Inversió tèrmica

Inversió tèrmica, 6b+ (V+ oblig.), 215m, Cap del Ras, Àger

Ens ha semblat una via força recomanable, per passar-ho bé sense maldecaps, de fet, la via sobre paper ens va semblar més difícil que el que després ens vam trobar. Es va reequipar amb parabolts la primavera de l’any passat.
Les 5 primeres reunions rapelables, a la sisena ja s’hauria d’abandonar material. La ressenya la podeu trobar aquí.
El peu de via és fàcil de reconèixer, la via va per l’esquerra de l’esperó Badalona i entre dos arbres es veu tota la filera de parabolts. Quant a material vam fer servir 14 cintes, una baga, aliens (verd i vermell), camalots (nº1 i nº2) per els dos darrers llargs.
El 1r llarg (6a+) ens va semblar molt ben posat, és una placa tècnica molt ben assegurada, que si li haguéssin posat 6b, hagués colat.
El 2n llarg és un IV facilet que, cosa rara, està ben xapat i amb roca del tot excel·lent. Llarg curtet, segurament empalmable amb el L1.
En el 3r llarg, tenim la 1a sorpresa. Està marcat a la ressenya com un 6b+, però des de la reunió surten dues línies. Nosaltres vam anar per la de parabolts, que és la de la esquerra i que va per una fissura. És un llarg molt bonic, de canto, i ens va semblar V+, no 6b+!, clar que nosaltres vam fer la nova variant i la línia original (dreta) es veia més difícil.
El 4rt llarg, és de nou un V+, amb algun passet, però també molt divertit i de roca franca. La reunió està en una feixeta.
El 5è llarg marca 6b. Realment són només dos passos, xapats que es poden fer en Ae si es vol. Després ja arribes a una feixeta on es fa reunió. Tampoc és un 6b difícil.
El 6è llarg és el més difícil de la via tot i q no és obligat. És una placa tècnica i el crux és un pas de bloc bastant morfo i amb peus relliscosos (6b+/c) però que de nou es pot passar, fàcilment, amb l’ajuda d’un estrep. Després continua per una fissura a protegir (alien verd), una sabina i algun passet més a protegir. La reunió té només un parabolt i possibilitat de reforçar-la amb un camalot del nº2.
El 7è llarg és pur tràmit i amb roca dolenta, compte!. Nosaltres varem sortir tot recte, però és més fàcil anar una miqueta per la l’esquerra. Cal posar algun friend per protegir-lo. Aquí ja ens vam desencordar.
Per arribar al cim, cal grimpar per terreny fàcil uns metres fins trobar un mur, cap a la dreta uns 40m hi ha una petita canal que puja amb una petita trepada fins al cim.
Vam tenir la sort que el nom de la via va fer honor el dia que vam passar, en màniga curta i amb un preciós mar de núvols.

5 de desembre 2009