Via equipada amb burins en bastant bon estat, i algun espit i parabolt. Està molt xapada, amb lo que el grau obligat no passa de V+.
Tota la via transcorre per bona roca, però seguint la tònica d’Àger, és a dir, amb feixetes que resten compromís i continuïtat a la via. La via és rapel·lable, però millor sortir per dalt pq hi ha pedres soltes a les feixes. Només cal dur cintes, moltes (unes 16 + o -).
La via va a l’esquerra de la Tope Clàssic, i és reconeix fàcilment pq hi ha una fletxa marcada a la roca. A la part de dalt de la foto es veu (poc) la fletxa. Vam fer la via el diumenge passat no, l'altre, i després d'aquest cap de setmana de fred veure sembla estrany veure'm aquí en màniga curta i al solet. :)
L1, 30m, V. 3 burilets, feixeta i un resalt on hi ha un espàrrec allà on abans hi havia una xapa, o es fa a pèl (és fàcil xo no caiguis) o es pot xapar un parabolt de la via de la dreta fent una “S”.
L2, 30m, 6b. Aquest llarg és guapo. Vas per una placa fineta fins arribar a un desplomet, on hi ha el pas al sortir, que és tècnic i de nyapes.
L2, 30m, 6b. Aquest llarg és guapo. Vas per una placa fineta fins arribar a un desplomet, on hi ha el pas al sortir, que és tècnic i de nyapes.
En aquesta foto es veu al Dani abans del pas.L3, 25m, 6a. Llarg mega xapat amb burins (menys la 1a i darrera assegurança que és un parabolt). És un llarg xulíssim, bastant vertical i continuo quant a dificultat. Comença per un diedret, segueix per una placa amb canto, i finalment ja ajeu.
Aquest és l'inici del llarg, pel meu gust un dels millors del dia.
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.
L6 + L7, 35m, IV i caminar. Llarg de tràmit fins arribar a la feixeta, la R està una mica amagada per branques.
L8, 25m, 6a+. La guia diu que el 6a+ es fa més per l’esquerra. No ho sé... pk jo vaig fer 2 A0 només sortir. Això sí, la primera xapa costa de xapar. Aquí anàvem a fer un “pas d’hombros” però hi havia un pal llarguet al peu de la R, que ens va venir genial per xapar la primera, amb l’ajuda d’un cordino que ens va servir per mantenir el gatell del moscata obert. J Després el llarg és d’anar fent. L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura. Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.
Ara de nou s’arriba a una feixeta, i a 10m de la R hi ha una altre R.
L10, 7a. Comença per un petit ressalt, i aleshores arriba una placa on hi ha concentrada tota la dificultat. És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 7 de febrer de 2010
L4 + L3, 50m, V. Llargs també molt bons, tot i que la primera impressió sembla que ha de tenir mala roca, per res, és un llarg franc i de gaudir. Val la pena empalmar els 2 llargs.
L6 + L7, 35m, IV i caminar. Llarg de tràmit fins arribar a la feixeta, la R està una mica amagada per branques.
L8, 25m, 6a+. La guia diu que el 6a+ es fa més per l’esquerra. No ho sé... pk jo vaig fer 2 A0 només sortir. Això sí, la primera xapa costa de xapar. Aquí anàvem a fer un “pas d’hombros” però hi havia un pal llarguet al peu de la R, que ens va venir genial per xapar la primera, amb l’ajuda d’un cordino que ens va servir per mantenir el gatell del moscata obert. J Després el llarg és d’anar fent. L9, 35m, 6b+. La sortida de R és difícil, va per una fissura, i cal aguantar-li. Tmb és pot fer en Ae. Aquí es pot veure al Dani tot just passant l'inici dur de la fissura. Després continua amb tendència a l’esquerra. Els passos són bastant a bloc.
Ara de nou s’arriba a una feixeta, i a 10m de la R hi ha una altre R.
L10, 7a. Comença per un petit ressalt, i aleshores arriba una placa on hi ha concentrada tota la dificultat. És un pas a bloc (7a) de presa ínfima, i una mica llarg. Jo ni el vaig ensumar, el Dani però el va encadenar de 1r, de fet va encadenar tota la via. 7 de febrer de 2010
4 comentarios:
La veritat es q la màniga curta es fa estrany. Però els contrastos cada cop són més corrents potser diumenge vinent hem de buscar l'ombra.
Felicitats per l'activitat
Weeee Lai!!!! Aneu forts, forts eh? jejeje
He vist molt guapa guapa la via!!! (Jo no la conec!)
Per cert, jeje... He de reconèixer que hauría d’estar sorprès de veure't amb màniga curta, de constatar el forts que aneu i de lo valents que sou a posar-vos en aqueste vies en dies de gelades i tal i tal i tal... PERÒ després de veure les fotos de Morata... jajajja Ja no m’espanta res! jajaja.
Vinga, jejeje, una abraçada i molts records al D... i a veure si coincidim ben aviat, ok? Ja en tenim ganes!
QUO ...jo avui.... Abrigadet.
uff...gent amb maniga curta!!! que es aixó? del juliol??? je je je!
Aquesta via la recordo com a molt mantinguda! i amb passos durs...
moltes felicitats!
Mingo, diumenge no, xo demà sí q podrem escalar amb caloreta, sembla! aish ja era hora!
Llorenç, bé lo de mantinguda, no sé, té feixetes, i els passos durs jo me'ls vaig saltar! :P
Oriol, sí, és wapa la via! :) i forts, que va... jo com sempre... o sigui, no! :D
I on has vist les fotos de Morata?? jo no em vaig disfressar, sóc una sosa! :S ehh, doncs poseu data, q passen els dies i al final no ens trobem, a nosaltres el lloc i l'activitat ens dona igual! vinga vaaaaaaaa!!
Una abraçada!!!
Publicar un comentario