Aquesta és una via totalment equipada amb parabolts, que comença a l’esquerra de la Isaac Gabriel, només haurem de dur cintes. L’aproximació es zero i un cop al cim, és baixa caminant per un caminet molt trepitjat i fitat. El grau obligat creiem que ve donat pel primer llarg i per un parell de passos del darrer llarg.
La ressenya que ens ha semblat millor és la de ressenya.net.
La primera tirada (6a, 30m) és boníssima i amb ambient, ja que més de la meitat del llarg és una travessa.
Comences seguint uns parabolts i a l’alçada d’una sabina (al tanto que la xapa queda una mica camuflada per la sabina) ja comença a flanquejar a l’esquerra per una fissura bona de mans però amb els peus algun cop més petits.Inici del flanqueig 
Des de la R, vista del 2n
Vista del 2n a la R
El 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
El 3r llarg (6c+, 30m), té la dificultat concentrada a la primera part només sortir de la reunió. Són uns passos bastant a bloc per superar un desplomet, que el Dani va lluitar al màxim. Després la dificultat ja afluixa. Molt xulo.
Des de la R, vista del 2nVista del 2n a la REl 2n llarg (6b, 40m) és també molt xulo, i tot i q no obliga gaire, no és fàcil, sobretot la darrera part que és bastant tècnica. Va en tendència a la dreta i al final de tot arribes a una petita feixeta.
El 3r llarg (6c+, 30m), té la dificultat concentrada a la primera part només sortir de la reunió. Són uns passos bastant a bloc per superar un desplomet, que el Dani va lluitar al màxim. Després la dificultat ja afluixa. Molt xulo.
Inici del 3r llarg.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
La 5à tirada (6b+, 35m) també és molt bona. Vas fent per una placa fins que arribes a una fissura amplota i de difícil agafar, més q res pk et falta una mà i no estàs gaire bé de peus, has de fer una petita remuntada. Aquí de nou vam tenir dubtes perquè bastant a prop (a l’esquerra) hi ha un línia de parabolts que és de la via Jordi Andreu. Aquí tens un pas (obligat) d’una gota d’aigua per poder arribar a la següent xapa.
La 4a tirada (6b+/c, 30m), comença amb una sortida de reunió q déu ni do, és més fàcil fer-ho per l’esquerra de la xapa, però aleshores l’assegurança et queda una mica a desmà i no si no et saltes el pas. En tot cas no és obligat i és un lloc on millor no caure. El llarg ressegueix un esperó, i torna a haver uns passos ja cap al final (passos de nou de bloc en presa petita). Aquí ens vam fer una mica de lio pq vam veure una reu i una línia de xapes en tendència recte i a la dreta. NO LA SEGUIU perquè marxes de la via. De fet el Dani va haver de destrepar 3 xapes. :S. Un cop superes uns passos difícils i estàs ven bé a l’esperó, has de seguir una mica recte i la reu està a mà esquerra. Hi ha un xapa a l'esquerre, però no es veu pq la tapa una sabina.
La 5à tirada (6b+, 35m) també és molt bona. Vas fent per una placa fins que arribes a una fissura amplota i de difícil agafar, més q res pk et falta una mà i no estàs gaire bé de peus, has de fer una petita remuntada. Aquí de nou vam tenir dubtes perquè bastant a prop (a l’esquerra) hi ha un línia de parabolts que és de la via Jordi Andreu. Aquí tens un pas (obligat) d’una gota d’aigua per poder arribar a la següent xapa.
Ens ha semblat una via boníssima, mantinguda en dificultats, i amb roca molt bona i adherent. Ens ho vam passar molt bé, la veritat.
6 de febrer de 2010
6 de febrer de 2010
.JPG)
3 comentarios:
Enhorabona parella, la veritat es que amb els freds que esta fent a Sant Llorenç si no hi ha boira s'està d'allò més bé.
Felicitats per la via, me l'apunto els companys de Lleida me n'havien parlat molt bé.
Salut
Vaja!! veig que torneu a apareixer per aquí! m'alegro que seguiu tant forts! molt guapes les fotos! sobretot de la travessia...ara de grau ja pica!
felicitats!
Sí, Mingo, s'estava de conya a St. Llorenç... i no sé, sempre q hi anem ens ho passem de conya.
Llorenç, d'escalar no hem parat, xo el blog sí q ens ha fet mandra, a més gairebé mai no hi ha comentaris... així q aprofito per animar a la gent q digui la seva,i posi comentaris.
Mira si ens ha fet mandra lo del blog, q hem fet un viatge de putamare, escalant a Yosemite, Redrocks, colorado, fishertowers, indiancreek... i no hem dit nimu.... I mira que teniem ganes d'explicar un mica, pk és un viatge q s'ha de fer... en fi, aviam si ens hi posem.
Ah, i la via sí q pica, xo no és gens obligada, està molt ben xapada, la podeu fer de sobres. Diumenge vam fer una q tu has fet, el 3r hombre.
Fins aviat.
Publicar un comentario