CHANI, 130M, V+, SEMIEQUIPADA, LA FALCONERA, EL GARRAF :: 2006-11-27 · 13:19:54 :: LAI ::
Buenas,
Casi que lo más chulo de este vía es llegar a ella. Se llega por medio de 2 ráples. En uno de ellos te tienes que meter por un agujerito y vas a para a una cueva. La vía empieza en un acantilado... está marcado con unos pasamanos...
La roca en el 1r largo estaba mojada.. después ya mejoró muchísimo en adherencia pero no en consistencia.... Atori, reforzando una reu, se le cayó un bloque enorme que le topó en la daisy, pk sino le deja con los pies chafados.
Por el resto... los seguros decía en la reseña que eran de la época del Titanic... y va a ser que sí! Nosotros no metimos casi nada, un par de aliens de los pekes. Eso sí... son útiles bagas, y con unas 8 cintas ya vale, tampoco no hay mucho que chapar. Nosotros no la hizimos como toca, y además en el L2 me rozaba mucho la cuerda, así que hize reu antes de la canal matojera. Si se hace eso, mejor llevarse cordinos, ya q si buscas hay algún puente de roca.
pd: Gràcies Fèlix per la ressenya i la paciència.. t'envio un mail i t'explico. pd: Lis, ja sé q t'he fet el salt, xo és que ho vam decidir a última hora. Sorri!
Respuestas(1)
» Re: Chani, 130m, V+, semiequipada, la Falconera, El Garraf por Josem ::: 27-11-2006
:: 2006-11-27 · 14:00:41 :: Josem ::
Bienn por esa via!!! hace poco habla yo tambien con Flx sobre ella y le preguntaba info para hacerla.... veo que el material existente, prehistórico, no? de los de "prohibido caerse"....Jose
Pd: ya vi esta semana vuestos mails (atori y tuyo)... otro día sera!
Pd2: Habeis probado "la Falconera"? sino, pues id y disfrutarla!!!!
viernes, 1 de junio de 2007
Vía del Pájaro, Riglos
VíA DEL PáJARO, SUR DEL PISóN, 300M, 6C :: 2006-11-07 · 14:15:25 :: LAI ::
Buenas,
Esta fue la embolada del fin de semana... nada... que Toño nos lió! Nos dio la reseña, nos dijo que habían equipado las reunione y habían puesto un parabolt para el reenvío y que además habían puesto algún parabolt... vaya... echando cuentas salía uno cada 12m!!! largos de 6b+ y 6c para proteger! En la guía pone: "vía que todavía causa respeto debido a su exposición. Cuenta con pocas repeticiones y el equipamiento es exiguo y antiguo. Es una vía comprometida en la que hay que protegerse la mayoría de los tramos." Toño, nos dijo que nada... que era una vía buenísima, con buena roca, con el grado asequible... en fin... que nos convenció. Después de pasarse toda la noche lloviendo, al día siguiente apagamos el despertador... pero al final, viendo q la roca estaba seca acabámos metiéndonos en la vía... tarde.. para variar!
El L1 (6a) tiene 2 paraboles y algún puente de roca... pero q vamos... está para no caerse... la roca no es que sea una maravilla... depende de lo q te agarres, te quedas con el bolo en la mano... de hecho a Atori se le rompió un bolo y un poco más y tenemos un disgusto... Fuimos tirando... así hasta el L6 (en total son 10 largos... la reseña del libro de Riglos está fatal).
A medida que vas subiendo, como es obvio, va desplomando y va subiendo el grado... los 6a+ nos parecieron espectaculares...eso sí, un seguro aquí y el otro en can pixa! Mucho puente de roca... y cuando había miedo... pues a mirar de colocar algo... poca cosa... pk depende donde, cuesta protegerse... pusimos una merlet y un alien.Todas las reus están con parabolts y argolla.
Necesarias 10-12 cintas, bagas, 3 ó 4 fisus grandecitos, algún alien y muchassssss ganas!!! Y nada, que se nos hizo tarde y en el L6 nos bajamos... más q nada pk sino hubiéramos tenido que bajar del Pisón de noche...
Atori se flipó en el rápel y no chapó nada, así q no tocaba pared de lo q desplomaba, menos mal que la cuerda quedó enganchada en la chimenea del L4 y pudo llegar a una reu que hay a la izquierda de la vía del Pájaro que es un proyecto. Y de ahí otro rápel justo de 60m y al suelo... y mientras Toño en el bar mirándonos con los prismáticos y descojonándose de nosotros. Joer!!! quedá pendiente... eso sí... la próxima vez en 3 largos de la Carnavalada nos plantamos en la entosta.
Respuestas(3)
» Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Iran ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 14:26:29 :: Iran ::
Ostia, pues mucho que subisteis hasta el L6, qué moral! unos amigos estuvieron hace 2 findes y subían quedándose con bolos en la mano, como el que reparte bollos ¡uy, un bolo por aquií! ¡uy, un bolo por allá! al final se hartaron de la vía y se pasaron a la Tucán Ausente. Si lo llego a saber, os aviso. Al Toño ni puñetero caso, y si os recomienda una vía, yo le diría: detrás de tí, cariño! que ya sabes también que nos recomendó la curru...pipi!!!
» Re: Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Lai ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 14:37:52 :: Lai ::
Iraaaaannnnnn!!!! aixxx que te dije q te llamaría... y se me ha olvidado!!! Pues sí... la roca mala... aunque después mejoró un poco... para mí que Toño se la recomienda a todo el mundo para que la limpien... vaya tela... está el tema para hacerse daño... y encima q no abundan los seguros no te puedes fiar de la roca, pues ya me dirás. en fin... Un besito guapa
» Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Makoki ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 16:57:44 :: Makoki ::
¿Que os habéis metido en el Pájaro aconsejados por Toño? ¿pero tenéis conocimiento u qué?...Nada, nada, ya nos contarás que tal por la "Pasen y vean... las piedras que se menean", ques una mu buena de la parte de atrás del Fire, y seguro que os la recomienda también, no hace falta llevarse casi cacharros (total, pa lo que te van a servir...), y se disfruta mucho... cuando ves a alguier metido ahí (menudas risas, je, je...).Hala, besos y eso.
Buenas,
Esta fue la embolada del fin de semana... nada... que Toño nos lió! Nos dio la reseña, nos dijo que habían equipado las reunione y habían puesto un parabolt para el reenvío y que además habían puesto algún parabolt... vaya... echando cuentas salía uno cada 12m!!! largos de 6b+ y 6c para proteger! En la guía pone: "vía que todavía causa respeto debido a su exposición. Cuenta con pocas repeticiones y el equipamiento es exiguo y antiguo. Es una vía comprometida en la que hay que protegerse la mayoría de los tramos." Toño, nos dijo que nada... que era una vía buenísima, con buena roca, con el grado asequible... en fin... que nos convenció. Después de pasarse toda la noche lloviendo, al día siguiente apagamos el despertador... pero al final, viendo q la roca estaba seca acabámos metiéndonos en la vía... tarde.. para variar!
El L1 (6a) tiene 2 paraboles y algún puente de roca... pero q vamos... está para no caerse... la roca no es que sea una maravilla... depende de lo q te agarres, te quedas con el bolo en la mano... de hecho a Atori se le rompió un bolo y un poco más y tenemos un disgusto... Fuimos tirando... así hasta el L6 (en total son 10 largos... la reseña del libro de Riglos está fatal).
A medida que vas subiendo, como es obvio, va desplomando y va subiendo el grado... los 6a+ nos parecieron espectaculares...eso sí, un seguro aquí y el otro en can pixa! Mucho puente de roca... y cuando había miedo... pues a mirar de colocar algo... poca cosa... pk depende donde, cuesta protegerse... pusimos una merlet y un alien.Todas las reus están con parabolts y argolla.
Necesarias 10-12 cintas, bagas, 3 ó 4 fisus grandecitos, algún alien y muchassssss ganas!!! Y nada, que se nos hizo tarde y en el L6 nos bajamos... más q nada pk sino hubiéramos tenido que bajar del Pisón de noche...
Atori se flipó en el rápel y no chapó nada, así q no tocaba pared de lo q desplomaba, menos mal que la cuerda quedó enganchada en la chimenea del L4 y pudo llegar a una reu que hay a la izquierda de la vía del Pájaro que es un proyecto. Y de ahí otro rápel justo de 60m y al suelo... y mientras Toño en el bar mirándonos con los prismáticos y descojonándose de nosotros. Joer!!! quedá pendiente... eso sí... la próxima vez en 3 largos de la Carnavalada nos plantamos en la entosta.
Respuestas(3)
» Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Iran ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 14:26:29 :: Iran ::
Ostia, pues mucho que subisteis hasta el L6, qué moral! unos amigos estuvieron hace 2 findes y subían quedándose con bolos en la mano, como el que reparte bollos ¡uy, un bolo por aquií! ¡uy, un bolo por allá! al final se hartaron de la vía y se pasaron a la Tucán Ausente. Si lo llego a saber, os aviso. Al Toño ni puñetero caso, y si os recomienda una vía, yo le diría: detrás de tí, cariño! que ya sabes también que nos recomendó la curru...pipi!!!
» Re: Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Lai ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 14:37:52 :: Lai ::
Iraaaaannnnnn!!!! aixxx que te dije q te llamaría... y se me ha olvidado!!! Pues sí... la roca mala... aunque después mejoró un poco... para mí que Toño se la recomienda a todo el mundo para que la limpien... vaya tela... está el tema para hacerse daño... y encima q no abundan los seguros no te puedes fiar de la roca, pues ya me dirás. en fin... Un besito guapa
» Re: Vía del Pájaro, Sur del Pisón, 300m, 6c por Makoki ::: 07-11-2006
:: 2006-11-07 · 16:57:44 :: Makoki ::
¿Que os habéis metido en el Pájaro aconsejados por Toño? ¿pero tenéis conocimiento u qué?...Nada, nada, ya nos contarás que tal por la "Pasen y vean... las piedras que se menean", ques una mu buena de la parte de atrás del Fire, y seguro que os la recomienda también, no hace falta llevarse casi cacharros (total, pa lo que te van a servir...), y se disfruta mucho... cuando ves a alguier metido ahí (menudas risas, je, je...).Hala, besos y eso.
viernes, 25 de mayo de 2007
Manel Muñoz, Ports
Manel Muñoz, Roca dreta de les Valls, Ports de Besseit, 265m, 6c+ o 6a/Ae
Bones,
Material: 14 cintes i streps si no es fa 6c+. Via equipada amb spits i a les reus parabolts (menys a la R6 que es fa en un arbre). No cal dur-se res pk ni que volguem és fa difícil autoassegurar-se. Tanmateix, la via està ben equipada.
Via preciosa, variada (diedres, plaques, un Aes...) i sobre conglomerat de molt bona qualitat. A part, el lloc és idíl·lic. No ens vam trobar ningú en tot el dia i allà on la vista arriba només pots veure muntanyes. :-))
Vam fer servir la ressenya del Luichy, que està clavada! (www.onaclimb.com)
La via comença amb un 6a+ finet, de placa i nyapetes, em va recordar força Montserrat. Després una travessa cap a l'esquerra que té un pas tontet. És fàcil, però més d'un haurà caigut pk l'últim spit de la tirada no vegis com es movia. :-S
L'L2 s'inicia amb dos passos d'artificial (A1). La següent assegurança està una mica lluny, i just has de fer un altre pas fàcil, però estrany, abans de xapar. Si caus, vas directament a la repisa. La resta IV+/V força bonic.
Tant l'L3 com L4 transcorren per un diedre-fissura. A la 3a tirada hi ha uns passets de 6a fins, fins. Per sort i sorprenentment ens vam trobar magnesi a la via amb lo què en algun pas ens va ajudar. Això sí... no és el cas d'aquesta tirada. La quarta tirada és semblant a l'anterior però més senzilla, sobretot a mesura que arribem a la reunió.
L5, 6c+... per mi A0! :-P amb una mica de braços perfectament es fa sense treure els pedals... L'Atori (jo no vaig trocar roca!) va comentar que al final del llarg hi havia alguns passos molt dusos... nusé....
L6. Cal superar una panxeta de nou amb els streps (2 passos més) i després un V+ finet. En arribar al 1r arbre vam muntar reunió... però és molt més convenient seguir una miqueta caminant cap a l'esquerra fins a un arbre en el què hi ha un cordino molt nou. Més que res pk on vam muntar reunió, l'arbre és gros, però està una mica mort... és millor l'altre arbre.
L7. Llarg de IV que va per un esperonet. Té mooolt canto i bon ambient... je,je... kin pati.
L8. 6b. A mi em va costar moltíssim. Finet i després un petit desplom. Sortir de l'estrep (poder V+) també em va costar tela. L'Atori va trobar el llarg força exigent, tot i que poder no és referència ja que el fa fer amb la roca molla ja que a partir del 2n llarg se'ns va posar a ploure intermitentment. :-SSS
Descens: un cop a la R8 ja ens podem desencordar. Anem a la dreta i fem una petita trepada fins fer cim. Hem d'atravessar tot el cim i aviat ja ens anirem trobant marques taronges. El camí més o menys es veu trepitjat. Anirem baixant i desgrimpant fins arribar de nou al camí (aprox. 30').
Bones,
Material: 14 cintes i streps si no es fa 6c+. Via equipada amb spits i a les reus parabolts (menys a la R6 que es fa en un arbre). No cal dur-se res pk ni que volguem és fa difícil autoassegurar-se. Tanmateix, la via està ben equipada.
Via preciosa, variada (diedres, plaques, un Aes...) i sobre conglomerat de molt bona qualitat. A part, el lloc és idíl·lic. No ens vam trobar ningú en tot el dia i allà on la vista arriba només pots veure muntanyes. :-))
Vam fer servir la ressenya del Luichy, que està clavada! (www.onaclimb.com)
La via comença amb un 6a+ finet, de placa i nyapetes, em va recordar força Montserrat. Després una travessa cap a l'esquerra que té un pas tontet. És fàcil, però més d'un haurà caigut pk l'últim spit de la tirada no vegis com es movia. :-S
L'L2 s'inicia amb dos passos d'artificial (A1). La següent assegurança està una mica lluny, i just has de fer un altre pas fàcil, però estrany, abans de xapar. Si caus, vas directament a la repisa. La resta IV+/V força bonic.
Tant l'L3 com L4 transcorren per un diedre-fissura. A la 3a tirada hi ha uns passets de 6a fins, fins. Per sort i sorprenentment ens vam trobar magnesi a la via amb lo què en algun pas ens va ajudar. Això sí... no és el cas d'aquesta tirada. La quarta tirada és semblant a l'anterior però més senzilla, sobretot a mesura que arribem a la reunió.
L5, 6c+... per mi A0! :-P amb una mica de braços perfectament es fa sense treure els pedals... L'Atori (jo no vaig trocar roca!) va comentar que al final del llarg hi havia alguns passos molt dusos... nusé....
L6. Cal superar una panxeta de nou amb els streps (2 passos més) i després un V+ finet. En arribar al 1r arbre vam muntar reunió... però és molt més convenient seguir una miqueta caminant cap a l'esquerra fins a un arbre en el què hi ha un cordino molt nou. Més que res pk on vam muntar reunió, l'arbre és gros, però està una mica mort... és millor l'altre arbre.
L7. Llarg de IV que va per un esperonet. Té mooolt canto i bon ambient... je,je... kin pati.
L8. 6b. A mi em va costar moltíssim. Finet i després un petit desplom. Sortir de l'estrep (poder V+) també em va costar tela. L'Atori va trobar el llarg força exigent, tot i que poder no és referència ja que el fa fer amb la roca molla ja que a partir del 2n llarg se'ns va posar a ploure intermitentment. :-SSS
Descens: un cop a la R8 ja ens podem desencordar. Anem a la dreta i fem una petita trepada fins fer cim. Hem d'atravessar tot el cim i aviat ja ens anirem trobant marques taronges. El camí més o menys es veu trepitjat. Anirem baixant i desgrimpant fins arribar de nou al camí (aprox. 30').
lunes, 21 de mayo de 2007
Ítaca, Ports
Ítaca, Moles del Don, Ports de Besseit, 140m, V
Material: 12 cintes (bàsicament pel penúltim llarg q és de 50m). Via reequipada amb parabolts.
La inscripció a peu de via estava en una pedreta que s'ha desenganxat i ara es veu regular... es pot llegir només "It" "V+".
La ressenya que portaven marcava els graus: V, IV+, IV+, III. En el 1r llarg ja vam dubtar si ens haviem equivocat de via, però no!. El primer llarg comença amb 2 parell de passos finets finets.... però ben assegurats. Prohibit caure abans de xapar la 3a, ja que toques terra. :-SS La resta del llarg té alguns passos durs per ser V! :-O i no tots ben xapats... hi ha algun pas que has de fer per arribar a xapar i la darrera assegurança la tens uns metres per sota els peus!.
La resta de llargs tampoc no tenen despredici, je,je,je IV+ però alguns amb panxetes en les que has de pujar força peus i les pans no es que siguin bústies que diguem!
Per baixar vam rapelar la via, ja que totes les reunions tenen 2 parabolts amb argolla i a més a més un darrer parabolt pel reenviament.
En resum... una via molt bonica, continuada i equipada... això sí... compteu que els graus són una mica més durs del que posa al llibre dels Ports.
Material: 12 cintes (bàsicament pel penúltim llarg q és de 50m). Via reequipada amb parabolts.
La inscripció a peu de via estava en una pedreta que s'ha desenganxat i ara es veu regular... es pot llegir només "It" "V+".
La ressenya que portaven marcava els graus: V, IV+, IV+, III. En el 1r llarg ja vam dubtar si ens haviem equivocat de via, però no!. El primer llarg comença amb 2 parell de passos finets finets.... però ben assegurats. Prohibit caure abans de xapar la 3a, ja que toques terra. :-SS La resta del llarg té alguns passos durs per ser V! :-O i no tots ben xapats... hi ha algun pas que has de fer per arribar a xapar i la darrera assegurança la tens uns metres per sota els peus!.
La resta de llargs tampoc no tenen despredici, je,je,je IV+ però alguns amb panxetes en les que has de pujar força peus i les pans no es que siguin bústies que diguem!
Per baixar vam rapelar la via, ja que totes les reunions tenen 2 parabolts amb argolla i a més a més un darrer parabolt pel reenviament.
En resum... una via molt bonica, continuada i equipada... això sí... compteu que els graus són una mica més durs del que posa al llibre dels Ports.
Picasso Miró les Tàpies, Ports
Picasso Miró les Tàpies, Moles del Don, Ports de Besseit, 150m, V+
Via totalment equipada, amb dur unes 10 cintes ja fem.
Incripció a peu de via. Reequipada amb parabolts i spits.
El primer llarg és una mica liós pk creuen moltes vies i com les assegurances tampoc no estan molt molt a prop doncs al final no saps ben bé si anar cap a un parabolt o spit o cap a un altre.
El L2, V+, té alguns passos ben finets. Pati, soledat i vistes precioses! :-)))
Per baixar vam fer un ràpel de 60m, ens van quedar uns 4m per tocar terra però fàcilment els vam poder destrepar. Després destrepades-caminades i de nou al camí!.
Via totalment equipada, amb dur unes 10 cintes ja fem.
Incripció a peu de via. Reequipada amb parabolts i spits.
El primer llarg és una mica liós pk creuen moltes vies i com les assegurances tampoc no estan molt molt a prop doncs al final no saps ben bé si anar cap a un parabolt o spit o cap a un altre.
El L2, V+, té alguns passos ben finets. Pati, soledat i vistes precioses! :-)))
Per baixar vam fer un ràpel de 60m, ens van quedar uns 4m per tocar terra però fàcilment els vam poder destrepar. Després destrepades-caminades i de nou al camí!.
Etiquetas:
PIADAS,
Ports de Besseit
viernes, 18 de mayo de 2007
Pajarón, Mascarat
Material: joc de fisus+friends+bagues+12 cintes
L1: la via s'inicia una mica guarreta... un llarg bastant herbós i amb ferros de les malles pk no caiguin pedres a la carretera. Reu en un clau i ponts de roca.
L2: 6a. Llarg molt xulo. Cal seguir recte, xapar 2 burins i un clau i després una micona a la dreta seguint la línia lògica. Reu amb 2 burins i un spit.
L3. La ressenya q portàvem del llibre "112 propuestas de eescalada en la comunidad valenciana" marca el llarg de V/V+ i ens va semblar més i menys igual que el llarg de 6a.
Al tanto amb el fregament en aquet llarg. Reu: 2 burins i un pitó. Llarg per gaudir, igual q l'anterior.
L4. V+ també exigent i molt vertical. De tant en tant hi havia algun burí. Reu amb 2 burins
L5. Bavaresa neta i vermella de V exigent. Llarg també amb ambient. La reunió és comú amb la via Llobet-Bertomeu.
L6. És també el darrer llarg de la Llobet. Cal seguir recte i després travessa a la dreta. Decepcionantment ens vam trobar justament en el llarg més fàcil (IV/V) 3 parabolts vermells! :-(((( ak via no paren d'ekipar-la i desekipar-la.... :-SSS
En resum, una escalada molt aèria i divertida. Via molt continua en quant a grau. Qualitat de la roca excel·lent. La única pega és la proximitat de la carretera!.
5/5/07
L1: la via s'inicia una mica guarreta... un llarg bastant herbós i amb ferros de les malles pk no caiguin pedres a la carretera. Reu en un clau i ponts de roca.
L2: 6a. Llarg molt xulo. Cal seguir recte, xapar 2 burins i un clau i després una micona a la dreta seguint la línia lògica. Reu amb 2 burins i un spit.
L3. La ressenya q portàvem del llibre "112 propuestas de eescalada en la comunidad valenciana" marca el llarg de V/V+ i ens va semblar més i menys igual que el llarg de 6a.
Al tanto amb el fregament en aquet llarg. Reu: 2 burins i un pitó. Llarg per gaudir, igual q l'anterior.
L4. V+ també exigent i molt vertical. De tant en tant hi havia algun burí. Reu amb 2 burins
L5. Bavaresa neta i vermella de V exigent. Llarg també amb ambient. La reunió és comú amb la via Llobet-Bertomeu.
L6. És també el darrer llarg de la Llobet. Cal seguir recte i després travessa a la dreta. Decepcionantment ens vam trobar justament en el llarg més fàcil (IV/V) 3 parabolts vermells! :-(((( ak via no paren d'ekipar-la i desekipar-la.... :-SSS
En resum, una escalada molt aèria i divertida. Via molt continua en quant a grau. Qualitat de la roca excel·lent. La única pega és la proximitat de la carretera!.
5/5/07
jueves, 17 de mayo de 2007
TRE, per ara ens agrada
La meva opinió d'aprenent d'escaladora sobre el TRE
He escoltat opinions bastant dolentes sobre el TRE. Aquest hivern els reis el van portar i la veritat és que fins ara no l'haviem utilitzat freqüentment... no per res, sino pk ja estic acostumada al reverso.... m'ho havia de mirar més.... no sé.... per anar depressa, i pk com sempre, tot el que és nou i desconegut a priori no dóna massa confiança.
Vaig per pams. M'agrada per:
- Frena bé. Semiautomàtic (NO AUTOMÀTIC)... de fet va parar un bon saque d'un amic des d'un alien, anàvem amb cordes bessones i cap problema.
- És polivalent. Es pot usar amb cordes simples, dobles i bessones, lo qual ja és un avantatge davant el reverso, que per cordes dobles cal el reversino.
- No tens perill que et caigui, ja que pots treure les cordes i posar-les, sense treure el TRE del mosquetó.
- Trobo que va força bé per rapelar, i no et cremes les mans. :-O (t'estalvies dur guants).
- T'estalvies en els ràpels el shunt o prusik o el que cadascú usi, ja que bloqueja.
- Quan has acabat de rapelar pots treure les cordes ràpidament i sense cremar-te, el què considero que és força positiu per la "vida" de les cordes.
- Pots donar corda ràpida i fàcilment.... amb altres aparells també, però amb el TRE també.
- És força còmodo per donar corda a un segon quan la corda està bloquejada.
Inconvenients:
- El seu ús no és gaire intuitiu.
- És bastant trasto.
- Car.
He escoltat opinions bastant dolentes sobre el TRE. Aquest hivern els reis el van portar i la veritat és que fins ara no l'haviem utilitzat freqüentment... no per res, sino pk ja estic acostumada al reverso.... m'ho havia de mirar més.... no sé.... per anar depressa, i pk com sempre, tot el que és nou i desconegut a priori no dóna massa confiança.
Vaig per pams. M'agrada per:
- Frena bé. Semiautomàtic (NO AUTOMÀTIC)... de fet va parar un bon saque d'un amic des d'un alien, anàvem amb cordes bessones i cap problema.
- És polivalent. Es pot usar amb cordes simples, dobles i bessones, lo qual ja és un avantatge davant el reverso, que per cordes dobles cal el reversino.
- No tens perill que et caigui, ja que pots treure les cordes i posar-les, sense treure el TRE del mosquetó.
- Trobo que va força bé per rapelar, i no et cremes les mans. :-O (t'estalvies dur guants).
- T'estalvies en els ràpels el shunt o prusik o el que cadascú usi, ja que bloqueja.
- Quan has acabat de rapelar pots treure les cordes ràpidament i sense cremar-te, el què considero que és força positiu per la "vida" de les cordes.
- Pots donar corda ràpida i fàcilment.... amb altres aparells també, però amb el TRE també.
- És força còmodo per donar corda a un segon quan la corda està bloquejada.
Inconvenients:
- El seu ús no és gaire intuitiu.
- És bastant trasto.
- Car.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)