justo de grado” http://www.onaclimb.com/montsecroq/fragelrock.html , tampoc no hi ha per tant ni molt menys. L’endemà vam fer la Lotus, i allà si que vam trobar que hi havia bones timbes. En un no res, tots 2 estàvem a la reunió.

El següent llarg de 6a, per l’estil però més fàcil. Continuo, plaquero i força vertical. Potser té un paset al principi de tot, però es deixa fer molt bé. És el millor llarg de tota la via. Boníssim!! Això sí, fa una mica de ziga-zaga, i nosaltres anant amb corda simple i amb poques cintes llargues vam patir una mica de fregament.

L3, Un V+ de més placa i el L4 de placa també que passa per sota d’un sostre i el flanqueja per la dreta. Just aquí té un pas una mica estrany, però que de nou es deixa fer bé i està xapat, però buf quin pati.
Després un V una mica lletjot, ja que per arribar a la reu hi ha sorra.
El L6, per mi va ser potser un dels més difícils. El Luichy li dóna 6b+. De fet són dues xapes (molt juntes) en sortir de la reunió. Un pas bloquero i a munt. El pas es pot escaquejar.

L7, 6c. Llarg de continuïtat, sense cap pas inhumà, d'anar fent i aguantar-li. Més placa, però aquest cop desplomada. Llarg també molt bo. No vam veure el 6c per en lloc.


I un cop al cim, abans hi havia una reunió una mica cutre, feies un petit ràpel fins el coll i després un mini-guarrillo llarg de IV amb castanya, sorra i roca dolenta i sense res de res per arribar al cim. Doncs ara, tachánnn, la R del cim, és una reunió amb cadena i tot, i nova de trinca. Un cop vam fer el rápel, el llarg de IV està amb passamans amb cordes, i des del coll et pots xapar i assegurar al primer. Vam flipar, pk tot i que vam anar encara encordats si vols et pots agafar a les cordes i fins i tot xapar el parabolt del passamans i ja arribar als arbrets.

Està bé, pq aquí hi ha cordades que es lien i si més no, era un tram ben lleig. Ens vam enrecordar del nostre amic Makoki que l'any passat va fer 2 cops aquest llarg en mig d'un bon diluvi.
Material: 13 cintes + R
Resumint: via boníssima esportiva de llargs, amb roca excel·lent, per gaudir sense passar por, ens pensavem que era molt més difícil. Tota la via en placa.

Via totalment recomenable. Ens ho vam passar collonut. I al final, sols com un mussol a l’aeri amb una temperatura ideal, suposo que tothom devia pensar que plouria, però per sort el xafeig ens va agafar ja a casa.

13 comentarios:

Gabi dijo...

tant de plorar i aneu decotant-ho tot!!
:-)))

no pareu!
un abraç.

Mingo dijo...

El que passa és que esteu molt forts i els 6b os semblen fàcils, enhorabona per la via

Atori dijo...

Que va!!

suposo que com es casa nostre estem molt acostumats a escalar en placa técnica, i per aixó poder ens sembla mes amable que altre gent que no estigui acostumada a montserrat.

I LOVE MONTSE =D

Per cert, e de felicitar a la meva mega compaya de corda i vida, perque es una crack, de fet gairabe ella soleta va fer la via tota de primera. Enhorabona Lai perque estàs moooool forta.

Tal com diu la piada, es una via mes que recomanable, però si es veritat que per disfrutarla a tope..... millor entrar amb 6b consolidat, però es pot guarrear.

salut i a escalarrrrrrr!!! :P

flx dijo...

Ei parella! Felicitats per la via, per una vegada heu fet una que ja he fet.
Veig que esteu fets uns bous...decotant a saco ja ja ja ;-)

Que dir...la via es molt xula i de gaudir, però a més a més s'ha d'escalar, que es lo que mola.
El tema del primer llarg. A mi personalment es el que més em va agradar junt amb el segon, i també em va semblar fàcil, però això son temes de gustos i adaptació al medi (en altres llocs o tipus d'escalada puc arrosegarme com un cuc en un cinqué). Pot ser les anotacións d'anar al tanto, i del grau consolidat es per que sigui més obligat que els de dalt, que es poden trampejar...no ho se.
No deixo de flipar de com es va obrir aquesta via.
Respecte a la sortida pel diedrillo aquest...em sembla bé que s'hagi arreglat una mica. Se de gent que ha arribat a rapelar desde el collet cap a baix en contes de pujar cap els arbres.

salu2

Txomo dijo...

Doncs a mi el collat em molava com estava.... tenia la seva gràcia llaçar algun arbret després de pujar tota la parabolada. Jo tb en conec algun que havia rapelat per on no tocava i l'havien hagut d'anar a buscar els bombers... Només cal mirarse a la ressenya per on es fa el descens!

A mi el primer llarg em va semblar 6b/6b+, tot i que el vaig fer de segon, que sempre es veu tot més fàcil.

En el que vaig patir més va ser en el de l'entrada de bloc de 6b+ (només?) amb un arbre apuntant cap a dalt a sota del meu cul.

La resta sense massa incidents.

Salutacions bous!

Jaumegrimp dijo...

Enhorabona per la via! ara, esteu molt forts en aquestes plaques, ja que quan la vaig fer no m'ho va semblar gens de fàcil, amés l'equipament del segon llarg és amb molta vidilla i no torna a estar amb les assegurances juntetes fins els dos darrers llargs...ho comento perquè llegint-vos algú es pot pensar que la via és "fàcil" i com molt bé dieu, s'ha d'escalar entre xapes.
A més les dues tirades finals tíren enrrera...

TRanki dijo...

Guapa via eh bowes?

Com dieu a la LOTUS sí que hi ha excursions!

El millor de la FRAGUEL és que esta oberta per sota i això fa que sigui una via "natural" en quant a passos, no et trobes cap accelerada excepte la sortida de la R del Bosquet (un parell de passo a buscra ganda!).

Em costa creure que les "instal.lacions" d'accés i retorn siguin un "avenç" o una "millora". No puc negar que segurament faciliten una part no tant important de la escalada, però és aquesta concepció tant "esportiva" del trepe que fa que certs reequipaments es tatxin de irrespectuosos..l'Aeri té aproximació, escalada i descens..i fer-hi una via és un "tot"..no és una successió de tirades una damunt de l'altra...fer-hi un artifo implica un "porteig" i anar-hi a fer lliure tampoc no "era" igual que anar a Gorros !!

Qui considerés l'accés "perillós" potser no hauria d'apropar-se a aquest lloc..i igualment el IV terrós que dieu és un "grimpada" de 10 mts , amb una megafissura, fins unes arrels...potser millor fer-la amb corda, però generalment al cim ja et posaves les wambes.

Ara potser la aprox serà més fàcil, i això induirà a gent que es creu que tot és igual a posar-se a la Easy o alres amb un grau o coco més just.

No sé..sóc molt friki, però em sembla que les coses s'haurien de restaurar, i allà MAI hi ha hagut cap corda ni cable, ni hi feia cap falta..es tracta de paret i de muntanya..no d'un accés a una zona esportiva...

Ostres i jo que em tallava de comentar de posar alguna corda a la baixada de les Guilleumes...casun dena.

felicitats per la via..que ja m'he liat!

flx dijo...

Tranki, tens tota la raó en que aquesta concepció esportiva de l'escalada porta a eliminació de compromis, i que no necesariament hauria de ser així.
Jo quan he pujat per allà, he pujat encordat i amb gats. Contaba que així ho habia de fer (i em sembla perfecte, es un llarg més).
Completament d'acord en que fer una paret comporta aproximar i baixar. S'ha de saber, i s'ha d'asumir.
Suposo que estic molt equivocat i em contradieixo pensant que está be posar una corda(algo que jo segur que no faría, tot sigui dit), però per un moment donat em pasa pel cap que pot fer que algun despitat no acabi trucant al 112 i movilitzant un rescat, i llavors penso que tampoc no es per tant...Segurament si a les primeres ascensions algú hagués posat una corda, ara no en parlariem d'això.
Realment hi hà una falta de respecte per posar algo allà on no hi ha hagut res abans, això es evident.

tot i així, com sempre n'hi hà per pensar....


vinga bous...a tibarli

salu2

makoki dijo...

Tía, das asco, de verdad, luego ya no querrás escalar con mataos como yo. Vale que subas la fraguel, pero al "orsai" de ese ya es la ostia y eso... Felicidades (y por la otra vía, pues más felicidades..)
Respecto a los cables y las ostias esas que han montao, pues muy mal me parece. A mí me habrían venido de cojón, porque no había estao ahí en mi vida y la visibilidad era de menos de dos metros, pero no me gusta tanto jierro donde no había nada. Amás, después de subir el último largo de la easy (con un seguro) bajo el diluvio, tanto cable es una mariconada.
Besicos, y escaladme mucho estas vacaciones (cabroneeeesss...)

Raquel dijo...

Ei Parella!!
Felicitats per la via!! És en la que més he disfrutat de la Nord, suposo que per la flipada de l'obertura... increïble!
Ja explicareu què tal la Lotus, que ja sabeu que en tinc molt mal record... tot i que la vaig repetir passat l'hostión... però el record ha quedat!!

Alpinaut.com dijo...

Us vareu salvar d'una bona mullena.
Aquest núvols no presagiaven gaires bones intencions.

Lai i Atori dijo...

Bones,
Contesto molt tard, sorri...les vacances!! :-)
Bé, vaig per pams.
1. NO ÉS UNA VIA FÀCIL, això que quedi clar. Només que em pensava q seria més difícil. Li tenia mooolta por aquesta via, x fama de dura, i és dura... però molt més dura em va semblar la Lotus, tot i q en paper és més senzilla. Bàsicament que la Fraggel és esportiva i la Lotus té més compromís.
D'acord amb el Dani i el Flx, q suposo q tmb té a veure en que estem acostumats a escalar a Montserrat i ens agraden les plaques tècniques.
Txomo sobre el grau... doncs no sé, suposo q tens raó també... el grau és una mica subjectiu. Això sí, el 6b+, té un pas bloquero, la dificultat està concentrada, xo no és obligat (x sort), que ak pas amb la xapa per sota els peus de fer un yuyu....
Sobre l'accés i el descens que han posat cordes... doncs ara no sé com està, però l'endemà que vam anar a fer la Lotus, els cables de l'accés ja estaven petats. Sobre el passamans del collet, bé, allò sempre ho havia fet encordada i amb gats. I repeteixo, q en aquest cas concret em sembla bé. Penso que no hi haurà més gent que es fiqui a l'Aeri pk resulta que hi ha passamans a l'accés o al collet, pk precisament l'accés per res és difícil. Sé q no és un accés a una zona esportiva, ho sé jo i crec q tothom que va a l'Aeri, xo bé... és una opinió... Crec q lo del passamans del collet pot evitar embarques -com alguns heu comentat- i si un passamans treu que algú tingui un accident, per mi és bo. En casos de marrons que surts de la paret plovent, o amb zero visibilitat, o si no ho coneixes, o que sé jo, segur que molts ho agrairem. I amb això no vull dir que estic a favor de que es possin passamans a dojo ni xapes o no hi ha hagut mai, que quedi clar.
I Raquel, sobre la Lotus, vam escriure una piada en paper, xo no l'he penjada... em va semblar difícil, com ja he dit abans, compromesa i a la roca a vegades, no gaire bona. En fi, no m'extranya q se't trenqués un canto... i bufff, el saque segur que va ser llarg, pk deu ni do. A + a diferència de la Fraggel, sovint et trobaves amb passos xungos i amb la xapa que la veies xo sense poder xapar, i el seguro lluny... bé, és el q té una via prefabricada, o al menys en el moment q es va equipar... només amb el xapatge del primer seguro del primer llarg ja vaig flipar.
Gràcies a tots pels comentaris!

Nosedeg dijo...

Bones parella, aquest dissabte tenim pensat fer la fraggel ja us direm que tal però la vostra piada ens ha donat més ganes de fer-la.
A veure si ens veiem eh?? Suposo ke ja ho teniu tot preparat per Yosemite, ja ens explicareu.

Eli i Xavi