miércoles, 6 de abril de 2011

Amatista, Pas Nou

Amatista, 6a+, 110m, Pas Nou, Vilanova de Meià


Diumenge trinxats com anàvem de la pallissa del dia anterior, vam decidir fer alguna vieta de love climbing. Veient que era tardíssim i que Vilanova estava molt concorregut, vam optar per anar a tastar roca al Pas Nou, que encara no hi havíem anat. La idea era fer una parell de vietes, però finalment, ens vam empassar una miqueta l’ànsia de roca i metres, i vam fer només l’Amatista. Ja hi tornarem!. L’aproximació, és una curta pujadeta (10-15’). La via es localitza ràpidament, està al principi de la paret i té una fletxa gravada. Alterna parabolts i espits. Les reunions són rapel·lables (un parell d’espits com a mínim, i algunes reus també amb burins) però lo seu és baixar caminant, que en uns minuts et plantes de nou a peu de paret. El descens és evident. Un cop al cim, camines uns metres cap a la dreta a trobar la canal (hi ha una gran fita) que en un metres ens deixarà de nou a peu de paret on podrem seguir escalant, o bé desfer el camí de l’aproximació.

De nou al peu de via:La via és molt disfrutona, gents tècnica i sí molt pilosa, festival de cantarral sobre roca bona, bona típica de la zona. El pitjor llarg pel nostre gust, el primer ja que comença a estar pulidet, i potser és dels que té més roms o menys canto, en referència als cantos que ens esperen!! :D L’escalada és atlètica i la via força mantinguda.

L1:Es poden empalmar llargs perfectament, jo diria que en dues tirades llargues, ets al cim. S’ha d’anar una mica amb compte de no marxar de la via ja que tot i que va ser la primera via oberta a la paret, ara hi ha moltes línies que a més comparteixen reunió.

Arribant a la R2:En lloc de fer la zigazaga del 3r i 4rt llarg, vam optar per fer la tirada de 6a+ de la via Frontera, i és el llarg que més ens va agradar!. És un llarg més tècnic, amb un passet de placa als primers metres, i després ja els típics cantos vilanovins, horitzontals. A destacar els últims metres de la via, vaia sostre! Uf! I és V!!. Ja us podeu imaginar les nanses! :D Resumint, vam trobar que és una via divertida, mantinguda, i molt ràpida de fer, ideal per combinar amb altres escalades, això sí, no és per anar amb el grau just perquè és una via bastant física pel grau que té.

3-4-11

6 comentarios:

Poe dijo...

Està pendent des de fa temps.

Oriol dijo...

jo me'n vaig baixar (pel mal temps, que consti!) ;)

Mingo dijo...

D'aquesta el que recordo és la primera tirada que tot i que no era difícil si era atlètica, però la resta estava molt bé, be la via en conjunt està molt bé. Clar que per vosaltres amb lo forts que esteu devieu volar per la via. Felicitats per l'escalada.

Gatsaule dijo...

Enhorabona, Lai, es veu ben maca! Ens la vam mirar el dia de la Xulo piscines i potser algun dia ens hi deixem caure. Me n'has tornat a fer venir ganes....

Lai dijo...

Doncs sí, molt xula! love climbing a tope! :)) i la roca excepcional. A + ara, amb aquesta calor es pot escalar a l'ombreta.

Bon cap de setmana!!

Fernando Lertxundi (alias tasker) dijo...

Si te fijas en la fecha de apertura de la vía, te daras cuenta de la diferencia con la fecha que has echo la vía. Esa vía la abrimos con un tiempo muy frió, todavía recuerdo el plumifero puesto en las reuniones. Y por supuesto menos seguros de los que tu has visto, concretamente ninguno y abierta dese abajo.Hace unos años. Me alegro que la gente disfrute de la vía. pero un poco de historia nunca viene mal. y los seguros de mas que metió luichy al reequipar para mi sobran.