Activitat feta el 16 de maig de 2009
El passat divendres se'm va acudir fer alguna via d'artifo, per posar-nos les piles. Ja que hem millorat en lliure, ara toca millorar en altres modalitats. Se'm va acudir escalar la via més fàcil del pilar del Segre, Mi primer amor. Home, és la més fàcil, però és A2, no A2e!. Comptant que feia més de dos anys q no es pujàvem a uns estreps, i q fa com un any q no posàvem un friend, ufff aquesta via era per nosaltres tot un repte. Em va acabar d'animar saber q la via havia estat reequipada al 2007 pel Pelut, J. Prat i A. Ballart, i que a les reunions hi havia parabolts i en els llargs també. Evidentment això dóna vidilla al tema. La ressenya la vam trobar aquí i una molt bona piada al blog de la Raquel.
El passat divendres se'm va acudir fer alguna via d'artifo, per posar-nos les piles. Ja que hem millorat en lliure, ara toca millorar en altres modalitats. Se'm va acudir escalar la via més fàcil del pilar del Segre, Mi primer amor. Home, és la més fàcil, però és A2, no A2e!. Comptant que feia més de dos anys q no es pujàvem a uns estreps, i q fa com un any q no posàvem un friend, ufff aquesta via era per nosaltres tot un repte. Em va acabar d'animar saber q la via havia estat reequipada al 2007 pel Pelut, J. Prat i A. Ballart, i que a les reunions hi havia parabolts i en els llargs també. Evidentment això dóna vidilla al tema. La ressenya la vam trobar aquí i una molt bona piada al blog de la Raquel.
Potser no es veu gaire a la foto, però els parabolts estan personalitzats! :D Hi posa "Pelut".
Quant a material, tal i com diu l'Armand a la ressenya cal dur "alguns claus amples (tipus V i un bong), tascons, joc de camalots (fins al núm. 3,5), cordinos i una guindola (molt recomanable per a la R3)". Només hi afegiria una xapa recuperable, per un cap de burí del 2n llarg. Aquí jo ja vaig començar amb els dubtes, bong?? Això és un clau gran amb forats, no? :S Mmm sí, em penso q sí en tenim un, i claus?, en tenim 3, i guíndola?, resulta que el dani havia fet una feia temps amb un tros de fusta d'un prestatge que va folrar amb papers de diaris i cinta d'embalatge i que va lligar amb uns cordinos (sí, sí, cordinos, després veureu!). I per fer-li millor pinta, li va posar unes enganxines! :)Si posem claus, caldrà dos martells, i com només en tenim un, agafem l'altre de casa. A més, no em posat un clau a la vida, o sigui q no sé ni si en sabré. En fi, a priori tenim tot el material necessari i les ganes, i com el Pilar del Segre és oest sembla q no passarem calor.
Després de passar una nit sense gairebé ni dormir dels nervis, al matí ens posem a preparar el material, mare meva, quant de pes!. Ens adonem que la guindola, no cap en cap motxilla, quin trastot, així que pensem que potser la millor opció és dur-la lligada amb un cordino i una fifi, i a mesura que anem avançant, anar pujant-la. Entre una cosa i l'altres, se'ns fan més de les 10.
El Dani i jo em quedat que jo vaig l'A2, però tal i com veig el fissurot de Pilar per on va la via, m'impressiona tant q m'agafa el canguelo, i li confesso al Dani q no les tinc totes amb mi, i que no sé si m'hi vull ficar, ja que si m'hi fico, i a mig llarg m'agafa la por màxima les opcions de baixar són complicades. No és el mateix mirar la paret com qualsevol dia baixant de la Roca dels Arcs, que imaginar-te a tu allà.
Al final, el Dani m'anima i ens fiquem a la via. Tal i com recomana la ressenya comencem a la R1, entrant per una cornisa. El segon llarg (primer nostre) li toca al Dani. Marca una sortida de 6a que és un bombet. Posa un C2, i de seguida ja xapa un pont de roca. Després ve un curt tram d'A1. El Dani passa rapidíssim, i es que de fet, no ha tret ni els pedals. A fet algun A0 amb algun friend, però a tirat mig en lliure. L'Armand Ballart diu d'aquest llarg: "A l’inici del L2 comprovem el mantingut esforç que exigeix la paret, que encara es deixa fer en lliure prou atlètic, però a mitja tirada ja caldrà pitonar segons l’habilitat de cadascú". Aquest llarg ens surt força fàcil, xo clar, encara no hem canviat el xip, això sí, quan veiem la impressionant tercera tirada, aquí sí que ja no podem tirar en lliure.El Dani a mig 2n llarg 
Escalant el nostre primer llarg (2n de la via)
Quan arribo a la R2 veig que el Dani ha provat ja la guindola.
Detall des de la R2.
Escalant el nostre primer llarg (2n de la via) Quan arribo a la R2 veig que el Dani ha provat ja la guindola.Detall des de la R2.El 2n llarg d'A2 em toca a mi. Es veu clarament que he d'arribar a una savina molt gran, el tema és, com?. Em penjo d'un camalot que queda prou bé, tot i que grinyola, uixx quina por. Miro de posar un alien groc, però no em queda bé i em salta quan el provo. Intento tirar en lliure, i de fet em veig amb cor d'arribar a la savina, xo i si caic?. Res, així tampoc. Segueixo intentant, em barallo una estona, però no em queden bé les peces, estic nerviosa, i sóc molt impacient. El Dani ja m'ho diu, q tenim tot el dia, que això requereix d'anar provant i estar tranquil·la.
Total, com jo no sóc així, poso un bong, i m'estreno en posar un clau, em fa il·lusió i tot, tot i que m'aixafo una ungla. Quin desastre!. Tal i com poso el clau, em calmo i aconsegueixo posar un alien verd en un foradet q no és gens profund. Veig perfectament les lleves o com flexa quan m'hi penjo, xo aguanta. Ja m'emociono, i vinga a pujar-me al darrer esglaó, el Dani em torna a avisar, nena, com no vagis més fina, això salta!!. Merda, ara ja no em fa il·lusió haver posat el clau, pq ni m'hi estic penjant d'ell, me l'hagués pogut estalviar. Miro de posar el peu a la branca de la savina, però es belluga, i decideixo anar penjant-me de friends. Ara sí puc col·locar un C3 a canyó, em remunto a la savina i xapo un cordino. A partir d'aquí ja gairebé estic a tocar d'un parabolt, tot i q encara em queden fer alguns passos de claus i alguna cosa peça per l'estil q ja ni recordo.
Total, com jo no sóc així, poso un bong, i m'estreno en posar un clau, em fa il·lusió i tot, tot i que m'aixafo una ungla. Quin desastre!. Tal i com poso el clau, em calmo i aconsegueixo posar un alien verd en un foradet q no és gens profund. Veig perfectament les lleves o com flexa quan m'hi penjo, xo aguanta. Ja m'emociono, i vinga a pujar-me al darrer esglaó, el Dani em torna a avisar, nena, com no vagis més fina, això salta!!. Merda, ara ja no em fa il·lusió haver posat el clau, pq ni m'hi estic penjant d'ell, me l'hagués pogut estalviar. Miro de posar el peu a la branca de la savina, però es belluga, i decideixo anar penjant-me de friends. Ara sí puc col·locar un C3 a canyó, em remunto a la savina i xapo un cordino. A partir d'aquí ja gairebé estic a tocar d'un parabolt, tot i q encara em queden fer alguns passos de claus i alguna cosa peça per l'estil q ja ni recordo.
Superada la savina, o sigui el tram més difícil del llarg.
Després ve un tram de xapes, i vas fent. Sentint el buit als peus, ja q la paret desploma moltíssim. El darrer tram del llarg, ja té de tot una mica. De fet, a primer cop d'ull vaig confondre un tac de fusta amb un plom de lo moll i negre q estava, tmbé et vas penjant de claus vellets, ponts de roca (alguns molt bons, i altres no tant) abans d'arribar a una xapa. 
Tot i q a mig llarg ja vaig començar a fer memòria com anava lo dels estreps, no va ser fins aleshores que em vaig recordar que em penso que abans usava dues fifis. Està clar, q em falta moltíssim pràctica.. Va haver un pas, de fet que em vaig haver de penjar d'un alien blau per poder xapar un parabolt, i va ser xapar, i petar l'alien. Ufff quin yuyu. I en tot això, anar remuntant la guindola. 
Lenta, però finalment vaig arribar a la reunió q es fa a la segona savina, i és totalment penjada. M'instal·lo asseguda, tot i q no em fa molta gràcia la guindola aquesta, i els peus no em toquen a la paret amb lo que l'esquena em marxa enrera. Déu ni dó, quina poca traça!. El Dani desmonta el llarg fàcilment, renega en algun pas, però va ràpid. Arriba a la reunió fem com un pilar de 2, per passar x sobre meu i comença el quart llarg.Instal·lada a la R3
El llarg que fa fer ell és molt més treballós. El marca d'A1, però no té tantes peces com el llarg anterior. Després de xapar algun parabolt ja ve tot un seguit de passos de friends, això sí, de camalots que entren d'allò més bé. La segona part del llarg, ja menys desplomada, té un fissorot molt molt gran, on el Dani, estira el braç i fica mig cos dins de la fissura ja q està neta. En aquest tram usa el C2, 3 i 4, i té sortides en lliure de 6a. Són pocs metres, xo deu ni do, pq la fissura fa com una repisseta, q incomoda més q una altra cosa, xo que et permet ficar-te gairebé dins, amb un peu a la repiset i l'altre voltat o al pedal. La feina q vaig tenir per desmuntar allò. I la sortida de 6a, li poden dir 6a o el que vulguin q després de tant pedal i penjar-me de tot, allò em va semblar molt difícil.
El llarg que fa fer ell és molt més treballós. El marca d'A1, però no té tantes peces com el llarg anterior. Després de xapar algun parabolt ja ve tot un seguit de passos de friends, això sí, de camalots que entren d'allò més bé. La segona part del llarg, ja menys desplomada, té un fissorot molt molt gran, on el Dani, estira el braç i fica mig cos dins de la fissura ja q està neta. En aquest tram usa el C2, 3 i 4, i té sortides en lliure de 6a. Són pocs metres, xo deu ni do, pq la fissura fa com una repisseta, q incomoda més q una altra cosa, xo que et permet ficar-te gairebé dins, amb un peu a la repiset i l'altre voltat o al pedal. La feina q vaig tenir per desmuntar allò. I la sortida de 6a, li poden dir 6a o el que vulguin q després de tant pedal i penjar-me de tot, allò em va semblar molt difícil.
En aquesta foto només es veu lapart que és un lliure però ja més senzill.
En aquesta reu, vam trobar que pot de piades, on dins hi havia una carmanyola amb una llibreta i un boli. Com no, feliços, vam dir la nostra!. 
El 5è llarg, té també un desplomet de 6a i després ja una rampa fins arribar a la reunió.
Els dos darrers llargs ja no els vam fer, no sembla que els faci gaire gent.
Després vam baixar amb molt de compte, fins trobar la canal que va entre el Pas Nou i el Pilar del Segre. El camí no està gens marcat però un cop vam baixar una mica ja vam trobar unes fites.
Vam acabar la via cansats, però molt contents, i com és típic comentant "els millors moments" i rient de la feina q ens va donar la guindola, ja que se'ns va enganxar en les dues úniques savines de tota la via, i el trastot que és. El cas és q li vaig comentar al Dani possibles millores per la propera guindola, i una era, posar-hi menys cordinos, q té nusos per tot arreu. I va i em dir, vaaaa, això tant fa, pk és corda d'estendre la roba, el vaig comprar al carrefour i amb el que va sobrar vaig fer merlets!! :OOOOO ara ric, pk no em va petar la guindola, que sino......
En aquesta reu, vam trobar que pot de piades, on dins hi havia una carmanyola amb una llibreta i un boli. Com no, feliços, vam dir la nostra!. El 5è llarg, té també un desplomet de 6a i després ja una rampa fins arribar a la reunió.Els dos darrers llargs ja no els vam fer, no sembla que els faci gaire gent.
Després vam baixar amb molt de compte, fins trobar la canal que va entre el Pas Nou i el Pilar del Segre. El camí no està gens marcat però un cop vam baixar una mica ja vam trobar unes fites.
Vam acabar la via cansats, però molt contents, i com és típic comentant "els millors moments" i rient de la feina q ens va donar la guindola, ja que se'ns va enganxar en les dues úniques savines de tota la via, i el trastot que és. El cas és q li vaig comentar al Dani possibles millores per la propera guindola, i una era, posar-hi menys cordinos, q té nusos per tot arreu. I va i em dir, vaaaa, això tant fa, pk és corda d'estendre la roba, el vaig comprar al carrefour i amb el que va sobrar vaig fer merlets!! :OOOOO ara ric, pk no em va petar la guindola, que sino......
A favor de la vía diremos que tiene unas placas made in Terradets (es decir sobadillas, algo chungas, pero con el ambiente típico) muy guapas.
El último largo es otro bombo de 2 chapas de 7a+, viendo que haríamos 2 A0's, salimos por el pulidísimo V de la Reina Puig (útil alien rojo).
L1 (6b): empalma dos largos antiguos (6a+6b), empieza por un diedro bastante roto, donde las chapas están en cuenca =O, con algún paso raro raro. Después empieza el percal con pasos puntuales y obligados de 6b de ñapas infernales y pies pulidos. Además hay un paso un poco largo. 
L3 (6c): la guía pone 6c, pero encuentro que podría ser 6c+ tranquilamente. El largo se va dejando hacer con calma, hasta que llega otro paso raro de presa pequeña (más ñapas). Lai lo hizo por lo recto, y yo un poco por la derecha, por los dos sitios sales, pero la verdad es que se te hace fino. 
L4 (6b+): joder joder…… esto ya desploma cacho!! Pero ¿donde están los ansiados bolos gigantes?, el primer tramo del largo se hace con presas romas y no demasiado grandes….. esto te deja popeye total!!, la segunda mitad del largo ya empieza a desplomar seriamente pero vuelve el canto =D …. Canto ganso, donde los reposos se hacen de pie sobre los bolos y hasta abrazando los bolos con el antebrazo. =D Largo de conti. 
L5 (6b+): esto ya si que parece un 6b+, enormes cantos y desplome…. Cada vez desploma más y esto parece que sigue… bufffff los brazos empiezan a decir basta, pero todavía queda lo mejor….Largo de conti. 
L6 (6c+): si le ponen 7a también me lo creo….. bufa noi, empieza con un desplome, donde te tienes que estirar a saco, sigue por “tramo más fácil” hasta un descanso que hay que aprovechar bien. 
Bufff, el brazo en cuenca, los seguros no acaban de estar cerca y parece que hay algún paso de presa más pequeña y desploma mucho…. Buffff, descanso…. Venga vamos, una chapa, dos chapas y a la salida de la tercera, a la mitad del largo más o menos, mis brazos dicen: STOP. Ha llegado la hora de descansar, ya no pueden más, ni el esfuerzo de encadenar la vía, ni los grandes ánimos de Lai ayudan a oxigenar mis antebrazos. En realidad es un largo hiperdesplomado con una sección de presa más pequeña que el resto donde sólo hay que aguantar como un Titán, pero sólo con llegar a la R ya te pones contento. Nada, que me quedo sin encadenar la Fiesta.
Vam escalar més de 70 vies, en 13 sectors diferents. Ens hem fet un tip d'agafar degotalls, asseure'ns en tufes, i és que em penso que deu ser del pocs llocs on en mig d'un sostre escalant un desplom arribes a una tufa i t'asseus. Això sí que és un descans!
Aquesta foto és de la mateixa via (la Eros) en el mateix pas, descans abans del crux, xo feta des d'una mica de distància.
No em vull enrollar amb informació pràctica sobre el viatge perquè ni ha molta a molts blogs. Així que us deixem unes fotos, una mica dolentes per cert i si algú necessita detalls, que m'ho digui.
Todas las reuniones tienen como mínimo 3 spits, y el equipamiento es suficiente, con algún aleje en pasos concretos…
L2- 25 m 6c: inicio en placa con cantos, después una sección de cantos picados muy fina y desplomado que nos deja secos completamente. Los seguros no están muy lejos, por lo que podemos guarrear un poco (pero no demasiado =P) y vamos tirando hacia arriba. El paso para llegar a la reunión es curioso, hay que superar un techo pequeño y después regletas en placa…. Esto es Regina!! Un plus no vendría nada mal….
L5- 15 m 6b: ultraguapo manilargo tipo rocódromo de buenos cantos y de conti. No está mal para relajar un poco los dedos después de tanta regleta en desplome….
L1, V, 30 m: Inicio a la derecha de la Smoking, el primer seguro es un buril que está un poco alto, pero se hace bien (toda una reliquia =S). Después ya chapas un espit.
El tercer largo supera un pequeño desplome, y el resto de nuevo, placa técnica. 
El último largo es el más difícil de la vía (6a). A diferencia del resto, el largo empieza con un desplome, un pequeño bombo q te pone a tono, y seguidamente algún paso en el que aprovecha una fisura a la derecha, después ya placa todo el rato. 
.JPG)
