Aquesta via, juntament amb les vies Epinephrine i The Prince of Darkness, és un de les vies més clàssiques de Red Rocks i també incloses en les 50 escalades clàssiques dels Estats Units.
És una via de grau assequible (més sobre paper), variada, en bona roca, i a l’ombra. La via fa cim a la Cloud Tower que és un pilar força visible des de l’scenic loop per la seva cara nord. Cloud Tower:
Té 9 llargs, els 5 primers per fissura, i els darrers per placa. En general els primers són els més difícils, tot i que és una via força mantinguda en el 5.8/5.9 on cal dominar la tècnica dels encastaments de mans i les xemeneia. Els darrers llargs són més fàcils però també menys protegibles.L’aproximació és bastant còmoda i evident (1h, 1.30h). Vam aparcar a Pine Creek, i vam seguir el camí direcció a Mescalito (piràmide tricolor fàcilment identificable), fins que vam trobar un desviament a l’esquerre (oak creek trail) que et porta a l’inici de la via, ben visible tota l’estona.
Material: joc de friends fins el nº 4(en algunes resses diu que són útils els bigbro.... si els teniu els posareu!). Cintes llargues i cordinos per merlets.Les ressenyes les podeu trobar aquí
L1, 5.7: comença per un diedre que dintre té una fissura molt ample. Hi ha un tram que el fas per placa, xo pots anar a la fissura per assegurar-te. El crux és un pas de xemeneia arribant a la reunió (penjada). Llarg molt llarg, porteu cintes llargues.
L2, 5.8: més fissura, aquest cop ample. Llarg d’uns 30m protegit amb 3 o 4 xapes, en el què et pots autoprotegir molt bé. 
L3, 5.8+: aquest és un dels llargs més difícils, tot i que això no sé si és pk era una xemeneia estreta i no és que se’m donin gaire bé. (2 o 3 bolts).L4, 5.8: molt semblant a l’anterior, en xemeneia i després fissura de dits (una xapa).
L5, 5.8: fissura de dits (una xapa) que cada vegada es va fent més petita.
L6, 5.8+: aquest és el darrer llarg difícil i l’inici de l’escalada en placa. Només sortir hi ha un pas una mica morfo. Llarg amb 3 xapes (cap al final).
L7, 5.7: aquí deixes la roca blanca i comença la vermella. És el llarg més assegurat.
L8, 5.7: per mi aquest és un llarg del tot psicològic, ja que no és difícil però només hi ha 3 xapes i la primera part sí q et pots assegurar (fissura) però després has de navegar una mica per la placa. 
L9, 5.8: llarg amb tendència a la dreta on cal superar un petit sostre. Les vistes des del cim:
Las Vegas:
Las Vegas:Descens en ràpel (corda doble) per la via.
Via boníssima, recomanable, sempre a l’ombra. Bona via per començar a tastar la roca de Red Rocks.
Via boníssima, recomanable, sempre a l’ombra. Bona via per començar a tastar la roca de Red Rocks.
.JPG)
5 comentarios:
Que guapo tot això, quin contrast escalar al desert i las Vegas a tocar.
Felicitats. La roca és gres?
Ei Mingo,
la verdad es que bien bien no se que roca es, pero era bastante adherente.
El lugar es mágico, de vuelta de la vía y siendo un poco tarde, acabas escuchando los coyotes como aullan y revolotean por tu lado sin que tu puedas verlo. Toda una experiencia.... y lo mejor, era ir al pueblo a compar una carne de esas grandes grandes, hacerte el fuego y comerte la parrillada a la luz de la noche... y las vegas jejeje.
Todo un sueño al que seguro que volveremos, porque nos dejamos mucho trabajo por hacer =P
jajajajaja
Makoki, ¿es arenisca?... pues vaya, para una vez que no lo digo abiertamente.... Siempre que no se que roca es digo que es arenisca...
En fin, gracias por aportar luz a este dilema.
P.D. enhorabuena por la C.B., que ya me enterao... vaya crack
nus vemus
Molt guapa la zona. Amb una roca molt especial (gres, o "arenisca" en castellà, vermella a causa de l'òxid de ferro), a mi em va agradar molt. I les Vegas, una ciutat molt boja, allà, al mig del desert. Bon reportatge!
Sí, un lloc xulíssim! repetirem!
las Vegas...bé, al final ja li vaig agafar el què, xo al ppi em va semblar un horror està allà... :S sort del contrast i la solitud de red rocks.
Publicar un comentario