miércoles, 17 de junio de 2009

La via de tots, Pedraforca

Via de Tots (485m, 6b/Ae [V+ obligado]), Pollegó Inferior, Pedraforca Es la vía con mayor recorrido de toda la cara sur del Pedraforca, ya que empieza en la parte baja del zócalo. Sus casi 500m de recorrido, el reequipamiento con parablots, el grado “asequible” (V+ obligado marca la reseña, a nuestro parecer algo más….) y la posibilidad de autoprotección continua en buenas fisuras, hacen de esta vía una elección recomendable para estrenarse en esta gran pared en una vía semiequipada. Eso sí, a pesar de ser una vía de grado fácil, no subestimarla, hay que ir con el grado consolidado.
La cara sur cuando ya es visible en la aproximación.Buen ambiente en orientación sur, lo que garantiza no pasar frío si las condiciones son buenas, pero por si aca, tmb hay q llevar abrigo ya que la vía se encuentra por encima de los 2.000m, por tanto debemos ser cautos y llevar mucha agua y ropa por si las moscas, de hecho empezamos la vía con calor, y acabamos con el forro. =D….. Destacar que la vía cuenta con varios escapes.
Aproximación desdel refu, más larga, pero con menos desnivel. Destrás del refu, la cara norte.Acceso a la base: Desde el refugio Lluis Estasen, coger el camino de la izquierda, a unos 200m encontraremos un cruce, coger el desvío de la derecha (señal que indica “tartera del pedraforca 1Km”), El camino es bastante llano, una vez llegados a la Tartera, localizar un gran Bloque característico que indica en letras verdes “Pollegó inferior”.
Como para no verlo. :(
Inicio de la subida, con el Gat al fondo.Desde aquí subir en cansado y largo ascenso siguiendo las marcas verdes y fitas que nos encontremos. Después de un rato subiendo y tras una trepadilla muy fácil, llegaremos a una brecha desde la cual ya se puede ver la cara Sur. Desde aquí, seguir subiendo por la arista (buen ambiente =D) siguiendo las marcas verdes, éstas nos llevarán por detrás de la arista con algún paso curioso hasta el sendero que da acceso a todas las vías de la cara Sur del Pedra. De 1h a 2horas (según la caña que le metamos) desde el coche hasta la base de la pared.

Orientación: SUR

Equipamiento: Vía semiequipada con parabolts, clavos y puentes de roca. Reequipada en 2003. Todas las reuniones son rapelables.

Material: Juego de figureros, juego de aliens, camalots 1, 2 y 3, Bagas y cordinos para sabinas y puentes de roca. Recomendable un estribo o baga para el Ae del largo 6. Doble cuerda de 60m. Casco y mucha agua =D.

Descripción:
Nosotros seguimos la reseña de Luichy
No vamos a describir largo por largo, puesto que la reseña del Luichy lo dice todo, pero si destacar lo mejor de la vía.

Primer largo asegurado con 3 clavos, nosotros hicimos reunión en la R opcional que marca la rese (parabolt y buriles), y así evitar el roce de la cuerda, y dar tiempo a dos cordadas q teníamos delante que al final acabaron bajándose.
El primer largo con canalizos.Desde aquí, es posible empalmar sin problemas el resto de largo y el siguiente (vía original). El siguiente largo tiene un primer tramo de roca mala y piedras sueltas y que además no se deja asegurar demasiado bien, por lo que optamos por hacer reunión en la feixeta, hay un árbol con un cordino, antes de empezar el largo de 6b.

Este largo es increíble, uno de los mejores que hemos hecho en este estilo, placa de canalizos, al principio más fino y luego más fácil. Buffffffff de los mejores de la vía, pero que nos hará sudar de lo grande!! Desde el árbol, subir caminando por terreno fácil unos 2 metros hasta localizar el primer parabolt, justo cuando hagamos un paso atlético pero fácil, encontraremos el clavo, desde aquí solo queda disfrutar de las chapas y los canalizos. =P.
Después del largo de 6b, en la gran diagonal.
Chimenea de la Pany-Haus, vía que tenemos en la lista de pendientes.
Cordada en la vía Somni de pedra
Una vez llegados a la gran diagonal, vemos delante un murallón perfecto donde ascenderemos primero por terreno fácil y luego por un sistema de fisuras y diedros (más o menos aseguradas) que nos harán vibrar y disfrutar de la escalada hasta llegar a la feixa.
Paso de IV, pero desplomado :) (L5 en la reseña de Luichy)L6, en el tramo de Ae Desde la R7 tenemos que trasladarnos por terreno fácil primero hasta chapar una reu intermedia, desde aquí subiremos hasta localizar un parabolt y después superar un paso tonto de IV hasta llegar a la reu (por la izquierda).
En la trave, L8
El siguiente largo es muy bueno, pero como el resto del grado, el 6a es bastante difícil, pero bien asegurado con clavos, eso sí, alguno más q mimetizado. El final del largo es fácil, seguir subiendo hasta localizar un parabolt, una vez llegado a él, seguir subiendo con tendencia un poco a la derecha hasta localizar la reu en una placa (ya en la feixa). Una vez aquí, de nuevo caminar hacia la izquierda hasta localizar un parabolt con anilla (reunión). La variante de la vía original es espatarrante. Una placa asegurada con parabolts, primero por canalizos y luego por placa lisa donde las palmas y las plantas del pie jugarán un papel fundamental. Muy buen largo de adherencia.
Placa de adherencia y canalizos del L11, chapada pero con alejes.Desde la reu flanquear hacia la izquierda y seguir por terreno fácil pero algo roto hasta la siguiente reu. Ya sólo queda un largo!!. Bueno… en nuestro caso 2, ya que montamos reunión intermedia para poder escucharnos… el aire aquí ya se nota bastante y el largo no es que sea fácil (V+/6a). El largo está muy bien chapado con clavos (alguno muy viejo) y algún parabolt. Justo es su parte final tiene un diedrito/bavaresa que nos pondrá los brazos a tono =P, sin duda un largo guapo, guapo. Desde la última reu y todavía asegurados, subiremos por terreno muy fácil (II,III) por una vira evidente que sale a la izquierda. Una vez llegados arriba, veremos a nuestra izquierda, justo en la arista, una gran fita en el horizonte que nos marcará la bajada. Primero bajamos hasta la feixa grande (camino) y desde aquí solo quedará caminar con cuidado hacia la izquierda hasta situarnos en el lomo de la ladera (arista), donde se encuentra la fita y marcas verdes.
Descenso con la sombra del PedraforcaEl resto del camino es evidente, sólo deberemos seguir las marcas verdes y éstas nos llevarán al ref. de nuevo.

14 comentarios:

Albert dijo...

Jo no m'atreviria a dir que la via de Tots sigui una via de grau fàcil. Per què "només" té 6b? És una via molt llarga i contínua, amb pocs llargs de transició. D
Després d'haver fet unes quantes vies a la cara sud em sembla que la ressenya de la via de Tots enganya una mica. Hi ha força cordades que es baixen i per alguna cosa serà. L'Estimball per exemple té molta fama, però no sé si és més difícil que la de Tots. En fi, que això també depèn de com et pilli el dia...

Lai dijo...

Hola Albert,
De grau fàcil, vull dir que no es setè grau, seguit d'això dic q NO S'HA DE SUBESTIMAR LA VIA.
De fet, a la resse posa V+ oblig. i a nosaltres no ens ho va semblar, vam pensar q era més obligada, no ens va semblar fàcil.
Estic amb tu, veient la ressenya, potser algú erròniament, pot pensar q és un passeig, i insisteixo, per res, no és una via fàcil.
Està semiequipada, el grau no és fàcil, és llarga, estàs en un lloc relativament aïllat (no estàs a 5' del cotxe precisament), tot i que té escapes i que és cara sud, en un moment se't pot girar el temps, etc, etc...
De fet, davant nostre hi havia dues cordades q van vivaquejar a peu de paret per entrar aviat, i es van baixar les dues, això sí, en dues tongades.

Mingo dijo...

Enhorabona parella. Jo aquesta via mai l'he considerat fàcil. De totes maneres una via de 500 m, hi ha moltes coses que conten apart de la dificultat, en fi que us he d'explicar que no sapigueu vosaltres. Una cosa, jo tenia ganes d'anar a fer alguna via de la sud, però la calor, em tira enrera. Que tal en aquest aspecte, pq aquest cap de setmana passat li va fotre.
Vinga salut

Lai dijo...

jooooooooo :(((( em repeteixo...NO PENSEM QUE LA VIA SIGUI FÀCIL, sino que és de grau assequible, PERÒ Q AIXÒ NO VOL DIR QUE SIGUI FÀCIL, just el contrari ens va semblar més xunga del que diu la resse. No sé si és q no m'acabo d'explicar...

Sobre la calda, feia calor en el primers llargs, xo tampoc no insuportable, ja que corria airet. Ens vam endarrerir una mica x dues cordades de davant q es van baixar, xo no al mateix temps, etc, etc.. així q vam estar a la via més temps del que ens hagués agradat, tmb vam anar amb la calma.
A mitja via jo ja em vaig posar el forro, pel vent que venia fred. Suposo q si haguéssim anat més ràpids potser no m'hagués fet falta.
Segons la guia, la millor època x anar a la sud, és de la primavera a la tardor, i millor sempre dur roba d'abric per si de cas. Potser q a l'inici faci molta calor, i dsp es giri el temps.
Nosaltres dissabte vam estar molt bé.

TRanki dijo...

Ei Lai..no es facil...ËS UN ROSTOLL!!!!..

Heheeh..que va és broma bows...una via molt guapa...elq ue passa es que les de l'escut i el trinagle central IMPRESSIONEN i comq ue aquesta es va escaquejant i té les dues feixeds..pos sembla menys...recordo, però que els llargs "facils" ( aleshores només es graduava de VIa..em van fer apretar més del que marcava..potser seria el pati o que estava de burils i més obligada ( per exemple, el llarg després de l'Ae de després de la primera DIAGONAL, el diedret que marca 6a...l'havies de clavar tu...i vaig flipar.

La vam repetitr temps després...el primer Ae sortia 6c i els segon 7b ( si...sembla impossible no?) en HIVERN i amb un bon sol i adherencia perfesta logres encaixar els gats en els canalons i amb un pas de lance a R surt factible...vam fer aquets dos llargs i ja esta...encara estava amb burins...

Ah...no se´...en quant a la APROX...de UNA a DUES hores? Home...no sé. Fins al peu del POllegó inf cara nord ( enforcadura) trigavem 1h i carregats com bows i amb neu...si n'hi havia molta 1:45.
Sense neu més o menys entre 45 min i 1 hora.

En estiu i fins al peu de la Pany, des de sota el refu amb una horeta vas sobrat bows!!!

Sobre la Pany...aicò sí que és una mica rostoll..ojo a una cosa...encordeu-vos des del prncipi...és facil i comences amb la corda a coll...i vas pujant i pujant i al final et trobes pillat ia mb el col.lega a sota. Nosaltres enlloc de fer BARRANQUISME VERTICAL vam sortir per la Ma Simó...un altres Rostoll...6a de coses rares i herba...ney i a pitonar...NO VAL LA PENA...

Vinga bows ens veiem i a veure si és abans del Ianqui no? A veure si anem a fer una TOSSA i eljefe el portem amb un aflotador del pato donald del Nawet, que segur que així ja caurà més a gust!

Si voleu fer alguna tarda fanàtica feu un toc!

Oriol

Lai dijo...

eiss bow!!

jajaj sobre l'aprox, t'ho juro, sinó vam trigar 2h, van ser 1,45h!. Solana, pujadeta, i com anavem amb temps, amb la calma. Vam fer algunes paradets, sí! :) La piada l'ha escrita el dani, jo no portava rellotge, xo si ho diu ell, q va estar més al cas, deu ser. Jjejje hem fet temps rècord de cargolets, o que?? :DDD
El 1r Ae, no el vam fer, vam anar pel traçat original. El 2n, 7b, només?? ufff xo si era marbre, no hi havia res de res...!! vaia crack!! i amb burins!! uff kina por!
Sobre la Pany, ens va semblar q tenia bona pinta, i per practicar xemeneies ens va semblar bona opció... xo ja veig q no!
Sí,sí aviam si fem una aftenoon session, q el Dani té ganes d'anar a la soleia, jo no tant, pk em fa q només faré q xupar corda...xo bueno...ara mateix ell està a Madrid, i quan torni, 5 dies a Cavallers living la vida!! :)) quan tornem sí q et fem el toc!
I lo de tossa, q dolent q ets! :PP el dani ni amb els manguitos i el flotador! :))) jejej i jo ja veurem, no sé, potser tmb em faig kketa tmb! :) Això sí, ho he de provar!!
ens veiem!

Mauri dijo...

Hola Lai,

A la sortida variant Maria Antonia Simo, jo vaig pillar!!! Varios mesos amb crosses i un calcani que no va deixar de molestar durant molt de temps, va ser el resultat de una encigalada sortint per aquesta variant, de mal pitonar i on un pito invertit va cedir i em va fer parar una repisa 8 metres mes avall... Gracies a deu de la repisa, dons dubto que parlesim ara sino no hagues estat. No se, la Pany a mi no em va semblar una via galactica com per tornar-la a repetir. Segur que hi han vies mes maques!!!

Jo també recordo una aprox d'una horeta. De fet despres de l'accident la Vero em va deixar a peu de paret i en una horeta llarga tenia els helicopters al damunt.

Fins aviat.

Gatsaule dijo...

Aquesta via la vaig fa tants anys, que millor no recordar-la... De fet, espero anar-hi ben aviat!

Veig que la vau disfrutar com es mereix, enhorabona!

Anónimo dijo...

Hace unos tres años hice primero el camí del tro y después la Pany. Sólo decir que en la primera fuí muy tranquilo y en la segunda hubo que echarle narices. Ojo con las clásicas de chimenea si están poco equipadas y algo lisas como es el caso.
Para hacerla una vez
Saludos, Chavi

Xavi dijo...

Doncs a mi em va agradar força la Pany, clàssica i lògica, això sí, amb poques assegurances, i t'ha d'agradar aquest tipus d'escalada. I la "de Tots", potser una mica més de V+ obligat, la topò no reflecteix al 100% les dificultats que et trobes a la via en alguns punts, hi ha algun tram on s'ha "d'apretar".

Historias de montaña dijo...

Ufff vaya paredón!
Vaya patio!
Y también veo que vaya alejes jejeje

Enhorabuena! ;)

Buji dijo...

Felicitats per aquest viote!!
Però la Sur del Pedra no és apta per "aprenents "..(i moltes escalades ben piades que hi ha per aquí), i és que el nom d'aquest guapo blog ja no té massa sentit!Malgrat que és cert que sempre estem aprenent..

Bé parella, endevant amb els vostres somnis! Salut i tàpia... desitjo que passeu un estiu inoblidable i meravellós.

Llorenç dijo...

Bones Lai i Atori! aquest cap de setmana la vam fer nosaltres i realment...es una via dura....cal anar amb V molt asumit...i el cap tranquil...i a passsos on t'has d'oblidar quina es l'última assegurança(1 llarg per exemple) i confiar amb els peus en molts passos amb un ambient alpí.
Cert que es una via de compromís i que llegint la ressenya no t'imagines el que et trobaràs! el V+ es obligat amb ganes!!! i a protegir no en les millors posicions!

felicitats!

Lai dijo...

Gràcies a tots pels comentaris.
Buji, sobre lo d'aprenent és x això q comentes precisament. Mai no acabem d'aprendre, de descobrir, i amb l'escalada molt més, sempre et sorprèn i hi ha tantes coses per aprendre! :)) de totes maneres, malgrat això, jo sí que sóc una aprenent en tots els sentits, qui sí va més avançat en l'aprenentatge és el meu company.
Llorenç, sí q és una via d'escalar i de portar el grau ben après. Sobre el 1r llarg, i oblidar-te d'on és la última assegurança, jo el vaig protegir molt bé aquest, en altres llargs (sobretot passada la feixa) sí q potser trobaves a faltar alguna xapa en alguns pasos claus.
Fins aviat! i bon cap de setmana! :))